Arxius | Desembre, 2012

És el moment de Tarragona

27 des.

anfiAcabem un any que dóna la sensació que no s’acaba mai. Entre les darreres vicissituds politiques a Catalunya i aquesta crisi, que sembla un encostipat que no vol marxar, tenim la sensació que ens trobem davant d’un suma i sigue.

 

El 2013 hauria de ser un any clau per moltes coses, però sobretot, i veient el dia a dia de la nostra societat i del nostre territori hauria de ser un any clau o si més no significatiu per a les aspiracions de la demarcació de Tarragona, en general, i la ciutat de Tarragona i la seva àrea d’influència, en particular.

 

Portem uns quants anys endinsats en aquesta crisi, que en un primer moment, semblava només econòmica i que poc a poc es va mostrant com una crisi de sistema, una crisi periòdica que ens obliga a reflexionar. Reflexionar i repensar-ho tot el que sigui possible repensar, i creiem que el sistema territorial de Catalunya també està en crisi, i tenim l’obligació de trobar una solució.

 

També creiem que aquesta solució als problemes del sistema territorial català passa per potenciar el rol de la ciutat de Tarragona, en el nou sistema territorial català. Hem de passar d’una concepció catalana marcada per la macro dimensió de l’àrea metropolitana de Barcelona, i progressivament anar passant vers una sistema territorial català que cerqui l’equilibri entre aquesta àrea metropolitana de Barcelona, i una xarxa de ciutats mitjanes catalanes que articulin el territori de manera correcte impedint el desequilibri territorial del conjunt del país.

 

És per això que creiem que és el moment de plantejar solucions territorials als problemes territorials de Catalunya, i aquest moment és diu Tarragona. Des de la demarcació caldria tenir i potenciar un model propi de sistema territorial que encaixi amb la resta del país. L’eix Tarragona-Reus, per un cantó, el pol turístic de referència mundial de Salou-Vilaseca-Cambrils, l’eix Montblanc-Valls, que connecta el corredor Mediterrani amb el corredor central de la vall de l’Ebre, i un Penedès homogeni que funcioni de transició i equilibri entre les àrees de Bacelona i Tarragona, són algunes de les propostes que haurien de definir el model propi de territori tarragoní.

 

Tarragona i la seva pròpia visió de territori es converteix en, potser, l’única alternativa possible al desequilibri territorial que pateix Catalunya. Sense una nova reinterpretació del model territorial català, ens costarà, encara més, sortir d’aquesta dichosa crisi.

 

Ara més que mai és el moment de Tarragona, i aquest model territorial propi de Tarragona hauria de desenvolupar-se el més aviat possible, les persones i els instruments hi són, cal donar-li una bona empenta.

 

http://www.jaumecasanas.cat

 

Anuncis

L’exemple de Cunit

16 des.

cunit_beachFa uns dies apareixia a la llum pública un nou article de la secció local del PSC de Cunit. En aquest article exigia als membres del govern municipal de Cunit que renunciessin a la paga extra de nadal, com així ha estat pels 4 regidors als que fan referència.

Puc afirmar que estic d’acord amb el contingut d’aquest article i ja, abans de l’article esmentat, havia cregut convenient, com la resta dels altres companys regidors que hem renunciat a la paga extra de nadal, de renunciar a percebre aquesta paga en solidaritat amb la resta de treballadors de l’Ajuntament de Cunit.

Torno a repetir que estic d’acord amb el contingut d’aquest article, però em sembla un xic agosserat començar un article d’opinió amb la frase següent; “Exigim als regidors/es del Govern que donin exemple”, no tant per la exigència en si mateixa, legítima, sinó per l’emissor de l’article d’opinió, el PSC de Cunit.

Segurament acabaríem amb la paciència del lector si enumeréssim la infinitat d’exemples de mala gestió que es varen produir en els últims anys en el funcionament de l’Ajuntament de Cunit. No és una humil opinió meva, els números estan a la disposició de tothom que ho vulgui per veure els desgavells que va patir aquest municipi, principalment els quatre anys del darrer equip de govern municipal encapçalats pel PSC i el PP de Cunit.

Desgraciadament aquesta mala gestió no la patirem els propers quatre anys, la llosa de deutes acumulats que porta a sobre aquest municipi, condicionarà les properes generacions de cunitencs i cunitenques, i tot gràcies a una dolentíssima gestió municipal.

Però n’estic segur que ens en sortirem d’aquesta, el Cunit d’avui, però sobretot el Cunit del futur s’ho mereixen. Toca treballar i fer sacrificis per tal de reconduir la situació d’aquest Ajuntament, i això s’està fent per part dels regidors del govern, i sobretot, pels treballadors d’aquest Ajuntament.

Exigir donar exemple als regidors i regidores d’aquest govern, és legítim i fins i  tot diria obligatori, per a tots els càrrecs polítics, i en matèria de cost financer per aquest Ajuntament s’està donant exemple des del primer dia. Aquest equip de govern costa el quaranta per cent menys del cost total que tenia l’anterior equip de govern, aquest és un bon exemple. Aquest equip de govern no passa cap tipus de dietes a part del sou que perceben, ni tiquets de restaurants, ni de parking, ni esmorzars, ni res de res, cosa que no podem dir de l’anterior equip de Govern; aquest és també un bon exemple.

Podria continuar donant exemples, però no toca, crec que ha quedat demostrat un cop més la demagògia oportuna del PSC de Cunit. Quan no hi ha arguments polítics de pes, quan l’única arma política que et queda és la demagògia oportuna, queda clar que hi ha un problema de fons; la coherència humana i de retruc, política.

Un bon exemple del PSC de Cunit seria el de reconèixer, política i personalment, el mal que han fet a aquest poble i a les futures generacions que hi viuran. Un bon exemple del PSC de Cunit, seria que es fessin responsables del deute que van provocar a les finances del nostre municipi durant el seu mandat, fruit de la seva gestió.

Però com dèiem anteriorment és un problema de concepció, de la concepció de la coherència humana i de retruc política.

Sincerament espero que en els pròxims temps puguin solucionar aquest problemes de concepció perquè Cunit necessita que tots remem en la mateixa direcció, la correcta, i que Cunit passi de ser una excepció a ser un exemple, l’exemple de Cunit.