Arxius | Juny, 2015

Una comarca amb futur?

26 juny

adegpAquest matí hem estat a la presentació de l’Índex de Competitivitat comarcal, un estudi i un anàlisi que realitza cada any l’ADEPG, l’Associació d’empresaris del Penedès i del Garraf, en fi de l’Àmbit Penedès.

Les dades eren allí, les dades ho diuen, quasi tot, però només podem assenyalar una lleu millora respecte a l’any passat, passem del lloc 21 al lloc 19, d’un total de 42 comarques.

L’anàlisi quantitatiu assenyalava com a grans potencialitats les infraestructures, i el complex de la IDIADA, un pol de R+D, i la disponibilitat del Sòl. Les grans febleses de la comarca són la poca formació, la manca de ma d’obra qualificada, i els efecte mediambientals d’una mala, per no dir escassa, planificació residencial.

En un context català, la regió litoral és la més dinàmica, i destaquen els tres pols provincials (Girona, Barcelona i Tarragona), conjuntament amb les seves àrees d’influència. De tota la franja litoral, per on transcorren les potencialitats dels grans eixos de comunicació, la zona menys competitiva és la nostra, i segurament té una explicació.

En els tres pols provincials que dèiem, tenen la mobilitat a mig radi, totalment gratuïta, totes tenen la seva parada d’Alta Velocitat, és a dir, d’un cert punt de vista, treuen fruit al pas de les grans infraestructures, i la propera i desitjada construcció del Corredor del Mediterrani, acabarà de potenciar encara més aquestes territoris, però i el Baix Penedès?

Segurament, la nostra comarca amb dues accions ben clares, sincerament, crec que podríem passar de la posició 19 a estar al TOP 10, i amb molt marge de millorar a mig termini amb una altra acció. Anem per pams.

Si tinguéssim una millor mobilitat, gratuïta i de qualitat, en termes de mobilitat privada i de transport públic, la nostra competitivitat milloraria i molt, el triangle penedesenc format per la C-15, AP7 i C-32, hauria de ser gratuït i seria un dels revulsius de la competitivitat. També sense oblidar un pla estratègic de transport públic de qualitat i competitiu (autobús i trens).  Per altra banda, aconseguir una parada d’Alta Velocitat a la zona de l’Arboç, conjuntament amb el pol de R+D de la IDIADA, podríem crear un pol tecnològic de gran valor afegit i que podria donar un altre tipus d’ocupabilitat, que el que proposa la logística quantitativa.

Aquestes mesures a curt termini haurien d’anar acompanyades, a mig termini, amb polítiques de millora de l’èxit educatiu i de la formació laboral continua, per tal de donar resposta a les noves ofertes laborals que procedeixin a la comarca.

Però tot això, hauria d’anar acompanyat d’una actitud. Una actitud d’unió de forces i voluntats, de deixar els partidismes de banda, que han fet molt de mal a aquesta comarca els darrers trenta anys, tants d’uns colors, com d’altres. Tenir la capacitat de crear un lobby potent. Polítics, empresaris, entitats i sindicats, entre d’altres, que pugui pressionar a la Generalitat, l’única administració capaç de prendre les decisions que ens han de permetre guanyar-nos el futur.

Anuncis

La tèrmica de Cubelles, i ara què?

19 juny

CTC_retro_br(1)Aquesta setmana coneixíem la notícia que la tèrmica de Cubelles tanca definitivament. L’empresa propietària tindrà quatre anys per desmantellar l’edifici de la central, i el tema de la xemeneia queda per més endavant.

 

Fa uns mesos, l’empresa propietària va anunciar que finalitzava les seves activitats en aquesta central tèrmica i que es reservava el dret, en un futur, de construir-hi una central més moderna, en qualsevol cas es reservava l’ús energètic dels terrenys.

 

Sigui com sigui, és una bona noticia pels habitants del Penedès Marítim, en concret pels municipis de Cubelles i de Cunit, doncs la contaminació que produeix la central deixaria d’existir, tot i que es plantegen molts interrogants sobre el futur dels terrenys on s’hi ubica.

 

Agosaradament vàrem proposar de salvar la xemeneia de la tèrmica. Vàrem dir que la xemeneia, amb el temps, havia esdevingut un símbol característic de la zona i formava part de l’imaginari col·lectiu de la gent del territori. En un primer moment la proposta de conservar la xemeneia va crear una piccola polèmica, doncs hi havia gent a favor i altres en contra.

 

Al cap de pocs temps la idea, que semblava agosarada, va tenir repercussió en gent relacionada amb el tema de la conservació del patrimoni industrial, arquitectes i d’altres sectors. Per exemple, a l’Ajuntament de Cunit vàrem tenir una reunió amb els responsables del Col·legi d’arquitectes de Catalunya i amb membres del Museu Industrial de Catalunya, que proposàvem i defensaven la conservació de la tèrmica, i més concretament la seva xemeneia, tal i com es va fer a Sant Adrià del Besos, amb les seves famoses tres xemeneies, que encara avui dia marquen l’Skyline del litoral de Barcelona.

 

La xemeneia de la tèrmica de Cubelles ha esdevingut un element que marca el territori, i no només, també té la seva importància per molts pescadors i mariners que fan servir les cartes nàutiques, i on encara i de manera preponderant la xemeneia n’és un element de referència.

 

La xemeneia de la tèrmica pot esdevenir un element dinamitzador pel territori. Moltes persones parlen de donar-li un altre ús a la xemeneia com per exemple convertir-la en un mirador, on poder-hi construir, a la part superior, una plataforma de vidre que tingués la funció de balcó, com succeeix en d’altres indrets del món que aprofiten les seves característiques per donar-li una altra funcionalitat, en la majoria dels casos un ús turístic.

 

Independentment del que s’hi vulgui fer, creiem que seria pertinent, tal i com ens van proposar els especialistes del tema, poder fer un referèndum entre els veïns de Cubelles i de Cunit, per tal de definir el futur de les instal·lacions, xemeneia inclosa.

 

Reconeixem que per molta gent de Cubelles i de Cunit la tèrmica té molts significats, sobretot els que van viure la seva planificació i la seva construcció, que en manifestar-se en contra varen ser reprimits per les autoritats dictatorials de l’època. Una altra de les injustícies de l’època i que ha perdurat fins a dia d’avui, és que si bé la contaminació la patien els veïns de Cubelles i de Cunit, més els d’aquest últim municipi, els beneficis només eren per la gent de Cubelles, doncs tot i que la tèrmica està més a prop de Cunit, està situada sobre el terme municipal de Cubelles.

 

Seria de justícia que el futur no només es decidís des de un únic municipi, sinó que fossin els habitants d’ambdós municipis els qui triessin quin ha de ser el seu futur.