Arxius | gener, 2014

La geografía política de España

29 gen.

burgos--644x500          La geografía política se encarga de estudiar y analizar las relaciones existentes entre los entes de gobierno y los territorios que controlan, en última instancia, el estudio de la gestión del territorio, las lógicas de poder y su materialización en el territorio.

La tradición europea sitúa el epicentro de la geografía política en la Alemania del siglo XIX. La mayoría de conceptos y teorías de la geografía política surgieron allí y se desarrollaron en Alemania hasta el fin de la Segunda Guerra mundial. A partir de este periodo, el epicentro se traslada a Francia y al espacio anglosajón, concretamente en los Estados Unidos de América y en Gran Bretaña.

España ha estado siempre en la periferia de la investigación y puesta en marcha de la geografía política. Un ejemplo de esta discriminación es la debilidad del modelo territorial del Estado español en época moderna y contemporánea. Lo que ocurre hoy en día no deja de ser una escenificación más del déficit de cultura geográfica, y más concretamente, de la geografía política, que se aprecia en la sociedad española.

¿La crisis que sufre España es, sólo, una crisis económica?, desde esta sede creemos que no. España sufre una crisis económica, por supuesto, pero realmente España sufre una crisis territorial que provoca unas externalidades en el sistema económico.

No puede ser que el modelo territorial del Estado sea el mismo que en 1833, basado en provincias, partidos judiciales y municipios. La única excepción al respecto son las Comunidades Autónomas, un invento territorial que pretendió elaborar un modelo cohesionado del Estado español, que ha resultado ser un sistema insostenible, un fracaso pues. El modelo en si era acorde con lo que se estaba produciendo en Europa con la descentralización del Estado en regiones, como sucedió en Gran Bretaña, Francia, Italia y otros países del entorno. El fracaso recae en la mala interpretación política del sistema que nos ha conducido al colapso actual.

A todo ello cabe sumar la voluntad política del gobierno actual del Estado, que con la finalidad de pretender presentar una sostenibilidad de las estructuras del Estado, pregona la desaparición de las Comunidades Autónomas y la vuelta al modelo precedente de 1833. El gobierno central pretende gestionar el Estado actual del siglo XXI con un modelo del siglo XIX, mal presagio se presenta.

La sociedad se está trasformando, las nuevas tecnologías inundan de información al ciudadano como nunca antes, y la política cada vez esta más cerca del sujeto político que es el ciudadano. La política y el ciudadano cada vez están más cercanos, no es casual y si sintomático que la dispersión del voto ciudadano y la proliferación de múltiples partidos en las estructuras de representación política.

Recentralizar el Estado significa ir a contracorriente de las tendencias del momento, significa alejar la política de los ciudadanos, significa ralentizar las transformaciones, necesarias, para adecuar el territorio, su gestión, a las necesidades del momento. Un error más, por parte del gobierno central, el querer gestionar un país del siglo XXI con un modelo del siglo XIX. Un ejemplo del déficit de geografía política por parte de los dirigentes y la cultura política del Estado.

Ya se dijo, en esta sede hace un par de años, que la actual legislatura del gobierno del Estado, seria una legislatura que debería interpretarse en clave de geografía política, y el tiempo y el savoir faire del gobierno actual nos dan la razón. La voluntad de recentralizar el Estado, y el proyecto de ley de reforma de las administraciones locales, son dos muy buenos ejemplos de la importancia de la geografía política en estos momentos.

Uno de los territorios del Estado español donde quizás más se cultivó la geografía política fue Cataluña. Durante el primer tercio del siglo XX, la geografía catalana, mucho más viva y activa que hoy día, dio ejemplos de una geografía política acorde con las tendencias de las geografías europeas, con leer los escritos de Pau Vila, uno se da cuenta de la importancia de la geografía en aquellos tiempos.

No deja de ser curioso que Cataluña sea el territorio que más se resiste a este proceso de recentralización del Estado. No puede ser que el modelo territorial del Estado sea el de volver al modelo del 1833, seria un fraude para los ciudadanos y para el progreso histórico de la sociedad. Quizás sea tarde, pero el Estado necesita modelos nuevos, modelos que respeten la diversidad y que sean próximos a los ciudadanos, necesitados una geografía política, hoy más que nunca.

Anuncis

El Baix Penedès i la consulta del #9n

23 gen.

cGpb3Z7iComencem un any carregat de reptes. A la comarca del Baix Penedès, com a la resta de Catalunya, hi ha un tema clau i determinant, la consulta del #9n.

Està clar que el primer dels reptes és fer la consulta. Aquest és el principal i més important. Fer la consulta permetrà exercir un dels drets més importants del conjunt de drets humans, la democràcia real.

Una altra cosa és guanyar-la. Està clar que no serà una cosa fàcil, i a la nostra comarca encara menys. Cal que tothom que sigui partidari del #SiSi posi tot el seu esforç i el seu treball en intentar contrarestar la política de la por i de la mentida, que des de Madrid ja estem habituats a que es faci.

 

Segurament la nostra comarca sigui una de les més complexes a nivell del conjunt de Catalunya. Tradicionalment s’ha presentat la comarca del Baix Llobregat i de retruc el cinturó urbà de Barcelona, com la menys catalanista i la més complexa políticament en clau catalana, però ja fa temps que no és així. El Baix Penedès, sigui potser una comarca que representi, ella sola, la diversitat sociològica del conjunt de Catalunya. Sigui potser el Baix Penedès la comarca on més s’hagi de posar l’atenció per part del partits polítics favorables a la consulta, i encara més els favorables del #SiSi.

 

Al Baix Penedès trobem municipis amb tres tipologies on s’observen, hipotèticament, els tres escenaris projectats; l’escenari de la victòria del Si assegurada, l’escenari d’una victòria del Si un pèl justa, o quasi empat tècnic, i l’escenari d’una victòria del No, però amb un destacat resultat del Si, sempre per sota del No. D’aquí la representació, a la comarca, de la complexitat dels resultats que es puguin donar al conjunt del país. I és per això que creiem que la nostra comarca serà clau i mereix molta atenció, esforç i comprensió.

 

Quin és el camí a prendre? La nostra comarca s’ha caracteritzat per tenir uns diversificació de vots significativa entre les eleccions municipals i la resta de comicis, ja siguin en clau Catalana, Estatal o Europea.

En aquesta campanya de la consulta, ens caldria saber transmetre el nostre missatge polític al mateix nivell i amb la mateixa qualitat que en les polítiques municipals. Hem de ser molt propers a les persones, com quan es fa política municipal. Cal explicar, clara i pedagògicament, quins són els motius pel #SiSi. La campanya de la consulta ha de ser la campanya de la proximitat política, l’èxit de la consulta passa per la proximitat del discurs política cap als interessos del dia a dia de les persones de la nostra comarca.

 

Hem de saber explicar quins seran els canvis substancials del canviament del Status Quo actual. Uns canvis que han d’anar, principalment, a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de la nostra comarca. Saber explicar que la independència de Catalunya no implica un canvi d’identitat nacional ni personal, sinó que la independència de Catalunya implica un canvi substancial de les condicions que determinen la nostra qualitat de vida com a ciutadans, i que, com a poble i com a ciutadans ens mereixem aquesta millora.

 

La nostra comarca presenta molts exemples de les externalitats negatives de l’actual Status Quo. La Generalitat de Catalunya no té prou recursos per tal de fer front a les necessitats de la comarca, mentre que l’Estat central no és sensible a la realitat comarcal actual.

 

Les infraestructures comunicatives en són un bon exemple; una C-32,on la falta de recursos financers no permet el seu rescat. Unes Rodalies i serveis ferroviaris amb les mateixes problemàtiques; freqüències de trens i qualitat de les seves infraestructures.

Els serveis de l’estat del benestar, com són els CAPs i l’hospital, les escoles i els instituts de secundaria, que es veuen saturats o redimensionats per les necessitats financeres dels serveis.

Pel que fa a les competències de l’Estat central que afecten a la nostra comarca. Exemples com la gratuïtat de les autopistes AP-7 i AP-2, el recorregut del Corredor del Mediterrani, i la impossibilitat de desenvolupar una Alta Velocitat del Tren, en clau catalana. El finançament dels municipis per part de l’Estat és totalment injusta amb la comarca, doncs hi resideix habitualment molta més gent de la censada i els municipis no tenen recursos pel finançament dels serveis municipals.

 

Aquesta consulta serà determinant per a Catalunya, però encara més pel Baix Penedès i pel dia a dia i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Cal ser conscient d’aquest fet i a partir d’ací actuar amb consciencia i en conseqüència.

Rodalies Tarragona i el Penedès

9 gen.

500px-Rodalies_Tarragona_PTVC.svgEl passat dimarts podíem llegir en alguns diaris la notícia que la Generalitat es planteja posar en marxa el servei de Rodalies al Camp de Tarragona. Més concretament es tracta de la posada en marxa d’un servei de Rodalies entre les ciutats de Reus i Cambril fins a Sant Vicenç de Calders passant, entre d’altres, per les ciutats de Tarragona, Vila-seca, Salou,Torredembarra i Altafulla.

 

El primer que s’ha de dir és que és una molt bona notícia i que cal felicitar a la Conselleria de Territori, i més concretament, a la Secretaria de Mobilitat. Per fi hem pogut passar de la virtualitat i la cartografia d’un projecte que va presentar el Tripartit, el paper ho aguanta tot, a un projecte tangible, i que a partir de febrer es posarà en marxa.

 

Però també hem de ser clars i crítics, la crítica constructiva sempre és bona, i exposar els aspectes que es podrien millorar, sempre pensant en la millora de qualitat de vida i dels serveis dels nostres conciutadans, en aquest cas els del Baix Penedès, amb l’esperança que en un curt període de temps puguem aconseguir alguna de les nostres reivindicacions.

 

Per a la gent del Baix Penedès, tant pel que fa a la zona marítima com a la zona d’interior, hagués estat una molt bona noticia que el servei del Rodalies de Tarragona no s’aturés al Vendrell, i més concretament a l’estació de Sant Vicenç de Calders, sinó que el servei es perllongués fins a Vilanova i la Geltrú, per la línia de la costa, i fins a Vilafranca del Penedès, per la línia de l’interior. Una hipòtesi que ja havia sorgit en alguna de les filtracions a la premsa però que al final no s’ha plantejat.

 

Que el Rodalies de Tarragona arribi fins a Sant Vicenç de Calders no és cap novetat pels conciutadans del Baix Penedès, a dia d’avui per anar a Tarragona ja hem de fer el transbordament a Sant Vicenç de Calders amb els regionals actuals, l’única novetat, serà, suposo, l’augment de freqüències.

 

El fet d’allargar el Rodalies Tarragona fins a Vilafranca del Penedès i fins a Vilanova i la Geltrú, enllaçant en aquestes estacions amb el servei de Rodalies Barcelona, permetria augmentar la freqüència de pas dels trens direcció Barcelona als municipis baix penedesencs,  cada mitja hora per l’interior, i cada quart d’hora a la costa, i potser el que seria més atractiu per anar a Tarragona, poder agafar el tren als municipis baix penedesencs sense haver de fer transbordament, que sempre ha estat la demanda social més reivindicada.

 

Un cop més sembla que el Penedès, i més concretament, el Baix Penedès, continua i continuarà essent una perifèria, una comarca-banllieu, que dirien els francesos. Esperem que des de la Secretaria de Mobilitat de la Generalitat puguin modificar el seu projecte de Rodalies Tarragona en aquets sentit, i que s’acabi el greuge dels conciutadans i municipis baix penedesencs a l’hora de gaudir dels serveis que altres territoris i altres ciutadans gaudeixen.

 

Veiem el got mig ple, però creiem que es podria omplir del tot sense trencar-se.