Arxius | Abril, 2013

Metro Penedès? Per què no.

30 abr.

Metro penedesQue la franja marítima de l’Àmbit Funcional de Planificació del Penedès, funciona com una única conurbació, podria ser una bona hipòtesis per començar una investigació.

En els últims anys, la morfologia urbana dels municipis que hi ha entre Sitges i el Vendrell ha anat creixent, fins ajuntar-se algunes parts d’aquests municipis formant un continu urbà, el passeig marítim n’és un molt bon exemple.

Resulta que les vies de comunicació entre aquest municipis són; la C-31, la C-32 i les Rodalies de Barcelona, un servei operat per RENFE.

Els últims mesos alguna cosa s’està movent per tal d’afavorir la mobilitat entre tots aquest municipis; recollida de firmes per part d’una coordinadora ciutadana, reclamacions a nivell polític fetes pels dos consells comarcals, el del Baix Penedès i el del Garraf…i de moment sembla que està donant uns primers fruits…

El que proposem amb aquest escrit és una opció que podria afavorir la mobilitat interna entre aquest municipis, i que permetria la compactació territorial del conjunt de la conurbació, i podria ajudar, i molt, a la recerca de la complementarietat entre tots aquest municipi, es tracta d’elaborar un projecte per tal de definir un Metro del Penedès.

Cerca una possibilitat que consistiria en tenir un servei de metro, combinat amb el Rodalies de RENFE, ja existent, per tal de donar una freqüència de pas entre Sant Vicenç de Calders i Sitges d’un tren cada 15 min.

No podem canviar el territori que tenim, i que segurament és un dels més castigats per la crisi, de tot Catalunya, però el que no hem de defugir mai és d’intentar trobar solucions per tal de fer-lo més competitiu a nivell econòmic i també a nivell social.

No només parlem de mobilitat, aquest projecte del Metro del Penedès, pot tenir un seguit d’aplicacions en d’altres camps, com per exemple, el turístic. Per exemple poder combinar l’entrada als museus del Vendrell, Calafell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Sitges, amb el tiquet d’aquest hipotètic Metro del Penedès, aquest n’és només un d’exemple. Oferint així tot un ventall de possibilitats al visitant i fent l’oferta turística de cada municipi més atractiva degut a aquesta complementarietat.

I per no oblidar la visió de conjunt que s’ha de tenir de l’Àmbit Funcional de Planificació del Penedès, aquesta proposta es podria allargar fins a Gelida, passant per Sant Vicenç de Calders.

En breu, i gràcies a les gestions del Consell Comarcal del Baix Penedès, el servei de Rodalies de RENFE de Tarragona i de Barcelona es trobaran a Sant Vicenç de Calders, un exemple més que si una cosa té bona el Penedès és la seva localització, aprofitem-ho internament per fer del nostre territori un territori competitiu i atractiu.

Anuncis

Boomburbs

11 abr.

boomburbsL’altre dia controlant el meu compte de twitter vaig descobrir un nou concepte geogràfic. Concretament era un tweet d’una revista francesa de geopolítica que presentava un mapa amb les ciutats que més han crescut a França en els últims 30 anys.

 

Concretament es tractava de “la Carte des Boomburbs”. El concepte de Boomburbs, d’origen anglosaxó, està format per les paraules Boom, i Suburb. El primer significa un creixement accelerat en un curt període de temps. Aquesta paraula es fa servir quan ens volem referir a un fet que creix desmesuradament, com per exemple el boom immobiliari. La segona de les paraules Suburb, significa suburbi, nucli urbà situat a les afores d’una gran ciutat d’una gran Urbe, que diria l’Ildefons Cerdà.

 

Pensant i creuant dades vaig arribar a la conclusió, que aquest concepte geogràfic, el boomburbs, és un concepte,  sinó el que més, adient per tal de definir una comarca com la nostra, la del Baix Penedès.

 

Les boomburbs sorgeixes a les perifèries de les àrees metropolitanes americanes, i també s’està reproduint a Europa, com el cas francès demostra, i com el Baix Penedès , ara veurem, també demostra aquest tipus de fenomen geogràfic en una perifèria urbana, en aquest cas la de Barcelona.

 

Entre els anys 1986 i 2012, la comarca del Baix Penedès va créixer un 204%, mentre que el ritme de creixement de Catalunya es situava en un 27%. A la nostre comarca trobem municipis que superaven la mitjana comarcal, com per exemple Cunit (920%), el Montmell (551%), Calafell (321%) i Albinyana (272%).

 

Com poden veure aquest índex de creixement poden ser definits com a brutals, respecte el creixement de la comarca, i encara més respecte al creixement que s’ha realitzat al conjunt de Catalunya.

 

Aquestes dades no deixen de ser simptomàtiques de que la transformació demogràfica, urbana i geogràfica ha estat molt destacable. La llàstima de tot això és que aquesta transformació no ha anat acompanyada de cap ordenació del territori, de cap planejament tècnic, exceptuant només els plans urbanístics que cada municipi havia aprovat i que desenvolupava, majoritàriament de manera parcial, sense tenir ni una visió conjunta del propi municipi i encara menys d’una visió comarcal.

 

Aquest anàlisi es podria extrapolar tranquil·lament a la realitat geogràfica del Garraf, i en menor mesura de l’Alt Penedès i de l’Anoia per restà dins de l’Àmbit Penedès, un Àmbit territorial que ha patit la descentralització funcional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

 

Els francesos poden tenir, com tothom, molts defectes, però el que tenen és una cultura territorial envejable. I entenen que un territori ben ordenat produeix moltes externalitats positives, sense tenir en compte que un territori ordenat és més fàcil de gestionar. La qualitat de vida depèn de les qualitats territorials, un territori desordenat i sense cap tipus de lògica interna determinarà que la qualitat de vida no sigui la millor de les possibles.