Arxius | Març, 2014

Què busca Putin a Ucraïna?

16 març

ukraine-mapEstava clar que en el conflicte d’Ucraïna hi hauria un abans i un després dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi.

 

L’escalada geopolítica de Rússia sobre Ucraïna, que va començar en l’elecció com a President Iaunukovitx , es va interrompre durant el Jocs de Sotxi per la presencia de molts mitjans internacionals de comunicació a pocs quilometres de Crimea i d’Ucraïna, i també perquè Rússia tenia copsada gran part de l’atenció mediàtica global, a causa d’aquest Jocs Olímpics.

 

Només acabats els Jocs Olímpics la maquinaria geopolítica de Rússia ha tornat a posar-se en marxa, aquest cop amb més contundència, tant física com dialècticament.

 

Crimea ocupada i annexionada de facto, encara no de iure, i l’amenaça d’invasió militar russa sobre Ucraïna, si més no, sobre la part oriental del país amb presència majoritària de població ucraïnesa de cultura russa, i població de nacionalitat russa, són les jugades potencials que té Putin sobre la taula.

 

Però què hi ha darrera la doctrina de Putin sobre Ucraïna? Putin se la juga a Ucraïna. És una jugada que té dos objectius de legitimitat política. Un primer objectiu que cal situar a una escala global, la voluntat de creació d’una estructura política supraestatal. També hi ha un objectiu que cal situar a una escala local, la voluntat de legitimar-se de cara a la societat russa, com a Condottiero de la nació russa i la seva renaixença desprès de la caiguda de l’antiga URSS.

 

Desprès de la caiguda de l’URSS, i del fracàs de la Comunitat d’Estats Independents, la CEI, com un intent de recuperar i coordinar un espai geopolític, hereu simbòlic de l’espai de l’URSS, Rússia no aconseguia recuperar el pes específic, a nivell global, que havia tingut en un passat.

 

El projecte estrella de Putin és la UD, la Unió Duanera, que engloba els estats de Rússia, Bielorússia i Kazakhstan. Putin vol crear una estructura geopolítica que li permeti estar a l’alçada de la Unió Europea, els Estats Units d’Amèrica i Xina. Però Putin té un problema intern, les repúbliques de l’Àsia Central no són ben vistes per la societat russa per les seves diferencies ètniques i religioses, musulmanes majoritàriament, i Bielorússia és, de facto, una regió més de Rússia.

 

Putin busca a Ucraïna un soci de la Unió Duanera, que legitimi el seu projecte de la Unió Duanera de cara a la societat russa, que veu com els territoris de la ex URSS donen l’esquena majoritàriament a Rússia i obren les portes a Europa. Ucraïna esdevé l’únic soci potencial de la Unió Duanera que permetria portar a terme, amb bon ulls pel conjunt de la societat russa, el projecte supraestatal que permetin aconseguir una entitat geopolítica de matriu russa, tant a nivell intern com extern, per això Ucraïna és tant important, políticament, per a Putin.

 

A escala local, Putin també té un repte amb el conflicte d’Ucraïna. Com comentàvem anteriorment, Putin ha aconseguit erigir-se com a un Condottiero de la nació russa. Desprès del paper polític de Yeltsin, Putin ha dividit els seus mandats polítics en tres fases perfectament delimitades amb un objectiu clar, recuperar la identitat i el pes geopolític de Rússia al món.

 

Molts analistes senyalen la mala gestió per part del món occidental de la fi de la Guerra Freda, i la mala gestió de les relacions geopolítiques entre Occident i l’espai post-Soviètic, sobretot en les relacions amb Rússia. L’esperit nacional rus va romandre ferit en el seu orgull, i Putin es presenta com la persona capaç de retornar el rol de Rússia, igual que va ser en altres temps.

 

El bressol de la cultura russa es troba  a Kiev, capital del primer Estat rus de tota la història. Kiev i Ucraïna formen part de l’imaginari nacional rus, i en aquesta operació d’afirmació nacional russa, són una peça clau. El discurs polític, i a vegades científic, recorda molt  al discursos que es feien als Balkans durant els anys 90 del segle XX.

 

Rússia creu que Ucraïna, com a territori cultural i històric de la nació Russa, ha de mantenir-se dins de la seva esfera geopolítica, i en cap cas, es pot permetre el luxe de perdre. Això suposaria un doble cop a nivell intern i també a nivell local.

 

Si Ucraïna s’apropa a Europa, el projecte polític nacional i global de Putin es posa en perill. Que Ucraïna s’integrés a l’espai econòmic de la Unió Europea, encara que progressivament, significaria un gros problema per a Putin i el seu sistema. Els russos podrien veure com altres russos, com ells, cultural i lingüísticament, viuen de manera diferent, progressen, mentre la Rússia de Putin, i els russos de Rússia, viuen pitjor i no gaudeixen de les llibertats de que gaudirien els russos d’Ucraïna. La legitimitat interna del sistema de Putin, i la seva voluntat de perpetuar-se al poder, estarien entredites.

 

Està clar que el conflicte d’Ucraïna no és un simple caprici de Putin, sinó que Ucraïna forma part del projecte polític de Putin, tant a escala global com local. Crimea és només una excusa per a despistar l’atenció, i un experiment per envair, sinó tota Ucraïna, almenys el territori que ocupa la població russa d’Ucraïna, per tal de tenir tots els russos sota el seu poder polític. El futur de Putin i de la nació russa estant més lligats que mai, no cal oblidar-ho.

 

Anuncis

L’Estació de tren de Cunit

10 març

estacioMalauradament, l’estació de tren és noticia. Els últims accidents que s’hi han produït, la manca de serveis i la poca practicitat de les reformes que s’hi van fer al 2010, fan que la gent de Cunit comenci ha estar farta d’aquesta situació. Si a tot això hi sumem el preu del bitllet, 10€ anada i tornada a Barcelona, la recepta esdevé més picant.

 

Cunit va ser de les últimes poblacions a tenir una estació. Primer varem tenir un petit, humil, però pràctic apeadero, on paraven els trens per anar a Barcelona, i també a Tarragona, en aquells anys 70 del segle passat teníem trens directes amb la nostra capital de província, ara, segle XXI, no en tenim ni un.

 

Desprès va venir la modernitat, estació nova, m’enrecordo que quan feien les 4 vies que hi ha avui, molta gent va fer corre la veu de que a Cunit pararien els TALGO, un nom que quan el relacionaven amb la teva ciutat o municipi, guanyaves prestigi, valor afegit que en diríem avui. Res més lluny de la realitat, la estació era nova, moderna, amb quatre vies, però el servei de trens a Cunit s’anava incorporant progressivament a una lògica metropolitana, Cunit era una parada del metro suburbà de Barcelona, i ja està.

 

M’atreviria a dir que tenim la mateixa freqüència de trens que aleshores, inclús potser algun menys. Des de fa dos anys que estem a l’ajuntament de Cunit, hem mantingut converses amb el departament de la Generalitat per tal de demanar una revisió del servei de trens a Cunit, i sobretot el poder aconseguir els trens directes a Tarragona, la posada en marxar del servei de Rodalies Tarragona era l’oportunitat, però l’hem perdut, de moment.

 

Cunit és també un dels pocs municipis del servei de rodalies que no té ballat, en la seva totalitat, el tram del ferrocarril que passa pel seu municipi, amb la perillositat que això comporta si hi sumem les imprudències. També cal dir que molta gent trenca les poques balles que hi ha instal·lades, pensant que no produiran externalitats negatives, però hi tant que en produeixen, el passat dissabte de Carnaval en varem patir una.

 

Fer un forat a la balla per fer un jardinet, per fer un hortet, o per no donar un tomb més llarg per sortir més ràpidament de l’estació són actituds incíviques i que ocasionen molt problemes i mancances de seguretat. No ho podem permetre, i això és una responsabilitat social, i un acte de civisme que no es pot menystenir.

 

Queda també molt clar que moltes d’aquestes accions es podrien evitar. Cunit hauria de tenir el mateix tracte que Calafell o Cubelles, és a dir, tenir el tram ballat completament. Cunit també té la possibilitat de agilitzar la mobilitat interna de l’estació fent servir les vies auxiliars que tenim. Cunit també pot guanyar en seguretat, obligant a fer ús als trens que hi paren de les vies auxiliars, deixant les vies centrals pels trens que no fan parada, com succeeix a les estacions més modernes.

 

Ens toca fer una reflexió de tot plegat i veure de quina manera ho podem solucionar. Hi ha un exemple molt proper que cada dia va guanyant pes. L’ajuntament de Torredembarra i el seu alcalde al capdavant van fer el passat cap de setmana una manifestació per dignificar la seva estació, que presenta moltes deficiències. Potser ha arribat el moment que a Cunit actuem de la mateixa manera, diuen que la unió fa la força.

 

El que està clar és que Cunit es mereix una estació més pràctica, més digne i més segura que la que tenim actualment, i aquesta és una responsabilitat de tots i totes.

 

Baix Penedès, doble perifèria

3 març

P060810225

Aquest cap de setmana corria la noticia com la pólvora; per fi es posarà en marxa el servei de Rodalies de Tarragona. Hem passat pagina de l’època dels mapes colorits  i dels projectes voluminosos, i ara ens trobem amb la realitat.

 

S’ha de valorar positivament que la Generalitat, amb la situació que es troba, hagi posat fil a l’agulla i aconsegueixi desenvolupar un servei públic de rodalies molt sol·licitat per la ciutadania i els habitants del Camp de Tarragona.

 

Però, no sé que passa, al Camp de Tarragona, que quan es tracte de la construcció de infraestructures que hagin de donar servei al conjunt del territori sempre ens quedem a mitges. L’estació del AVE del Camp de Tarragona, n’és un bon exemple, l’A-27 també, l’AP-7 també, gratuïta des de Torredembarra però des del Vendrell, coses que molta gent no entén però que succeeixen.

 

Què passa amb el Baix Penedès? Som una doble perifèria, de Barcelona i ara també de Tarragona. El més lògic era que el servei de Rodalies de Tarragona arribés fins a Vilafranca del Penedès, per la línia d’interior, i fins a Vilanova i la Geltrú per la línia de la costa, donant servei a més de 150.000 habitants, quasi 300.000 habitants a l’estiu, però no, el capus mundi es diu Arboç.

 

El passat divendres vaig assistir a una taula de treball a la URV sobre turisme, i es va posar l’accent en la manca d’un servei de Rodalies a la Costa Daurada nord, la zona del Baix Penedès, i van posar l’exemple dels turistes que agafen el Rodalies de Barcelona per anar a veure la ciutat, i tots els impediments que es troben per fer el mateix direcció Tarragona, amb tota la atractivitat turística d’aquesta ciutat, i tot el potencial que es perd, i desprès es parla de desafecció…

 

Com que es tracta d’una posada en marxa, i com existeixen altres territoris perifèrics que pateix aquesta externalitat negativa com són les Terres de l’Ebre i l’Alt Camp, esperem que conjuntament amb el Baix Penedès es convoqui una taula de treball per tal de solucionar aquesta discriminació territorial.

 

Al Baix Penedès, en breu s’ha de començar a redactar el Pla Territorial del nou Àmbit Penedès. Sempre es diu que aquest territori funciona d’enllaç entre les zones del Camp de Tarragona i el Penedès en el seu conjunt, doncs bé el Rodalies de Tarragona era un bon exemple per escenificar aquesta qualitat territorial, però no s’ha tingut en compte.

 

Rectificar és de savis, i cal que d’una vegada per totes es posi l’accent en la comarca del Baix Penedès. El Baix Penedès s’ha sacrificat molt pel conjunt de Catalunya, ara cal que Catalunya posi sobre la taula un conjunt d’accions que permetin al Baix Penedès entrar al segle XXI, que ja fa 14 anys qui hi som.