Arxius | Novembre, 2015

La manifestació de l’Arboç, un repte de futur

30 nov.

340

 

Diumenge passat 500 persones es van manifestar a l’Arboç, per exigir solucions al problema de la Nacional 340 al seu pas pel Penedès. Segurament podria haver vingut més persones, però l’important en aquest cas no era tan la quantitat sinó la qualitat.

La qualitat d’aquesta manifestació recau en el fet que la majoria de partits polítics, la majoria de batlles dels diferents municipis que tenen aquesta problemàtica van ser-hi presents, i també la Presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, i parlamentaris del territori. En fi tot l’entramat de relacions institucionals del territori units per una mateixa causa; solucionar un problema del territori, en aquest cas la N-340.

Aquesta manifestació crea un precedent en els desafiaments territorials que presenta la comarca i la regió del Penedès. Per primer cop la unió ha fet la força a la comarca, i s’ha pogut enviar un missatge d’unitat i compromís amb el territori. Aquest podria ser el valor afegit de la manifestació més enllà de la causa, justa, de demanar solucions per una carretera, la més llarga de l’estat, però que la seva condició de perifèrica la condemna a la residualització. Les perifèries, universalment, sempre pateixen del mateix.

És perifèrica respecte a Madrid, doncs la N-340 és el corredor del Mediterrani que varen projectar els Romans, si, el Romans ara ja fa 2000 anys. La N-340 és un d’aquells exemples de que l’evolució ha defraudat les expectatives. Si mirem les fotos del Robert Capa, durant la retira del 1938 i 1939, en alguns llocs la carretera està igual.

Per primer cop la unió de les institucions permet enviar un missatge clar i contundent, un missatge d’unitat pel bé de tots, pel bé del territori, i aquest és el missatge esperançador d’una comarca acostumada a les tendències ara d’uns o ara d’altres i que per primer cop a pogut sumar.

La manifestació de l’Arboç i la col.laboració institucional és un missatge potent cap a tots els habitants del territori, mancats d’aquestes actituds. La comarca presenta molts problemes que també necessiten d’aquesta actitud. La problemàtica de la carretera C-31 és calcada a la de la N-340, però aquest cop el responsable de la seva solució és la Generalitat de Catalunya. La problable solució per la N-340 sigui l’alliberament i millora de la AP-7 al seu pas pel territori, com la solució de la c-31, és l’alliberament del tram Sitges-Vendrell de la C-32, autopista de competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

El mateix podríem plantejar pel tema del servei de Rodalies de Barcelona i de Tarragona, sense oblidar el servei de mitja i llarga distancia al seu pas pel territori i l’enfortiment de les estacions de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i sobretot Sant Vicenç de Calders, en clau comarcal.

Esperem que la manifestació de l’Arboç no sigui un miratge, i que les institucions creguin en aquest territori i la seva gent, i que defensin les seves competències i les seves potencialitats.

@jaumecasanas

Anuncis

Fira de Novembre; Vilanova capital del Penedès

17 nov.

 

WIDGET_F_NOV3_2015

 

El passat cap de setmana va tenir lloc la 25ena edició de la Fira de Novembre a Vilanova
i la Geltrú. Com bé descrivien els organitzadors, una de les fires multisectorials, a l’aire lliure,  més importants de Catalunya.

El Conseller de Territori, en Santi Vila, i l’alcaldessa i regidor responsable, na Neus Lloveras i en Gerard Figueras, van inaugurar el certamen a la Plaça de la Vila, acompanyats d’altres alcaldes i regidors del territori.

La Fira de Novembre és la Fira de la ciutat, doncs es distribueix pels llocs més característics de la ciutat de Vilanova, denotant així la seva importància per la ciutat, tant des del punt de vista intern, de cohesió de la vila, com des del punt de vista exterior, de projecció de la ciutat més enllà del seu terme municipal.

Ens centrarem en aquesta segona dimensió, la de la projecció exterior de Vilanova, de l’àrea d’influència de la ciutat respecte a un territori determinat.

El Penedès és una de les regions que més a crescut de tot Catalunya en els darrers anys, dins del Penedès, la sub-regió que més a crescut ha estat la regió del Penedès Marítim (Garraf i el litoral del Baix Penedès), i Vilanova i la Geltrú supera ja els 65.000 habitants convertint-la en la ciutat més poblada de tot l’Àmbit de Planificació del Penedès, que inclou ciutats que també han crescut molt com són Vilafranca del Penedès, El Vendrell o Igualada. Però recordem que aquesta sub-regió del Penedès Marítim és la que més a crescut amb diferència, i és on hi viu la majoria de població de l’Àmbit del Penedès, més de 200.000 persones en total.

L’atracció de tot un territori cap a Vilanova ha augmentat els darrers anys; el port, el nus de comunicacions entre la C-32 i la C-15, i la seva posició entre les dues grans àrees urbanes de Catalunya, la de Barcelona i la de Tarragona fan que les seves potencialitats augmentin. La seva estació de trens també és important, pel que fa al servei de rodalies i al servei de mitja distància, servei, aquest últim que es podria millorar, com també es podrien fer arribar a Vilanova el servei de Rodalies de Tarragona, reptes aquests que Vilanova haurà de superar tard o d’hora si vol fer un salt qualitat encara més enllà de l’atractivitat territorial actual.

Cal treballar aquest eix diagonal, auxiliar principal de l’eix del Llobregat, el gran eix que històricament ha articulat la Catalunya moderna.  Al mateix temps l’eix diagonal és una de les columnes vertebrals de l’Ambit del Penedès doncs comunica tres de les quatre capitals penedesenques. Vilanova i la Geltrú esdevé doncs, un dels pols d’atracció de bona part del país, sempre darrera de Tarragona i Barcelona.

Al mateix temps no cal oblidar l’eix marítim, que uneix Barcelona amb Tarragona i que amb la C-32, passa per Vilanova i la Geltrú i que també articula uns dels gran eixos de l’àmbit Penedès, que uneix el litoral del Penedès, i que connecta tota la regió del Penedès Marítim. Tot i que aquest eix presenta tot una sèrie de handicaps que caldrà resoldre a curt termini, per poder treure més suc a aquest eix, avui dia saturat, i perquè Vilanova i la Geltrú es dinamitzi encara més.

L’Àmbit Penedès és un bon negoci per Vilanova i la Geltrú, és una eina i una dimensió territorial ideal per desenvolupament i el progrés de la Vila. Caldria que d’alguna manera i conjuntament amb les altres ciutat del Penedès, Vilanova i la Geltrú liderés les reivindicacions territorials que el nostre territori necessita.

Durant la Fira de Novembre la ciutat ha demostrat la seva capacitat de lideratge dins del territori. Igual que les societats necessiten un líder, els territoris necessiten una ciutat que lideri un projecte territorial col·lectiu que sigui capaç de veure no només les possibilitat de la seva ciutat sinó les del conjunt del territori.

 

@jaumecasanas

L’intercanviador de l’Arboç

9 nov.

1377109651334Durant la darrera setmana han sorgit diverses notícies sobre la futura localització d’un intercanviador de trens al Penedès. Un intercanviador que hauria de permetre la connexió entre les vies de tren d’ample ibèric i les d’ample europeu que utilitzen els trens d’Alta Velocitat.

 

La proposta del Ministerio de Fomento especifica que la futura localització de l’intercanviador hauria de ser a dos llocs. El primer a Subirats a la comarca de l’Alt Penedès, i el segon a l’alçada del municipi de l’Arboç, a la comarca del Baix Penedès. El mateix Ministerio va publicar un estudi on no triava quina de les dues opcions era la bona, sinó que concloïa el seu estudi dient que cap de les dues propostes eren rentables.

 

La voluntat d’aquest intercanviador és la d’escurçar el temps de trajecte entre les àrees urbanes de Tarragona i Barcelona, oferint la possibilitat que a meitat de recorregut poder fer servir les vies de l’Alta Velocitat.

 

Segurament el debat es centri entre quina ha de ser la ubicació més idònia on col-locar el futur intercanviador, però modestament creiem que la importància no recau, només en la localització del nou intercanviador, sinó que també cal posar l’atenció sobre quines repercussions sobre el servei de trens tindria la elecció d’una o altra localització.

 

Focalitzem aquí la nostra atenció, doncs depèn quines siguin les conseqüències de la localització de l’intercanviador podrem valorar quina és la seva reial implicació pel futur del nostre territori. Desconeixent com aniran les coses en el futur, i desconeixent quina serà la futura ubicació de l’intercanviador volem defensar el rol d’una estació de tren que durant els darrers anys ha anat perdent el seu rol estratègic i que no voldríem que l’affaire de l’intercanviador la relegués encara més.

 

Estem parlant de l’estació de Sant Vicenç de Calders, nus de comunicacions i enllaç de molts serveis ferroviaris. Estació d’enllaç de les Rodalies de Barcelona i les Rodalies de Tarragona. A més a més, també és parada de les connexions ferroviàries regionals entre la ciutat de Barcelona i les regions de Ponent i del Sud. També hi paren alguns dels serveis clàssics que uneixen Barcelona i Catalunya, amb la resta de l’Estat (Madrid, Saragossa, València…).

 

Abans de la posada en marxa de l’Alta Velocitat encara hi paraven més trens, però com que la línia de l’Alta Velocitat, passa pel Penedès, però no hi fa cap parada comercial, hem perdut moltes connexions i moltes connectivitats, hem perdut accessibilitat. Ens podem permetre el luxe de perdre més connectivitat i connexions? Podem augmentar la pèrdua d’accessibilitat del territori?

 

Sempre que parlo de temes territorials al Penedès denuncio la indefensió per no posseir una eina territorial, un pla territorial, que reguli, en clau penedesenca, els desafiaments territorials que ens depara el futur. Aquest és un altre exemple.

Segurament el Penedès sigui el territori que més s’ha transformat a Catalunya, i aquest fet ens ha penalitzat molt, tots en som conscients. Quan la gent passeja pel Penedès, i més concretament pel Baix Penedès i del Penedès Marítim, en particular, es pregunta com de gran ha estat la transformació del territori durant els darrers anys, i quina llàstima no haver fet tal i tal cosa, ni conservat tal i tal espai tant característics.

 

I totes les preguntes que es fa la gent van a parar a la mateixa resposta. Manca de pla territorial propi, i manca de model en un futur a mig i llarg termini. Esperem que l’affaire de l’intercanviador permeti d’una vegada per totes poder pensar el Penedès, el nou Penedès, en el seu conjunt, en clau pròpia.

 

La importància no recau a on hem de posar l’intercanviador sinó a que se’n deriva de la construcció d’aquest intercanviador.

 

 

@jaumecasanas