Arxius | Desembre, 2013

Junts a Europa

21 des.

big_cooperation_20130620Desprès de saber quina serà la pregunta i quan es celebrarà la consulta sobre el futur status polític que ha de regir el país, es plantegen uns quants reptes a curt termini.

 

Segurament el primer i principal d’aquest reptes siguin les eleccions europees. Aquesta fita pot condicionar i pot ser molt decisiva de cara el futur del país.

 

El missatge més clar, i alhora més potent, desprès de l’acord per realitzar la consulta és la unitat. La unitat d’un conjunt de partits polítics que, més enllà de les seves diferencies i matisos polítics, tenen clar un objectiu, que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.

 

En tot aquest procés d’autodeterminació del poble català, hi un subjecte clar que serà determinant. Aquest subjecte és diu Europa, i més concretament el sistema polític de la Unió Europea.

 

Les properes eleccions europees tindran una multiplicitat de lectures a nivell polític, però seria un actiu polític molt important i consistent que la veu unitària que ha decidit quin és el camí del futur de Catalunya poguessin anar conjuntament a les properes eleccions europees.

 

Volem recordar que els proper cinc anys seran claus pel futur de Catalunya, i que moltes de les decisions, que ajudaran a que el procés d’autodeterminació arribi a bon port, passaran, stricto sensu, pel parlament europeu i per la Comissió Europea.

 

Creiem que anar junts per Europa no implica renunciar als principis ideològics ni polítics de cada partit, és més, la diversitat política podria ajudar, encara més, al procés català.

 

Posem en valor el compromís i la capacitat de pacte de totes les forces que han fet possible el gran pacte per a la consulta, però creiem que la possibilitat d’anar conjuntament a Europa, enfortiria, el mecanisme, i acceleraria, els tempos, per tal d’aconseguir el que tots defensen, la llibertat del poble de Catalunya.

 

El futur de Catalunya passa, i està, a Europa, no ho ignorem.

Anuncis
Imatge

Bon Nadal i Feliç 2014

19 des.

1483355_389984114469498_144248809_n

La Força del Penedès

14 des.

Vinyes_del_Penedes,_Castellví_de_la_Marca.       El territori delimitat per l’Àmbit Territorial del Penedès és un territori amb una potencialitat enorme, canalitzar-la és clau pel seu futur i pel futur de Catalunya.

Segurament l’element més significatiu del territori penedesenc sigui el de la seva localització. La centralitat del Penedès ve determinada per dos aspectes localitzatius. El primer, la seva localització respecte a les dues grans àrees urbanes de Catalunya, Barcelona i Tarragona-Reus. La segona, la seva localització respecte al conjunt de Catalunya, doncs el Penedès és el vèrtex d’un eix que comunica la Catalunya Central i la vall de l’Ebre amb la costa mediterrània.

Un element també significatiu és la seva estructura territorial. El Penedès compta amb una estructura territorial ben definida en quatre capitalitats de característiques semblants. El territori s’estructura en ciutat mitjanes i s’articula amb d’altres nuclis urbans ben definits com a auxiliars de les seves corresponents ciutats mitjanes. Seria un error, en la propera definició de l’Àmbit Territorial del Penedès, buscar el conflicte entre la/les possible/s capital/s de la futura Vegueria del Penedès. Fent això correríem el risc de desestructurar l’entramat territorial existent.

En conclusió podem afirmar que el Penedès és un territori atractiu pels possibles inversos que hi vulguin venir. Està clar que la localització del territori penedesenc possibilita la seva accessibilitat a les grans xarxes de comunicació europea. En aquest cas caldria revisar les condicionants, mobilitat interna del Penedès a peatge excessiu, que dificulten de combinar idealment l’atractivitat i l’accessibilitat, combinació necessària pel bon desenvolupament del Penedès.

A curt i mitjà termini es presenten un conjunt de reptes pel Penedès. El primer, i segurament, el més important és el del Turisme. El camí està traçat, l’Enoturisme Penedès és un dels mitjans més potents que posseïm per tal de projectar una imatge sensible i atractiva. Combinar l’Enoturisme Penedès amb la potencialitat que presenta la zona del Penedès Marítim, és clau per tal de poder oferir un producte potent. El Turisme és i serà el sector productiu que ha de permetre sortir del trauma actual que pateix el Penedès en termes d’ocupació.

L’Eix Diagonal i les sinèrgies que es produeixen entre els territoris disposats al llarg d’aquesta via de comunicació, centrats en les ciutats de Manresa (Berga), Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, són un bon exemple de projecció regional des d’un punt de vista industrial i tecnològic. Seria una negligència oblidar-se del Vendrell, aquest municipi hauria d’incloure en aquest grup de treball, doncs formalment l’Eix Diagonal, en la seva part meridional, permet dibuixar un triangle entre Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell.

Un altre repte és la possibilitat d’aconseguir una estació de trens d’alta velocitat a Vilafranca del Penedès. Aquest fet comportaria un guany significatiu en l’accessibilitat del territori, i podria connectar el Penedès amb el conjunt de Catalunya en un temps molt raonable i atractiu. També caldria potenciar la connectivitat del territori del Penedès amb els aeroports de Tarragona-Reus i de Barcelona.

Però tot això s’hauria de recollir en un document estratègic que permeti la possibilitat de compartir quin model volem pel Penedès i com volem aconseguir tots aquest reptes. Potser aquest és el vertader repte del Penedès, el d’elaborar una estratègica on recollir les voluntats i les possibilitats del territori i de la gent penedesenca.

El Penedès polític va agafant forma

3 des.

David-Oliete-Casanova-650x433

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La majoria de mitjans regionals es fan ressò de la definitiva delimitació del Àmbit de Planificació Territorial (APT) Penedès.

L’òrgan de la Generalitat de Catalunya encarregat de delimitar el territori del Penedès estava esperant les resolucions dels ajuntaments de la comarca de l’Anoia que volien formar part de l’APT de la Catalunya Central. I finalment així ha estat, per fi, després de molt de temps, el territori polític del Penedès ha estat oficialment delimitat, ja podem dir, que tenim el que volíem, un espai geogràfic definit territorialment amb el nom de Penedès, clar i català.

 

Sempre s’havia parlat del Penedès com un territori cultural, històric, però mai, i això ja ho va voler en Pau Vila, com un territori polític, entenen per polític, la capacitat de poder prendre decisions polítiques que afectin a aquest territori, des d’un punt de vista intrínsec, endogen, sense estar supeditat a cap autoritat política exògena, aliena a l’originalitat del Penedès, com fins ara succeeix.

 

Al Penedès sempre s’ha tingut la sensació que les grans decisions, aquelles que afecten al territori a mig i llarg termini, no s’havien mai decidit des del i pel Penedès. Sempre s’havia tingut, i encara es té, la sensació que el Penedès era la extremadura, la terra de ningú, una terra sense voluntat ni identitat política, que estava sempre a mercè del que es decidia, principalment a Barcelona, i secundàriament a Tarragona.

 

Per fortuna sembla que la història és generosa amb aquesta terra. El Penedès ha sofert per un cantó la intransigència de la visió estatal, de fet i de facto, és l’única regió històrica catalana que ha estat dividida entre províncies diferents. I fins al 2013, desprès de 180 anys de la divisió provincial, el Penedès recupera la unitat, la centralitat que mai hauria d’haver perdut.

 

El catalanisme polític postfranquista va estar, i ha estat a punt d’enfonsar les expectatives dels penedesencs de retrobar-se amb la història i el seu territori. La intenció d’adoptar la delimitació de les províncies com a ens propis de la Generalitat ha posat i posa en perill el model territorial del catalanisme polític.

 

Si realment volem un estat propi i un país ben estructurat, no podem trair la tradició territorial del catalanisme polític, una de les més riques d’Europa. Cal tenir ben clar que les províncies no podran ser mai, l’element bàsic del territori de Catalunya, doncs si fos així, Catalunya seria menys catalana, i perdríem la essència del que varem ser, del que som i del que volem ser.

 

El recorregut i el futur del Penedès com a territori polític, va lligat, mes que mai, al camí de Catalunya com a Estat propi, d’això en som conscients, avui hem fet el primer pas.

 

El Penedès polític va prenen forma.