Arxius | Octubre, 2015

Valls i el Camp de Tarragona

22 oct.

esquema_a_27

 

 

 

 

 

 

 

 

Fa unes setmanes, la ministra Ana Pastor va inaugurar un tramet més de l’autovia      A-27, que hauria de unir Montblanc amb Tarragona però que de moment arriba a Valls.

Una fita altament desitjada, però sobretot, el desig recau en la finalització total del trajecte i el famós túnel del Coll de l’Illa, que acabaria d’obrir la regió del Camp de Tarragona amb l’eix comunicatiu de la Vall de l’Ebre.

En Silenci Valls, la ciutat del calçot i la capital dels castells, ha aconseguit un conjunts d’externalitats positives a les darreres grans inversions de l’Estat al Camp de Tarragona. La primera, l’estació de l’AVE, posicionada quasi en equidistància entre les tres ciutats més importants del Camp de Tarragona (Tarragona, Reus i Valls). I també amb l’A-27, que integrar, i far un salt qualitatiu en el seu procés d’integració a les lògiques metropolitanes del Camp de Tarragona.

Recordem que la regió metropolitana del Camp de Tarragona és la segona gran regió urbana de Catalunya. La finalització del tram fins a Valls hauria d’ajudar a incrementar i cohesionar encara més aquesta regió urbana, que molts encara no se la creuen i que la idiosincràsia entre Reus i Tarragona fa que no acabi d’explotar totes les seves virtuts.

Valls esdevé un exemple de la gestió territorial. Valls porta un parell de legislatures, en silenci, però amb molta feina feta, en infraestructures, en model de ciutat, en projecció turística i en promoció de la cultura, la inauguració del Museu Casteller en pot ser el punt culminant.

Caldrà pensar en el desprès, i en el reptes que sorgiran en aquesta regió i que caldrà donar resposta. Queda clar que encara no ens creiem que el Camp de Tarragona sigui la segona regió urbana de Catalunya, no li treiem profit. L’Estació del AVE esta desaprofitada, en clau de regió urbana. No hi ha una connectivitat entre l’antiga xarxa de Renfe i la línia d’Alta Velocitat. El corredor del mediterrani redibuixa un altre cop la xarxa de ferrocarril i no hi ha un model clar del que es vol, i de com es vol, ni perquè es vol. Potser seria bo pensar que quan el corredor del mediterrani sigui un fet i enllaci amb la Alta Velocitat, s’aprofiti l’antiga xarxa per fer un servei metropolita a l’alçada de la segona regió urbana de Catalunya, combinat amb una xarxa de busos de qualitat.

Valls s’està posicionant, el seu lideratge territorial està en augment, però fins que no es treballi amb xarxa amb les altres dues ciutats i el conjunt de municipis orbitals, que també tenen la seva importància, no podrem treure tots els fruits que ens proposen les potencialitats originàries del territori.

 

@jaumecasanas

Anuncis

Els Terra i Taula

18 oct.

canelóLa setmana passada el grup de Terra i Taula van organitzar una de les seves jornades on es combina el potencial enològic i la gastronomia de territori.

 

Som al Penedès, i més concretament al Baix Penedès, tot i que les fronteres per la enogastronomia són moltes vegades inexistents. Els productes del territori, elaborats per restauradors del territori i combinat amb vins i olis del territori, una fórmula infal·lible.

 

El grup del Terra i Taula són un referent i al mateix temps un exemple. Un exemple per la seva tècnica i un exemple per la seva filosofia. Una filosofia molt adient pels temps que corren, posar en valor el territori, l’ecosistema més proper a la meva activitat.

 

La qualitat de les seves elaboracions són inqüestionables, només cal apuntar-se a una de les seves jornades per descobrir quelcom nou, i sentir una experiència totalment recomanable.

 

En el meu cas i per desconeixement de les matèries enogastronòmiques, m’agradaria posar en valor la seva filosofia, i concretament la seva vessant territorial.

 

Com dèiem abans, els temps que corren, caracteritzats per això que en diem globalització, posen en qüestió tots els esquemes, i l’esquema territorial també. La clau de tot passa per la capacitat que tinguem en coordinar i connectar, les nostres característiques locals amb les tendències i els fluxos globals.

 

El gran mèrit a nivell territorial que tenen els Terra i Taula és la seva capacitat de produir una imatge del nostre territori a partir de les experiències que proposen. Existeix una concepció del Baix Penedès, en tant que territori d’origen de les seves experiències, gràcies al Terra i Taula, i aquesta concepció va acompanyada d’una enorme dosi d’originalitat i qualitat. Les produccions dels Terra i Taula provoquen una connexió entre el seu producte i una manera, concreta, d’entendre i comprendre el Baix Penedès.

 

I el gran dèficit del nostre territori és que fins a dia d’avui, hem estat incapaços de crear una imatge del nostre territori atractiva. Sempre s’ha posat en relleu la incapacitat de coordinar els esforços dels municipis de la comarca i dels diferents sectors que la conformen. I com dèiem anteriorment, la clau en l’era de la globalització és aquesta connexió entre el local i el global.

 

Per a mi, en tant que geògraf, aquest és el gran mèrit dels Terra i Taula, la seva capacitat d’unir esforços, la seva capacitat de combinar els millors elements de la comarca i la seva capacitat de produir una imatge i un relat territorial de molt alt nivell.

 

El grup del Terra i Taula esdevé un exemple a seguir. Un exemple en la capacitat d’unir esforços, de complementar-se i la seva capacitat de produir coses. La nostra comarca necessita molt de la seva filosofia i de la seva conducta. Han obert un camí que hauria de permetre tenir un model guanyador en el repte de construir una imatge comarcal original, atractiva i solidaria.

 

 

@jaumecasanas

 

 

 

La Fira del Vendrell

11 oct.

Fira-de-Santa-Teresa-2015-El-VendrellAquest cap de setmana s’ha dut a terme la Fira de Santa Teresa del Vendrell. Un esdeveniment amb arrels, que fa més d’un segle que es porta desenvolupant a la capital de comarca.

Segurament aquesta Fira va sorgir amb la voluntat d’ensenyar el municipi, com un intent de conèixer que podia oferir un municipi com el Vendrell, avui en dia en diríem una acte de promoció econòmica. Encara ho continua sent, i la promoció que es fa del Vendrell sigui més que notable, segurament no trobaríem un esdeveniment semblant de tots els que es fan al Vendrell durant tot l’any.

Personalment, durant la meva visita diumenge al mati, el Vendrell feia goig, molt bon clima, força gent pel carrer i moltes coses a veure i tastar. També hi havia actes, com la jornada castellera, que et donava la oportunitat de veure i conèixer un altre dimensió del Vendrell, important com la que més.

La colla castellera del Vendrell, possiblement sigui un del millors ambaixadors del municipi, conjuntament amb el seu equip de hoquei patins. També cal destacar la capacitat d’integració social, d’aquella expressió que a vegades sentim a dir de “fer poble”, de la colla.

La Fira del Vendrell i els actes que l’acompanyen es converteixen en instruments de dinamisme econòmic, social i territorial. La Fira del Vendrell podria ser un bon exemple de projecció territorial no només del Vendrell, també de la resta de la comarca del Baix Penedès. Una projecció territorial imprescindible pel territori, i per fer allò que sempre se li ha criticat al Vendrell, que no ha fet i no fa de capital comarcal.

Aprofitar la Fira de Santa Teresa per mostrar no només com és el Vendrell , mostrar també les qualitats i potencialitats de la resta de comarca. Convertir aquesta fira en un esdeveniment comarcal, un esdeveniment, per exemple, per la promoció turística de la comarca en el seu conjunt. No només turisme, també convertir la fira en un aparador de totes les oportunitats que podem trobar a la comarca des del punt de vista, social, cultural, econòmic, laboral, educatiu. En definitiva un indret on fer comarca.

Som la comarca que més ha crescut els darrers decennis a Catalunya. Ara el creixement disminueix, i sorgeix l’oportunitat d’integrar molta gent que viu en aquesta comarca però no s’hi sent identificada; més per desconeixement que per falta de voluntat.

La fira del Vendrell podria ser el teler que cosís la xarxa comarcal, avui dia precària, però més necessària que mai.

 

@jaumecasanas