Arxius | Uncategorized RSS feed for this section

CATsud, la regió del coneixement

24 abr.

Des de fa dues setmanes, als diaris del territori s’introdueix un concepte geogràfic, el concepte de la Catalunya Sud com a Regió del Coneixement. Un projecte molt pertinent per les nostres contrades, però amb alguns aspectes encara per definir, i un territori encara per delimitar.

 

Com be senyalen els defensors del projecte, el nostre territori necessita d’una governança territorial que ara no tenim. La província de Tarragona i la regió metropolitana del Camp de Tarragona, històricament han patit un dèficit d’estratègia comuna, les deficiències en infraestructures potser sigui el millor exemple d’aquest dèficit d’estratègia, però sembla que, amb el projecte de la Regió del Coneixement, podríem sortir d’aquesta foscor i abraçar la llum, pot ser una gran oportunitat.

 

El projecte demana per la Catalunya Sud competències en polítiques d’ordenació i projecció territorials, polítiques d’àrees urbanes, estratègies de desenvolupament socioeconòmic, polítiques de mobilitat i sostenibilitat, semblant les competències que pugui tenir avui dia l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens amb una autonomia superior a la d’una Vegueria però inferior a la de la Generalitat. En resum, entre línies podríem dir que els defensors de la Regió del Coneixement, demanen la federalització de la Governança de Catalunya, dividir Catalunya en regions federals, i no és una proposta sense fonament, Catalunya és un territori divers amb necessitats diferents i especifiques per cada cas, la Catalunya Sud té unes necessitats especifiques, i necessita unes solucions i competències adequades a les seves necessitats sobretot pensant en un futur.

 

La Catalunya Sud és un eufemisme de la província de Tarragona? Es sobreentén que la Catalunya Sud sigui la província de Tarragona, però és realment així? Ha de ser realment així? Els mateixos defensors del projecte conclouen que aquest és un dels majors handicap.

 

Podríem escriure articles, llibres i enciclopèdies sobre el que podria ser la Catalunya Sud. Personalment i pensant en la mateixa lògica dels defensors del projecte de la Regió del Coneixement, caldria superar els límits provincials per tal de desenvolupar una Regió del Coneixement en clau europea.

 

Recordem que a dia d’avui la província de Tarragona compta amb territoris que formen part de tres vegueries, dues en la seva totalitat (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) i la comarca del Baix Penedès que forma part de l’Àmbit de Planificació del Penedès i de la Vegueria del Penedès. Agafant les recomanacions dels autors de l’estudi potser seria pertinent plantejar el projecte de la Regió del Coneixement al conjunt de la Vegueria del Penedès, i englobaria les comarques del Garraf, Anoia i de l’Alt Penedès, una regió territorial amb 1.200.000 habitants i amb un PIB considerable i que ens podria situar en una bona posició en quantitat i en qualitat a les classificacions regionals europees de les (NUTS).

 

Històricament la Catalunya Sud s’ha considerat el territori català al sud del riu Llobregat, i no per casualitat, és el territori que comprendria la totalitat de les tres Vegueries (Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre). I creiem que aquest fet encara relliga més la pertinença a superar els límits de la província, un límits marcats al 1833, i que les lògiques territorials han sobrepassat i desfasat.

 

Si es vol afrontar el futur, i volem fer dels nostres territoris uns territoris de futur cal superar límits antics, i ser conscients de les nostres possibilitats. Des del Penedès, aquest projecte de la Regió del Coneixement pot ser l’oportunitat de recosir i potenciar antigues relacions territorials que la divisió provincial va transformar. Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès han tingut lligams històrics, i actualment demanen més i millors connexions amb aquesta regió metropolitana de Tarragona (rodalies tren). Igualada, gràcies a la C-15 està més a prop que mai de Tarragona, i la seva influencia sobre la meitat nord de la Conca de Barberà, la Baixa Segarra, és ben notable, i El Vendrell un pont estratègic i indispensable entre les dues Vegueries, la del Camp de Tarragona i la del Penedès.

 

Amb la incorporació de la Vegueria del Penedès en aquesta regió del coneixement s’afegirien altres universitats al projecte i seriem encara més competitius; UPC de Vilanova i la Geltrú, UdL d’Igualada, la mateixa URV a Vilafranca del Penedès i al Vendrell, amb el Pol Universitari del Baix Penedès.

 

No perdem la possibilitat de pensar en gran, i de fer d’aquesta Catalunya Sud una regió del Coneixement a l’avantguarda. Des del Penedès tot el suport.

 

 

 

 

@jaumecasanas

Anuncis

2018, Delegat del Govern de la Generalitat al Penedès

6 febr.

Segurament l’any 2017 serà recordat com l’any en que el Penedès va aconseguir el seu reconeixement polític. Amb la constitució de la Vegueria del Penedès com a una de les vuit regions amb les que la Generalitat de Catalunya divideix el país.

 

Una lluita i una demanda del territori de més de 10 anys, que han vist passar tots els partits al Govern de la Generalitat de Catalunya i totes les majories possibles al Parlament. Però desprès de la perseverança, característica de la gent del Penedès, es va aconseguir constituir una nova Vegueria de Catalunya, la del Penedès conformada per les comarques del Baix Penedès, el Garraf, gran part de l’Anoia i l’Alt Penedès.

 

Ara bé, tots els que vam lluitar per aquest reconeixement, enteníem que una Vegueria comportava moltes coses positives per a la societat penedesenca. La lluita per la Vegueria era una lluita per un millor i major govern del territori. La Vegueria suposava recuperar i dotar el territori penedesenc d’una identitat política i administrativa que ens ajudaria a gestionar millor el nostre territori i la nostra societat.

 

El Penedès és un territori marcat per una forta personalitat geogràfica, una personalitat que gira al voltant de les 4 capitals comarcals i de les 4 comarques que formen la pròpia Vegueria. El Penedès és un territori policèntric de ciutats mitjanes i aquesta és una realitat que cal conservar, enfortir i potenciar, doncs equilibra i cohesiona el conjunt del Penedès.

 

Com dèiem al començament, la Vegueria implica ser una de les regions de la Generalitat de Catalunya, i això comporta tenir un Delegat del Govern, i tot una sèrie de delegacions de les diverses conselleries del Govern de la Generalitat de Catalunya. Sempre hem esperat pel Penedès el mateix tracte que la resta de vegueries, i al Penedès esperem el nomenament d’un Delegat del Govern, i la descentralització, a les diverses capitals comarcals, de les diferents Conselleries del Govern.

 

Hem estat immersos en una campanya electoral imposada, marcada per l’aplicació de l’article 155 que ha eliminat l’autogovern de la Generalitat de Catalunya.  Un article 155 que ataca els fonaments i els pilars de la societat i de la nació catalana, i ens cal defensar, més que mai, la territorialitat catalana, és a dir, l’estructura territorial de la Generalitat de Catalunya que l’article 155 també ha esborrat del mapa.

 

No per cas, una de les primeres coses que va fer l’aplicació de l’article 155 va ser el cessament de tots els Delegats del Govern de la Generalitat, va cessar la representativitat del legítim govern al territori català, i és per això que una de les primeres coses que s’ha de fer un cop s’hagi restablert el Govern és recuperar la seva territorialitat, i tornar a nomenar els Delegats al territori.

 

Al Penedès hem de ser conscients que no hem tingut mai Delegat del Govern, i que la nostra Vegueria, i el nostre dret a tenir Delegat, va ser reconeguda al febrer del 2017.

 

És per això que com a penedesencs i penedesenques, hem de defensar que un cop es tornin a nomenar els Delegats de la Generalitat al territori. Cal que defensem el nostre dret a tenir un Delegat. És un dret que significa una millora de la “Governance” al territori, d’una major proximitat entre la política, la gent i el territori, i com a Vegueria de Catalunya en tenim tot el dret.

 

Cal que tots els partits que vàrem donar suport al reconeixement del Penedès com a Vegueria defensem, durant la constitució del nou Govern, tots plegats, el nomenament d’un Delegat al territori com a la resta del país.

 

Com recordàvem anteriorment, el Penedès va trigar més de 10 anys en tenir el reconeixement i 10 anys són molts en la gestió del territori i la seva “Governance”.  El Penedès i la seva gent no poden esperar 10 anys més, i entre tots ho hem d’aconseguir.

 

Una Delegat del Govern suposaria moltes coses positives pel territori, entre elles una millor gestió del servei i les polítiques de la Generalitat al territori; mobilitat, ensenyament, agricultura i medi ambient, serveis socials, empresa, treball i ocupació… moltes coses que podríem gestionar des del territori i que encara, avui dia, no podem fer-ho.

 

Creiem, doncs, que cal un pacte i un compromís entre els partits polítics que vàrem donar suport a la Vegueria per reclamar el nomenament d’un Delegat al Penedès.

 

@jaumecasanas

La Llotja D.O. Terra i Mar

28 nov.

La setmana passada es presentava a Sitges un gran projecte. De la ma de la gent de l’Agència de Desenvolupament comarcal del NODE Garraf, es va proposar un projecte que ens permet redescobrir el nostre territori, un projecte que entra pels sentits, pel gust, per la eno-gastronomia.

 

El projecte porta com a títol La Llotja D.O. Terra i Mar. Un espai on poder conèixer les potencialitats eno-gastronòmiques del territori, les possibilitats eno-gastronòmiques d’una comarca, el Garraf, que permet combinar el millor de la Terra, del Penedès i de la Mar, del Mediterrani.

 

Les imatges corporatives són molt significatives del que es proposa, trobem tres imatges; un préssec i un cargolí de mar; un gall i una gamba, i els espigalls i una copa de vi, cal dir la imatge del gall i la gamba és d’una potència simbòlica penedesenca brutal, i molt encertada.

 

No deixa de ser un projecte pertinent que dóna una empenta, no només al relat turístic del Garraf i del conjunt del Penedès Marítim, sinó que permet obrir noves i grans combinacions entre la costa i l’interior del Penedès, dona empenta a la projecció del conjunt del Penedès amb la personalitat de la seva façana marítima.

 

Però el que potser és més important per a mi, i que té més mèrit, és que aquest projecte permet treballar el relat del que ha estat, del que és i del que pot ser aquesta comarca. El projecte de la Llotja D.O. Terra i Mar, pot permetre a molts habitants del Garraf de redescobrir el seu territori, i redescobrir-lo des dels sentits, una de les millors maneres de fer i de (re)conèixer un territori.

 

Cal felicitar aquesta iniciativa, felicitar a la gent que l´ha tirada endavant i encoratjar, encara més, a buscar les màximes sinèrgies entre la costa i l’interior, entre el Penedès Marítim i el Penedès Interior, entre la Terra i el Mar.

 

El Consorci de l’Enoturisme Penedès, pot ser un bon background on treballar aquestes sinèrgies entre la costa i l’interior, entendre la globalitat del Penedès des de les seves diverses territorialitats, i el projecte de la Llotja D.O. Terra i Mar, és un bon exemple per treballar aquest relat global del que ha de ser la eno-gastronomia al Penedès, cercar els millors ingredients del Penedès i combinar-los per trobar la millor formula de l’èxit.

 

Felicitats NODE Garraf.

 

 

@jaumecasanas

 

El Montserratí, un Risorgimento del comarcalisme a Catalunya?

4 jul.

Aquesta setmana llegim als diaris i veiem a TV3 la voluntat de la gent i del territori que s’anomena Montserratí, d’esdevenir una nova comarca catalana.

En els darrers anys hem pogut veure com el comarcalisme ressorgeix, el Moianès, el Lluçanès i ara el Montserratí. No només aquest territoris han esdevingut o volen esdevenir comarques, també tenim pendent altres casos com els del Baix Gaià i l’Alta Segarra, entre d’altres.

Què està passat? Estem vivint un risorgimento del comarcalisme? Calen aquestes noves comarques? Són preguntes, aquestes, que es fa molta gent quan sorgeix una noticia sobre la creació d’una nova comarca al mapa de Catalunya.

Aquest risorgimento del  comarcalisme a Catalunya és simptomàtic de moltes coses. Primer de tot és símptoma de que el debat comarcalista a Catalunya no es va tancar mai, el comarcalisme és un relat obert i que tendeix a l’infinit, en el sentit que mentre hi hagi un territori, conformat per una sèrie de municipis que vulguin esdevenir comarca, ningú els hi podrà dir que no en tenen de dret.

El segon dels símptomes té a veure amb la globalització i la transformació i/o evolució de les identitats col·lectives. La globalització ens obliga a preguntar-nos qui som i a quin territori pertanyem i per això ressorgeix en part també el fet de preguntar-se de quin territori sóc  a escales territorials més petites com la comarca.

Quan algun col·lectiu sol·licita la voluntat de ser comarca la primera de les respostes sols ser un NO. A Barcelona no agraden aquests esmicolaments dels territori, les capitals tendeixen a ser conservadores, des del punt de vista de la gestió del territori.

Però des d’un punt de vista de la gestió del territori i partint del principi de la subsidiarietat, si un territori està ben conformat i ben gestionat, la quantitat no és un problema, sempre, però tenint en compte criteris de sostenibilitat financera dels ens territorials, i la màxima de la mancomunació de serveis, i evitant la duplicitat entre administracions.

Està clar que la territorialitat catalana és un debat obert, i que el futur de les comarques  ha de ser un futur diferent tal i com l’hem entès fins avui dia. Segurament el futur de Catalunya passi per un esquema de Municipi-Vegueria-Generalitat, on la dimensió política de les comarques i les províncies és fusionen a la dimensió de la Vegueria. Les Vegueries no deixen de ser les províncies en clau catalana.

Ara bé això no treu que la comarca tingui un sentit, un sentit de coordinació i mancomuncació de serveis, però on la dimensió política desapareix. Segurament quan és sol·licita una nova comarca, la dimensió política és la que té més prejudicis.

El pare del comarcalisme modern català, en Pau Vila, ja va deixar ben clar que el comarcalisme només teniu un problema; saber perquè havien de servir les comarques, i així li va preguntar al Conseller Tarradellas, i aquest no va saber respondre.

Si Catalunya té clar que pel seu futur la estructura territorial/política ha de ser Municipi-Vegueria-Generalitat, el problema de fer noves comarques desapareix, doncs la comarca s’entendria com un consorci tècnic de municipis i amb un consell d’alcaldes, englobades en unes vegueries concretes i que cerquen de millorar la gestió i l’ordenació del territori.

Segurament aquest sigui el repte més estratègic pel futur de Catalunya, definir un esquema territorial i polític de país, sembla que l’estructura Municipi-Vegueria-Generalitat seria la millor i en concordança amb els standards europeus, i que desprès és pogués donar sortida a les voluntats territorials que creguin que s’han de constituir com a comarques, però defugint del comarcalisme del segle XX i apostant per un comarcalisme del segle XXI, entenent la comarca com una eina útil i estratègica de gestió i ordenació del territori.

 

@jaumecasanas

Un nou mapa per un nou partit

11 jul.

Vegueries3

Una de les novetats del congrés fundacional d’aquest cap de setmana del Partit Demòcrata Català (PDC) ha estat l’actualització de la seva organització territorial.

La gran novetat respecte a l’antic esquelet territorial convergent, que s’organitzava per 7 federacions més la ciutat de Barcelona, ha estat la creació de la federació del Penedès. Aquesta nova federació comptarà amb els territoris de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.

La reivindicació penedesenca és històrica, ja manifestada als darrers congressos convergents, però denegada, una vegada i una altra, per l’encara alt grau de provincialisme dins de l’imaginari conceptual del grup dirigent convergent.

Aquest congrés on es respirava una onada d’aire fresc, ganes de passar pagina a unes maneres de ser i de fer, també s’ha actualitzat el mapa del partit, que correspon literalment al mapa del país, el mapa de les futures Vegueries, i dels actuals Àmbits de Planificació Territorial, en resum, les regions de la Generalitat de Catalunya, un exercici de coherència històrica amb el país que volem representar.

A vegades, molt sovint, la geografia política forma part dels temes classificats com els del “ara no toca”. Temes que fa mandra debatre, temes que no se’ls hi dóna la importància que tenen, i ens n’adonem quan és massa tard, però aquest cop s’ha aconseguit dissenyar un nou mapa.

Un partit que vol optar a governar, a representar la gent que viu en un determinat territori ha de fer-se seu el mapa d’aquest país i de la seva gent, i en aquest mapa de la Catalunya del futur, el Penedès hi és, i és per això que el Penedès es conformarà com la 8 federació del nou PDC.

No podem dir-nos que som un partit independentista, i hereus del catalanisme polític, sinó superem l’esquema provincial de matriu espanyola. No podem acceptar que el partit que neix sigui hereu d’un esquema territorial provincial, els pares del catalanisme polític ens estomacarien a tots plegats.

Encara que sembli superficial, la constitució de la Federació del Penedès, és un element modernitzador, cohesionador i coherent amb els postulats del partit i del país.

Ara queda la tasca més difícil, però en tenim moltes ganes, la d’articular aquesta nova estructura territorial i la de difondre el mapa que adjuntem amb aquest escrit.

Endavant!

 

@jaumecasanas

La nova línia 9 del metro i el Penedès Marítim

31 gen.

1453897385_022867_1453919804_sumario_normalAquesta setmana ha entrat en proves el nou tram sud de la Línia 9 del metro de Barcelona. Una infraestructura clau pel desenvolupament del sector sud de la gran Barcelona, i que augmenta les possibilitats de connectivitat entre la ciutat i l’aeroport.

 

Una infraestructura esperada i desitjada, Barcelona era de les poques grans ciutats europees que no tenia una connexió urbe-aeroport amb un servei de qualitat, la connexió del servei de Renfe, tot i que molt útil havia quedat obsoleta amb la inauguració de la T-1.

 

Però aquesta infraestructura també té les seves repercussions a territoris allunyats de Barcelona però amb la que tenen una gran interacció, com és el cas del Penedès Marítim. Però quin és el problema?

 

Doncs que la inauguració de la Línia 9 del metro podria augmentar molt la connectivitat del Penedès Marítim amb tot el sistema de transports de la zona sud de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, gràcies a l’estació de Rodalies del Prat del Llobregat connexió de la Línia 9 amb la R2sud. Diem podria perquè encara no succeeix.

 

A l’estació del Prat del Llobregat només paren els trens que tenen origen a Vilanova i la Geltrú, i que fan servei a Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Garraf. Però els trens amb origen a Sant Vicenç de Calders no paren a l’estació del Prat del Llobregat i deixen sense aquesta connectivitat als municipis del Vendrell (Sant Vicenç de Calders), Calafell, Segur de Calafell, Cunit i Cubelles; una població de prop de 90.000 persones.

 

Es ben coneguda la deficient combinació per arribar a l’aeroport del Prat per aquests municipis del Penedès Marítim que no tenen servei de parada a l’estació del Prat del Llobregat. Ara se li afegeix el fet que tampoc tindran possibilitat de fer servir la nova connectivitat, a l’estació del Prat del Llobregat, de la Línia 9 del metro.

 

Aquesta combinació Penedès Marítim amb la Línia 9, permetria millorar la connectivitat d’aquest territori amb l’aeroport del Prat i les seves dues terminals; amb tota la zona industrial de la Zona Franca, La Fira i l’Hospitalet del Llobregat; la possibilitat de combinar amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i les línies 1, 5 i 3 del metro de Barcelona.

 

La possibilitat que els trens del servei de Rodalies amb origen a Sant Vicenç de Calders tinguessin parada a l’estació del Prat del Llobregat permetria guanyar accessibilitat als municipis del Vendrell, Calafell, Segur de Calafell, Cunit i Cubelles, i potenciaria i milloraria l’accessibilitat als municipis de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Garraf.

 

Queda clar la necessitat de fer un front comú per reivindicar aquesta millora de servei, i de molts d’altres que encara estan pendents i que penalitzen i empobreixen la mobilitat al nostre territori. Però sobretot perquè redueix les possibilitats de competitivitat i atractivitat del nostre territori amb les seves repercussions a l’activitat humana i econòmica.

 

@jaumecasanas

El poder d’una ceba

31 gen.

Cal%C3%A7otsAquest cap de setmana ha començat oficialment la temporada del Calçot, la festa del calçot de la ciutat de Valls marca el seu inici oficial al calendari culinari català.

Un cop més la festa del calçot ha estat multitudinària i la seva projecció nacional i global no deixa de superar-se, convertint aquest acte en tot un model de projecció d’una ciutat, Valls i d’un país, Catalunya.

S’ha de reconèixer el mèrit de l’operació. La capacitat de crear una imatge i un discurs, un relat en dirien alguns, a partir d’un element identificatiu d’un savoir faire i d’un savoir etre que és el calçot i la seva identitat transversal. Identitat transversal pel fet que cada any s’aconsegueix combinar la cultura del calçot en diferents dimensions.

La ciutat de Valls ha sabut aprofitar l’ocasió i l’element. El treball constant d’elaboració d’una imatge i d’un discurs combinant-lo en la projecció geogràfica de la ciutat està donant els seus fruits. La capacitat d’elaborar una cultura del calçot i de la calçotada ha permès a Valls situar-se al mapa culinari i festiu de Catalunya. Al mateix temps ha pogut connectar-se a les xarxes globals d’aquesta cultura culinària, la presencia de mitjans estrangers i preferentment asiàtics, així ho demostra i n’augmenta les possibilitats.

El calçot és un d’aquells exemples, excel·lent exemple, de model de connexió dels fluxos locals i globals, un model win win. I aquest model podria servir per a molts elements culinaris i festius present a la resta del país. Valls ha estat capaç de transformar el projecte del calçot en el model del calçot.

Conjuntament amb la cultura dels castells, l’altre element de la imatge i del discurs vallenc, el calçot esdevé un tòtem geogràfic de la ciutat de Valls. No és una casualitat que en els darrers anys, de les tres grans ciutats que formen el triangle del Camp de Tarragona (Valls-Reus-Tarragona), Valls és la que hagi guanyat la partida en el que és el posicionament de la ciutat, en tant que marca i projecció territorial. En aquesta operació el calçot té un pes important.

Molt remarcable és la tasca del portal turístic Visita Valls, element clau en la creació de la imatge i del discurs de la ciutat, amb l’objectiu de recollir els elements locals més intrínsecs de la identitat vallenca, combinar-los, i ser capaç d’elaborar el producte final. Tasca gens fàcil.

El poder d’una ceba que ha estat capaç de transformar un projecte en un model.

@jaumecasanas