Arxius | Novembre, 2012

El Penedès al bell mig

18 nov.

Amb les imminents possibilitats que ens planteja el futur de Catalunya com a nou Estat d’Europa, cal començar a pensar en l’estructura territorial que volem pel nostre país.

La Generalitat ja preveu la creació de vuit àmbits de planificació territorial del país, i un d’ells és el del Penedès que engloba tres comarques (Alt Penedès, Garraf, Baix Penedès i els municipis de l’Anoia que així ho creguin convenient desprès d’una consulta).

Fa temps que des d’aquesta seu defensem el futur de Catalunya com a nou Estat d’Europa, i que això passa per posseir un sistema territorial competitiu i dinàmic. Perquè un sistema territorial sigui competitiu i dinàmic cal que posseeixi les qualitats de la complementarietat i de l’equilibri.

I creiem que el sistema territorial de Catalunya  cal que sigui complementari i equilibrat, i gran part d’aquesta complementarietat i d’aquest equilibri del conjunt Catalunya es troba al Penedès.

El futur del sistema territorial català passa per trobar un equilibri entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta del país. També cal cercar la millor complementarietat entre aquesta Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta del país.

Creiem que gran part de l’èxit d’aquesta operació es troba en el Penedès. Aquest fet es degut a la seva localització estratègica respecte als grans eixos de comunicació (informació i capital).

El Penedès es troba situat al bell mig de tres grans eixos. El primer és el gran Corredor del Mediterrani que connecta el sud de la Península amb Europa. El segon és el recentment creat “Eix Diagonal” (blau)  que des de Vilanova i la Geltrú fins a Manresa passant per Vilafranca del Penedès i Igualada, connectant la costa Mediterrània amb la boca sud del gran Corredor dels Pirineus. El tercer és el que aquí denominem “Eix Central” (viola)  que des de Vilanova i la Geltrú va fins a Montblanc passant pel Vendrell i Valls, connectant la costa Mediterrània amb el gran Corredor Central de la Península Iberica.

Aquest encreuament crea una externalitat que permet articular les sinergies internes del territori penedesenc, doncs es potencia un “Triangle Penedesenc” (verd) que connecta les tres capitals penedesenques; Vilafranca del Penedès, El Vendrell i Vilanova i la Geltrú.

Aquest mapa que presentem intenta representar tota aquesta reflexió territorial que acabem de fer.

Les tres comarques penedesenques; Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, cal que siguin conscients d’aquesta localització estratègica, i caldrà que posseeixin els instruments de planejament i ordenació territorial que els permetin, primer una articulació interna a escala comarcal cercant el millor encaix en el desenvolupament de l’Àmbit territorial de planificació del Penedès.

El futur del sistema territorial de Catalunya, creiem, passa per trobar la millor articulació entre la potent Xarxa de ciutats mitjanes catalanes i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Potenciar eixos de comunicació alternatius i complementaris al domini del fet metropolita barceloní, com ho són els exemples dels “Eix Diagonal” i “Eix Central”, sembla que sigui una probable eina territorial que permeti l’equilibri i la complementarietat del conjunt del país, del conjunt de Catalunya.

 

www.jaumecasanas.cat

 

 

Anuncis

El problema de la independencia

18 nov.

Ya queda menos para salir de dudas, si es que las hay. El próximo domingo tendrán lugar las elecciones al Parlament de Catalunya.

Se han querido presentar dichas elecciones como un plesbisticio entre la gente que votará a partidos que defienden el derecho a decidir, y por lo tanto que en Catalunya se realice un referéndum o una consulta sobre la libre autodeterminación de Catalunya, y los partidarios de los partidos políticos que no contemplan dicha consulta, los que apuestan por un continuismo. Este continuismo unos lo entienden con mantener el actual status quo de las relaciones entre Catalunya y España, y otros pretenden desarrollar una política federalista, sin saber que se quiere entender con federalismo.

Mientras unos presentan o tratan de entrever cual será el futuro de una Catalunya libre, como nuevo estado de Europa, imaginando y proyectando el país en un nuevo contexto europeo, otros, diversamente, tratan de defender sus posicionamientos ideológicos con discursos donde el miedo, el habladurismo y haber quien la dice más gorda, empachan el mensaje a trasmitir.

Pero, realmente ¿la independencia de Catalunya provocaría algún problema? ¿A quién?

Bien, creo que todo el mundo, como sucede también en Escocia, Gran Bretaña, desconoce los desafíos a los que se enfrenta una colectividad territorial que se proyecta en un futuro próximo como nuevo Estado independiente. Con esto se quiere decir, que el futuro es objetivo, es neutro, el desconocimiento, sitúa a los valores y las interpretaciones en el mundo de lo subjetivo, en el mundo de la no veracidad.

Así resulta pues, que los partidos son libres de interpretar el futuro de Catalunya en clave positiva y esperanzadora, como los que presentan el futuro de Catalunya en clave de decadencia y descomposición, son puntos de vista y como tales hay que respetar.

Seguramente presentar los desafíos en clave positiva y de esperanza sea más constructivo que los que se presentan en clave negativa, pero cada cual se guarda a sus intereses más preciados.

Por lo tanto, el problema de la independencia de Catalunya se presenta condicionada a la óptica del punto de vista que interpreta dicho problema, quien entiende la independencia de Catalunya como un problema y no como una solución. Para los partidos del boque nacional catalán no es un problema, más bien una solución, y para los partidos del bloque españolista se les plantea un problema.

Una vez solucionado el “impasse” sobre si hay problema o no, deberíamos preguntarnos; ¿para quién sería un problema la independencia de Catalunya? El argumento clásico presenta el problema de la independencia, como un problema para la propia Catalunya. Los ciudadanos de Catalunya sufrirían tal percance, tendrían tantos problemas, pasarían tantas cosas…como decíamos anteriormente, nadie puede saber lo que pasará con Catalunya, pero en cambio se plantea otra cuestión.

Lo que si podríamos saber, y aquí reside parte de nuestra respuesta sobre él quien tendría un problema con la independencia de Catalunya,  es que le pasaría a España si Catalunya fuera un estado independiente,  Me explico.

La clase dirigente española, los que dirigen las estructuras de estado ya saben la respuesta a nuestra pregunta, ya saben cuál sería el problema de la independencia de Catalunya, ya saben que el problema de la independencia de Catalunya, no está en Catalunya, el problema está en España, pues son conscientes que sin Catalunya, el modelo España está condenado al fracaso. Sin las aportaciones de Catalunya al resto del estado español, el chiringuito se tambalea, y el último que apague la luz.

En fin, que podemos deducir que las teorías del miedo, el lenguaje que se está utilizando por parte de los partidos del bloque españolista están bien fundadas, pero como siempre se debe leer entre líneas, pues el gran problema de la independencia de Catalunya lo tienen ellos, el resto de España, y no los habitantes de Catalunya.

La constitución de Catalunya como nuevo estado de Europa beneficiará no solo a los catalanes, sino a todo ciudadano, de cualquier nación, etnia, o clase social que viva en Catalunya. El benefició del nuevo estado de Europa que sea Catalunya no será para los catalanes será para el territorio de Catalunya, que engloba a todos los que la habitan, todos.

 

www.jaumecasanas.cat

Les quatre “V”

11 nov.

Estem en plena campanya electoral i el tema principal és la futura definició política de Catalunya, si aquest territori esdevindrà un nou estat d’Europa o no. Tothom s’emmiralla en un futur nou estat d’Europa, però cal dirigir moltes atencions també vers una proposta també molt important; quin serà el model territorial de la Catalunya futura?

Esta clar que el principal punt d’anàlisi és el desequilibri territorial que pateix el país; desequilibri present entre una potent i dinàmica àrea metropolitana de Barcelona i la resta del país. El futur de Catalunya passa per l’ordenació i la gestió territorial del país que cerqui corregir aquest desequilibri. La possibilitat d’enllaçar i potenciar la xarxa de ciutat mitjanes del país esdevé una, sinó l’única, solució possible.

En relació a aquesta xarxa de ciutats mitjanes de Catalunya, el passat divendres vaig tenir el privilegi d’assistir a la inaguració de la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, convidat pel seu regidor de Turisme en Gerard Figueres. En aquesta fira va tenir lloc un encontre entre els quatre alcaldes de les capitals de comarca per on transcorre el denominat Eix diagonal (Manresa, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Durant els actes es va poder escoltar com les quatre autoritats defensaven aquest eix com un model alternatiu a la lògica territorial existent entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la resta del país. Apostaven per aquest eix per potenciar part de la xarxa de ciutats mitjanes presents en aquests territoris, una possible i probable solució al desequilibri territorial de Catalunya.

Pensant en clau penedesenca i veient fet realitat un dels eixos principals d’aquest Àmbit Funcional de planificació de la Generalitat de Catalunya, el compost per Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, ens preguntàvem sobre les possibilitats i potencialitats d’aquest eix, i es pensava en la possibilitat d’articular aquest eix amb un altre que col·labores a fomentar i potenciar aquesta xarxa de ciutats mitjanes de Catalunya.

Aquesta Eix diagonal podia complementar-se amb el triangle penedesenc, que potenciaria les relacions entre Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i el Vendrell, donant una opció potencial a Valls amb la seva connexió al Vendrell amb la C-51, un apèndix d’aquest triangle penedesenc, les quatre “V”.

Potenciar el triangle penedesenc consolidaria lligams funcionals que pateixen la disfunció de la divisió provincial, i dins del seu Àmbit Funcional de planificació consolidarien un territori “tampó” entre les dues grans àrees metropolitanes de Catalunya, Barcelona per un cantó i Tarragona-Reus, per un altre.

El desenvolupament d’aquesta xarxa de ciutats mitjanes permet un desenvolupament més dinàmic dels territoris respectius, dons la mitjana escala permet l’articulació de les vàries funcions territorial amb major consistència i capacitats de reacció.

Un dels costats del triangle penedesenc ja està ben consolidat, el Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, ara cal desenvolupar la xarxa del tot, i consolidar i potenciar els altres dos costats, la connexió de les dues citades ciutats i el Vendrell. Valls s’articularia amb aquest triangle per la C-51, esdevenint l’entrada del Camp de Tarragona pel nord amb la A-27 de tot el gran eix de la vall de l’Ebre, i una bifurcació entre la continuïtat per aquesta A-27 fins al port de Tarragona, i la continuïtat per la C-51 cap a aquest triangle penedesenc i el port de Vilanova i la Geltrú, guanyant així, molt de pes específic en el seu posicionament territorial respecte a la gran xarxa catalana.

En definitiva que pel futur de Catalunya, cal tenir present aquesta xarxa de ciutats mitjanes i connectar-les directament a les xarxes europees, per tal de que Catalunya i tots els seus territoris puguin estar a punt al futur que ens espera.

 

www.jaumecasanas.cat

Per una geopolítica catalana

2 nov.

Fa setmanes que puntualment en diversos mitjans de comunicació, amb molta prudència, es comença a parlar de la projecció de Catalunya com a Estat. Sentim comentaris relacionats amb la geoeconomia, geopolitica…

 

Està clar, que veient els reptes del futur pròxim que tindrem a Catalunya, i sobretot com a nou Estat d’Europa, cal plantejar-se quin ha de ser el rol que ha de jugar aquest Estat en relació a la resta del món, i al context geogràfic més proper.

 

Les dimensions territorials i les seves relacions com a entitat territorial amb un entorn donat cal que siguin ben clares i responguin a un objectiu i unes bases fundacionals ben definides.

 

La geopolítica sempre ha estat envoltada d’un significat negatiu degut a l’ús i sobre abús que se’n va fer per part de l’Alemanya nazi, però com a saber pseudocientífic, intenta desenvolupar una teoria amb criteris d’objectivitat científica, encara que a vegades sigui manipulada interessadament, com va succeir a Alemanya.

 

En les trobades i actes politics que es desenvoluparan tot al llarg d’aquesta campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya se’n parlarà, i com sempre s’ha d’estar molt preparat i cal tenir les coses molt clares per no caure en contradiccions que desvirtuïn el discurs.

 

Catalunya necessita una geopolítica més que mai, i sobretot és indispensable desenvolupar-ne una, de les millors de les maneres, si es que realment es vol tenir un estat propi. Quan el president Mas viatja per Europa, i s’entrevista amb les diferents autoritats dels diversos països, una bona teoria geopolítica catalana, l’ajudaria molt i molt.

 

Cal dibuixar les grans línies d’aquest discurs geopolític català, sense menystenir a cap partit o organisme que vulgui participar en el procés nacional català. Catalunya ha de saber quines han de ser les seves relacions geogràfiques com a entitat territorial a petita, mitjana i gran escala. Catalunya ha de saber quin és el seu lloc al mon, i quins són els seus interessos per ser una nació respectada i potent.

 

Aquest mecanisme, el de desenvolupar una teoria geopolítica catalana, passa en primer lloc, en definir quin ha de ser el nostre model de país. Un cop realitzat aquest pas, articular aquesta visió local amb els nostres interessos globals, i defensar la supervivència de Catalunya com un estat competitiu en el si de la Unió Europea.

 

La teoria geopolítica catalana, ha d’acompanyar el naixement de Catalunya com a nou estat europeu, sinó començarem amb un desavantatge que pot ser determinant pel bon futur de Catalunya i dels catalans.