Arxius | febrer, 2013

GRILLATS

27 febr.

grilloDurant la tarda del dilluns, els recompte de vots de les eleccions italianes començaven a donar els primers resultats ferms.

 

Els quinze dies de campanya electoral, en realitat des de la renúncia de Mario Monti a continuar al capdavant del govern italià, van definir, en gran mesura, l’espai temporal on els diferents partits polítics van poder presentar els seus programes electorals.

 

L’escenari polític estava dominat per la crisi econòmica i política que domina la realitat italiana dels últims anys. Casos de corrupció política continuada i també molts casos de desastres financers en empreses i bancs importants, han provocat un alt nivell d’indignació.

 

Les figures polítiques que es presentaven a l’elecció eren Bersani, del centre-esquerra, Berlusconi, del centre-dreta, Monti, com a candidat tecnòcrata, i Grillo, com a figura d’un moviment cívic anomenat “Movimento 5 stelle”, moviment 5 estrelles.

 

Els tres primers candidats formen part del que podríem anomenar política clàssica, mentre que l’últim, en Grillo, representa una nova manera d’entendre la política.

 

Grillo prové del món de la sàtira, un món que a Itàlia, en els últims 20 anys, ha arrossegant un gran nombre de seguidors, molt o bastant indignats amb el món de la política.

 

Grillo va sumar a la seva trajectòria satírica, una sèrie de reivindicacions ambientals i de reforma dels sistema econòmic, social i polític, encapçalant, potser sense voler-ho, una energia d’indignats amb el sistema i el funcionament socioeconòmic d’Itàlia.

 

Les noves tecnologies, la frustració social italiana de no entreveure un futur digne a la seva realitat quotidiana, i la personificació d’aquest missatge per en Beppe Grillo, ha fet que un moviment, que en 5 anys ha aglutinat tota aquesta força, s’hagi pogut organitzar, mobilitzar i actuar com ho han fet en aquestes eleccions.

 

Fa mesos, el laboratori de tot el que s’ha produït a Itàlia, va ser Sicília, la regió italiana celebrava eleccions regionals.

 

Grillo va arribar a Sicília nadant des de Calabria, i el primer que Meeting electoral el va fer al volcà Etna, ben carregat de simbolisme, i amb un discurs proper a la indignació siciliana, molt més accentuada en el temps que la del propi país Itàlia.

 

El partit de Grillo es va convertir en la força més votada de la regió, fet inimaginable a tothom. Des del primer moment han fet accions determinades i determinants. Que han servit a posat un fonament tangible al discurs polític de Grillo que demostrava un alt grau de coherència.

 

El mateix Grillo confessava la seva incapacitat a controlar les dimensions del seu moviment polític, un projecte polític que en menys de 5 anys ha pres una dimensió inimaginable en el seu moment de creació.

 

Podríem dir de manera simbòlica, que Grillo ha encès la metxa d’un castell de focs que ningú sap com serà, ni quan durarà, ni quines repercussions tindrà.

 

Sàtira, indignació, noves tecnologies i ganes de canviar la situació actual semblen els ingredients que han fet que el moviment de Grillo sigui el que és.

 

 

http://www.jaumecasanas.cat

Anuncis

Més enllà del campanar

24 febr.

municipalitiesLa crisi “total” que estem patint en aquest segon decenni del segle XXI està transformant els models interpretatius de la realitat quotidiana.

Les noves tecnologies de la comunicació revolucionen les nostres capacitats cognitives, la velocitat i la immediatesa de la informació ens converteixen en uns éssers humans “nous”.

Les interaccions socioeconòmiques evolucionen en consonància amb les transformacions tecnològiques. Aquest fet té una repercussió en l’ambient que envolta aquestes interaccions socioeconòmiques, i el territori en reflecteix els seus efectes.

La governabilitat d’aquests territoris requereix, pel seu bon funcionament, estar en consonància amb la realitat socioeconòmica del propi territori que governen.

La “societat de la informació”, que segons el sociòleg Manuel Castells, és la societat en la que estem vivint actualment, és caracteritza pel contrast entre el funcionament socioeconòmic i el funcionament de la “Governance” territorial.

L’economia de la “societat de la informació” posseeix un funcionament que no compateix las lògiques administratives-territorials, de les entitats polítiques (Estats, Comunitats Autònomes, Ajuntaments).

El funcionament socioeconòmic de la “societat de la informació” desfasa i deforma els territoris, i crea la necessitat de interpretar i adequar la “Governance” territorial en referència al desfàs i a la deformació del territori.

La realitat territorial catalana presenta un conjunt d’exemples d’aquestes deformacions territorials. El desequilibri territorial ha esdevingut un element estructural de la Catalunya dels últims 30 anys.

Recordem que l’actual delimitació territorial de les administracions data del 1995. Molts lectors podran entreveure com han canviat les coses en les seves vides quotidianes des d’aquell 1995.

Mentre la societat s’ha transformat quantitativa i qualitativament des d’aquell 1995, la “Governance” territorial continua essent la mateixa, provocant un seguit d’externalitats negatives que reverteixen en la qualitat de vida dels habitants que viuen en aquest territoris governats.

Pel que fa a Catalunya la “Governance” territorial recau en els Àmbits de Planificació Territorial, format per l’agrupació de comarques. En segon lloc trobem les Comarques, format per agrupació de municipis. I per últim trobem els Ajuntaments.

Si bé el model territorial català està en consonància amb les directrius territorials de la Unió Europea, caldria repensar el seu funcionament.

A finals dels setanta del segle passat, en Lluís Casassas i Enric Lluch, van proposar un model que va rebre l’adjectiu de “revolucionari”. Veient la realitat actual podríem dir que el model presentat per Casassas-Lluch, el model dit de les Municipalies, presentava una interpretació molt consonant amb el temps que vivim.

La “revolució” del model de les Municipalies requeia en el seu model de funcionalitat territorial que pretenia aprofitar al màxim les sinèrgies territorials entre els municipis que pretenia agrupar.

Els dos geògrafs sabien que el model territorial de Catalunya presentava una tendència clara i definida vers el desequilibri. El model de les Municipalies era un intent des del baix de l’estructura territorial catalana, des del municipis, que pretenia corregir aquest desequilibri estructural del territori de Catalunya.

Dins de la cultura territorial catalana l’expressió “més enllà del campanar” fa referència al vici presents en l´àmbit dels òrgans municipals, que només posseeixen una visió estricte del propi territori. Negligint a voltes, les possibilitats de col·laboració, amb els municipis més propers, aprofitant al màxim les sinèrgies presents, tal i com pretenien els geògrafs del model de les Municipalies.

Pels temps que ens toca viure i veient la necessitat de corregir el desfàs i la deformació, entre el funcionament de la societat i el funcionament del territori, creiem que un bon punt de partida és el model de les Municipalies que ens permeti, més que mai, poder veure més enllà del campanar, en benefici de tot els habitants.

 

http://www.jaumecasanas.cat

 

Petit pas històric pel Penedès

13 febr.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAhir a les 17h i 30 minuts, a la sala auditori del Vinseum a Vilafranca del Penedès es va produir un fet històric, o gairebé anormal; els dos consell comarcals, el de l’Alt i el del Baix Penedès signaven un conveni de col·laboració en la promoció turística del Penedès.

 

A la pràctica, del que es tracta és de la col·laboració i la unificació de la imatge turística de les nostres terres, que compartiran la marca del Enoturisme Penedès, han passat 35 anys des de la recuperació de la democràcia, i sembla que alguna cosa es mou.

 

És un petit pas, però que va en la bona direcció, que busca la compactació del Penedès, i la seva promoció conjunta, que hauria de donar més força i més empenta al sector turístic i de retruc a tot el territori, doncs es tracta de sumar qualitats i sinèrgies.

 

Enoturisme Penedès, és una marca consolidada, que fa honor a la essència d’un territori que necessita trobar una projecció de les seves qualitats turístiques i de la seva essència en quan a territori amenaçat per les dues grans àrees urbanes de Catalunya, Barcelona per un cantó i Tarragona per un altre.

 

Més enllà de la practicitat en la gestió i en la promoció turística, aquest conveni de col·laboració està carregat de simbolisme, d’un simbolisme molt adient en els nostres temps. Un simbolisme impregnat de catalanisme polític, doncs per primer cop i de manera oficial, el Penedès actua com un subjecte compacte i únic, cancel·lant la dichosa línia provincial que des de fa més de 150 anys divideix artificialment el nostre territori, podríem definir-ho com un acte de fe, de fe en el Penedès i de fe en Catalunya.

 

Des d’aquí voldria felicitar i agrair la feina feta per part d’en Joan Olivella, president del Consell Comarcal del Baix Penedès, i a la seva Consellera de Turisme, la Marife Merchan, per haver-se posat a treballar des del primer dia per aconseguir aquesta fita.

 

És un petit pas que hauria d’anar acompanyat d’altres petits passos que ens condueixin cap a l’elaboració d’un pla director, en aquest cas de turisme, que englobi tot l’àmbit territorial del Penedès, (Alt i Baix Penedès, Garraf i part de l’Anoia).

 

Felicitats un cop més, i crec que avui el Penedès és una mica millor.

 

 

http://www.jaumecasanas.cat

 

TARRAGONISMES

3 febr.

wwrbophj-1283882337El panorama política tarragoní comença l’any amb una polèmica, una polèmica territorial, una polèmica geogràfica; bon senyal.

 

La polèmica va esclatar en el moment que el PP de Tarragona va proposar el canvi de nom de l’actual Universitat Rovira i Virgili, pel d’Universitat de Tarragona.

 

No entrarem aquí a descriure la història de la denominació de la Universitat Rovira i Virgili, ens interessa en tot cas analitzar el fons vertader d’aquesta polèmica i entreveure quines han estat les causes que l’han provocat.

 

Tarragona és la demarcació provincial on la sensibilitat territorial es manifesta en major mesura. La rivalitat territorial entre Tarragona i Reus, la consideració perifèrica de les Terres de l’Ebre i les peculiaritats pròpies del Baix Penedès són elements estructurals del territori de la demarcació.

 

Des d’un punt de vista de la “Governance Territorial”, els últims vint anys han estat poc eficaços i eficients per a la demarcació.

 

No haver trobat la complementarietat entre els interessos de Tarragona i el de Reus continua essent una assignatura pendent. No tenir un aeroport de Reus a l’alçada dels millors de la seva categoria com podria ser el de Girona. Ubicar l’estació del AVE en mig del no res i veure com tant Girona i Figueres tenen una pròpia estació de l’AVE planteja un seguit d’interrogants del perquè ni Tarragona ni Reus, molt més potents que Girona i Figueres, no tenen estació de l’AVE pròpies.

 

En els últims vint anys la “perificació” de les Terres de l’Ebre ha augmentat perillosament, i la reestructuració socioeconòmica del territori encara està per arribar, tot i trobar indicis de recuperació i potenciació com pot ser el turisme. Les problemàtiques de la ubicació del cementiri nuclear i el projecte Rasquera demostren com aquí, les sensibilitats territorials estan a flor de pell.

 

La comarca del Baix Penedès ha estat la comarca més dinàmica de principis del segle XXI a Catalunya, just fins al moment que va esclatar la crisi immobiliària, esdevenint una de les que posseeix més problemes estructurals. El seu funcionament territorial dels últims anys ha demostrat una cosa; políticament pertany a la demarcació de Tarragona i funcionalment a la de Barcelona.

 

Queda clar veient aquest petit recorregut per algunes de les problemàtiques territorials que presenta la nostra demarcació tarragonina, que les sensibilitats són moltes. Totes aquestes sensibilitats han entrat en joc en el moment de planificar el territori i, veient el resultat, podem afirmar que no ens en hem ensortit.

 

Les problemàtiques territorials són moltes i complexes de solucionar, i per aconseguir solucionar totes o la majoria d’aquestes problemàtiques cal aconseguir un projecte comú, on es reflecteixin els compromisos polítics, i els seus projectes corresponents que tenen per a la nostra demarcació, cal un Gran Pacte Territorial.

 

En aquest Gran Pacte Territorial cal defensar els interessos generals i no els particulars, que ara sabem cap a on ens han portat. Interessos generals que tenen una repercussió en el dia a dia de la ciutadania, i el que és més estratègic i responsable, tenen una projecció en el futur, doncs, com també veiem avui, les decisions “dolentes” marquen, i de quina manera, el dia a dia.

 

Començar el recorregut que ens ha de conduir cap a aquest Gran Pacte Territorial amb la polèmica del nom de la Universitat no ajuda gens, però pot servir per a prendre consciència d’un fet; la necessitat de repensar el model territorial de la nostra demarcació.

 

En honor a Rovira i Virgili, potser un dels últims tarragonins en tenir una vertadera consciència territorial, voldria recordar quina va ser la seva principal preocupació, que Tarragona es convertís en la ciutat principal del sud de Catalunya, i gràcies en ell, el Tarragonès com a comarca existeix com avui la coneixem, a expenses en gran part del Baix Penedès, com encara es reflexa en la divisió dels Partits Judicials.

 

Qüestionar els lligams de Tarragona amb Rovira i Virgili seria entrar en un camp molt perillós i emboirat, sense voler entrar en els mèrits de la proposta del PP de Tarragona, legítima en qualsevol cas.

 

 

 

http://www.jaumecasanas.cat