Fa un temps que amb diversa gent del municipi comentem la necessitat de tenir un espai on es pugui representar i explicar que era, que és i que representa Cunit.
Ja al final de la passada legislatura vàrem posar els ulls, vàrem fixar la nostra mirada en la Casa del Marquès. L’última i l’única edificació antiga de Cunit que ha preservat la seva integritat arquitectònica els darrers 200 anys, juntament amb l’Església i la façana sud de l’Hostal de la Diligència.
Tots sabem com ha canviat Cunit en els darrers 20 anys, com ha canviat i com ha crescut en nombre de construccions però sobretot en nombre de persones, a Cunit superem els 11.000 habitants, quan abans del 1960 eren només 299 persones. El canvi és substancial.
Els darrers anys, des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni, i amb estreta col·laboració amb el Grup d’Estudis Cunitencs “Delmacio de Conito”, hem endegat un procés intens i qualitatiu de recuperació de la memòria històrica del municipi, una recuperació que era necessària i imprescindible si volem afrontar el futur amb garanties d’èxit.
Troballes de documents antics, d’excavacions arqueològiques, de col·leccions fotogràfiques i fins i tot l’elaboració d’un documental sobre l’època del contraban han estat els primers resultats d’aquesta àrdua tasca de recuperar la nostra memòria.
Però per què volem recuperar la memòria? i per què la volem divulgar? Sempre s’havia menystingut aquest aspecte, Cunit semblava un poble sense història, sense memòria, un espai neutre on la gent havia vingut a viure. Però la gent té ganes de saber on ha vingut a viure, i com era aquest territori, aquest poble, abans de la seva arribada.
Recuperar la memòria i cultivar la història local permet fer comunitat. Una activitat, aquesta de fer comunitat, que pot semblar banal, però que com totes les coses banals tenen la seva importància, a vegades amagada, però tant important com la que més. Cunit en els últims anys, com dèiem, ha crescut molt, i el sentiment de comunitat ha estat difícil de cultivar.
Parlant amb cunitencs inquiets, i sempre que surt aquest tema a les tertúlies posem com exemple, com el millor exemple de fer comunitat; el Carnaval de Cunit. El Carnaval de Cunit ha funcionat i continua funcionant de tòtem social, és a dir, com a element de nexe de molts habitants de Cunit, transversal i intergeneracional.
Recuperem Cal Marquès. El projecte de convertir aquest edifici com el Centre d’Interpretació de Cunit. No fer de Cal Marquès un simple i comú museu, sinó cercar de transformar aquest edifici històric en un centre d’interpretació del que ha estat Cunit i del que és, deixant un espai també pel futur, per la reflexió de cap a on volem anar i com hi volem anar. Un espai de memòria i de reflexió.
Un espai on poder conèixer la història de Cunit, des de la Cova de l’Avenc, fins al dia d’avui, passant pel passat iber del Fondo del Roig, el període medieval i la modernitat que representa la mateixa casa de Cal Marquès. Un espai on poder també donar visibilitat als actes i entitats del municipi, per gaudir de la riquesa d’entitats que hi ha al municipi, balls populars, diables, entitats culturals i andaluses, i d’altres, amb la voluntat de mostrar la riquesa de la nostra comunitat, del nostre poble, del nostre Cunit.
Un projecte que cal que compartim tots, amb el suport de tots els cunitencs i cunitenques que vulguin cultivar aquest esperit de comunitat, que se sentin orgullosos del seu poble, de la seva història, del seu passat i del seu present; però que sobretot creguin en el futur d’aquest poble.
@jaumecasanas
