Qui sóc?

M’agrada molt la història i m’estimo encara més la geografia, d’aquesta barreja en surt un fruit que podríem anomenar geografia política.

Cunit és el meu poble, i per aquelles casualitats de la vida, aquestes línies estortes del destí, m’he trobat fent de regidor.

Vaig fer els meus estudis a l’IES Camí de Mar a Calafell, en aquella època, a principis i mitjans dels noranta, a Cunit érem molt pocs, i no teníem cap institut. Aquest fet em va permetre prendre consciencia de la dimensió comarcal, el desplaçament, el viatge, fora del lloc d’origen.

Desprès de cursar el B.U.P. i el C.O.U, avui dia passat a millor vida, em va tocar fer la sel.lectivitat, que vaig superar un estiu del 1996, m´enrecordo que va ser l’ultima visita del rei Juanca a Tarragona, els helicòpters de la policia, no ens deixaven concentrar en els exàmens.

Desprès va tocar la mili, aquí començava a despertar-se les ganes de viatjar, i em vaig passar 9 mesos a Mallorca. Vaig coincidir amb un altre cunitenc, el toni del “bombi”, que em va ajudar a inserir-me en aquelles lògiques, que aparentment semblen d’un altre món.

Desprès la Universitat, a Barcelona, no era molt normal anar a la mili, i desprès a la universitat, però així va ser, tres anys d’història, l’últim a Itàlia, a Bologna.

Un cop a Bologna, vaig atrevir-me a fer una carrera universitària en un país diferent amb una llengua diferent que 9 mesos abans no sabia res, els italians amb els que vaig conviure em van ajudar molt, i sempre els hi agrairé. Gràcies a ells, em vaig poder treure, no una, sinó dues carreres més, especialitzant-me en geografia i processos territorials.

Amb l’excusa de la geografia vaig poder conèixer, persones i llocs, molt més que interessants, que han col•laborat en la meva formació acadèmica i humana, i que em van ensenyar a diferenciar el blanc del negre, el bo del dolent.

I desprès de voltar, acadèmicament parlant, per bona part d’Europa, vaig tornar a Cunit, al meu Cunit, que un grup de persones estava a punt de desmantellar un poble que havia estat un goig per molta gent.

L’únic que vaig fer va ser seguir el consell d’un company de viatges italo-argenti-brasileny, d’origen polonès i grec, que em va dir; “abans de canviar el món, més val que canviïs el teu poble”, I rés, al peu de la lletra…..