Arxius | Mai, 2016

El Baix Penedès, tots a una!

30 maig

baix_penedes

El passat dijous es va celebrar un Ple municipal ordinari al Ajuntament de Cunit. Des de CDC vàrem presentar una moció per declarar la comarca del Baix Penedès com a territori d’emergència social i econòmica.

 

Demanàvem un pacte bilateral entre la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Penedès, un pacte que permetés fer front a les necessitats urgents del territori en termes del desenvolupament social i econòmic de la comarca.

 

Per què vàrem proposar aquesta moció? Doncs perquè ja fa temps que aquesta comarca necessita un pla de xoc integral, i els ajuntaments i el Consell Comarcal, sols, no poden afrontar els reptes del futur.

 

Per desgràcia nostre, els principals ajuntaments comarcals, El Vendrell, Calafell i Cunit presenten uns índex d’endeutament força importants i les capacitats d’implementar accions de millora estan limitades.

 

La comarca, des de ben començada la crisis del “totxo”, ha encapçalat les dades d’atur al país, actualment som la primera de la classificació amb un atur del 24%. I quan un territori presenta aquestes dades d’atur, de molt d’atur, vol dir que la resta d’indicadors socials i econòmics són negatius.

 

No deixa de ser paradoxal, que metre la bombolla del “totxo” era ben gran, érem la comarca més dinàmica del país, la que més creixíem en PIB, en riquesa, (basat quasi exclusivament en la cultura de la construcció), la que presentava una evolució demogràfica més destacada, érem un exemple a curt termini i un mal exemple a mig termini, com demostren les dades actuals. Però ara qui s’enrecorda de nosaltres?

 

En els darrers pressupostos de la Generalitat de Catalunya, la despesa en inversions assignada per la nostra comarca arriba als 8,5 milions d’euros, un 1,3% del global dels pressupostos. D’aquets 8,5 milions d’euros, 7,3 milions estan destinats a inversions a l’IDIADA, i a fer l’Institut d’Ensenyament de Segur de Calafell, la resta va pel manteniment de carreteres comarcals i per obres menors a edificis i escoles del Vendrell, a la web de la Generalitat podreu veure el pressupost amb més detall.

 

L’IDIADA és un centre de primer ordre en termes d’investigació i de desenvolupament de la industria del motor, referent a nivell mundial, i del que hauríem de ser capaços que tingués un retorn major a l’estructura socioeconòmica de la comarca. Pel que fa a l’Institut de Segur de Calafell, obre ben pertinent, i que des del 2010 estava prevista la seva construcció, fins al 2016 no s’acabarà materialitzant.

 

Entenem que la Generalitat també passa per sèries dificultats financeres, però està clar que aquest pressupostos no estan a l’alçada de les necessitats de la comarca. També cal ser justos, i des de la comarca mai s’ha treballant en conjunt i s’ha intentat tenir un full de ruta comú a tots els partits en la defensa de les necessitats del territori, la primera dècada del 2000 era el moment, però el tren ja ha passat.

 

Què caldria fer? Nosaltres proposen el Consell Comarcal com agent aglutinador de la veu i dels interessos de tots els habitants de la comarca. Veient que al Consell Comarcal hi ha un govern ampli, també ens indica aquest ens com a un subjecte pertinent d’interlocució, amb la creació d’un Grup de Treball, on es convidaria a la resta de partits de l’oposició per fer un front comú. Aquest Grup de Treball hauria de poder acordar amb la Generalitat de Catalunya un pla de xoc de cinc anys per fer front a les necessitats del territori, moltes i urgents.

 

La moció va ser aprovada per unanimitat de tots els partits del consistori, i que serà traslladada a la resta de municipis i també al Consell Comarcal per a què pugui ser debatuda i consensuada i que doni com a fruit la creació d’aquest grup de treball.

 

Es tracta d’anar tots a una, perquè els què en sortiran guanyant seran els habitants de la nostra comarca.

 

 

@jaumecasanas

Anuncis

Les platges del Penedès, bandera blava.

11 maig

intro_municipio_1La setmana passada va sortir la notícia sobre les banderes blaves, guardó europeu que fa referència a la qualitat de les platges. Totes les platges de la franja marítima del Penedès han estat guardonades amb aquesta distinció, i això és una molt bona notícia.

 

El litoral penedesenc guanya en qualitat. El conjunt del seu litoral presenta un conjunt de versemblances des del punt de vista morfològic. Des del massís del Garraf fins al roc de Sant Gaietà, les platges són l’element més determinant de la nostra oferta turística.

 

Però cal fer una reflexió al respecte i al Penedès tenim un repte a curt termini, integrar una visió conjunta del nostre turisme, i produir i projectar una imatge conjunta de territori.

 

Les Banderes blaves són un distintiu pels municipis de la costa, però és un input molt positiu pel conjunt del territori. És ben sabut que al Penedès tenim dues grans línies de treball; l’enoturisme i el turisme marítim. Tot això combinat amb un conjunt de potencialitats com el turisme esportiu, el turisme gastronòmic i el turisme cultural i patrimonial, però el repte és aconseguir un únic relat turístic que integri totes aquestes sensibilitats, però sobretot el turisme enològic amb el turisme marítim.

 

L’eina per fer això hauria de ser el Consorci Turístic del Penedès, ens que gestiona les polítiques lligades a l’enoturisme. Un ens que va sorgir del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, i que mica en mica, ha trobat les complicitats dels Consell Comarcals del Baix Penedès i del Garraf i també, d’alguns dels municipis amb més pes al sector turístic del territori.

 

Caldria doncs que aquest ens aglutinador de totes les atencions turístiques guanyés pes específic al territori, però per fer això caldria dotar-lo de més mitjans financers i més capacitat de control, coordinació i decisió en les polítiques turístiques del Penedès.

 

Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions de Barcelona i Tarragona i Generalitat de Catalunya haurien de sumar esforços i potenciar el rol del Consoci Turístic del Penedès. I més quan el turisme es presenta com un dels sectors productius amb més recorregut al territori, recordem el territori penedesenc ha estat i és el territori que ha estat més castigat per la crisi a Catalunya, que aviat s’oblida.

 

El Penedès serà turístic o no serà. El creixement i l’evolució del darrer trentenni ens han de fer reflexionar i molt sobre les qualitats territorials del Penedès. El turisme es presenta com l’oportunitat històrica que no podem perdre, com la possibilitat de fer créixer el Penedès en intensitat i no en extensitat, de guanyar qualitat i no quantitat, de redescobrir i descobrir el nostre territori i el nostre valor afegit.

 

Les Banderes blaves i l’Enoturisme són un repte per la integració turística del Penedès, i per la capacitat nostra de fer-ho.

 

@jaumecasanas

La politiqueta fa molt mal al Penedès

4 maig

13055352_1112060812199444_1681450990013207037_n

La politiqueta és la mala política, la política fàcil que busca el titular i no afrontar els problemes de fons. El problema de fons no és la diferència entre la vella i la nova política, molt trendy últimament, el problema continua sent, tot i la irrupció de noves forces polítiques, entra la bona política i la dolenta.

El Penedès, i més concretament el Baix Penedès, continua patint els problemes del que denominen politiqueta, d’una politiqueta que ha durant molts anys, una politiqueta que s´ha desplegat a nivell local i comarcal.

Quan uns partits estan al govern es defensen unes coses, i quan s’està a l’oposició es defensen unes altres i ens oblidem del que havíem defensat quan érem al govern i quan érem a l’oposició i viceversa, això és la vella política, i qui no avança és el territori i la seva gent.

És un clàssic al Penedès, veure com partits que estan al govern defensen unes coses i desprès quan passen a l’oposició en defensen unes altres. Temes com la gratuïtat de les Autopistes, el Logis , la Vegueria, el servei de Rodalies, els serveis públics (escoles i hospitals), són exemples del que nosaltres entenem com a politiqueta.

Veure partits que eren detractors del Logis, i que en poc temps es transformen en acèrrims defensors, partits que donen suport a la Vegueria del Penedès, i a l’Àmbit de Planificació i que desprès se n’obliden i ens fan els despistats, el tema de les Autopistes és tot un clàssic, i si li posem més salsa, si les autopistes són del Estat és una cosa, si son de la Generalitat és una altra cosa, el Servei de Rodalies, más de lo mismo que en dirien alguns.

I mentrestant qui perd és el territori i la seva gent i la seva qualitat de vida. Quan ens donarem compte que els polítics, tots indiferentment del color, el que s’ha de defensar és el territori i la seva gent? O és que hi ha altres interessos que desconeixem?

Veien el mapa que il·lustra aquest article, una de les conclusions a les que arribo és que si no deixem de part la politiqueta, el Penedès, i més concretament el Baix Penedès, continuarà essent un territori vermell, però vermell de patiment.

Ho entre tots els partits polítics som capaços de dissenyar un “road map”, un full de ruta comú del territori i negociar amb la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya un “Pla Marshall” per la nostra comarca, o la politiqueta continuarà triomfant al Penedès.

El dilema no és entre la vella o la nova política sinó entre la bona o la dolenta política.

 

@jaumecasanas