jaume casañas

El passat dia 2 de juliol la ciutadania de Cunit estava convocada a un acte político-social, amb l’alcaldessa i el primer tinent d’alcalde de Cunit, per parlar sobre l’evolució i la transformació del poble durant els últims 10 anys.

L’acte va consistir en dos monòlegs. El primer, realitzat pel senyor Primer Tinent d’Alcalde i el segon per part de la senyora Alcaldessa. La ciutadania no hi va poder participar ja que no s’havien previst torns de paraula. Algun assistent que va intentar respondre a algunes de les afirmacions dels oradors, però, va ser “gentilment” convidat a no trencar l’harmonia i el guió del discurs del senyor Primer Tinent d’Alcalde.

Del discurs del representant del PP al govern de l’Ajuntament de Cunit, caldria analitzar dos arguments destacats: el problema de l’aigua i el tema dels equipaments públics, com ara les escoles i el nou CAP.

Sobre la temàtica dels recursos hídrics de Cunit, es va dir que l’aigua va quedar garantida gràcies a la magnifica gestió del govern municipal en la construcció de nous dipòsits. Aquesta política no ha solucionat cap problema hídric, perquè a la població de Cunit, amb el minitransvasament de l’Ebre de finals del anys 80, ja se li va assegurar el consum normalitzat d’aigua, una obra pública garantida per l’Estat i la Generalitat. També es va parlar de la “coneguda” dessalinitzadora, que en un futur s’ubicarà al terme municipal de Cunit, però que la seva producció d’aigua potable serà destinada a l’àrea metropolitana de Barcelona, tan propera a la sensibilitat socialista. Una persona del públic va contradir al senyor Primer Tinent d’Alcalde, dient que ell no podia dutxar-se com Déu mana, perquè l’aigua no li sortia amb prou pressió. El senyor Primer Tinent d’Alcalde va contestar que allò no era veritat. Tanmateix, després, l’alcaldessa va donar la raó a l’espontani, deixant de banda el discurs del primer tinent d’alcalde. És possible que en 10 anys a l’Ajuntament no s’hagi fet res per a garantir a la població de Cunit una dutxa mínimament correcta? A Cunit, és ben possible.

Pel que fa a la temàtica dels equipaments públics, de les escoles i el CAP, obres que el primer tinent d’alcalde va fer seves, s’ha de recordar a la ciutadania de Cunit que estan finançades per la Generalitat i que l’Ajuntament hi té un paper secundari quant a l’aportació de pressupost. No és políticament correcte atorgar-se, doncs, unes obres quan la despesa i el mèrit són dels altres. Deixa molt que desitjar el senyor Primer Tinent d’Alcalde amb aquesta conducta prepotent de saberut i pioner.

La Senyora Alcaldessa va commoure la platea reunida a la sala del Casal de Cunit, per la seva sensibilitat política, a flor de pell, envers el poble i la ciutadania de Cunit. Ens va confirmar la seva condició de “pluriempleada”, molt meritosa pels temps que corren, ja que no tan sols és la nostra alcaldessa sinó que també és senadora a Madrid en representació de part dels ciutadans de la província de Tarragona. Ens va dir que des de Madrid treballa, i molt, per la millora de la qualitat de vida de la gent de Cunit; ens va parlar d’un nou passeig marítim, de nous passos per sota de la via del tren… Cal recordar que aquests passos són tots peatonals i que no poden transitar automòbils, obviament! Llur funcionalitat és, doncs, igual al seu mèrit limitat; a més, el pressupost per a la seva realització és sostingut principalment per ADIF. Resumint, que sense la seva presència telemàtica al Senat de Madrid, a Cunit no s’hi faria res de res. M’agradaria recordar que la condició de senador no és imprescindible perquè un alcalde o alcaldessa faci coses i projectes pel seu poble, només faltaria! A Cunit, abans de tenir senadora, se n’hi havien fet moltes de coses.

Parlar de medi ambient i situar Cunit com un poble capdavanter va ser un dels arguments que va defensar la nostra alcaldessa. S’hauria de deixar clar que la noció de medi ambient és molt àmplia i no es redueix a reciclar i disposar d’una deixalleria. Hi ha molts factors que en determinen la definició, per exemple, el consum de sòl: el POUM 2006 que s’ha realitzat al terme municipal de Cunit és un atac al medi ambient; ho és també la construcció de l’edifici del Parc central: l’“Skyline” de Cunit és un atac irreversible no tan sols al medi ambient de Cunit sinó també al paisatge visual i cultural de Cunit!

Les polítiques socials van ser uns dels temes més sensibles a la nostra alcaldessa. “Ajudarem els més necessitats” , va dir, però hauria d’haver dit « ajudareu », perquè els diners municipals són nostres, no seus. Com els ajudarem ? No ho va dir. Qui ha de ser considerat persona necessitada ? Tampoc no ho va dir, però ho hauria d’haver aclarit, perquè en política les definicions són molt importants. La millor política social que podria fer l’Ajuntament és, de primer, abaixar-se els sous ells mateixos, reduir moltes disponibilitats exclusives de molts regidors, el resultat de les quals és més que discutible. A més, a la vista dels sous MENSUALS, en euros, que nosaltres paguem i ells cobren, també podríem prescindir de tants càrrecs tècnico-polítics, que es divideixen en dues categories: els càrrecs amics 3000, i els càrrecs super amics 6000.

M’hauria agradat sentir parlar els protagonistes dels dos monòlegs sobre el deute i el dèficit de l’Ajuntament, que condicionarà les futures generacions de cunitencs i cunitenques. Tampoc es va parlar del ja famós “cadastrazo”, planificat abans de les últimes eleccions municipals(2007) i publicat posteriorment. Però ara ens diuen que no ens apujaran els impostos; qui s’ho vol creure ? Jo, no! Tampoc no van parlar del preu de l’aigua. Amb el que paguem hauríem de tenir dret a una dutxa com cal. I de respostes locals a la crisi que estem patint no se’n va sentir ni una. En aquest sentit, recordem que els Plans E són de l’Estat i no pas dels ajuntaments.

Parlar de l’evolució de Cunit en els darrers anys, donat el creixement global i conjuntural que s’ha produït, era una tasca fàcil; potser massa. La Senyora Alcaldessa, pel que li pertoca, hauria d’haver parlat de la seva gestió durant l’últim any i mig; hauria d’haver dit que durant la seva gestió municipal, a Cunit, molta gent s’ha quedat a l’atur, molts comerços han tancat. Val a dir que la seva gestió de la crisi, en el moment que la gent de Cunit necessitava respostes i seguretat, ha estat nefasta.

L’única cosa que m’inspira, quan penso en l’actual equip de govern, és el títol d’una molt bona pel·lícula: “Dias contados”.

El paisatge del Penedès es el resultat d’un procés evolutiu. Dintre d’aquest procés hi han actuat diverses forces que han causat alguna acció sobre el paisatge que han alterat les seves primitives característiques. Formen part d’aquestes forces erosives les forces climàtiques, les forces morfològiques, les forces hidrogràfiques i les forces relatives al mantell vegetal. El resultat de la combinació d’aquestes forces sobre una superfície determinada es el que coneixem com a paisatge. Dintre de les forces morfològiques es on comptabilitzem l’acció del home en la modulació del paisatge. Aquesta acció de l’home, que amb el pas del temps s’accentua, degut a la seva major capacitat tecnològica del control de la natura, es la que a l’actualitat provoca la major alteració del paisatge.
La primera característica important del paisatge es la que ens permet conèixer l’evolució de la historia de les gents que han habitat anteriorment en la nostre mateixa terra, ja que amb el pas del temps han caracteritzat el paisatge amb les seves tècniques i cultures materials. Un exemple serien totes les restes arqueològiques que han estat descobertes en la nostra comarca; Ciutadella Ibèrica de Calafell, el Vilarenc, també formarien part d’aquesta cultura material el Castell de Calafell, Les Masies i totes aquells objectes del paisatge que son importants per entendre‘l.
La segona característica principal del paisatge es conseqüència de la primera. La cultura material que ens ofereix el paisatge es l’element principal en la construcció de la nostre identitat com habitants d’una terra determinada. Un exemple es la vinya al Penedès, no es pot negar que la vinya no sigui una de les principals característiques identitaries de qualsevol habitant identificat amb el Penedès, la vinya forma part de la majoria del nostre paisatge, fins i tot la caixa d’estalvis de la nostra comarca te com a símbol el raïm. Podem afirmar doncs, que l’economia de la vinya ha determinat per un llarg temps la vida dels habitants de la nostra terra, fins haver-la fet convertit com a un dels pilars identitaris.
En l’actualitat els paisatges de les societats occidentals, com la nostra, estan evolucionant d’una manera mes ràpida respecte als períodes precedents, aquest augment de la velocitat es degut primer a la proximitat a un centre urbà, en el nostre cas seria Barcelona o Tarragona, i segon a la capacitat tecnològica d’aquest centre urbà de modificar el territori, el paisatge.
Com denuncia el geògraf italià Franco Farinelli: “Un ésser humà que avui dia arribes a un lloc per observar el paisatge, no trobaria cap indici, cap traça material per mesurar la interdependencia entre les coses que veu. Aquesta impossibilitat de mesurar es produït per la miniaturització, la desmaterialització i per la informatització, és a dir de l’aplicació al mateix temps de la telemàtica, de la cibernètica i de l’electrònica en la producció i en les xarxes de comunicació. Com a resultat tenim un mon on per primera vegada el que veiem pels ulls no ens permet conèixer el funcionament dels mecanismes que mouen el mon”, només una part. Aquesta critica pot ser aplicada en la descripció de l’evolució del paisatge penedesenc, principalment la zona litoral i les zones pròximes a les ciutats de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell. Aquestes zones han patit una evolució del seu paisatge bastant ràpida, si prenem com exemple l’augment de població d’aquestes ciutats i pobles com Cunit, Calafell i Cubelles que en els últims vint anys ha comportat un augment de la zona edificada (vivendes, centres comercials, polígons industrials, segones residències, serveis) per als nous arribats, doncs un alteració del paisatge. Es per això que el penedesenc que a vagi per les zones afectades per aquesta velocitat desorbitant en l’evolucio del paisatge, no entendrà quin es la interdependencia entre els mecanismes que el fan funcionar, mentre que fa vint anys ho hagués entès, perquè en aquell temps encara es podia observar aquesta interdependencia de mecanismes. Podem dir que la coneixença del territori era anteriorment major que en l’actualitat.
Aquest proces evolutiu amb un grau de rapidesa major no es només un problema del paisatge del Penedès es també un problema general en les societats occidentals. Un altre geògraf italià, Pellegrini Corna, descriu aquesta situació com un procés causat per “L’accentuada especialització internacional del treball, els processos accelerats d’urbanització, la intensitat i la rapidesa de les comunicacions i dels transports, que caracteritzen aquest període evolutiu, la seva realització provoca sobre la realitat preexistent noves funcions, nous modus vivendi i nous objectes materials en els que ells s’identifiquen”, totes aquestes novetats son les que s’està trobant l’habitant del Penedès contemporani, sobretot en les zones que hem senyalat anteriorment. El geògraf denuncia també un perill sobre l’actual situació de modificació del paisatge penedesenc; “Tot intervenció sobre el territori no només afecta al present actual, sinó també en un futur, determina la qualitat de vida de les noves generacions”, aquest perill pot ser ben aplicat en les realitats que hem anunciat que pateixen el major grau d’evolució. En les societats occidentals on el graus de comunicació i transport han patit un augment considerable, com es el cas del Penedès, es corre el risc que els agents que modifiquin el paisatge, com es el cas dels processos d’urbanització, no siguin del territori o en el cas que ho siguin tinguin poca sensibilitat envers la cultura material i que en conseqüència no tinguin el mateix grau de sensibilitat envers la conservació del paisatge, com ho pot tenir un autòcton que el valora mes perquè ho fa part de la seva identitat.
En el diccionari de la Plataforma per un Vegueria pròpia, les paraules identitat, sostenibilitat, cultura, natura, formen part del lèxic a tenir en compte per al futur del Penedès. El Penedès es pot considerar una realitat històrica i geogràfica gràcies a unes peculiaritats que li son pròpies, aquestes peculiaritats creen una identitat pròpia que la diferencia de les altres, i aquesta identitat es manifesta en un paisatge concret. Si aquest paisatge, com ocorre en l’actualitat, es modificat perquè el Penedès, a causa d’aquest augment de les comunicacions i dels transports, esta esdevenint una evolució de la realitat a la que era en anterioritat, la identitat com a conseqüència canvia o trobem un altre identitat que no es originaria del Penedès, però que en l’actualitat li es pròpia i es combina amb l’originaria. Si la identitat pateix una mutació, les peculiaritats que la formaven no son les mateixes, perquè elles també es muten i doncs, en conseqüència final, el Penedès deixaria de ser una realitat històrica i geogràfica, l’homogeneïtat del postmodernisme invairia el Penedès i el faria esdevinir una terra qualsevol, sense una identitat originaria, doncs tots els referents amb el passat i amb el orígens han desaparegut. Això es el que volem evitar els membres de la Plataforma i es per això que demanem la vostra col·laboració popular i solidaria envers la nostra terra. Amb una Vegueria pròpia es tindrien els mitjans per convertir l’evolució del paisatge penedesenc en una evolució sostenible, natural i pel futur.

Gràcies Senyor Carreño, secretari de (IN)comunicació del PSC de Cunit. Gràcies per comentar públicament el meu últim article. Gràcies per haver-me presentat a l’opinió pública. Gràcies per haver-me donant la raó del meu discurs.

Per començar dir que jo mai he dit que vostès fossin tontos, torni a llegir els meus escrits, si s’ha sentit al·ludit, em sap greu, molt greu. Jo faig una diferència entre les persones i els càrrecs que representen. Com a persones els hi desitjo el millor, com a càrrecs els demano de ser competents, i sobretot, com a càrrecs públics que són, cobren tots de l’Ajuntament, poden ser criticats per qualsevol ciutadà que pagui els impostos a Cunit, això ho ha de tenir molt clar, sinó em sembla que s’equivoca del tot.

No escric aquest article per comentar les seves, pobres i superficials, conclusions. No escric aquest article per dir que el vostè diu és mentida. Primer de tot perquè vostè no em coneix, la seva crítica a la meva persona no deixa de ser falsa, imaginativa, rancorosa, impotent i sobretot prepotent. Molta gent m’ha comentat si el Jaume Casañas que vostè criticava en el seu escrit era jo, perquè no arribaven a creure el seu cúmul de mentides.

Li escric aquest article per presentar-me i per mostrar la seva incompetència, la seva rancúnia, la seva por, la seva impotència i sobretot la seva ignorància, per no parlar de la manca d’educació.

Sóc un geògraf polític, llicenciat en Història per l’ Universitat de Barcelona, llicenciat en Ciències Geogràfiques per l’ Universitat de Bologna (Itàlia), amb una especialització en Geografia i processos territorials per l’ Universitat de Bologna, (Itàlia). Durant aquests anys universitaris formant-me acadèmicament i humanament, he realitzat diversos Stages a les Universitat de Cork, (Irlanda), a l’ Universitat de Koper, (Eslovènia), a l’ Universitat de Belgrad, (Sèrbia). Actualment estic realitzant un doctorat a l’ Universitat de Paris-Sorbonne, (França) conjuntament amb l’ Universitat de Barcelona. Informar-li també que domino el català i el castellà com vostè espero, i també francès, anglès i l’italià, com vostè espero.

La Geografia política estudia les implicacions i sinergies entre les lògiques de poder i gestió del territori. El meu doctorat tracta l’ incorporació del Baix Penedès a l’àrea metropolitana de Barcelona. Li dic tot això per mostrar-li, modestament, molt modestament, que les meves capacitats i competències per analitzar el funcionament de l’Ajuntament de Cunit, probablement, i dic probablement, siguin més rigoroses que la seva. Quan vulgui el convido a que vostè mostri públicament, ja que es un treballador de l’Ajuntament, paguem nosaltres la seva quantiosa nomina, les seves competències pel realitzar el treball que fa i sobretot per escriure el que vostè escriu.

Vostè vol negar quin és el seu principi però sense donar-se compte el confirma i el fa seu, “el fin justifica los medios”, vostès no pacten amb ERC, perquè senzillament demanava una Auditoria laboral, mostra de la seva serenitat democràtica, que vostès no tenen. Van preferir, mantenir l’alcaldia, el poder sobre el territori, a canvi de renunciar a les seves suposades idees d’esquerres i progressistes, pactant amb el PP, que representa el que representa. No ho dic jo, el que representa el PP, ho diuen vostès i els seus representants al Senat, on hi ha també la nostra Alcaldessa, per no dir de la seva relació amb el PP al Congrés.

Una gent que renuncia a les seves idees per tal de mantenir-se al poder, quina ètica poden tenir?, la resposta la deixo als nostres lectors, no vull “manipular” a ningú.

Voler negar el gran rebuig social que hi ha a Cunit amb el tema de la revisió cadastral és estar allunyat, aïllat, de la realitat que ens envolta, deu ser que vostès són endogàmics, perquè no sé en quin Cunit viuen. La gent perd el treball, perd les cases, tanquen els comerços al poble, els bars fan la meitat de caixa que fa uns anys, i vostès que fan als plens municipals? A riure i a parlar-se a l’orella, quina actitud de menyspreu a la gent que pateix la crisi. Clar per vostès és molt fàcil, amb els sous que cobren ja poden estar tranquils, però l’horitzó del 2011, cada cop és més pròxim, el futur esdevé esperança per la gent de Cunit i això permet veure la llum al final del túnel, la possibilitat que hi hagi un canvi al govern municipal de Cunit, una nova ètica, llunyana a la seva, molt lluny, on la competència de les persones que han de gestionar el bé comú que és l’Ajuntament sigui contrastada, estigui documentada, en fi, que estiguin justificats els sous que cobren. Que no ens donin gat per llebre, no sé si m’entén?

Per últim, i ja acabo que si no avorrirem als lectors amb la seva incompetència i desinformació, dir-me que vull privatitzar els serveis públics perquè sóc un liberal i no sé que més em deia. Vostè no sé que va estudiar a l’ Universitat, però fluix, molt fluix, un Sufi? A molts països del nord d’Europa, governants per partits de dretes, aquestes dretes que vostè presenta tant dolentes pels serveis públics, distribueixen uns serveis públics molt millors que els que tenim a Espanya, per no dir de Cunit, em ve el riure senyor Carreño.

Un Ajuntament no ha de tenir dèficits i deutes obligatòriament, això és mostra de la incompetència que vinc denunciant. Jo no li demano que tinguin un benefici, com li demanaria a una empresa, però tampoc poden tenir les pèrdues que tenen. Però jo se que hi ha una diferencia entra la meva visió de la política i la seva. Per mi fer política es treballar en política, per vostè fer política vol dir “viure“de la política, substancialment és aquesta la diferencia apreciada en el seu discurs.

Elitista i classista? Si no em coneix com pot dir de mi aquestes coses…a Itàlia de vostè en dirien que es un pregiudicato.

Un consell, des de la meva modèstia, li voldria donar. Llegeixi una mica més, però sobretot entengui el que llegeix, que és el que compte, llegir per llegir es com parlar per parlar, el que vostè ha demostrat que sap fer. Doni records a la seva veïna i gràcies un cop més.

En aquest article m’agradaria presentar una sèrie de dubtes i malentesos sobre el govern municipal de Cunit. Desitjaria que si m’equivoco, algun al·ludit o al·ludida m’ajudes a sortir de la confusió, li agrairia.

El primer gran dubte que m’envaeix és saber quin és l’origen i l’objectiu del pacte de govern entre el PSC i el PP. Aquest pacte és definit com un pacte “anti-natura”; un partit el PSC, que s’autoproclama progressista i d’esquerres, amb una ideologia definida, un partit “que sap on va”, l’altre partit, el PP, que representa, més que mai, els valors d’una dreta rància i caduca. Si ho comparem, salvant les distàncies, amb el pacte Basc entre PSE-PP, em pregunto si Cunit ha estat un laboratori polític d’aquesta unió anti-natural.

Es ben sabut que a Euskadi, els dos partits tenen un objectiu comú, formen un front anomenat constitucionalista, i és aquesta característica la que fomenta aquesta unió. A Cunit, no ho sé si tenen un objectiu comú, veient el fracàs municipal en la gestió dels temps de crisi que estem vivint i sobretot degut al immobilisme institucional, on no només manquen les idees sinó que es troba a faltar un mínim de imaginació…si llegissin algun diari, algun llibre, alguna cosa…El que està clar és que tenen un interès comú; pujar impostos a “diestro i siniestro”, col·locar a la seva camarilla a treballar a l’ajuntament amb uns sous que paguem tots nosaltres i per últim mantenir-se al poder costi el que costi, que és molt, a les arques municipals.

Entre nosaltres, vostès deixarien que els actuals membres del govern municipal fossin els gestors de les seves empreses o dels seus patrimonis???el que està demostrat, és que aquesta gent ha provocat un dèficit històric a l’economia municipal i no s’han pres una mínima responsabilitat. Aconsello a tothom que llegeixi aquest article a donar una ullada a la pàgina web de l’ajuntament, www.cunit.org , concretament prego gentilment que la gent perdi uns minuts, pocs, en llegir els curriculums vitae dels membres del govern municipal, podran veure la solvència incontestada i les seves capacitats i competències com a gestors. A mi se’m posen els pels de punta en veure en mans de qui està l’ajuntament i la capacitat de maniobra dels seus membres, el deute municipal i la manera de funcionar del ajuntament confirmen els meus temors.

Seria un acte democràtic que els ciutadans de Cunit, a les pròximes eleccions donessin un cop d’ull als curriculums de la gent que es presenta a les eleccions, més que rés per no trobar-se amb sorpreses com el cadastrazo i els dèficits de gestió i de capital humà que hi ha a l’actual ajuntament. Ens curaríem en salut. I no tindríem la necessitat de contractar a tots els càrrecs i assessors a 3000 i 6000 euros al més, els resultats on són? A la deixalleria?. Puc entendre que els regidors que no tenen estudis superiors, uns quants per cert, hagin de suplir aquesta mancança amb càrrecs i assessors, però que siguin contrastats, no pur i simple amiguisme.

Per acabar m’agradaria proposar un darrer dubte que afecta a la nostra alcaldessa-senadora, concretament sobre quin tipus de legitimitat té per considerar-se una alcaldessa “tout court”, en suma com ha aconseguit aquest càrrec.

Tots els ciutadans de Cunit recordarem que en les darreres eleccions municipals, on el PSC va guanyar just, per no dir justíssimament, la candidata del partit no era l’actual alcaldessa, va ser una altra política que no va poder continuar al seu càrrec. Que va passar? Com ho va aconseguir? Desprès de la renuncia de la candidata oficial, la cúpula del PSC de Cunit es va reunir per tal de substituir la baixa de la ex-alcaldessa que havia estat reelegida a les urnes, i en el seu lloc varen elegir l’actual alcaldessa, recalco que va ser la cúpula del partit i no els ciutadans de Cunit, aquest aclariment és molt important per entendre el meu raonament. Vulgarment aquest tipus d’elecció es coneix com elecció “ a dedo”, per entendre’ns com feien els règims socialistes de l’Europa de l’Est durant la guerra freda, o com fan a molts pobles de Sicília a l’actualitat. El poble de Cunit va votar la llista del PSC en van treure set regidors i un d’aquest era l’alcaldessa però no era posicionada en les primeres places, ben el contrari.

Per acabar de quadrar el cercle, li demanaria a la nostra alcaldessa que es deixes de preocupar per la nostra felicitat, en més d’una ocasió he tingut la possibilitat de llegir les paraules de l’alcaldessa que diu que vol que siguem feliços els ciutadans de Cunit. Que es preocupés de facilitar la vida als ciutadans que pateixen la crisi, però sobretot del dèficit de l’ajuntament i de la mala gestió municipal, de la qual tindrà alguna responsabilitat. Sempre m’envaeix el dubte si la nostra alcaldessa és feliç, com voldria que fossin els ciutadans de Cunit…modestament penso que amb el que cobra com alcaldessa ho hauria de ser, però ja sabem que a la vida els diners no ho son tot, no? .

Avui fa un parell de setmanes, el nostre regidor d’educació va realitzar un escrit on intentava individuar les grans línies de la política d’educació del nostre Ajuntament. En resum intentava justificar una sèrie de mèrits, d’una manera molt barroera.

Primer de tot vull deixar clar que és tracta d’un nostre regidor, perquè nosaltres, els ciutadans, li estem pagant un bon sou, ja fa dotze anys, i per tant tenim tot el dret del món per demanar explicacions però sobretot responsabilitats pel càrrec que ocupa i pel sou que cobra, i per les coses que diu que ha fet o fa.

També hem de tenir clar que les escoles i les llars d’infants són estructures que paga la Generalitat i que des del punt de vista del pressupost l’Ajuntament no té gaire a veure. Posar-se medalles de coses que no depenen d’un mateix, és molt populista, i molt poc progressista…

El nostre regidor va dir que la educació dels ciutadans de Cunit, és una de les prioritats d’aquest equip de govern sinó la més important, afirmant que hi destinen una partida pressupostaria de 1,7 milions de Euros. Pel que fa al tema sous de regidors i alts càrrecs i personal de l’ajuntament, sembla un govern de la nació, es dedica una partida pressupostaria de quasi 10 milions d’euros, em poden dir vostès quina és la prioritat de l’equip de govern, l’educació de la gent o les seves butxaques??deixo la resposta al lector. La demagògia està a l’ordre del dia en aquest equip de govern, la ciutadania de Cunit no és ignorant i ja sap que la demagògia és un art i que els actors que l’interpreten han de ser bons si no com diu la dita, “se coge antes a un mentiroso que a un cojo”.

No voldria que el nostre regidor es sentis com l’únic responsable de la qualitat educativa dels nostres ciutadans. Com antic professor sabrà que tot no depèn del docent, ja que l’entorn social per on es mou l’estudiant també en condiciona el seu nivell d’instrucció. Però alguna responsabilitat haurà de tenir, no?si no perquè li paguem el que paguem, vaya chollo no?

La població de Cunit és famosa, tristament, per alguns records que podem ser comprovats a la web de l’Idescat, l’ institut d’estadística de Catalunya. Els nostres lectors podran veure com en les categories referents a aspectes educatius Cunit està a la cua de Catalunya. Fracàs escolar, nivells d’instrucció, coneixements del català, atur juvenil…(i tot un llarg etcètera). Però que es fa des de l’Ajuntament, rien de rien…Això si…”ande yo caliente riase la gente”. Parlar de deu anys d’èxits en l’educació de Cunit, és com dir que l’aigua del mar es pot veure, una fal·làcia, que només s’ho creuen ells, i pot ser ni ells.

Seria interessant, per predicar amb l’exemple, que és el millor remei per la salut de la nostra democràcia, que els nostres regidors es posessin a disposició de superar un test de cultura general, nivell ESO, no demano gaire,un mínim, per veure a les mans de qui em deixat la gestió municipal, seria de veritat interessant, constructiu i saludable.

Hem de pensar que la gestió de l’ajuntament és com la gestió d’una empresa, però sense responsabilitats, pel que es veu… M’agradaria mostrar una comparació que pot permetre d’entendre el meu raonament. Suposo que tothom coneixerà l’empresa d’automòbils SEAT. Doncs bé, dins d’aquesta empresa hi ha una varia tipologia de treballadors, els que estan a la cadena de muntatge, els que estan al departament de vendes, al departament de marketing o al departament de direcció. Cadascú està localitzat als diferents departaments depenen dels mèrits i les capacitats de cadascú. El que està a la cadena de muntatge no podria desenvolupar les tasques del departament de marketing o de direcció, justament per una qüestió de competències i capacitats sinó l’empresa al cap de poc temps hauria de tancar, i els accionistes de l’empresa li demanarien comptes al responsable de la fallida.

Al nostre Ajuntament, la nostra empresa, està en mans de gent incompetent, ho dedueixo del seu curriculum vitae, que per això es diu vitae, perquè explica que és el que has fet durant la teva vida, també ho dedueixo pel dèficit que hi ha a l’ajuntament, més de 10 milions de Euros, això vol dir que les coses no s’han fet bé, algun responsable? De moment no, “pero tiempo al tiempo”. Si el nostre equip de govern fos el Consell directiu de la Seat, ja fa temps que no estarien al seu lloc i haurien d’haver respòs per les seves irresponsabilitats davant dels accionistes, nosaltres els electors.

Desgraciadament en democràcia només podem demanar els comptes als regidors cada quatre anys, ara ja queda menys per 2011, quant podrem demanar els comptes, vermells, a l’equip actual del govern municipal, i espero que els accionistes d’aquest ajuntament que som nosaltres, posem a cadascú al seu lloc.

Això si senyor regidor de Educació, espero que quan estiguin en la pròxima oposició, quan tinguin més temps a disposició personal, s’apliqui el seu lema: Educació, educació, educació…que no en van sobrats, no ho dic jo, ho diuen els vostres curriculum vitae.

Si existeix un edifici que caracteritza el territori de Catalunya i més concretament el territori del Baix Penedès, aquest és la Masia. Les Masies formen part i produeixen d’identitat històrica dels nostres territoris, són importants per entendre l’evolució i el funcionament històric del nostre territori, ens mostren com la gent que vivia en aquestes terres en el passat es relacionava humana i geogràficament amb el territori que els envoltava. En definitiva formen part de la cultura i identitat pròpia del Penedès i més concretament de Cunit, pel cas en qüestió.

Moltes d’aquestes Masies, sobretot al Penedès, podríem trobar els seus orígens en una època medieval, romana i fins i tot ibèrica. Les concepcions i les maneres d’entendre i d’interactuar amb el territori d’altres èpoques històriques, ens mostren una concepció en “xarxa”, localitzant les Masies en dispersió, allunyades les unes a les altres, però sempre en connexió entre elles.

A Cunit es poden localitzar nombroses d’aquestes Masies, que ens permeten d’entendre la historia i la cultura pròpia del poble. Moltes d’aquestes Masies han quedat englobades en les urbanitzacions que es varen desenvolupar de manera anàrquica i sense cap pla directori ni de control a partir dels anys setanta, produint el que es coneix com un nou procés de territorialització, on la masia perdia la seva funcionalitat originaria. Podríem citar les masies de cal Cego, cal Rectoret, Cal Nicolau, cal Chondes, i sobretot la que ens preocupa, la Masia de Vilaseca de Cunit.

La Masia Vilaseca, està localitzada a l’ urbanització de Costa Cunit-Cubelles, pertanyent al terme municipal de Cunit. La toponomàstica de la masia, ens podria fer remuntar al període dels romans, doncs la terminologia “vila”, es remunta a les “viles” romanes els prototips de les actuals masies, i que els romans van desenvolupar per explotar econòmicament les terres que treballaven. Queda clar que aquesta Masia podria ser sinó ho és, l’edifici mes antic del poble de Cunit, d’aquí la seva importància, no només cultural sinó també històrica i geogràfica.

Però Per què escric aquest article referent a la Masia Vilaseca de Cunit?

Doncs perquè el nostre ajuntament, encapçalat per la nostra, ja famosa, alcaldessa-senadora, s’està comportant, com sempre fa amb els temes referents a l’identitat de la cultura cunitenca, d’una manera ambigua. Ambigua per que? Segurament perquè els dirigents del nostre ajuntament, se’ls hi escapa la dimensió històrica del poble, ja sigui per falta de coneixement i de reflexió històrica, ja sigui perquè no són gent originaria de Cunit i la sensibilitat vers els patrimoni històric del poble és mínim per no dir nul.

Ja ens va recordar, la senyora Alcaldessa-senadora, en el seu monòleg del dia 2 de juliol, del perquè la seva família i ella, com tanta altra gent de Barcelona i rodalies va venir a viure a Cunit, simple i exclusivament per les seves platges. Resumint , que la nostra Alcaldessa-senadora, continua demostrant que per ella Cunit no deixa de ser simple lloc, sense historia, però amb platges, no té cap consideració històrica ni geogràfica del territori al respecte.

Tampoc es cap sorpresa, quan pel poble, el seu aliat polític des de fa molts anys, el senyor primer tinent d’alcalde, va comentant que fins que ell no va arribar per aquestes terres, aquí no hi havia rés, ignorant més de 2000 anys d’història a Cunit, hi ha documentat diferents assentaments ibers a Cunit, presentant-se com una especia de “Mesies”, que no Masies, Déu n’hi do amb l’equip de Govern.

Els propietaris actuals de la Masia Vilaseca, recordem que està considerat com a be d’interès local pel darrer POUM aprovat per l’actual equip de govern, van pensar a fer unes obres per tal d’ampliar la capacitat edificable del recinte. Aquestes obres d’ampliació han afectat de manera considerable l’originalitat i la façana de l’edifici en qüestió, posant en perill l’estructura originaria de la Masia.

El BOP, Bolletí oficial de la província de Tarragona, informava a l’ajuntament de Cunit sobre l’enderroc de les construccions i ampliacions realitzades en aquesta Masia de manera abusiva, però com caracteritza aquest govern municipal, no s’ha fet res de res. Algunes veus diuen que estan intentant guanyar temps per poder legalitzar unes obres que no són legals, d’aquí la manca de sensibilitat històrica no només de l’alcaldessa-senadora, que fins a un punt es comprensible, sinó també de tota la colla de tècnics i assessors, que no ser que fan a l’ajuntament.

M’agradaria saber, com a Geògraf polític que sóc, on ha après la nostra alcaldessa-senadora, els conceptes de cohesió i de territori, i perquè no el concepte de cohesió territorial, sóc curiós, perquè em demostra que no en te ni la mes mínima idea, no només pel que diu sinó sobretot pel que fa.

Esperem que la senyora alcaldessa-senadora, respectant el Cunit que ella tant estima i enyora quan està per Madrid, restitueixi el caràcter original de la Masia de Vilaseca de Cunit abans de que sigui massa tard, sinó el que farà serà confirmar la dita que sempre em deia la meva avia: “de fora vingueren i de casa ens tragueren”.