Arxius | Març, 2013

Mobilitat, competitivitat i sortir de la crisi al Penedès

31 març

780_008_4434562_b156d2295625bd34da3db8e639b020caEls homes es mouen, els territoris no. Com recorda el sociòleg Manuel Castells, vivim l’era de la informació, de la comunicació. La comunicació implica en primer lloc moviment, una informació que va d’un lloc, l’emissor, cap a un altre, el receptor, i tot condicionat pel context.

Dos dels elements que formen la nostra societat, la informació i els diners, cada cop es mouen més ràpidament i a major distància i ,pràcticament i cada cop més, amb costos aparentment menors.

En l’era global que estem vivint les relacions dels territoris venen condicionats de la quantitat i la qualitat de la mobilitat pròpia, i són aquestes característiques quantitatives i qualitatives que la posicionen en el sistema global, en una millor o pitjor posició.

La competició global entre territoris per atraure inversions, com estem veient, venen determinats per la relació de costos de la mobilitat de l’objectiu de la inversió.

Per exemple, construir cotxes en una o un altra factoria ve determinat, entre altres variables, pel cost de la distància entre el lloc de producció i el lloc de venda del producte, en aquest cas un cotxe.

Un territori esdevé competitiu en aquesta cursa per atraure inversions per la quantitat (nombres de vies de comunicació) i de la qualitat (valor de les vies de comunicació) de les possibilitats de moviment.

Entenem per qualitat, no només que aquestes vies de comunicació siguin de bona qualitat, sinó que volem posar l’èmfasi, en la relació del cost que pot tenir la circulació per aquesta via. Per exemple, una autopista de bona qualitat però amb un elevat cost per l’usuari, que la fa intransitable, no implica cap tipus de qualitat en les repercussions que aquesta via pugui tenir sobre el territori. Una autovia, entesa com autopista lliure de pagament, si que posseeix un alt grau de qualitat, doncs les seves implicacions en el desenvolupament del territori així ho demostren.

Els territoris que posseeixen poques vies de comunicació i els territoris que tenen vies de comunicació de poca qualitat, pateixen molt i perden en competitivitat respecte els altres territoris de la xarxa global.

Comparem dos trajectes dins de territoris comarcals per veure la diferència entre la quantitat i la qualitat de les seves vies de comunicació, que afavoreixen o no la mobilitat. El trajecte Barcelona-Castelldefels, entre les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat, i el trajecte El Vendrell-Sitges entre les comarques del Baix Penedès i del Garraf. El primer trajecte el podem fer per autopista C-32, gratuïta en tot aquest tram, l’autovia C-31, o la comarcal C-245, que passa pel centre del nuclis urbans. En el segon trajecte es pot fer per la mateixa autopista C-32, aquest cop de pagament, i es cobreix “grosso modo” la mateixa distància, i sense túnels, o també el podem fer per la mateixa C-31, aquest cop sense ser autopista i passant pel centre de la majoria de poblacions.

El primer dels territoris comarcals posseeix no només gran quantitat de vies de comunicació per fer un mateix trajecte, més possibilitats determina una major accessibilitat, i doncs una major competitivitat, sinó que també presenta un alt grau de qualitat doncs hi transcorren una autopista gratuïta i una autovia. Mentre que al segon dels territoris comarcals presenta una menor possibilitat de fer el mateix trajecte, i doncs una menor accessibilitat i una competitivitat limitada. A tot això cal sumar-hi una qualitat menor de les vies de comunicació, doncs o són molt lentes, perquè passen per la majoria de centres urbans, o són molt cares perquè la relació quilòmetre/euro és molt elevada.

Queda clar que el primer dels territoris comarcals és més atractiu per a la inversió de capitals doncs la seva accessibilitat és millor i el cost de la seva mobilitat és menor.

Queda palesa la condició sine qua non per tal de sortir de la crisi del territori del Penedès, millorar l’accessibilitat i la mobilitat. I aquesta acció passa, no tant en la millora de la quantitat de vies de comunicació, doncs el territori ja està prou trinxat, ja sigui pel nombre de vies de comunicació que hi passen, com pel contemporani desenvolupament urbanístic del Penedès. L’operació clau és la de millorar la qualitat de les vies de comunicació actuals del territori, afavorint la disminució del cost de la mobilitat per les vies de pagament, ja sigui per la C-32 com per l’AP-7.

Totes aquestes accions afavoriran la competitivitat del Penedès, i el faran més atractiu per a la inversió de capitals que  permetin crear ocupació. Al mateix temps s’afavorirà la qualitat de vida de tots els penedesencs doncs la seva mobilitat serà millor en termes de quantitat i qualitat.

 

www.jaumecasanas.cat

 

 

Anuncis

Democratitzar la mobilitat al Penedès marítim

10 març

31917_440890769324576_384370098_nHaurà arribat l’hora, serà el moment oportú, tot sembla indicar que alguna cosa s’està movent al Penedès marítim per tal d’aconseguir una mobilitat digna del segle XXI.

Quan parlem de democratitzar la mobilitat ens referim al fet d’eliminar tot una sèrie d’impediments que penalitzen la mobilitat al nostre territori.

El nostre territori, el Penedès marítim, és la franja urbana que, quasi continuadament, s’erigeix entre les ciutats de Sitges i El Vendrell, passant per Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit i Calafell.

Podríem dir que les vies de comunicació, però sobretot, la seva accessibilitat, determinen la mobilitat d’un territori. L’accessibilitat de les vies de comunicació depèn de diferents factors. El primer el nombre de possibilitats que tenim per anar d’un lloc a un altre, i en segon lloc, el cost que pugui tenir el desplaçament depenen les vies de comunicació que tinguem a disposició.

Un exemple pràctic; per anar del Vendrell a Sitges, tenim la possibilitat d’anar per dues vies de comunicació diverses.

La primera la C-31, circulació gratuïta, la via de comunicació que ha agafat el relleu de l’antiga C-246. Aquesta via passa pel centre de tots els municipis que van del Vendrell fins a Cubelles. De Cubelles fins a Sitges transcorre per una via ràpida, fins a arribar a Sant Pere de Ribes, a partir d’aquí comparteix traçat, a penes 5km, amb l’autopista C-32. El temps de recorregut entre El Vendrell i Sitges, depèn de la saturació que presenti la via, però 30 minuts com a mínim; a l’estiu podem estar parlant d’una hora de temps.

La segona opció per fer el recorregut entre El Vendrell i Sitges és el de la C-32, una autopista de pagament que permet fer aquest recorregut entre els 10 i 15 minuts aproximadament, sigui a l’hivern com a l’estiu, però a un cost considerablement elevat.

Com es pot entreveure, la mobilitat del Penedès marítim està condicionada per dos elements. Per una banda, la limitada possibilitat d’elegir entre vàries vies de comunicació per anar d’un lloc (el Vendrell) a un altre (Sitges). Per l’altra la impossibilitat de gaudir d’una alternativa, almenys pels residents al territori, gratuïta per tal de corregir aquesta deficiència en infraestructures de comunicació.

El que sobta a la gran majoria de ciutadans del Penedès marítim és veure com altres territoris de Catalunya gaudeixen de polítiques de mobilitat que permeten corregir el dèficits i les condicionants en la mobilitat, convertint en gratuïtes vies que en d’altres llocs, com succeeix al Penedès marítim són de pagament.

Sobta que una comarca com el Baix Llobregat, tingui la mobilitat gratuïta per una sèrie de vies, que al seu pas pel Penedès no ho són, com per exemple la AP-7, i la C-32. Sobta com un ciutadà del Baix Llobregat pot fer fins a 40 km amb un bitllet de rodalies d’una zona, mentre al Penedès per anar d’un poble a l’altre del costat, s’han de fer, a vegades, dues zones de Rodalies.

Segurament l’impuls de la gratuïtat dels desplaçaments pels residents al Penedès marítim pot tenir un conjunt d’externalitats més que positives pel conjunt dels municipis i pels seus ciutadans.

En primer lloc, una política que permeti “democratitzar la mobilitat” al Penedès marítim convertiria automàticament aquest territori molt més competitiu des del punt de vista econòmic i d’atracció de noves industries, gràcies a l’abaratiment dels costos de la mobilitat. Moltes inversions al Penedès marítim han fugit veient els alts costos de la mobilitat de les seves mercaderies pel sol fet d’estar ubicades en aquest territori.

En segon lloc, aquesta política de “democratitzar la mobilitat”, augmentaria considerablement la qualitat de vida dels seus ciutadans. D’una banda perquè tindrien la possibilitat d’una mobilitat més ràpida i més econòmica. Per l’altra banda, la qualitat de vida es determinaria per la disminució de l’accidentalitat de la C-31, doncs el seu pas pel centre de municipis, posa en perill la seva “porositat”, la possibilitat de travessar-la  a banda i banda.

Creiem doncs que queda més que justificada la demanda social que des de fa unes setmanes esta canalitzant-se per tal d’aconseguir la gratuïtat de l’autopista, i la demanda d’una reinterpretació del servei de Rodalies al seu pas pel Penedès marítim.

Al Penedès marítim no demanem res més que el que ja gaudeixen altres territoris, altres ciutadans. No entenem com pot ser que al segle XXI encara existeixin aquests dèficits de mobilitat entre territoris catalans, com pot ser que unes comarques tinguin privilegis sobre unes altres, volem el mateix tracte, ens mereixem el mateix tracte.

Haurà arribat el moment que les negociacions que ja s’estan fent a nivell tècnic entre els Consell Comarcals i la voluntat de la ciutadania amb la mobilització de la recollida de signatures per tal de sol·licitar la “democratització de la mobilitat” al Penedès marítim, es canalitzi des d’un mateix canal, per tal de tenir més força i poder aconseguir el mateix objectiu.

 

http://www.jaumecasanas.cat