Arxius | Setembre, 2014

Defensa de la moció sobre la consulta el 9N

25 set.

eix-consulta-sobiranista-42669Abans de començar voldria deixar ben clara una premissa; aquesta no és una moció a favor de la independència de Catalunya; aquesta és una moció a favor de votar, a favor del dret a decidir de les catalanes i dels catalans.

Aquest dret a decidir, és el dret inherent a les nacions a, i per, poder decidir el seu futur col·lectiu. Aquest dret a decidir, el dret a l’autodeterminació del pobles, és un dels principis jurídics reconeguts a les nacions pel dret internacional, el dret que regula les relacions internacionals.

Per Catalunya no es tracta doncs d’una qüestió de dret, en veritat del que
verdaderament es tracta és d’una qüestió de legitimació, de legitimitat.
La qüestió clau és si el Parlament de Catalunya, màxima representació política dels ciutadans de Catalunya, és legítim?, si el Parlament de Catalunya representa la voluntat de la nació catalana?; nosaltres, com la majoria dels catalans, creiem que si, que és legítim.

Si s’hi fixen aquesta va ser la pregunta que es va fer el premier britànic David
Cameron.  Cameron no es va proposar mai la qüestió de que si el referèndum
d’Escòcia era legal o no. Cameron es va preguntar si el Parlament d’Escòcia era legítim, si el Parlament d’Escòcia representava la voluntat dels escocesos, i ell va considerar que si. No era una qüestió de legalitat, ans el contrari. Desprès hi tornarem

Si s’hi fixen, també, la qüestió de legalitat és el mateix argument que defensen a Madrid, independentment del partit que sigui. Ens hauríem de preguntar doncs, perquè des de Madrid no es reconeix la legitimitat del Parlament de Catalunya, argumentant una suposada il·legalitat.

Doncs perquè la història ve de lluny, concretament fa pocs dies celebràvem el tricentenari d’una derrota important, no d’una derrota qualsevol. Una derrota que va suposar la pèrdua de les llibertats, que eren llibertats d’autogovernar-nos. Va ser la derrota de Catalunya a la Guerra de Successió a la Corona Hispànica.

La pèrdua de les llibertats nacionals, que havien estat respectades pels reis catòlics i tota la dinastia dels Àustria, es va basar en un principi del dret internacional d’aleshores, el DERECHO DE CONQUISTA. Una conquesta que no es limitava a una simple annexió territorial, sinó que suposava una assimilació, una pèrdua total de les llibertats, els furs i l’autogovern català.

Aquest mateix Derecho de Conquista, era el principi legal amb que es defensaven els partidaris de no retornar els famosos Papers de Salamanca, tota la documentació requisada pel règim franquista a Catalunya.

I, creiem, suposem que és aquest Derecho de Conquista el que no permet, no
atorga, segons Madrid, legitimitat al Poble i al Parlament de Catalunya.

I per què? Doncs perquè creiem que el problema de fons recau en la legitimitat, no en la legalitat. I creiem que la diferencia entre Escòcia/Regne Unit i Catalunya/Espanya és molt il·lustrativa en molts aspectes, però en aquest precisament molt.

Per començar, La unió del 1707 entre Escòcia i el Anglaterra, va ser una unió pactada, va ser entre iguals jurídicament. Des del 1603 compartien reis, però eren territoris independents, com succeïa a la Monarquia Hispànica fins al 1714. Les relacions entre Escòcia i Regne Unit mai s’han basat en el Derecho de Conquista, no. Les relacions entre Catalunya i Espanya, com hem vist, si.

És aquest pacte entre iguals, jurídicament parlant, el que ha permès que Cameron s’hagi plantejat, única i exclusivament, la qüestió de la legitimitat del Parlament d’Escòcia, i en conseqüència la seva resposta ha esta solsament, si. El Derecho de Conquista no reconeix la igualtat entre Espanya i Catalunya, per això la qüestió de legitimitat es transforma en qüestió de legalitat.

Com ens recorda la part expositiva d’aquesta moció, enguany es celebren dos altres aniversaris, el del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent, el primer projecte de recuperació de l’autogovern i de la supressió d’aquest Derecho de Conquista. I també ens recorda el setanta-cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya que acabaren amb el darrer intent d’autogovernar-nos, fins a la Generalitat actual.

La majoria del poble de Catalunya ha expressat políticament la voluntat per poder decidir el seu futur, tal i com es representa al Parlament de Catalunya. Desprès de 300 anys de la derrota que ens va comportar les pèrdues de les llibertats i la nostra legitimitat envers Madrid, hagi arribat l’hora de recuperar-les.

Una llibertat i una legitimitat per poder votar, per poder expressar
democràticament quina és la voluntat del conjunt de catalanes i catalans, tant si estan a favor com en contra. No és, com dèiem al començament, una moció a favor de la independència, és una moció pel dret a votar, pel dret a decidir el nostre futur col·lectiu, pel dret legítim del poble de Catalunya.

Per tot això volem donar el nostre suport a la convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre, tal com es demana en aquesta moció.

Anuncis

Externalitats positives

19 set.

escher-swansEn poc més d’un mes comencem a llegir noticies positives referents al nostre territori, i més concretament, al que es coneix com a gestió integral del territori; l’anunci de l’elaboració del Pla Territorial del Penedès (PTP), per part de la Generalitat de Catalunya, no deixa de ser una notícia històrica.

 

Per si de cas, i amb la voluntat de no començar de zero, cal tenir present i s’ha de reconèixer la feina que s’ha fet ja, des de la fundació Pro-Penedes, amb la redacció i l’estudi del Pla Estratègic del Penedès (PEP). Un document territorial de caire participatiu que pretenia dibuixar un road map, de com volíem que fos el nostre territori, i que ara, amb el reconeixement oficial de l’Àmbit de Planificació Territorial del Penedès, pot servir per recuperar el molt de temps perdut.

 

Una de les línies de treball d’aquest document i que crec s’haurà de traslladar al futur PTP, era l’actualització del transport i la mobilitat al nostre territori. No es tracta aquí de desenvolupar una nova Agència del Transport Metropolitana, en aquest cas del Penedès, però si de tenir una política de transport i mobilitat que estigues a l’alçada de les circumstàncies geogràfiques del nostre territori, el fet de ser una perifèria.

 

Un exemple molt clar és el servei de tren del Rodalies de Catalunya, al seu pas pel Penedès. Des de fa anys que la xarxa de tren està integrada al Rodalies de Barcelona. Engunay, la Generalitat de Catalunya, tot i la difícil situació financera de la institució, i demostrant un compromís amb el territori, ha posat en marxa el Rodalies del Camp  Tarragona, que en clau penedesenca, arriba fins a l’Arboç, i properament a Vilafranca del Penedès (RT2). Esperem, també, que aviat arribi, per la costa, fins a Vilanova i la Geltrú, donant servei a la zona més poblada del Penedès,  el tram del Penedès Marítim entre Sant Vicenç de Calders i Vilanova i la Geltrú (RT1).

 

Aquest fet provoca el que tècnicament es coneix com a overlapping , una superposició, entre els dos serveis de Rodalies, el de Barcelona i el de Tarragona. Si es gestiona bé, aquest overlapping, pot ser molt positiu pel territori, i serà un input de competitivitat per una zona molt castigada per tenir una mobilitat cara i condicionada.

 

Cal ser molt prudents, doncs la novetat sempre comporta rectificacions. Cal tenir present la importància d’integrar  les tarifes dels respectius serveis de Rodalies, tant de Barcelona, que ja està, com de Tarragona, encara pendent per la major part d’estacions penedesenques, sense aquesta integració no es podran treure els fruits esperats a aquest nou servei.

 

Un exemple és Cunit, que encara no està integrat al servei de Rodalies de Tarragona, doncs, un usuari hauria de treure un bitllet de tren pel trajecte Cunit-Sant Vicenç de Calders, i un altre pel trajecte Sant Vicenç de Calders-Tarragona, cadascú dels billet està al voltant dels 2€, en total 4€ per fer una anada, mentre que l’estació de l’Arboç, amb un únic bitllet de 2€ de cost pot fer tot el trajecte fins a Tarragona. Esperem que aquestes disfuncions ben aviat quedin corregides i que totes les estacions penedesenques, que entraran a formar part del servei de Rodalies de Tarragona, tot i que encara no tinguem el servei directe cap a Tarragona, si que puguin tenir les seves tarifes integrades al servei de Rodalies de Tarragona, encara que s’hagi de fer el transbord a Sant Vicenç de Calders.

 

El que cal posar en valor, és que gràcies a la implantació del Rodalies de Tarragona, per part de la Generalitat de Catalunya, el Penedès hi surt guanyant. I per primer cop, podem treure fruit a la nostra consideració de territori perifèric. Durant molt anys, i encara avui, el Penedès pateix un conjunt d’externalitats negatives pel fet de ser un territori perifèric respecte a les dues grans àrees urbanes de Catalunya. Esperem però que l’exemple del rodalies marqui el camí, per a transformar la externalitat negativa de ser una perifèria sense governança, i ens convertim en una perifèria amb una governança clara i forta.

 

La constitució del Àmbit Territorial del Penedès, per part de la Generalitat de Catalunya va en aquesta línia, que permeti transformar les externalitat negatives en positives, les Rodalies de Tarragona en són un molt bon exemple, som-hi.

 

Tarragona serà la clau

14 set.

Clau_SantaTeclaDesprès de les celebracions de la passada Diada, la ciutat de Tarragona s’ha posicionat a la cartografia del unionisme. Creiem que l’entitat organitzadora de la trobada tarragonina va elegir aquesta ciutat per vàries raons però principalment per tres d’importants.

 

La primera per romanticisme. Tarragona va ser la capital de la província romana d’Hispania, i va ser l’amfiteatre romà de la ciutat el paisatge escollit per escenificar l’acte. Recordar aquesta efemèride històrica hauria d’enfortir el sentiment de lligam a Espanya.

 

La segona per representativitat política. Tarragona és la capital provincial on el PP va treure els millors resultats percentuals, i on el PSC va treure uns resultats destacables, dins de la mitjana del partit a Catalunya, i fins i tot van arribar a conservar l’alcaldia. Queda clar que el posicionament dels dos partits està ben estructurat al territori.

 

La tercera, potser la més subtil i interessant, per la dimensió territorial del discurs polític del tarragonisme. Des de fa un temps, els defensors del tarragonisme intenten posar l’accent en la discriminació que pateix la ciutat de Tarragona per part d’un barcelonisme centralitzador, que absorbeix les energies del país. Sense treure part de raó a la crítica vers aquest centralisme barceloní, no és aquest el verdader conflicte de fons, en realitat és un altre.

 

Recordem que el tarragonisme actual va començar a coures quan la llei de Vegueries planejava pel Parlament de Catalunya. Per defensar Tarragona cal defensar la província i estar en contra de les vegueries. La província és la garantia de conservar la capitalitat de Tarragona, envers la vegueria que, segons el tarragonisme, posava en entredit la capitalitat única de Tarragona en favor de Reus.

 

Però que representa la província dins del model territorial de Catalunya? I les vegueries?.

 

La província és l’element basilar de l’Estat. Recordem que en el moment de la formació de l’estat espanyol, la província representava la descentralització territorial de l’estat, i conjuntament amb el partits judicials i els municipis formaven part dels elements de representació del poder central de l’estat al territori.

 

No és una casualitat que la representació política de la Generalitat de Catalunya, amb la llei de Vegueries, no tingués en compte les províncies, i que denomines vegueries a les seves pròpies unitats administratives, amb la voluntat final d’anteposar un model territorial propi i diferenciador del de l’estat espanyol.

 

El catalanisme polític sempre va refusar les províncies, sobretot per la seva consideració d’element impropi de la cultura territorial de Catalunya i com a símbol del poder central de Madrid. Pel catalanisme polític la teoria territorial catalana té com a esquelet administratiu el Municipi, la Comarca i la Vegueria.

 

Tarragona esdevé doncs paisatge de contraposició de dos models territorials, el del poder central, on la província és l’element més important, i el del catalanisme polític, que reconeix la importància de Tarragona, amb la Vegueria del Camp de Tarragona, però que no contempla les províncies com a unitat administrativa.

 

Tarragona és l’escenari on la geografia política espanyola contrasta amb la geografia política catalana, entre el discurs i model territorial d’un Estat i el discurs i model territorial d’una col·lectivitat nacional que vol esdevenir Estat sobirà.

 

En el procés de formació dels estats, al llarg de l’època moderna i contemporània d’Europa, la geografia política ha estat una teoria imprescindible per la consolidació d’un nou status quo.

 

Per Tarragona, i per la geografia política, passen gran part de les possibilitats d’èxit del futur de Catalunya, Tarragona serà la clau, i una bona geografia política catalana també.