Arxius | Octubre, 2013

Per una estratègia comarcal

28 oct.

 

275px-Municipis_del_Baix_Penedès.svgEntre les transformacions que ha provocat la globalització i l’evolució de les societats, els territoris han patit una revolució. Molts especialistes de la temàtica territorial han arribat a afirmar que els territoris han hagut d’adaptar-se a les noves necessitats del moment, provocant que alguns hagin passat aquest tràmit amb millor o pitjor sort.

 

Segurament han estat els més preparats, els que posseïen i cultivaven una identitat i una configuració de conjunt ben estructurada, els que han aconseguit superar el tràmit de la millor de les maneres.

 

En aquest sentit, la cultura territorial catalana, una de les més riques en tradició històrica de tot Europa, sembla està ben preparada per afrontar aquest repte. La concepció comarcal de Catalunya és una bona divisió per afrontar els reptes territorials de la globalització. La comarca, en teoria i en alguns casos pràctics, és una administració territorial que hauria de permetre tenir i aconseguir una visió supramunicipal d’un territori definit com a comarca.

 

Però que succeeix al Baix Penedès que no aconseguim tenir aquesta visió de conjunt?

Per començar direm que no és un problema d’ara, del 2013. Aquest ha estat, és, i crec que serà, un problema estructural d’aquest territori i de la Governance des de ben començada l’època democràtica. El territori hi és, la Governance també, però no hem sigut capaços d’arribar a un consens sobre quin tipus de comarca volem ser, i com ho volem ser, independentment del partit polític que governi, hagi governat, o hagi de governar.

 

Com ho podem aconseguir?

El primer que cal és ser conscient del que érem, del que som i del que volem ser. Cal tenir una estratègia per tal d’assolir els reptes que se’ns plantegen.

Aquesta comarca té una localització privilegiada a nivell de Catalunya, Península Ibèrica i Europa; té la riquesa de la diversitat, costa, plana i mitja muntanya, també tenim un bon clima; la història ens ensenya que ha estat un lloc habitat des de fa molts i molts anys, el que demostra que sempre ha tingut una significació territorial considerable.

A partir de totes aquestes premisses i analitzant quins són els sectors productius que han de tirar de l’economia comarcal, hem de començar a definir quina estratègia  a seguir.

Analitzar la distribució dels municipis comarcals, les seves necessitats i el major grau de complementarietat entre ells. Elaborar uns criteris de mobilitat, a partir d’un pla de mobilitat comarcal que aconsegueixi definir uns eixos de mobilitat intracomarcal, com també amb la resta de xarxes de comunicació que passen per la comarca i la connecten potencialment amb la resta de territoris.

Produir una imatge territorial de conjunt, que permeti una bona promoció a nivell turístic i, al mateix, temps faci augmentar la atractivitat de la mateixa comarca per a la captació d’inversions de capital que vegin en aquesta comarca un excel.lent background on establir-se.

Però abans de començar cal fer una cosa molts necessària, pedagogia comarcal. Una pedagogia comarcal que ha de permetre prendre consciència del que som, del que volem ser, i del com ho volem ser, en qualsevol cas es tracta de tenir una estratègia territorial, que ara, encara, no tenim; la societat civil ho agrairà.

 

Anuncis