Arxius | Març, 2015

El Vendrell, una reflexió territorial

18 març

el_vendrell4 copiaPer la nostra comarca sempre es comenta que la capital no fa de capital. Que la comarca esta dividida en subcomarques, ben diferenciades, i que El Vendrell es dilueix en aquesta diferenciació, i en part, qui defensem aquest arguments, la realitat ens dóna part de raó.

Esta clar que el model de ciutat i la seva projecció territorial a petita escala ha de ser el més clar possible, el més potent possible, i en aquest sentit El Vendrell, creiem no estigui a l’alçada.

Des de la institució i, independentment del partit polític de torn, al Vendrell li ha faltat una cosa molt important, un model de ciutat, i sobretot, un model de capital.

Un exemple és la franja marítima del Baix Penedès, on hi viu la majoria de la seva població, i on la interacció de la capital amb Calafell, i sobretot amb Cunit és molt residual, per no dir mínima. El mateix passa amb alguns pobles del interior, que tampoc tenen El Vendrell com el seu centre d’interacció, i es busquen altres alternatives, com Vilafranca del Penedès, o fins i tot Valls.

Creiem que tot això té una explicació, i intentarem posar algun exemple que ho il·lustri. El Vendrell és una ciutat que ha crescut molt els darrers trenta anys, i és una ciutat que s’ha anat configurant amb aquest creixement, la ciutat s’ha fet, s’ha construït a partir d’aquest creixement.

Tot i que formem part del Penedès, i que la comarca porta aquest topònim en la seva denominació, la institució sempre ha estat d’esquenes a aquesta realitat, i en patim les conseqüències. Sempre s’ha defensat, amb molt força, que el Vendrell forma part del Camp de Tarragona, institucionalment aquesta era la visió, però socialment no era corresposta aquesta realitat. La gent del Vendrell, i sobretot, els darrers 30 anys ha pivotat, en la seva majoria cap a Barcelona, i defensar la tarragonintat del Vendrell, sense tenir una connexió ferroviària, en condicions, i una línia de bus competitiva, o un peatge per anar a Tarragona, doncs la N340, sempre està plena de trànsit, ha estat d’una artificialitat denunciable.

La pegunta que caldria fer-se, potser, és quin és el pes del Vendrell al Camp de Tarragona? En podríem parlar una bona estona…però i el Penedès? I la penedesitat del Vendrell?

Ahir va ser un bon exemple d’aquest dèficit de penedesitat del Vendrell. A Barcelona es presentava l’Espai Penedès, una “ambaixada” del Penedès a Barcelona, i que ajudarà, molt a la promoció del nostre territori a la capital catalana. Doncs del Vendrell no hi havia ningú. Hi havia l’alcalde de Vilafranca del Penedès, de Vilanova i la Geltrú, de Cunit, de Sant Jaume del Domenys, però del Vendrell ningú.

Sempre parlem del futur, i quin futur ens espera a la comarca, i que el turisme n’és, segurament, la millor solució a curt i mig termini, i que la promoció del turisme passa en gran part pel Enoturisme Penedès, sense menystenir la Costa Daurada, que també ajuda, però en els temps de la globalització, el marketing territorial és imprescindible per la dinamització d’un territori.

Que farà el Vendrell del futur? Creurà d’una vegada per totes en el Penedès? Voldrà ser algun dia la capital de la comarca, no perquè ho digui un mapa sinó perquè actua com a tal?

Està clar que el ressorgir del Vendrell passa per recuperar el Penedès, i que quan hi cregui en el Penedès, recuperarà la seva capitalitat funcional. Entre ser la tercera ciutat a la perifèria del Camp de Tarragona, o ser una de les capitals del Penedès, conjuntament amb Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Igualada, hi ha molt a discutir.

No cal renunciar a una cosa per tenir l’altre, però l’ambigüitat i l’artificialitat no són bones companyes de viatge. El Vendrell ha de ser la porta entre el Penedès i el Camp de Tarragona, però ha de ser conscient que el seu futur està al Penedès.

 

Anuncis

I ara la C-31?

3 març

BrT0V_aCAAEsUNf        Ahir va ser un dia històric, un conjunt d’alcaldes i diputats i senadors del territori es van conjurar per tal de sol·licitar a Madrid una solució per la carretera N-340. La veritat que s’ha de felicitar en aquests polítics per la voluntat de sumar esforços per tal de solucionar una problemàtica endèmica, com es el col·lapse de la carretera N-340 tant els caps de setmana com tota la temporada d’estiu i festius.

Creiem que aquest és un bon exemple, un exemple que veu com les prioritats del territori es posen per davant de les prioritats del partit, i sobretot es pensa en la qualitat de vida dels residents i dels visitants i turistes que venen al nostra territori.

Sabem que el Baix Penedès som un perifèria, sabem el que és no tenir cap eina de planejament estratègic del territori, ara sembla que amb la Generalitat les coses estiguin millorant en aquest sentit, doncs l’elaboració del Pla Territorial del Penedès, va en aquesta línia de ratrapar el temps perdut, i pot ser un bon fòrum on poder exposar les necessitats del territori i plantejar les solucions als problemes endèmics.

Però el gran problema del Baix Penedès no és només el col·lapse de la N-340, també existeix una gran problemàtica de mobilitat al Penedès Marítim, concretament el tram de la carretera de la C-31 entre els municipis de Sitges i El Vendrell. Aquesta via té els mateixos problemes que l’anomenada N-340, durant l’estiu i els festius i caps de setmana. La carretera es col·lapsa, i sense fer broma, es pot arribar abans en bicicleta que en cotxe, per cobrir la distancia entre El Vendrell i Sitges.

A diferència de la N-340, per reclamar solucions per a la carretera C-31 no cal anar a Madrid, doncs l’epicentre de comandament es troba a Barcelona. Des de Cunit s’ha defensat una solució per aquesta problemàtica, inclús des de Cunit va sorgir una moció, que desprès va ser compartida a Cubelles i Calafell, que demana solucions al respecte, i que plantejava, entre d’altres coses, però de manera clara, la descatalogació de la carretera C-31, de la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat, el que comportaria trobar una solució, en la C-32, per tal de descongestionar la C-31, al seu pas pel Penedès Marítim.

No s’entendria des del territori, que només és reclamés la solució per la carretera que depèn de Madrid i que no es sol·licités el mateix tractament per la carretera que depèn de Barcelona, doncs es desvirtuaria l’acord pres ahir. Ahir els polítics van estar a disposició del territori, i el mateix es demana des del Penedès Marítim.

Creiem que l’exemple d’ahir és bo, molt bo, i que cal prendre nota, sumar esforços i reclamar, des dels ajuntaments del Penedès Marítim, i amb els diputats del territori al Parlament de Catalunya, el mateix compromís que es va mostrar ahir.

Com sempre hi sortiria guanyant el territori i les persones. Desprès del  “pacte de Berà” hi hauria d’haver el “pacte de Cunit”, canviant la N-340 per la C-31. Som-hi!