Aquesta setmana es va publicar un publireportatge per promocionar una visió concreta, partidària i partidista del que l’alcalde de Barcelona entén per “la Barcelona dels 5 milions”.
La Barcelona dels 5 milions no existeix. Existeix una regió formada al voltant de Barcelona, l’Àrea Metropolitana, i un seguit de ciutats i pobles majoritàriament del Maresme, del Vallès i del Penedès, tots i cadascú amb la seva identitat, realitat i idiosincràsia.
Però que hi ha darrera d’aquesta “idea” de la Barcelona dels 5 milions?
La voluntat de homogeneïtzar un país i el projecte polític d’aigualir la identitat catalana, amb l’objectiu de desfer la nació catalana? Podria ser.
L’Alcalde Collboni, creiem que equivocadament, descriu una realitat metropolitana, la suposada ciutat dels 5 milions, i la confronta a un realitat no metropolitana, que denomina “el món rural”. Una comparació geogràfica simple que redueix la complexitat territorial a dues realitats volgudament contraposades.
Que existeix una realitat metropolitana a Barcelona i el seu voltant és un fet innegable. Catalunya necessita una Capital forta, amb vocació mediterrània i europea, però sobretot una capital catalana, que visqui amb simbiosi i equilibri amb la resta del País, en resum, que Barcelona sigui la porta d’entrada a Catalunya, la projecció global del País, i no una simple metròpoli global qualsevol.
Necessitem un model de país que reconegui el fet metropolità, però sobretot un model de País que promogui una governança regional per afavorir l’equilibri i la cohesió territorial del conjunt de Catalunya.
El món rural que descriu l’alcalde Collboni, és quelcom més que ruralisme. És el País en majúscula, Catalunya, l’esdevenir històric i col·lectiu d’una comunitat humana de més de 2000 anys d’història. La ciutat de Barcelona, si realment vol tenir runa identitat global, no hauria de defugir la seva responsabilitat de capital envers el País i la Nació.
El caos de rodalies que estem patint els darrers dies beu d’aquest mal, d’aquesta miopia que veu ruralisme més enllà del Llobregat, d’aquest aïllament metropolità respecte a un País que sempre ha volgut anar i venir a la seva capital, però que en els darrers 50 anys no s’ha fet un quilòmetre de via. Enganxar un adhesiu als trens de Rodalies Barcelona que posa Rodalies Catalunya no deixa de ser un autoengany. El Rodalies Catalunya també ho hauria de ser pels de Tarragona, Lleida, Manresa, Vic, Vilafranca del Penedès o Girona.
Voldríem una capital que lideri el País i la Nació. Que pensi com pot ajudar als habitants de Pons, Deltebre, Gósol, Olot o Cunit.
Les grans capitals globals són les que es converteixen en el mirall de la Nació de la que formen part, ho entendrà això l’alcalde Collboni?
JAUME CASAÑAS 
Deixa un comentari