Arxius | febrer, 2011

Tunísia, Egipte….Cunit?

20 febr.


Ja fa setmanes, que els nostres telenotícies obren els seus programes amb les revoltes que es produeixen en tota la riba sud de la Mediterrània.
Són revoltes, revolucions, que es produeixen perquè la situació actual ha arribat a un límit insostenible, a voltes inhumà.
A la base d’aquestes mobilitzacions hi ha una suma de despropòsits, des d’il•legalitats, a favoritismes, a corrupcions, a privacions de llibertats, ja siguin humanes, o també llibertats de la comunicació, no només, pel fet de no poder utilitzar Internet tal i com ho fem nosaltres, sinó també per la prohibició de publicar diaris, escrits, programes de radio i televisió, on la gent pugui fer un us legítim del que es coneix com llibertat d’expressió.
Fa unes setmanes, vaig posar al mur del meu Facebook, un post que deia “Tunísia, Egipte, Itàlia”, ho feia amb la intenció de recalcar, com amb els despropòsits que ocorren a Itàlia, i dels que també informen els nostres telenotícies, poguessin arribar a despertar el poble italià, però un amic meu sicilià em va contestar amb un breu però significatiu, “Cunit?”.
Doncs sincerament, crec que no anava del tot equivocat, i diran vostès per què?
Perquè a Cunit també hi ha un sentiment de frustració entre la majoria de la població, desprès de dotze anys de govern PSC-PP, en dotze anys hem sortit a molt diaris, telenotícies i d’altres mitjans de comunicació, i no precisament perquè el nostre municipi fos un exemple a seguir, ans el contrari.
Molta gent si pogués es vendria la casa i s’ananiria a un poble proper on la fiscalitat fos molt més justa, però per més inri, ara no es el millor moment de vendres la casa, i s’han d’aguantar la impotència com sigui.
En dotze anys, el deute i el dèficit del nostre ajuntament s’ha multiplicat periòdicament, els impostos s’han pujat de manera desmesurada, amb intents d’enganyar a la població, el famós “sube el recibo pero no el impuesto”, el darrer informe de la sindicatura de comptes els deixa a tots retratats, a tots, i comencen a dir que ho ensenyaran a les universitats com un exemple del que NO s’ha de fer quan es governa una institució municipal.
Que es pot fer amb tot aquest descontentament?
Doncs fer la revolta de manera democràtica, el proper dia 22 de maig és el moment de fer-ho. La gent ha de ser conscient que igual que els pobles de Tunísia, Egipte i ben aviat molt d’altres, han pogut superar un “status quo”, una situació que era insuportable, mitjançant, l’intercanvi d’informació, però sobretot, prenent consciència, de que el canvi és possible, i a Cunit és necessari.
La mar Mediterrània, la gran via de comunicació per on ens va arribar la cultura, fenícia, grega i romana, de la que tant estem impregnats, espero ens porti la voluntat i la capacitat de superar un període gris de Cunit, i que entre tots siguem capaços de donar-nos un present més digne, i sobretot un futur esperançador per les generacions que ens esperem, i que aquestes puguin viure en un Cunit millor, molt millor del que nosaltres tenim, i això passa, imperativament, per donar al municipi un nou equip de govern, com han fet a Tunísia i a Egipte.

Anuncis

La CUCA o el CACU

12 febr.


Fa aproximadament 30 anys, un geògraf va dibuixar un mapa de Catalunya molt especial. Era un mapa de Catalunya nou, innovador per uns i estrany per altres.
Estem parlant d’un dels grans geògrafs catalans, en Lluis Cassasas, juntament amb en Pau Vila, els grans protagonistes de la geografia catalana del segle XX.
En Lluis Cassasas va dibuixar un mapa que trencava amb els estereotips, amb els models mentals i cartogràfics, sobre la forma de Catalunya que es tenia fins aquell moment.
En realitat més que la forma, que continuava sent la mateixa, el mèrit d’en Cassasas era el de dividir l’interior, el contingut, d’una manera novadora: no hi havia cap ni una de les comarques, hi havia una divisió interior, en Municipalies, una delimitació territorial, diversa al comarcalisme clàssic, conceptualitzada pel mateix Cassasas.
Quin era el principi geogràfic que permetia delimitar aquestes unitats administratives, diverses de les comarques? Principalment el grau d’interacció de la població resident en els diferents municipis.
Podríem afirmar, grosso modo, que les municipalies, eren unitats administratives, amb una escala geogràfica sobra-los-el, supramunicipals, però que no arribaven a tenir les dimensions de les comarques, amb les excepcions d’alguns casos de zones de l’interior de Catalunya on la densitat de població impedia, pel seu propi funcionament i la seva pròpia supervivència, crear aquest dites Municipalies.
Quan va estudiar els municipis de l’actual comarca del Baix Penedès, en Cassasas en va dibuixar més d’una d’aquestes unitats administratives. La que ens interessa a nosaltres era la Municipalia de Calafell i Cunit, d’aquí el títol CA, per Calafell i CU, per Cunit, i a l’inversa.
Aquest geògraf va saber preveure, que amb el temps, les interaccions i les necessitats creixerien entre aquest dos municipis, sobretot degut a la unió dels entramats urbans de tots dos.
Com sempre, els visionaris no tenen l’apreci que els hi correspon, però la història posa sempre a tothom al seu lloc, i en Lluis Cassasas, amb el temps, se’l aprecia de la mateixa manera que se’l va depreciar.
Tots sabem que les divisions de les diferents administracions territorials costa molt modificar-les, en tenim un exemple amb les Vegueries, però com tots els productes de l’ésser humà, les divisions territorials envelleixen, es desvirtuen i es desfasen.
Quins són els principals factors que produeixen aquestes transformacions? Principalment són les evolucions dels sistemes econòmics, però sobretot, la revolució que produeixen els nous mitjans de comunicació que, amb el temps, modifiquen la nostra manera d’entendre’ns, de sociabilitzar-nos, i sobretot, modifiquen la nostra manera d’interactuar amb el territori que tenim al voltant, amb el nostra paisatge.
La crisis econòmica que estem vivim, és un reflex d’aquestes transformacions, la nostra manera de socialitzar-nos, i d’entendre el territori i el paisatge que ens envolta ha canviat i molt.
Seria oportú, convenient, i democràticament saludable, intentar estudiar si les proposicions que feia en Lluis Cassasas, respecte a la funcionalitat territorial dels nostres municipis, serien adients per tal de superar aquesta situació de crisis que patim a la nostra comarca, d’una manera més intensa que a la resta de Catalunya.
A la base del raonament d’en Cassasas, hi ha un model de funcionament territorial, institucional, que és la de la Mancomunació de municipis, i més concretament, el fet de compartir una sèrie de serveis municipals entre els municipis que presentin unes tendències semblants.
I aquest és el cas de Cunit i de Calafell, aquesta hipotètica, associació de serveis municipals, podria crear una realitat mancomunada territorialment que podríem denominar CUCA o CACU, depenen els gustos, però els que en sortirien guanyant, son les malmeses arques municipals d’aquest municipis, sobretot pel cas de Cunit.
Ha arribat l’hora de recuperar un model territorial, el de les municipalies d’en Cassasas, que segurament, ens permetria afrontar el futur d’una manera més harmònica.