Arxius | Novembre, 2013

JFK i el Baix Penedès

25 nov.

JFKEnguany es celebren els 50 anys de l’assassinat del president dels Estat Units d’Amèrica, en John Fitzgerald Kennedy, més i millor conegut com a JFK.

 

El president Kennedy representava una voluntat de canvi en la societat de la seva època. Molts han volgut comparar la figura de Kennedy amb la del president actual Barack Obama, en qualsevol cas, Kennedy representava l’esperança de canvi als Estats Units d’Amèrica, després de la fi de la segona guerra Mundial.

 

A Kennedy li va tocar viure una època difícil, la revolució de Castro, la crisi dels Míssils soviètics, la Guerra de Corea, oficialment encara a dia d’avui sense Pau oficial firmada, el començament del conflicte del Vietnam que havia de portar deu anys de guerra, i d’altres conflictes interns. En Resum que Kennedy s’afrontava a una situació difícil, però va mostrar un clar determinisme i una clara voluntat de superar la situació existent, per tal de poder oferir als seus conciutadans i altres ciutadans d’altres nacions, l’esperança de que el canvi era possible i, sobretot, necessari.

 

La comarca del Baix Penedès presenta molts indicis que ens fan pensar a la situació que va haver d’afrontar Kennedy als Estat Units d’Amèrica. Per sort els conflictes que presenta aquesta comarca no són de caràcter bèl·lic, però no deixen de ser conflictes estructurals que condicionen el seu futur.

 

La comarca del Baix Penedès és exemple de moltes deformacions estructurals. L’Atur, el primer de tots; el fracàs escolar; la manca de coordinació entre sectors productius que podrien actuar complementàriament, la inexistència d’un pla estratègic que permeti projectar-nos cap al futur amb seguretat i optimisme.

 

No tot és frustració; tenim una excel·lent localització, tenim un llegat històric i patrimonial envejable, tenim un sector enoturístic i de turisme familiar amb unes potencialitats enormes, tenim infraestructures de “campions league”, que dirien alguns, com l’IDIADA, i tenim un sector industrial i de serveis articulat al territori, i tenim una societat civil que cada dia pren més consciencia del que vol i del com ho vol.

 

Durant molts anys el Baix Penedès s’ha sacrificat pel bé comú de tota Catalunya i de tots els catalans; el pas, per la comarca, de la majoria d’infraestructures importants de Catalunya n’és un bon exemple, i l’externalitat negativa d’aquestes, la carreguem sobre les esquenes dels ciutadans de la nostra estimada comarca.

 

Recordant i homenatjant a Kennedy i la seva famosa frase, pot ser ha arribat el moment de transició; de no preguntar-se que pot fer el Baix Penedès per Catalunya, i començar a pensar que pot fer Catalunya pel nostre Baix Penedès.

Anuncis

La C-51, millores comarcals

10 nov.

obres-C-51                        Fa pocs dies coneixíem que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya contemplaven una partida per finalitzar les obres de la C-51, concretament el tram final entre El Vendrell i el coll de Santa Cristina, el tram baix penedesenc d’aquesta C-51, que havia quedat parat per la delicada situació financera de la Generalitat.

Aquesta carretera millorarà la mobilitat intra comarcal i també la mobilitat en el conjunt de la carretera que connecta El Vendrell amb Valls, la capital de l’Alt Camp.

Al mateix temps, amb la finalització de les obres de la C-51 es planteja una possibilitat de cohesionar els municipis comarcals que es localitzen al llarg d’aquesta via, concretament els municipis del Vendrell, Albinyana, la Bisbal del Penedès i de retruc, Masllorenç, i sobretot les urbanitzacions que hi ha disperses al llarg d’aquest eix. En aquest sentit es dibuixa una línia de força, un eix que permetrà cohesionar la comarca en la seva part oriental.

La C-51 és i ho serà encara més, una via que millorarà i potenciarà l’accessibilitat comarcal, i la seva projecció exterior, augmentant la qualitat de vida del conjunt dels ciutadans, i sobretot millorant la competitivitat de les empreses disteses en aquesta part del territori particularment, i les de la resta de la comarca en general.

La C-51 marca un flux de connexió vers la part nord del Camp de Tarragona, on el pol de la ciutat de Valls es consolida amb més força, però també permet connectar, gratuïtament, la comarca del Baix Penedès amb els grans eixos de la vall de l’Ebre, i del conjunt de la Península Ibèrica en general, a patir de Valls i l’A-27. Cal recordar que el Baix Penedès és el territori on s’uneixen els dos grans eixos europeus que connecten la Península Ibèrica amb Europa; L’Eix Algecires-Copenaghen (corredor del Mediterrani) i l’Eix Lisboa-Kiev (corredor ibèric).

Seria injust no posar en valor la bona gestió política que s’ha fet. És ben sabut que la situació financera de la Generalitat de Catalunya és prou delicada, i que per aquesta raó s’han hagut d’aturar moltes de les obres projectades (la línia 9 del metro de Barcelona, n’és un bon exemple).

Que la Generalitat de Catalunya entengués la finalització de les obres de la C-51 com una prioritat ha estat, en la major, i veient el panorama del país, en part gràcies a la gestió que s’ha fet per part de la Delegació del Govern de la Generalitat al territori, en la persona del senyor Quim Nin.

El fet de que el delegat del Govern de la Generalitat sigui baix penedesenc i també alcalde d’Albinyana i que hagi estat capaç de transmetre la necessitat i la pertinença en l’acabament d’aquestes obres, demora com una bona gestió territorial, i que va en la línia de recuperar el temps perdut i dotar a aquesta comarca d’unes infraestructures dignes del segle XXI.

Seria pertinent proveir la necessitat d’elaborar un pla estratègic on poder materialitzar, programàticament des del punt de vista territorial, una visió comarcal de conjunt, on poder dibuixar quina ha de ser la estratègia comarcal per tal de treure al major fruit a una infraestructura com aquesta C-51.

En qualsevol cas ens felicitem que la comarca del Baix Penedès millori en aquesta franja oriental, però encara queda molta feina a fer, i estem disposats, en aquesta seu, a ajudar a tirar-la endavant.

El ressorgir de Cunit

5 nov.

218963             El temps va passant i mica en mica comencen a veure’s els efectes de la NOVA gestió municipal de l’Ajuntament de Cunit. El que demanàvem era un canvi necessari, i la veritat que aquest canvi es comença a percebre en la gestió municipal i sobretot, en la participació ciutadana.

En referència a la nova gestió municipal podríem allargar-nos amb un munt d’exemples, però posarem l’accent en els més representatius. La situació financera de l’Ajuntament era i continua essent molt delicada. El desgavell de tants anys de desgovern no es poden solucionar en una legislatura, però si que hem començant a reconduir la situació i per primer cop s’han presentat uns pressupostos seriosos i sobretot, realistes amb la situació municipal.

Recordem que Cunit al 2011 presentava uns deutes de 42 milions d’euros. Aproximadament 20 milions d’aquest deute es van produir els últims 4 anys. Durant els darrers 4 anys, es van presentar uns pressupost amb 5 milions de dèficit anual, que en acumular-se esdevenen els 20 milions que comentaven.

En 4 anys els que avui estan a l’oposició, no van voler o pitjor, no van saber reduir aquest dèficit anual, i això ho hem fet nosaltres des del primer any, compromesos amb la nostra responsabilitats com a polítics de prendre decisions, sensibles i doloroses, per tal de reconduir la situació. La diferència no és entre fer-ho bé o fer-ho malament, sinó entre fer-ho o no fer-ho. La responsabilitat i el compromís ciutadà s’ha demostrat absent en el PSC i el PP, tant abans al govern, com ara a l’oposició.

Amb l’esforç i compromís dels treballadors municipals i amb la comprensió de la major part de la ciutadania, pels errors que hem pogut fer, s’han conservat un conjunt de serveis com la biblioteca, la llar d’infants, l’escola d’adults, l’escola de música, els serveis de Formació i Ocupació, l’Oficina de Turisme de Cunit (OTC), la Radio Cunit, que perillaven per la difícil situació municipal.

Però el que dóna més orgull de veure és com s’ha recuperat la implicació de les cunitenques i dels cunitencs en la dinamització d’esdeveniments col·lectius com les festes majors, el carnaval, festivals artístics i esportius on les entitats i les associacions s’impliquen més que mai, enriquint els esdeveniments col·lectius de Cunit. La gent participa per vocació i, ara més que mai, perquè saben que Cunit els necessita per tal de tirar endavant el poble, que la situació és delicada i que cal sumar esforços amb la premissa d’estimar-se el poble abans que tot i abans que res.

El nostre model de poble passa per projectar-nos col·lectivament com el poble que volem ser i que, sobretot, no es repeteixin els errors en la gestió municipal, perquè desgraciadament no podem ensopegar dos cops amb la mateixa pedra.