Arxius | gener, 2012

Actualitzar la comarca del Baix Penedès

29 gen.

Si existeix una comarca a Catalunya s’ha transformat més des del 1987, any en que es van establir com a tals, aquesta és el Baix Penedès.
Que la resta de Catalunya no sigui conscient d’aquest fet és preocupant, però esdevé crític quan des de la nostra pròpia comarca no en som conscients.
L’any 1987 el Baix Penedès venia considerat com una comarca que podia tenir una certa continuïtat amb el model comarcal del 1936, a nivell d’estructura socioeconòmica. Tot i que ja es començava a dibuixar una tendència, en alguns municipis més pronunciada que en d’altres, cap a una transformació socioeconòmica dels municipis en particular i de la comarca en general.
La pressió humana sobre el territori s’ha produït amb una virulència difícil de comparar. Aquest fet ha estat determinat per la geoestratègica localització de la nostra comarca. Un territori situat a menys d’una hora de l’àrea metropolitana de Barcelona, i per on hi circulen un sense fi d’infraestructures, no només les que es veuen com les carreteres, autopistes, ferrocarril i TAV, sinó també les invisibles, gasoductes, cablejats varis.
La pressió humana i les seves activitats han transformat la comarca considerablement. Podem dibuixar un realitat baixpenedesenca amb les següents característiques; un binomi format per Calafell i Cunit, on d’una manera més o menys marcada es poden observar tendències socioeconòmiques semblants. La diagonal entre el Vendrell i l’Arboç, passant per Bellvei, i juntament amb Santa Oliva i Banyeres del Penedès, on localitzem d’una manera semblant les mateixes pautes socioeconòmiques. La resta de municipis de la comarca responen també a unes tendències semblants des del punt de vista socioeconòmic.
Continuar pensant, i el que és pitjor, continuar concebent la comarca com si res hagués passat pot condicionar i molt les possibilitats futures de la comarca.
La comarca del Baix Penedès cal que sigui actualitzada en la seva concepció per tal d’afrontar el futur amb les millors possibilitats i els millors auguris.
Entenem actualitzar, com el que necessiten els softwares informàtics, és a dir, una readaptació a les condicions reals, en aquest cas les del territori.
Sense oblidar les necessitats més bàsiques per aquesta readaptació, com seria el cas d’un Pla Territorial propi, més necessari i imprescindible que mai. Un Pla Territorial que permetés prendre consciencia d’aquesta transformació dels últims 25 anys, i que donés l’oportunitat a la població baixpenedesenca a plasmar-hi les seves voluntats.

Anuncis

Catalunya i el mapa

29 gen.

Comencem a sentir les primeres veus que qüestionen l’administració territorial de Catalunya. La vice-Presidenta de la Generalitat, Joana Ortega, va presentar fa uns dies va redactar un article en alguns mitjans de comunicació en que es parlava de la supressió d’alguns Consells Comarcals. Aquesta reinterpretació ve donada per la voluntat d’adequar l’administració territorial de Catalunya a la realitat dels temps que vivim.
Totes les nacions i tots els estats posseeixen una representació territorial, un mapa, i aquest és fruit d’un poder polític. No ha existit, no existeix i no és probable que existeixi un mapa sense aquesta relació, moltes vegades invisible, entre la seva creació i el poder polític que la crea.
Catalunya ha vingut representada al llarg de la historia de manera múltiple. Des de les primeres divisions comtals, passant per les vegueries medievals i arribant a les actuals províncies i comarques, la representació de Catalunya ha estat condicionada pel poder polític que regia el territori representat.
Tothom pot arribar a entendre que les representacions que definim com a pròpies, és a dir, la representació dels Comtats Catalans,  les Vegueries Medievals i també les comarques, ens són més properes i les tenim més interioritzades, potser de manera romàntica, en la nostra personalitat. En canvi, les representacions dites foranes, com seria el cas de la representació de Catalunya en Corregiments, en Partits Judicials i en Províncies, no són ni tant properes ni les tenim tant interioritzades com les primeres.
Aquesta diferenciació de les representacions de Catalunya és fruit que aquestes representacions són produïdes per entitats o poders politics de diferents òptiques. Les primeres representacions, les pròpies, provenen d’una òptica catalanista, mentre que les representacions foranes, provenen d’una òptica espanyolista. Entenen espanyolista, com una òptica diferent, sense menyspreu, simplement diversa.
Els últims 30 anys de democràcia s’han caracteritzat per la recuperació del mapa comarcal de Catalunya. Un pas endavant d’una consideració catalanista de Catalunya, després del període franquista, que havia consolidat la província en el nostre imaginari territorial de Catalunya.
Aquest segle XXI, comença amb un intent de renovació de la voluntat territorial del catalanisme. El projecte de Vegueries representava un segon pas cap a la consolidació d’un mapa catalanista de Catalunya, tot dividint aquest territori en Vegueries i amb la voluntat d’eliminar les províncies com a entitats territorials a Catalunya.
Cal tenir la força i el coratge polític per tal de definir aquest nou mapa catalanista de Catalunya en Vegueries, però no a qualsevol preu. Un mapa quant més legitimat està menys es modifica, perquè reconeix que tothom, totes les identitats personals i de comunitat, es veuen representades en aquest nou mapa.
Voler fer un mapa allunyat del sentiment català del propi territori és precisament el que representaven les províncies pel poder polític català. Fer el mateix amb les vegueries representa no només un suïcidi polític sinó que també podria representar un suïcidi nacional.
Concert Econòmic, Ambaixades a l’estranger, seleccions nacionals…fins que no tinguem un nou mapa català, no podrem ressorgir d’aquesta crisi que cada dia que passa és menys econòmica i més política.

En Melcior de Cunit

24 gen.

Avui dimarts és un dia molt trist per Cunit, la seva història i la seva gent. Se’n ha anat un dels pocs cunitencs que encara podia parlar en primera persona de la historia de Cunit del segle XX, de la Guerra Civil, de la dura Postguerra i dels anys del desarrollismo, que portaven els primers turistes a la zona.
Pagès de vocació i per obligació, de petit va viure la desgracia d’una guerra. Fa prop més de 4 anys, varem realitzar una entrevista amb ell, on ens explicava totes les vivències que ell havia tingut a Cunit. Des dels primers passos a l’escola, a la por dels bombardejos essent un minyó, al respecte que els hi feia la professora del moment, la represàlia franquista contra tot el que era català, o sospitós de ser-ho.
Encara recordo quan m’explicava la història, i quina història de la cooperativa, la “cumprativa”, que sempre deia, com els pagesos pobres de Cunit es van unir per tal de superar qualsevol tipus d’adversitat.
També feia sensació, quan ens explicava les peripècies que molts cunitencs vivien al voltant de l’activitat del contrabando, situacions esperpèntiques. Un cop m’explicava com durant un ball de festa major, tots els homes estaven “descarregant” a la platja, i les dones ballaven elles soles en parelles.
En breu, intentarem que a la propera festa major, el vídeo amb la seva entrevista pugui ser difós, perquè tothom pugui conèixer el testimoni d’una persona especial, molt especial.
El retrat d’en Lluís Companys era la primera cosa que et trobaves quan entraves a casa seva. No només per esser un defensor de la causa catalanista d’esquerres, per defensar una cultura original, la cunitenca, durant un temps on no era fàcil fer-ho, sinó com a símbol de resistència, la resistència de veure morir un record, el seu Cunit, el de tota la vida.
Descansi en Pau.

El millor regal dels Reis Mags de Cunit

11 gen.

El passat dijous dia 5 de gener, varem donar la benvinguda al nostre municipi a la comitiva reial. Els Reis Mags estaven preparats, com cada any, a repartir regals a grans i petits, i un sac ple de somnis per tots els cunitencs.

Com cada any, des de la regidoria de Cultura i Patrimoni, varen cercar de realitzar la millor de les gestions per tal de que els Reis Mags es trobessin com a casa, que sentissin més que mai la escalfor d’un poble ple d’il•lusions i amb ganes, moltes ganes, de sortir del pou en el que es troba.

Com totes les coses que es realitzen des de la regidoria de Cultura i Patrimoni, varem voler oferir una cavalcada de qualitat, dedicada als cunitencs, als més petits però també als més grans.

La situació venia condicionada per la realitat financera que ens en trobat en el nostre estimat ajuntament. Una situació delicada, fràgil, a punt de esdevenir insuportable, però que gràcies a la nova gestió municipal, s’intenta corregir, i sempre que es pot, des de la humilitat i la modèstia, millorar tot el que sigui possible, sempre pensant en el bé del poble.

Els deutes que té aquest consistori són el que són, i tothom els coneix, el “regal enverinat” que ens va deixar l’antic equip de govern era d’uns 39 milions d’euros, però de deutes pendents.

Hi ha pagaments pendents de les cavalcades de reis del 2010 i també del 2011, corríem el perill de no poder realitzar la cavalcada de reis del 2012, però gràcies a un seguit de circumstàncies varem poder fer una cavalcada a l’alçada que ens mereixem com a poble.

Respecte a la cavalcada dels altres anys on l’ajuntament havia de fer front a unes despeses de més de 8.000€, aquest any em reduït les despeses de la cavalcada a poc més de 3.000€, el que representa un estalvi, per a tots els cunitencs, de més del 60%. Un petit exemple, abans els vestits dels reis costaven 2.500€, de lloguer per una nit, enguany els hem comprat, per tal de fer-los servir al llarg de com a mínim quatre anys, per un total de 1.100€.

Aquest estalvi no va tenir una projecció negativa en la qualitat de les carrosses en particular ni en el conjunt de la cavalcada en general, simplement hem estat rigorosos, pràctics i hem gestionat més eficientment els recursos dels que disposem, la qualitat no és sinònim de despesa, sinó de fer la feina ben feta.

Però aquest no ha esta el millor regal que ens han fet el reis, el fet d’estalviar diners. Sinó que el millor regal que ens han fet els reis ha estat la col•laboració, la implicació i la vocació, que molts cunitencs han demostrat de manera altruística envers el seu poble i aquest ajuntament, gràcies a ells, tot ha estat possible.

Un cop més des d’ací agrair a aquest cunitencs en particular i a tots els conciutadans en general per l’èxit aconseguit enguany en la cavalcada de Reis, esperant ja la pròxima visita de SSMM els Reis d’Orient.