jaume casañas

La setmana passada es van complir 100 dies de la pressa de possessió del President Pere Aragonès. Un temps on cada president intenta deixar pistes de com procedirà durant el seu mandant i quines són les seves sensibilitat majors.

Hem tingut oportunitat de veure com el nou President visitava diferents indrets de la nostra geografia. Com visitava centres i diverses institucions que fan feina pel país. Però al Baix Penedès l’hem trobat a faltar.

Sempre hem denunciat des d’aquestes línies l’oblit dels diferents governs de la Generalitat de Catalunya han tingut de la nostra comarca. Un oblit sense color polític, un oblit sistemàtic i sistèmic independentment de qui hi hagués a la Generalitat (tots hi ha tingut influència), pel que sembla l’oblit continua existint.

M’esperava que essent una de les comarques amb més atur a Catalunya, una de les comarques que ha patit una desindustrialització important, una de les comarques que pateix certa necessitat estructural en referència als índexs de benestar social, una de les comarques que més  Matricula Viva escolar presenta, i la manca de mitjans tècnics i estructurals en termes d’ensenyament que això comporta per donar una resposta idònia, una comarca amb 5 bombers per a més de100.000 baixpenedesencs i baixpenedesenques, i una comarca amb més policia local que mossos, i per acabar i no voler fer-ho més llarg, la comarca que menys inversió ha tingut els darrers anys, el Baix Penedès ben bé mereixia una visita, si més no per reconfortar aquest racó del país.

Però no ha estat així, una llàstima. No és cap crítica cap al President, té la llibertat de fer el que cregui, faltaria més, ni al seu partit, ni al seu Govern ni als partits que el van investir, simplement una constatació que a Barcelona no saben, o no volen saber que el Baix Penedès existeix, tot i la llista de greuges que comentava abans, mani qui mani.

També confirma, i posa en valor, el que molta gent em trasllada, que o el Baix Penedès, i extensivament la Vegueria del Penedès, s’autorganitza políticament amb una proposta política que el representi més enllà dels partits polítics tradicionals, o no ens en sortirem.

Una proposta política des del territori, que cerqui aliances amb altres territoris perifèrics oblidats per fer pressió al Parlament en defensa de la nostra terra. La política dels darrers anys ja ens ha ensenyat que amb pocs diputats pots tenir una gran influència. O ens autorepresentem o com es demostra i es constata, ningú ho farà per nosaltres.

Des del territori estarem atents als nous pressupostos, si són bons per la comarca ho celebrarem, si no ho són ho denunciarem a “viva voce”, i ho recordarem als nostres representants polítics territorials. Ja no hi ha excusa, ja no hi ha excuses.

El Baix Penedès existeix i existirà.

@jaumecasanas

Fa poques setmanes el BOE publicava un projecte per a la construcció d’una línia de Molt Alta Tensió (MAT) per transportar energia produïda a l’Aragó cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un projecte d’iniciativa privada, que travessa tota la Catalunya Sud des de les Terres de l’Ebre fins al Penedès, passant pel Camp de Tarragona, 180km en total.

Una infraestructura que trinxa un cop més el Penedès, travessant-lo i modificant visual i morfològicament el nostre paisatge mil·lenari.

El paisatge és un element i un concepte estratègic i fonamental per definir que és el Penedès i com som els penedesencs i penedesenques, no el podem deixar transformar d’aquesta manera.

Aquest model energètic no pot ser aquest. Produir energia en territoris despoblats on el terreny es barat i transportar-la cap a zones d’alta demanda per especular en el beneficis sense tenir en compte les externalitats negatives, l’impacte al Penedès n’és el millor exemple.

Les renovables són un sector estratègic però que s’ha de definir i treballar des de la proximitat del consum i la necessitat.

Des del territori treballarem conjuntament per defensar la nostra sobirania, sobirania per decidir que és el que volem i com ho volem, i que els interessos privats no condicionin la nostra qualitat de vida.

La MAT al Penedès no la volem. 

Jaume Casañas

Sembla que amb l’arribada dels fons NEXT GENERATION de la Unió Europea les coses es mouen. El futur del Baix Penedès ha d’estar dibuixat per diferents línies, i no caure en els errors de sempre del monocultiu. Hem de saber diversificar l’activitat econòmica de la comarca per enfortir la seva realitat socioeconòmica.

Arriben notícies que poden ser molt bones per la comarca, la principal però no l’única, és la possibilitat d’ampliar les instal·lacions d’IDIADA a la comarca gràcies a aquest fons. Des del Consell Comarcal del Baix Penedès portem més de 4 anys treballant en aquesta línia, la possibilitat de dotar a la nostra comarca d’una industria tecnològica i competitiva com la del cotxe del futur.

Però no és una aposta de industrialització. Ha de ser una aposta també de coneixement i de formació, la Formació Professional Dual i la Universitat hi ha de ser present, volem industria però també volem coneixement. No podem renunciar al KNOW-HOW que produeixen aquest sector i el seu retorn més immediat i proper cap a la comarca. L’ampliació d’IDIADA passa per ser conscients de la seva oportunitat estratègica, però també per dibuixar un futur prometedor pels joves baixpenedesencs i baixpenedesenques.

La Diputació de Tarragona hauria de donar suport a aquesta aposta del territori, com ho fa en d’altres projectes de la demarcació, l’esperem.

En aquest context no podem renunciar tampoc al futur del Corredor Mediterrani que ens travessa pel bell mig. L’aposta per la logística ha de ser per una logística de futur, una LOGISTICA SOSTENIBLE, la logística del tren. L’estació intermodal de L’Arboç ha de ser també una aposta comarcal. Si finalment aconseguim que als terrenys del Logis s’hi pugui fer l’ampliació d’IDIADA, hem d’encabir-hi  la construcció d’aquesta estació intermodal.

Una estació intermodal que donaria servei al futur PDU de Sant Marçal i al conjunt de polígons industrials del territori, estudiant fins i tot la construcció d’un ramal ferroviari al polígon de L’Arboçar de la Bisbal del Penedès, el vertader pol logístic comarcal que ja existeix.

A nivell industrial cal apostar per projectes de reindustralització de pols existents que han quedat tocats per la recent crisi, la Saint Gobain i la Bosch, són dos nuclis que hem de ser capaços de reindustrialitzar per no perdre potencial industrial a la comarca.

Sembla que el futur PDU de Sant Marçal va en aquesta línia reindustrialitzadora, que permet donar una segona oportunitat a mols treballadors i treballadores que s’han quedat al carrer. Hem de ser capaços, entre tots de trobar-hi una sortida i ser valents a l’hora de plantejar aquests projectes de futur.

I tampoc podem ignorar a un sector primari ben relligat amb un turisme slow i de qualitat, on el paisatge és un element imprescindible pel relat i per l’experiència. És estratègic no renunciar a aquest aspecte, i des del Consell Comarcal hi continuem apostant, més que mai.

Hem de ser conscients d’aquest reptes, ser valents, conformar majories partidàries del desenvolupament comarcal, deixant de banda interessos partidistes que l’únic que fan es condemnar a la comarca a ser el que és ara, una comarca amb molt potencial però que és incapaç de desenvolupa’l.

El Next Baix Penedès depèn de tots nosaltres. Treballem plegats per aconseguir-lo.

@jaumecasanas