Arxius | gener, 2013

L’Alta Velocitat Catalana

9 gen.

avePer fi, amb més de dues dècades de retard, l’alta velocitat completa, no definitivament, el seu recorregut per Catalunya.

 

Fa uns dies, el president del Govern, el príncep de Girona, Felip, hereu de la Corona espanyola, i altres autoritats inauguraven el trajecte entre Barcelona-Sants i Figueres.

 

Em van fascinar els discursos oficials típic d’un esdeveniment com aquest. Les paraules del president d’Espanya no varen tenir desperdici; “Catalunya és la primera regió que té les quatre capitals de província connectades amb AVE”, no sé si hi ha per tirar coets, les estacions de Barcelona, Girona, Lleida i la del nostre Camp de Tarragona, estan inacabades…però això no és el més important.

 

El president va deixar entreveure que el mèrit de Catalunya, el fet de tenir les quatre capitals connectades amb Alta Velocitat, era un mèrit espanyol, inclús m’atreviria a dir que era un mèrit de l’actual govern del PP, com dient, ens estimem Catalunya.

 

Com sempre ens estem mirant el melic. Segurament el senyor President del Govern Central no es va parar a pensar, que si les quatre capitals catalanes estan connectades amb la xarxa del AVE és primer, per la seva localització estratègica, i segon, perquè son nuclis urbans i productors de serveis que fan rentable la línia ferroviària, aspecte no poc important.

 

L’Alta Velocitat Catalana ha de servir com a estímul per potenciar la vocació europea del nostre país, i ha de servir en segona instancia per intentar equilibrar territorialment el país, que ja pateix desequilibris endèmics.

 

L’Alta Velocitat ha transformat part dels paràmetres de la mobilitat clàssica del país, i això comportarà un conjunt de canviaments en aquest aspecte.

 

Si realment volem ser un país europeu, ara caldrà invertir esforços en les rodalies i les mitjanes distancies, doncs desgraciadament, si bé les quatre capitals de província estan connectades amb AVE, la resta de la xarxa ferroviària sembla un desert.

 

El que cal es potenciar la xarxa de ciutats mitjanes catalanes, que desgraciadament estant connectades amb els rodalies o els regionals, que són més propis d’un país tercermundista, que no pas europeu.

 

Pensar en clau europea l’Alta Velocitat i en clau catalana, els rodalies i regionals, si la combinació no es produeix, estem condemnats al fracàs.

 

Hagués estat bo, i bonic, que el trajecte entre Barcelona i Figueres, acabes a Perpinyà, com el TGV francès acaba a Figueres, així hauríem tingut l’estimada Catalunya Nord més a prop, però aquest és un dels preus a pagar per fer les coses malament i amb retard.

 

L’Alta Velocitat Catalana ha de ser una eina del i pel futur del nostre estat propi.

Anuncis

Creixement zero al Baix Penedès

9 gen.

creixement

La crisi econòmica té un reflex amb la crisi demogràfica. Les últimes dades del INE, Institut Nacional d’Estadística, demostren que la nostra comarca ha patit un creixement zero.

El creixement demogràfic es determina per dues variables; el creixement dit vegetatiu, és a dir la diferencia entre el nombre naixements i el nombre de defuncions, durant un any. L’altre element és el creixement migratori, és a dir el saldo migratori entre els que venen a viure a la nostre comarca i els que se’n van.

La nostra comarca creixia determinada per aquest dos tipus de tendències, tot i que la més determinant era la variable del saldo migratori, doncs molta gent, provinent d’altres indrets, elegia venir a viure a la nostra comarca per un seguit d’elements.

La fórmula màgica era una barreja entre localització i accessibilitat territorial respecte a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, disponibilitat de sol per construir, una forta demanda per part pública d’habitatge, combinat amb la disponibilitat de les politiques d’hipoteques dirigides pels bancs i caixes, i dels preus del habitatges en referència als preus de mercat definits a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquest fet alimentava el sector de la construcció, tant per la demanda, bon preu, com per a  l’oferta, molta disponibilitat de terreny per a construir, a partir dels diferents POUMs municipals, alimentant una inèrcia que s’ha demostrat que era maligne, una retroalimentació entre el sector de la construcció i l’oferta laboral de la comarca.

Al caure i entrar en una profunda crisi el sector de la construcció, ha fet que una comarca dinàmica i amb futur,s’hagi convertit en una comarca estancada i amb un futur imperfecte.

La comarca ja no és atractiva per venir a viure, doncs la formula màgica ja no funciona, no hi ha demanda publica i els bancs no donen ni cinc, no hi ha feina.

Caldrà doncs reinterpretar la comarca, reinterpretar el territori, i reinterpretar quin model volem, la crisi demogràfica n’és el primer avis.