Arxius | Setembre, 2012

Les estructures d’estat

16 set.

Té raó, molta raó, el president Mas quan afirma que una de les primeres i primordials fases de la construcció de la independència de Catalunya és la de dotar la nació catalana d’unes estructures d’estat.

Però, quines són aquestes estructures d’estat de les que sovint es parla? Alguns comencen per assenyalar la importància de dotar-se d’una agència tributaria pròpia, altres parlen d’articular un poder judicial, d’un sistema d’ambaixades…

Totes aquestes reflexions, molt pertinents pel moment que ens toca viure, i que li tocarà viure al futur Estat català, amaguen involuntàriament, o potser voluntàriament, segons es miri, un gran i importantissim problema de fons.

Com s’articulen territorialment totes les estructures d’estat que abans hem anomenat? Una agència tributaria pròpia ha de posseir un sistema d’oficines articulades territorialment. El mateix succeeix quan es vol dotar un estat d’un poder judicial, on es localitzen els jutjats?

Com es pot veure, tot el conjunt de opinions al respecte de les famoses estructures d’estat de les que tant ens parla el president Mas necessiten d’una concepció i divisió particular del territori del futur Estat català.

Quin és el punt de partida? El punt de partida és complexa o simple, segons es vulgui mirar. complexa si es vol articular el territori de Catalunya interposant les divisions territorials actuals de l’estat espanyol, les províncies i els partits judicials, amb la divisió, pròpia, de Catalunya, realitzada per la Generalitat de Catalunya, les comarques, quaranta-una en total i els Àmbits Funcionals de Planificació, vuit en total. El punt de partida esdevé simple si s’opta exclusivament a concebre Catalunya des d’un punt de vista exclusivament en clau catalana, prenen com a operatives les divisions comarcals i dels respectius Àmbits Funcionals de Planificació.

Està clar que la transició nacional ens obliga a fer el joc entre les divisions administratives de l’Estat espanyol i les pròpies de la Generalitat. Aquest joc ha de ser progressiu i amb la tendència i l’objectiu clar que el model territorial de la Generalitat és el propi i legítim del futur Estat català.

Totes les grans revolucions politiques dels últims tres segles, i la propera independència de Catalunya no deixar de ser, en la seva pròpia mesura, una revolució, han fonamentat la seva pròpia existència a partir d’una concepció territorial pròpia i diversa de les dels règims anteriors que aquestes revolucions van fer caure.

La Revolució francesa va voler modernitzar el territori francès a partir d’una nova i trencadora divisió territorial, els departaments, que fins a dia d’avui continuen intocables, i essent la base identitària de la República francesa. El mateix va succeir a Espanya, després de les guerres i revoltes napoleòniques, el model provincial actual es va dibuixar durant la primera meitat del segle XIX.

A Catalunya toca, i als catalans pertoca, afermar-se com a nació des del punt de vista territorial. Creant una divisió territorial pròpia, on tothom s’hi senti identificat, i en aquest cas la divisió en comarques i en Àmbits Funcionals de Planificació en són un bon exemple .

El model sortint ha de ser trencador per obligació, respecte a les divisions de les actuals províncies, doncs responen a una nova i pròpia concepció del territori. El treball i les propostes dels últims treballs territorials realitzats a Catalunya demostren l’acceptació popular de les divisions administratives del futur Estat català.

Entre l’Estat i el Municipi es situarien les divisions supramunicipals que són les comarques, i les divisions supracomarcals que són els Àmbits Funcionals de Planificació.

Oblidar-se d’aquest pas, del pas de realitzar una divisió territorial del país basada en criteris propis, seria com deixar créixer un arbre tort des del primer moment que surt el tronc.

L’essència d’un Estat i d’una Nació és la concepció que es té del territori que s’ocupa, per això sempre són presents els mapes a les aules de les escoles.

Tancar el ulls i imaginar-se un mapa de Catalunya amb una divisió territorial pròpia, d’això es tracta.

jaumecasanas.cat

Anuncis

Barcelona world y Tarragona

10 set.

La semana pasada podíamos leer en la mayoría de periódicos y ver en casi todas las televisiones el nuevo proyecto de parque temático de entretenimiento bautizado con el nombre de Barcelona world.

Un proyecto de parque temático de entretenimiento que pretende suplir las posibilidades que se proponían en el ya famoso proyecto de “Eurovegas”. Un cambio de cromos con el objetivo de dotar al país de una estructura turística que permita fortalecer y mejorar las posibilidades y la oferta turística de nuestro país.

El paradigma del proyecto ya no es el juego sino la diversión. Todo el mundo está de acuerdo que el proyecto de Barcelona world produce menos externalidades negativas que el proyecto de Eurovegas, y el encaje territorial del Barcelona world es menos traumático, políticamente hablando, que Eurovegas.

Pero como todo gran proyecto de transformación territorial, Barcelona world va a producir, y ya está produciendo, un conjunto de reacciones del territorio y de la sociedad civil que lo habita.

El nombre de Barcelona world produce algunas alergias territoriales a los habitantes y dirigentes políticos de Tarragona, no sin razón, pero el objetivo está definido, las líneas están trazadas y se trazarán en los mapas del territorio en cuestión, el bien común, sobre los intereses particulares.

Analicemos superficialmente los efectos que comportan y comportarán el proyecto de Barcelona world sobre el territorio del Camp de Tarragona.

Barcelona world, un aparentemente inofensivo, des del punto de vista del territorio, proyecto turístico esconde una visión de país particular, viciada por una subjetividad latente y unos intereses definidos a priori.

Barcelona world representa un paso más en la integración territorial del área urbana costera de Catalunya. Des de Cambrils hasta el norte de la comarca del Maresme, la conurbación mediterránea de Catalunya va tomando espacio y poder en el conjunto de Catalunya, consolidándose como una de las más importantes conurbaciones urbanas del Mar Mediterráneo.

El epicentro de esta conurbación mediterránea de Catalunya es Barcelona y su área metropolitana, que en los últimos 30 años ha extendido sus aéreas de influencia de manera progresiva, y preferentemente hacia el sud.

Tras integrar al área metropolitana de Barcelona la totalidad del Ámbito de Planificación Territorial del Penedès (Alt y Baix Penedès, Garraf y Anoia), funcionalmente hablando, la siguiente fase tiene como objetivo integrar el Ámbito de Planificación Territorial del Camp de Tarragona (Alt y Baix Camp, Tarragonès, Priorat y Conca de Barberà) a las lógicas internas del Área metropolitana de Barcelona.

Se ha advertido varias veces en esta sede que el modelo territorial de Catalunya está en desequilibrio preocupante. Cada vez Barcelona aumenta su peso específico en el conjunto del país, y eso provoca muchos desequilibrios territoriales en las zonas que sufren diversos efectos.

Barcelona world se sitúa en esta línea del desequilibrio territorial de Catalunya, un paso más hacia la barcelonizacion de Catalunya, sin quitar razones a los que sitúan la marca Barcelona como la más apta para promocionar turísticamente nuestro territorio.

Es muy peligroso el juego de palabras, confundir Catalunya con Barcelona, es como confundir España con Madrid. ¿El fin justifica los medios? Se preguntaba Maquiavelo, quizás cabe preguntarse a que fin queremos llegar, y que medios debemos utilizar. Que los arboles nos dejen ver el bosque.

Eso si Tarragona estará más cerca de Barcelona.

 

 

jaumecasanas.cat