Arxius | Setembre, 2021

L’esperit de Mir Geribert, més actual i més necessari que mai.

28 set.

El passat dissabte van començar oficialment l’Any de Mir Geribert. Un any de conferències i torbades dedicades al mite de Mir Geribert, el noble penedesenc que es va intitular Príncep d’Olèrdola i que va desafiar la casa comtal de Barcelona, a cavall dels segles XI i XII.

Vagi per endavant les felicitacions a l’Ajuntament d’Olèrdola i al comitè científic encarregat de desenvolupar les activitats. La recuperació de la memòria i de la història a vegades no es valoren prou, però en aquest cas, esdevé imperativament necessària la seva divulgació, el cas del Mir Geribert és tot un símbol del passat però també del present i del futur d’aquesta terra.

La conferència del Doctor en Història Medieval Jose Enrique Ruiz-Domènech va ser una lliçó magistral, que no només ens introduïa  la figura de Mir sinó que connectava el present amb el passat , fent uns salts temporals del tot exemplificadors.

El punt, per a mi important, és quan en Ruiz-Domenèch, parlava del Mir Geribert com a geògraf, com a visionari del que havia de ser el Penedès, com a defensor a ultrança d’aquesta terra, respecte a la concepció erràtica, segons ell, que ´es tenia del Penedès per part de Barcelona i el seus comtes.

Mir Geribert entenia el Penedès com un territori d’oportunitats, com un territori de contacte, dinàmic i amb una inèrcia pròpia que havia de ser la clau del futur de Catalunya. En canvi, des de Barcelona s’entenia el Penedès, com un territori de frontera, una perifèria que només servia per parar els cops de les Ràtzies musulmanes, sense cap tipus de concepció pròpia ni respecte de la seva idiosincràsia.

També explicava Ruiz-Domènech, com gràcies a l’empenta d’en Mir Geribert, el Penedès va ser el cap de pont per acabar la reconquesta catalana, el que va passar al Penedès va servir per conquerir en rapidesa els territori entre el Gaià i l’Ebre, es va recuperar la independència eclesiàstica i es van posar les bases del que hauria de ser la Gran Corona d’Aragó, entesa com a imperi mediterrani.

Doncs, així que la història del Mir que tan agradablement ens va explicar en Ruiz-Domenech, ens va servir per recordar que la lluita per la dignitat penedesenca ve de lluny. Que la confrontació envers un model barceloní del Penedès i allunyant de les voluntat dels propis penedesencs continua vigent avui dia. La lluita per una vegueria pròpia no ha estat, no és i no serà, res més que continuar amb la tasca de Mir Geribert de lluitar per una penedesitat.

Una penedistat, entesa com l’essència del Penedès, una visió i una manera d’entendre la concepció del món i la vida, entendre l’entorn, el paisatge, el patrimoni i la natura; vist i concebut des del Penedès.

Gaudim doncs d’aquest any del Mir Geribert i aprenem la nostra història per afrontar millor el nostre futur.

El Baix Penedès Existeix

19 set.

Demà dilluns serà un dia històric. Per primer cop els 14 alcaldes i alcaldesses del Baix Penedès aniran a Barcelona a protestar davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. Una protesta amb un lema clar i precís; el Baix Penedès Existeix.

Una trobada de tots els alcaldes i alcaldesses, una unitat institucional que no s’havia aconseguit fins a dia d’avui, una unitat que reflexa un conjunt d’objectius compartits, més enllà de partits polítics, on el benestar i el progrés del territori aixopluga alcaldes de diferents formacions polítiques.

Anem a Barcelona per denunciar els greuges de la nostra comarca, la manca d’inversió del Govern de la Generalitat els darrers anys, ja n’hi ha prou.

Anem a Barcelona per exigir un compromís del Govern i del Parlament del país cap al Baix Penedès. No podrem acceptar uns altres pressupost del Govern on es menystingui la comarca i on no s’afrontin els reptes de futur del Baix Penedès.

El 2022 ha de ser l’any que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya reverteixin un greuge i una discriminació negativa cap al Baix Penedès. El 2022 ha de ser l’any de la discriminació positiva cap a la nostra comarca, amb l’únic objectiu de recuperar el temps perdut.

Per això ens mobilitzem, i per això volem manifestar ben alt a Barcelona, capital del país i seu dels òrgans de govern de Catalunya, que hi ha un territori, un indret de Catalunya que es diu Baix Penedès, i que existeix i que existim.

La unitat institucional de la comarca, ha d’existir i ha de persistir, els hi devem als nostres conciutadans, a tots i totes. Aquest és el primer pas d’un camí que ens ha de portar a recuperar el temps perdut i a fer-nos respectar davant del Govern.

El Baix Penedès Existeix

Els Peatges i el Penedès

1 set.

Dia històric i alegria a mitges, els peatges de les autopistes AP7 i AP2 han estat aixecats degut a la fi de la concessió de 50 anys que tenien. És una bona gran noticia pel Penedès Interior, però al Penedès Marítim continuem pagant, pagant molt, i la concessió acabarà al 2039.

Al Penedès Interior s’ha de treballar per exigir a l’Estat la construcció d’almenys dues sortides noves. Entre Vilafranca del Penedès i El Vendrell no hi ha cap sortida ni entrada. L’autopista està igual des de fa 50 anys i la sensació de tub és considerable. Unes noves sortides a l’alçada de Banyeres del Penedès i una altra que enllaci amb la C51 permetria augmentar la porositat de la via al tram de Vegueria Penedès entre aquestes dues capitals, i el Vendrell guanyaria una Ronda més que necessària.

La feina que queda per fer és a la C32 i al Penedès Marítim, una autopista encara de peatge fins al 2039, i dels més cars del país, i de titularitat de la Generalitat de Catalunya. És el Govern de la Generalitat qui ha de donar una resposta.

El territori s’ha mobilitzat, els alcaldes i, sobretot, la societat civil. Es van constituir el Pacte del Penedès Marítim amb unes exigències molt clares. Aconseguir la bonificació del 100% del peatge de Cubelles i del 50% al peatge de Vallcarca. El Govern del President Aragonès no ha complert amb les expectatives i ha proposar unes bonificacions del 70% pel peatge de Cubelles i del 40% pel peatge de Vallcarca.

El territori ha valorat les noves bonificacions i el nou model, però no veuen complertes les seves reivindicacions, i per això aquest setembre ens tornarem a reunir per coordinar la estratègia i per demanar al Govern que tingui previst pel pressupost 2022 els recursos necessaris per arribar als objectius del Pacte del Penedès Marítim, encara amb més raó amb un escenari de zero peatges a la resta del país.

També volem recordar que aquestes bonificacions eren temporals fins arribar al desplegament de la Vinyeta que sempre havien defensat des del Govern de la Generalitat. Segons diuen els mitjans de comunicació al 2024 s’ha d’implantar un nou sistema de pagament per us a tot l’Estat. No contemplem cap escenari que impliqui que la C32 mantingui el car peatge i quedi fora del nou sistema de pagament.

Quedar fora implicaria un greuge cap al nostre territori i els nostre pobles i la seva gent, que seria injustificable, el Govern de la Generalitat hauria de rescatar el peatge.

Continuarem treballant per superar un greuge històric de 50 anys de peatges al Penedès Interior i que durarà fins al 2039 al Penedès Marítim amb el peatge de la C32.

Si el territori treballa unit i amb una estratègia coordinada ens en sortirem, el Govern de la Generalitat ens ha de respectar i donar una solució, l’autopista és seva.

Volem una mobilitat segura i digna pel conjunt de la Vegueria del Penedès.

@jaumecasanas