Arxius | Octubre, 2012

Cunit, nous models de gestió

29 oct.

Passa el temps i ja comencem a poder fer petits balanços i consideracions del nou model de gestió que ha posat en marxa aquest nou equip de govern.

Petits balanços, doncs els problemes que presentava aquest ajuntament després de dotze anys de desgavell i “menefreghismo” del pacte PSC-PP, són estructurals, i costen una mica més de temps reconduir-los, hi estem treballant, encara queda molta feina a fer.

Posarem el cas d’exemple de l’Escola Municipal de Música, que gràcies a la gestió de l’actual equip de govern s’ha pogut salvar, i reconduir, proposant un model autosuficient i sostenible.

Quan varem entrar en aquest Ajuntament, l’Escola Municipal de Musica estava gestionada en concessió a la Fundació Conservatori del Liceu, per un valor aproximat de 200.000€ l’any. A tot això cal afegir uns dos anys de impagaments al Liceu, doncs la gestió PSC-PP era incapaç de saldar els deutes que el seu model de municipi produïa, això si, els deutes s’anaven acumulant i tocarà als futurs cunitencs, eixugar el deute produït per aquesta mala gestió.

Quan hi ha una concessió administrativa d’un servei municipal, cal que des del propi ajuntament es realitzi un seguiment del mateix per part d’una comissió de seguiment formada per tècnics i responsables municipals. A Cunit, abans de la nostra arribada al poder, no feia falta, anàvem sobrats, o sobradíssim, però així ens ho han deixat tot.

Nosaltres varem rescatar aquesta concessió i varem prendre el curs 2011-2012 per tal de buscar una solució per trobar un model sostenible per aquest servei municipal.

Aquest any, pel curs 2012-2013 estrenem un nou model de gestió de l’Escola Municipal de Musica que no costa diners als contribuents i ciutadans de Cunit.

L’Escola de Musica ha sortit a concessió publica, s’ha fet un concurs com marca la normativa, hem respectat les lleis, i s’ha donat en concessió al guanyador del concurs.

El guanyador del concurs, paga un lloguer a l’Ajuntament de Cunit, per utilitzar les instal·lacions municipals on es localitza l’Escola de Musica, i a canvi, té la capacitat i la responsabilitat de la gestió econòmica de l’Escola de Musica, les matricules i les quotes dels alumnes van directament a l’empresa que gestiona aquest servei, estalviant molt diners als contribuents de Cunit.

En un any i mig, s’ha passat d’un model que costava 200.000€ l’any, insostenible i contraproduent, a un model que costa 0€ l’any, i així hem ajudat des d’aquesta infraestructura a reduir el dèficit estructural d’aquest ajuntament.

Qui vulgui ser constructiu, positiu i estimi el seu poble, independentment dels seus colors politics, podrà entreveure la bona voluntat d’aquest equip de govern, i podrà valorar la feina feta pels seus membres. El que l’antic equip de govern va ser incapaç de fer en 4 anys, aquest equip de govern ho ha fet en menys de 2 anys, i després ens diuen que no treballem.

Fa gràcia, quan el senyor Gràcia, regidor del PSC, afirma en les seves intervencions que “gestionar no costa diners”….perdoni però la seva mala gestió ens ha costat a tots els cunitencs més de 42 milions d’euros.

Nosaltres continuarem treballant , com hem fet des del primer dia, per salvar Cunit, perquè la gent sàpiga la veritat i perquè els errors no es tornin a repetir.

Ens en sortirem, sense cap dubte.

 

 

www.jaumecasanas.cat

Anuncis

Erasmus, el futuro de Europa

16 oct.

Leia con profunda tristeza, las noticias sobre los problemas financieros de las becas Erasmus.

Las Becas Erasmus son unos de los instrumentos, sino el único, que ha permitido creer en Europa, sobretodo a los jóvenes que han participado en algún momento de su vida en este proyecto transeuropeo de estudios universitarios.

Es triste por parte de los estados europeos que participan en este proyecto, que se deje morir o se haga desaparecer un proyecto transversal, que engloba la enseñanza, la cultura, la sociedad, la esencia de Europa.

En mi caso particular, participé en un intercambio Erasmus en el curso académico 2000-2001, cuando fui a cursar mi último año de la Licenciatura de Historia que cursaba en la Universitat de Barcelona, a la Universidad de Bologna, en Italia.

Me gustaría dejar constancia que lo que supuso para mi académicamente, pero sobretodo humanamente, no tengo espació, en este articulo, para agradecer a las instituciones europeas y también a la Universidad de Bologna, la posibilidad que me ofrecieron, y que continúan a ofrecerme, por el mero hecho de participar en este programa de intercambio universitario.

Es una pena, que las políticas de financiación de estos programas de intercambio sufran recortes, pues se esta cultivando el futuro de Europa.

En la actualidad no se cuanta es la suma de dinero que dedican a cada estudiante que se presenta a este proyecto, pero en mi caso fueron 1100€ para todo un año académico, hagan ustedes las cuentas de lo que me resultaba mensualmente, durante 9 meses de estudio en Bologna, poco más de 120 € al mes.

Si hemos llegado al punto de no poder financiar un programa con tanta proyección en el futuro es que estamos realmente mal, y quizás deberíamos replantearnos seriamente no solo nuestras políticas universitarias, sino que también todo el conjunto de políticas europeas, porque ambas son los pilares de nuestro futuro próximo.

Contrasta el despilfarro que ha habido en este país en materia de infraestructuras y que ahora paguen las externalidades negativas de la mala gestión por parte de algunos. Pero es lo que nos toca vivir.

Espero que el proyecto Erasmus resista al embiste de la crisis que nos azota y que en un futuro no muy lejano, podamos ofrecer a nuestros estudiantes universitarios la posibilidad de participar en este tipo de programas universitarios tanto en Europa, principalmente, como en el resto del Mundo.

Más Europa y más universidad, más Erasmus es lo que necesitamos para salir de este laberinto de la dichosa crisi.

Les línies del tren

16 oct.

Fa uns dies va produir-se un accident. Malauradament es va repetir un atropellament ferroviari a la població de Calafell, més concretament a l’alçada del nucli de Segur de Calafell. L’Ajuntament i la societat civil es va organitzar i encara ho fa, per tal de corregir aquesta deficiència en seguretat peatonal respecte a les vies del tren.

Aquesta deficiència en seguretat peatonal ve provocada per unes circumstancies que troben el seu origen fa molts anys, concretament des de la segona meitat del segle XIX, en el moment que es construeix la línia de tren entra Valls-Vilanova-Barcelona. A partir d’aquí cal afegir tot el seguit de transformacions territorials del territori en qüestió, en aquest cas el municipi de Calafell, i més concretament al nucli de Segur.

Les transformacions territorials que s’han produït en els últims 60 anys han posat en relleu un seguit de controvèrsies que provoquen aquestes situacions de deficiència en seguretat peatonal respecte a les vies del tren.

El primer que cal destacar és la repercussió que té la infraestructura sobre el territori en qüestió, i d’això en sabem al Baix Penedès.

En el moment de la construcció d’una línia de tren, s’està dibuixant literalment una línia sobre el territori; una línia que es converteix en una barrera paisatgística, que trenca la continuïtat física i visual d’un territori, i aquest trencament condicionarà la habitabilitat, condicionarà el seu funcionament intern, provocarà externalitats.

El nucli de Segur no va desenvolupar un entremat urbà fins a principis de la segona meitat del segle XX. En el moment de desenvolupar l’entramat urbà, la xarxa urbana, el projecte va venir condicionat per la localització de la línia de tren que feia de frontera entre el nucli marítim i el centre urbà desenvolupat a partir de la carretera C-31, antiga carretera C-246.

Els dos nuclis, el marítim i el del centre urbà, estan comunicats per tres passos peatonals que superen la línia de tren, dos elevats i un subterrani. Aquest fet condiciona la mobilitat entre els dos nuclis.

El segon element que cal tenir en compte és la pressió demogràfica i urbanística que ha condicionat el territori del nucli de Segur de Calafell. En els últims anys l’evolució demogràfica i urbanística del nucli ha estat exponencial, i la pressió d’aquest elements sobre el territori ha demostrat i esta demostrant que la planificació territorial del nucli de Segur no està adequada a les necessitats del moment.

La responsabilitat de la planificació territorial no recau en els temps actuals, cal analitzar l’evolució del territori dels últims 50 anys. En el moment de desenvolupar el nucli marítim i el centre urbà de Segur de Calafell, s’havien de preveure les possibilitats per tal de comunicar els dos nuclis que separava la línia de tren. Aquest problema s’ha accentuat amb la pressió dels elements demogràfics i urbanístics.

Aquesta problemàtica s’observa també a d’altres municipis que presenten una evolució semblant a la de Segur de Calafell, i que comparteixen el fet de tenir un entramat orba dividit pel pas d’una línia de tren.

En primer lloc s’haurien de fer estudis sobre les necessitats i les capacitats de mobilitat urbana dels nuclis que presentin aquest esquema problemàtic de tenir un entramat urbà dividit pel pas d’una línia de tren.

A continuació preveure un pla territorial urbà que disposi la realització dels passos peatonals que permetin superar l’entrebanc del pas de la línia del tren.

A partir d’aquí cal gestionar i actualitzar cada any o cinc anys quines són les noves necessitats en mobilitat i corregir les deficiències en seguretat peatonal.

No ens cansarem mai de repetir que la cultura territorial és primordial en la definició de la qualitat de vida en un territori determinat, un territori ordenat té una repercussió en la qualitat de vida dels seus ciutadans.

La comarca del Baix Penedès, i més concretament la seva façana marítima, ha sofert una transformació territorial determinada per la pressió urbanística i demogràfica, i aquesta transformació no ha vingut acompanya d’un Pla Territorial Comarcal, que permetés  posseir un territori ordenat.

Aquesta manca d’ordre territorial provoca una seria d’externalitat negatives i aquestes repercuteixen en el nostre dia a dia.

Avui més que mai es demostra la necessitat de desenvolupar un Pla Territorial Comarcal, on per primer cop s’analitzarà el territori comarcal i es podran definir les seves DAFO’s corresponents, i podrem gestionar més i millor el nostre territori d’una manera ordenada.

 

http://www.jaumecasanas.cat