Te has ido, i t’has endut un trosset de molta gent, de tota la gentada que et coneixia. T’has endut un tros de Cunit, aquell Cunit que vas teixir des del taulell del Centre de Lectura del Casal i de la Biblioteca nova.
Els primers records que tinc són de quan es va obrir la Biblio del Casal, als estius que venia amb la iaia a buscar còmics, del Tintin i del Massagran, per passar les tardes que no anàvem a la platja.
El carnet marró, que feies amb la teva cal·ligrafia, diria que era el numero 86, corre per les estanteries de casa del pares, i cada cop que el veig me’n recordo d’aquells estius.
Desprès em venen a la memòria les tardes que passàvem a la biblio tota la tropa que anàvem a l’institut de Calafell o a les monges del Vendrell. El Juani, el Sergi, l’Àlex, la Montse, la Eva, la Paz, la Marta… veniem a fer els deures i a passar les tardes a un edifici que era el centre neuràlgic del poble. Me’n recordo que et fèiem tornar boja de vegades.
Arriba la universitat i em poso a fer Història a la Central, i venia a estudiar a la biblio i aprofitava per comentar llibres i temari. M’explicaves la teva època de l’Autònoma estudiant història, parlàvem de professor i de períodes històrics.
Me’n vaig anar d’Erasmus quasi 10 anys, i me’n recordo que quan tornava per nadal o pasqua, sempre tenia l’oportunitat de passar a saludar-te, que m’expliquessis com estava i com canviava el poble, i veiem com s’anava fent petita aquella biblioteca que portaveu tu i la Montse. No perquè fos petita, no es feien coses…. però el centre de lectura de Cunit per 2000 persones ara donava servei a 10000 persones, i això només ho podíeu fer vosaltres, amb la vostra energia i la vostra vocació.
Passava per la Biblio a buscar les famoses pegatines de Cunit amb la Q, que desprès enganxava per diversos indrets i ciutats d’Europa que visitava, sempre em deies, però para que quieres tantas pegatinas? Per promocionar el nostre poble.
Me’n recordo del cafè que vam fer a Paris cap al 2006, quan vas venir a una visita d’uns amics i jo aquell any vivia allí. Vam quedar a l’Opera, i vam fer un americano i un expresso, un de molts que hem fet, però aquell va ser especial, me´l guardo amb molt record, em vas dir, has de decidir que vols fer i que vols ser!
Al 2009 vaig tornar a Cunit, i tu sempre al peu del canó. I van fer una biblio més gran i més nova, però la Biblio a Cunit eres tu, sense la Marisa, la Biblio no era la biblio. I al 2011 vaig entrar de regidor i em va tocar portar la Biblio.
Vaig voler portar Cultura i Patrimoni des del primer moment, i et vas tornar a posar al capdavant de la Biblio. Parlàvem que havíem de fer de la Biblio el nostre Centre Pompidou de Cunit. Exposicions, activitats, punt de trobada i sempre amb un pressupost de postguerra, però sempre endavant.
Quan et vaig dir que vaig parlar amb el Santacana per muntar el NeoParc, i em vas dir un Neo que? I desprès el vas ajudar a tirar endavant, como no, memorable la visita que ens van fer i lo bé que ens ho vam passar.
Quan sempre ens queixàvem dels murs de grafitis que donàvem mala imatge, i et vas posar en contacte amb el Julen W, per decorar la biblio amb cares i dibuixos, brutal Marisa.
I teníem més projectes , y lo sabes, per continuar fent de la biblio el nostre Pompidou.
Però aquest últim any m’agradava venir a les tardes dels dijous a la bebeteca amb la Yolanda i desprès la Teresa, venia jo amb la meva filla, a la que vas fer-li el carnet de la biblio només néixer, tota una declaració d’intencions, i tu amb el teu net. I compartíem una tarda per nosaltres amb ells, sense parlar de feina.
L’última cosa que vam fer va ser el show cooking de la cuina de pastor. Només em vas demanar una cosa, que no quedes la biblioteca impregnada d’olor a menjar, que la Biblio era la Biblio, que no acabaves de veure però que ho fes. I aquell dia no vas venir, i se’m va fer molt estrany, perquè no faltaves mai a cap activitat, vaig tornar a casa preocupat.
I ahir la Montse em va dir que t’havies marxat. L’únic que et puc dir és que tinguis un bon viatge Marisa.
Com diuen a Itàlia, come te nessuno mai.
à Bientôt.
JAUME CASAÑAS 