Arxius | gener, 2021

Els fons europeus i el Baix Penedès, una oportunitat

31 gen.

Aquesta setmana s’ha començat a parlar molt del tema dels Fons Europeus. Aquest gran programa d’ajudes de la Unió europea per tal de que els territoris de la Unió puguin plantejar projectes de recuperació socioeconòmica post COVID.

Des del Baix Penedès hem de mirar aquests fons europeus com una oportunitat. Són fons que aniran destinats a projectes sostenibles i modernitzadors. Al Baix Penedès hem d’aconseguir treballar i pensar com el que som, una comarca.

Hauríem de fer pinya tots plegats, els municipis i les institucions supramunicipals (Consell Comarcal, Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya) per tal de dibuixar quins han de ser els projectes comarcals on destinar aquests fons.

Han de ser projectes que deixin empremta, que ens dibuixin les línies estratègiques del nostre futur i que dotin al Baix Penedès de futur, un futur sostenible i modernitzador.

Personalment crec que la gran aposta d’aquest fons europeus hauria de ser l’ampliació IDIADA als terrenys del Logis, i l’aposta per la creació al voltant de la futura IDIADA d’un pol de coneixement i tecnològic relacionat, no només del cotxe autònom i elèctric, sinó també tot el relacionat amb la formació professional i universitària al voltant de enginyeria elèctrica i les bateries dels cotxes, aquí la URV ha de ser clau.

Tampoc podem renunciar a la logística sostenible, i als mateixos terrenys del Logis, i conjuntament amb el Port de Barcelona, que ja va anunciar que volia implantar una estació intermodal de mercaderies al Penedès, aprofitar el pas del Corredor Mediterrani per desenvolupar a L’Arboç una estació ferroviària de mercaderies. Al mateix temps es podria plantejar un ramal ferroviari que unís el gran polígon logístic del Baix Penedès, el de La Bisbal del Penedès amb aquesta estació i el Corredor Mediterrani. Apostar pel Tren i no pels Camions.

Però el Baix Penedès no només ha de ser industrial, cal que apostem també pel turisme, un turisme de qualitat, i tenim una oportunitat amb el col·lectiu Terra i Taula. Per un cantó elaborar un conjunt d’itineraris de senderisme, pel turisme esportiu i familiar, que combini natura, patrimoni i paisatge. I combinar aquest itineraris amb la industria turística que suposen el hotels i cases rurals, conjuntament amb el relat i els continguts enograstronòmics dels Terra i Taula. Ajudarem a promocionar i a mantenir un sector primari potent i de qualitat.

Cal que dibuixem un projectes amb recorregut, consensuats al màxim, amb un únic objectiu: no deixar perdre cap oportunitat per modernitzar el Baix Penedès. Aquest és el nostre repte i la nostra responsabilitat.

@jaumecasanas

El Baix Penedès, cada cop, més dormitori

26 gen.

Les dades són tossudes. Cada estudi que es fa públic, i cada cop que l’IDESCAT treu alguna estadística el Baix Penedès tremola.

La nostra comarca, ja des dels anys 90s del segle passat, ens dibuixa una tendència cap a la residencialització, per un cantó, i cap a la metropolitització per l’altre.

Tot i que des de la comarca, sobretot, desprès de la gran crisi del 2007, s’ha posat l’accent sobre aquestes problemàtiques, cap administració ha fet res per revertir-ho, ans el contrari. Com si el Baix Penedès no existís.

Generalitat de Catalunya, amb governs tripartís i govern independentistes, Diputacions de tots els colors, Àrea Metropolitana de vella i nova política, ningú se’n recorda de nosaltres, ningú pensa en nosaltres. Qui estigui lliure de pecat (ningú) que tiri la primera pedra.

La renda per càpita de la comarca és un 40% inferior a la mitjana catalana, i sobta que una comarca com la nostra, amb una bona localització i amb grans potencialitats presenti unes dades tant baixes.

L’atur és un altre, malauradament, dels trets identitaris del Baix Penedès. Amb un 20% de mitjana a la comarca i als municipis més poblats, i destaca el poble del Montmell amb un 34%, l’Atur al Baix Penedès esdevé una situació difícilment sostenible.

I les inversions de la Generalitat, un altra dada que preocupa i molt. Els darrers anys hem estat la comarca on el Govern de la Generalitat invertia menys de tot Catalunya. Una dada que multiplicava encara més la feblesa estructural del Baix Penedès.

Per acabar-ho d’adobar, el Baix Penedès continua sent la comarca que més creix demogràficament del país. Sobta que una comarca amb aquestes dades estructurals sigui atractiva, però és que ho és.

Ho és, com deien abans, per la seva localització, per la seva accessibilitat, que tot i ser precària, és millor respecte d’altres territoris, i també perquè les polítiques d’habitatge de la regió metropolitana fan del Baix Penedès un target assequible.

Aquest creixement però, és enganyós, en el sentit que la gent ve a dormir, no hi pot viure. No hi pot viure perquè el Baix Penedès no crea llocs de feina, el Baix Penedès esdevé una gran comarca dormitori, on la gent ha de desplaçar-se fora, principalment a la regió metropolitana per treballar. Aquesta realitat s’ha de revertir, ha de ser un compromís de comarca..

El Baix Penedès ha de regular el seu creixement demogràfic, però sobretot ha de crear oportunitats. Oportunitats perquè la gent pugui treballar, perquè les segones generacions de les famílies que han triat la nostra comarca per viure s’hi puguin quedar, que pugin arrelar-se.

Arrelar-se aquest és el gran repte de futur. Que la gent vegi el Baix Penedès pel que realment és, una terra d’oportunitats, no com un simple lloc on dormir i passar el temps sense cap tipus d’interacció.

Els territoris sobreviuen si se’ls estima, si qui hi viu se’l fa seu, esdevenint un lloc atractiu on voler viure-hi i sentir-se’n orgullós.

Per tot això cal que les administracions, des de la Generalitat de Catalunya fins a l’Àrea Metropolitana, passant per la Diputació de Tarragona facin pinya amb el Consell Comarcal.

Però sobretot, els nostres responsables polítics que  ara es presenten a les eleccions, que no s’oblidin, un altre cop,  del Baix Penedès, i que li donin la volta.  

@jaumecasanas

107.156

8 gen.

Aquesta xifra representa una fita històrica, impensable fa uns anys, el nombre d’habitants de la nostra comarca. El Baix Penedès s’ha convertit amb una locomotora demogràfica del país, liderant el creixement els darrers 20 anys.

No és solament un fet quantitatiu, també té unes repercussions i una importància qualitativa. Municipis que han vist multiplicar la seva població. Pobles que han vist com el creixement demogràfic de les seves urbanitzacions superava la població “clàssica” dels seus nuclis històrics. Segones residències que es transformen en primeres residències, tot un seguint de fenòmens que han fet que siguem, un cop més, la comarca que més creix.

Un creixement que curiosament dibuixa unes tendències geogràfiques especials. La força del creixement ens prové quasi exclusivament de les nostres relacions amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. El servei de Rodalies, les autopistes i el parc d’habitatges comarcal, són els ingredients principals del còctel.

Tot i tenir uns serveis de transport públic, en bus i tren, que no estan a l’alçada  de la demanda comarcal, representen uns mitjans de comunicació que connecten més i millor el Baix Penedès amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana que no pas amb Tarragona, la segona regió urbana de Catalunya.

Les autopistes, tot i ser cares, també fan que la comunicació sigui fluida i accessible, i encara ho serà més a partir del setembre quan l’AP7 sigui gratuïta i es pugui anar a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana de manera més accessible encara.

Després el tema del parc d’Habitatges és determinant. No només pel nombre de cases, sinó també pel seu preu, molt més accessibles que no pas als que troben  a Barcelona i l’àrea Metropolitana. La capital del país, expulsa població cap a la perifèria, i el Baix Penedès som la perifèria per excel·lència.

La perifèria no té perquè tenir només connotacions negatives, ans al contrari, la nostra comarca gaudeix d’un entorn que ja voldrien el de Barcelona, per desgracia la COVID ens ho ha fet veure.

El problema rau, en el fet que aquesta perifèria tingui les eines adequades per gestionar els seus reptes, i que no recaiguin de manera anàrquica sobre els ajuntaments.

La Delegació del govern a la Vegueria del Penedès, el Consell Comarcal, hauria de tenir la capacitat, via pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de poder gestionar els reptes de futur que produeix aquest creixement desmesurat.

Els ajuntament, sols, no tenen la capacitat ni la visió de conjunt per donar una resposta adequada, la Generalitat de Catalunya té molt a dir en aquest tema. Inclús la pròpia Àrea Metropolitana, que té un govern propi, hauria de, solidàriament, preveure i tenir en compte aquestes externalitat, que no només siguin negatives sinó també positives. Tenir clar que no podem créixer fins a l’infinit, l’equilibri està arribat als límits.

Som el territori que més creix, som el territori que més atur té, i som el territori on el Govern de la Generalitat inverteix menys. Una combinació que sinó es desbloqueja pot fer d’aquesta comarca, un problema crònic pel país.

El Govern i el Parlament no ens poden continuar donant l’esquena, cal que reaccionin. Des del territori estenem la ma per donar resposta als reptes estructurals del Baix Penedès.

@jaumecasanas