Arxius | Uncategorized RSS feed for this section

La Vegueria Penedès es metropolitza (1)

21 set.

El passat dia 19 de setembre va sortir publicades les dades de l’IDESCAT 2017 referents als moviment migratoris a Catalunya. Unes dades molt interessants que permeten veure si una comarca creix o decreix no només tenint en compte el creixement natural sinó també tenint en compte el creixement migratori provinent d’altres parts de Catalunya, de l’Estat i de l’estranger.

 

Centrant-nos en el Penedès podem observar les següents dades. Trobem tres de les quatre comarques de la Vegueria Penedès als 6 primers llocs; el Baix Penedès (1), l’Alt Penedès (5) i el Garraf (6), l’Anoia ocupa la posició (20). Si només tinguéssim en compte el moviment intern de població des de la pròpia Catalunya, és a dir la població que d’una comarca es desplaça a una altra, les comarques de la Vegueria Penedès també es situen en el primer llocs.

 

Si observem l’origen comarcal de la gent que ha vingut a viure a les nostres comarques observem la següent tendència. En totes quatre comarques penedesenques, el primer lloc d’on prové la gent nova arribada és la comarca del Barcelonès, el segon el Baix Llobregat (al Baix Penedès, Alt Penedès i Anoia, al Garraf per poc es situa la comarca del Baix Penedès com a origen de procedència de la gent nova arribada en segona posició), i en tercer lloc trobem que a l’Alt Penedès la procedència de la gent és del Baix Penedès, al Baix Penedès trobem que la gent ve del Tarragonès, al Garraf la gent prové del Baix Llobregat, i a l’Anoia la gent prové de l’Alt Penedès.

 

Podem observar doncs, un intens i potent procés de metropolització de la Vegueria Penedès, doncs a les 4 comarques la procedència de la gent és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i més concretament de la part més central. En canvi també podem observar com creix i es consolida la interacció entre las pròpies comarques penedesenques, gent de l’Alt Penedès que va a l’Anoia, gent del Baix Penedès que va al Garraf, i també és destacable i demostra els lligams existents i que cal preservar entre les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès.

 

Són dades del 2017, durant el 2018 tenim indicis que aquesta dinàmica a continuat, però fins que no tinguem les dades no podrem confirmar aquesta tendència.

 

En qualsevol cas sembla que es repeteix el patró del tombant de segle passat, quan molta gent es desplaçava des de l’Àrea Metropolitana cap a la Vegueria Penedès, amb les seves conseqüències que no sempre es van monitoritzar. Que no es repeteixin les mateixes externalitats negatives.

 

Continuarà…

 

 

@jaumecasanas

Anuncis

Les escoles de Cunit, la cohesió social i la qualitat educativa

7 set.

Comença un nou curs escolar al municipi. Un total aproximat de 2000 alumnes estaran repartits en els diferents centres escolars de Cunit.

 

A Cunit tenim dos tipus de centres escolars, els que són de competència municipal; la Llar d’Infants i l’Escola d’Adults, i els que són de competència del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, les tres escoles de primària, Pompeu Fabra, Sol Cunit i Cossetans, i l’Institut d’Ensenyament Secundari Ernest Lluch i Martin.

 

És ben sabuda que la situació financera de l’Ajuntament de Cunit és delicada, tot i això des dels pitjors anys de la crisi, l’Ajuntament i la Regidoria d’Ensenyament van tenir com a prioritat poder donar una oferta educativa tant a la Llar d’infants com a l’Escola d’Adults, basada en la qualitat i que donés resposta a les necessitats de les famílies cunitenques, i fins ara això ho estem fent.

 

Diversificar els ensenyaments a l’escola d’Adults per arribar a més joves i més adults que volguessin refer o enriquir la seva trajectòria acadèmica, fer places socials al centre perquè ningú no es quedes sense l’oportunitat de poder formar-se i també, desenvolupar uns primer contactes lingüístics i informàtics amb gent que no havia tingut la possibilitat de tenir aquests coneixements.

 

Pel que fa a la Llar d’Infants, una petita revolució, un canvi total de model pedagògic, escoltant sempre a les educadores i a les famílies, places i tarificacions socials, i també una oferta diferenciada d’horaris per adaptar el servei a les famílies.

 

Al mateix temps, des de la regidoria s’ha intentat ajudar al màxim als centres escolars que són competència del Departament d’Ensenyament. Tirar endavant els projectes musicals entre els centres escolars i l’Escola de Musica, el projecte de fer Natació a les Escoles, els projecte del Pla Educatiu d’Entorn, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, i que permet posar una primera pedra en la millorar de l’entorn educatiu al municipi.

A més a més de de l’Ajuntament es vol invertir en el pati de l’Escola Pompeu Fabra per obrir el pati al poble més enllà de l’horari escolar i que serveixi per guanyar un espai públic polivalent per a joves i esportistes.

 

Tot i aquests esforços per part de l’Ajuntament de Cunit, cal posar l’atenció a un conjunt de necessitats educatives que tenim a Cunit, i on cal un compromís per part del Departament d’Ensenyament per donar una solució a curt terme doncs estem arribant a límits que posen en perill la qualitat educativa al municipi.

 

Les escoles del poble tenen unes ratios molt i molt limitades que fan que molts grups estiguin per sobre de les ratios normals que marca la directiva. Al mateix temps sociològicament Cunit té unes realitat que presenten unes necessitats a les que cal donar solucions amb recursos pedagògics que no arriben. L’Escola és un espai de cohesió, i cal que entre tots i posem el nostre esforç i la nostra atenció. La situació és delicada.

 

Pel que fa a l’Institut, la situació és molt semblant. Els espais estan molt plens i les ratios als límits i no es pot proposar una millora de l’ensenyament perquè materialment no hi ha més espai. Cunit voldria i necessitaria poder tenir una més gran oferta de cicles formatius i que aniria de la ma amb la funció que fa l’Escola d’Adults, però els joves de Cunit només poden triar dues ofertes al seu Institut i en voldrien més.

 

Des del govern municipal treballarem, conjuntament, amb tot els membres del Consell Escolar Municipal, perquè la qualitat de l’ensenyament a Cunit sigui el que el poble necessita. Des de la Regidoria d’Ensenyament sol·licitarem una trobada amb els responsables territorials del Departament d’Ensenyament, i també amb la Conselleria d’Ensenyament, per tal de traslladar de primera mà i aportar solucions als problemes de Cunit. Invertir en ensenyament no es només bo sinó que a Cunit i al Baix Penedès és més que necessari per garantir un bon futur per a tots i totes.

 

 

 

 

@jaumecasanas

Regidor Ensenyament de l’Ajuntament de Cunit

La Vegueria Penedès, la E-Vegueria.

22 juny

Ben aviat tindrem un nou Delegat del Govern al Penedès. La feina i els reptes que se li presenten són importants, però per això impossibles. La Vegueria del Penedès serà la darrera de les regions que el Govern organitzarà el territori de Catalunya, en total en seran vuit.

 

El territori de la Vegueria del Penedès presenta una estructura i unes estratègies territorials ben marcades. Quatre capitals comarcals ben posicionades al territori i amb una interacció comarcal molt ben definida. És a partir d’aquesta característica de les 4 capitals que cal desenvolupar el futur de la Vegueria i de les Delegacions dels serveis territorials de la Generalitat.

 

Al mateix temps, el Penedès té ben marcat un model de mobilitat basat en tres grans eixos; la C-15, la C-32 i l’AP-7. Aquesta xarxa física atrapa l’essència del territori, que es combina amb la xarxa de carreteres locals que es distribueixen pel conjunt del territori.

 

Ara bé, quin futur ens espera? Fa un temps va haver-hi un debat sobre la possibilitat de crear un E-Estat a Catalunya, és a dir, un Estat al núvol, un Estat 2.0. Una gran idea que s’adapta a les necessitats i oportunitats del futur, i que el Conseller Puigneró ha defensat i creiem defensarà des de la seva Conselleria.

 

Un E-Estat també a de tenir les seves E-Regions, i, com dèiem abans, les Vegueries són les regions de Catalunya. Creiem que amb l’aposta del govern amb la Vegueria del Penedès, i la necessitat de crear-la nova des d’un bon començament, pot ser una bona oportunitat per fer una E-Vegueria i que sigui una prova pilot del que podria ser un E-Estat.

 

Com dèiem abans el Penedès és un territori policentral, amb més d’un pol d’atracció, i fuig del model territorial basat en un sol centre, i en part aquesta és la lògica de la xarxa. La xarxa és un model, també territorial, on diferents punts interactuen entre ells sense que hi hagi, obligatòriament, un punt més important que l’altre, sinó que es complementen entre ells.

 

Crec que seria una gran oportunitat, pels penedesencs i penedesenques, però sobretot pel conjunt dels catalans, que el govern pogués posar tots els mitjans per fer una Delegació del Govern al Penedès, amb la lògica del E-Estat, i que la governança del territori pogués aprofitar tots els avantatges de tenir un territori policèntric i descentralitzat com tenim al Penedès, i al mateix temps, uns serveis adaptats a la modernitat, creiem que seria una bona fórmula.

 

Des del Penedès ens posem a disposició del Govern de la Generalitat per fer de la nostra Delegació del Govern tot un exemple de com a de ser la Catalunya del futur.

 

@jaumecasanas

CATsud, la regió del coneixement

24 abr.

Des de fa dues setmanes, als diaris del territori s’introdueix un concepte geogràfic, el concepte de la Catalunya Sud com a Regió del Coneixement. Un projecte molt pertinent per les nostres contrades, però amb alguns aspectes encara per definir, i un territori encara per delimitar.

 

Com be senyalen els defensors del projecte, el nostre territori necessita d’una governança territorial que ara no tenim. La província de Tarragona i la regió metropolitana del Camp de Tarragona, històricament han patit un dèficit d’estratègia comuna, les deficiències en infraestructures potser sigui el millor exemple d’aquest dèficit d’estratègia, però sembla que, amb el projecte de la Regió del Coneixement, podríem sortir d’aquesta foscor i abraçar la llum, pot ser una gran oportunitat.

 

El projecte demana per la Catalunya Sud competències en polítiques d’ordenació i projecció territorials, polítiques d’àrees urbanes, estratègies de desenvolupament socioeconòmic, polítiques de mobilitat i sostenibilitat, semblant les competències que pugui tenir avui dia l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens amb una autonomia superior a la d’una Vegueria però inferior a la de la Generalitat. En resum, entre línies podríem dir que els defensors de la Regió del Coneixement, demanen la federalització de la Governança de Catalunya, dividir Catalunya en regions federals, i no és una proposta sense fonament, Catalunya és un territori divers amb necessitats diferents i especifiques per cada cas, la Catalunya Sud té unes necessitats especifiques, i necessita unes solucions i competències adequades a les seves necessitats sobretot pensant en un futur.

 

La Catalunya Sud és un eufemisme de la província de Tarragona? Es sobreentén que la Catalunya Sud sigui la província de Tarragona, però és realment així? Ha de ser realment així? Els mateixos defensors del projecte conclouen que aquest és un dels majors handicap.

 

Podríem escriure articles, llibres i enciclopèdies sobre el que podria ser la Catalunya Sud. Personalment i pensant en la mateixa lògica dels defensors del projecte de la Regió del Coneixement, caldria superar els límits provincials per tal de desenvolupar una Regió del Coneixement en clau europea.

 

Recordem que a dia d’avui la província de Tarragona compta amb territoris que formen part de tres vegueries, dues en la seva totalitat (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) i la comarca del Baix Penedès que forma part de l’Àmbit de Planificació del Penedès i de la Vegueria del Penedès. Agafant les recomanacions dels autors de l’estudi potser seria pertinent plantejar el projecte de la Regió del Coneixement al conjunt de la Vegueria del Penedès, i englobaria les comarques del Garraf, Anoia i de l’Alt Penedès, una regió territorial amb 1.200.000 habitants i amb un PIB considerable i que ens podria situar en una bona posició en quantitat i en qualitat a les classificacions regionals europees de les (NUTS).

 

Històricament la Catalunya Sud s’ha considerat el territori català al sud del riu Llobregat, i no per casualitat, és el territori que comprendria la totalitat de les tres Vegueries (Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre). I creiem que aquest fet encara relliga més la pertinença a superar els límits de la província, un límits marcats al 1833, i que les lògiques territorials han sobrepassat i desfasat.

 

Si es vol afrontar el futur, i volem fer dels nostres territoris uns territoris de futur cal superar límits antics, i ser conscients de les nostres possibilitats. Des del Penedès, aquest projecte de la Regió del Coneixement pot ser l’oportunitat de recosir i potenciar antigues relacions territorials que la divisió provincial va transformar. Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès han tingut lligams històrics, i actualment demanen més i millors connexions amb aquesta regió metropolitana de Tarragona (rodalies tren). Igualada, gràcies a la C-15 està més a prop que mai de Tarragona, i la seva influencia sobre la meitat nord de la Conca de Barberà, la Baixa Segarra, és ben notable, i El Vendrell un pont estratègic i indispensable entre les dues Vegueries, la del Camp de Tarragona i la del Penedès.

 

Amb la incorporació de la Vegueria del Penedès en aquesta regió del coneixement s’afegirien altres universitats al projecte i seriem encara més competitius; UPC de Vilanova i la Geltrú, UdL d’Igualada, la mateixa URV a Vilafranca del Penedès i al Vendrell, amb el Pol Universitari del Baix Penedès.

 

No perdem la possibilitat de pensar en gran, i de fer d’aquesta Catalunya Sud una regió del Coneixement a l’avantguarda. Des del Penedès tot el suport.

 

 

 

 

@jaumecasanas

2018, Delegat del Govern de la Generalitat al Penedès

6 febr.

Segurament l’any 2017 serà recordat com l’any en que el Penedès va aconseguir el seu reconeixement polític. Amb la constitució de la Vegueria del Penedès com a una de les vuit regions amb les que la Generalitat de Catalunya divideix el país.

 

Una lluita i una demanda del territori de més de 10 anys, que han vist passar tots els partits al Govern de la Generalitat de Catalunya i totes les majories possibles al Parlament. Però desprès de la perseverança, característica de la gent del Penedès, es va aconseguir constituir una nova Vegueria de Catalunya, la del Penedès conformada per les comarques del Baix Penedès, el Garraf, gran part de l’Anoia i l’Alt Penedès.

 

Ara bé, tots els que vam lluitar per aquest reconeixement, enteníem que una Vegueria comportava moltes coses positives per a la societat penedesenca. La lluita per la Vegueria era una lluita per un millor i major govern del territori. La Vegueria suposava recuperar i dotar el territori penedesenc d’una identitat política i administrativa que ens ajudaria a gestionar millor el nostre territori i la nostra societat.

 

El Penedès és un territori marcat per una forta personalitat geogràfica, una personalitat que gira al voltant de les 4 capitals comarcals i de les 4 comarques que formen la pròpia Vegueria. El Penedès és un territori policèntric de ciutats mitjanes i aquesta és una realitat que cal conservar, enfortir i potenciar, doncs equilibra i cohesiona el conjunt del Penedès.

 

Com dèiem al començament, la Vegueria implica ser una de les regions de la Generalitat de Catalunya, i això comporta tenir un Delegat del Govern, i tot una sèrie de delegacions de les diverses conselleries del Govern de la Generalitat de Catalunya. Sempre hem esperat pel Penedès el mateix tracte que la resta de vegueries, i al Penedès esperem el nomenament d’un Delegat del Govern, i la descentralització, a les diverses capitals comarcals, de les diferents Conselleries del Govern.

 

Hem estat immersos en una campanya electoral imposada, marcada per l’aplicació de l’article 155 que ha eliminat l’autogovern de la Generalitat de Catalunya.  Un article 155 que ataca els fonaments i els pilars de la societat i de la nació catalana, i ens cal defensar, més que mai, la territorialitat catalana, és a dir, l’estructura territorial de la Generalitat de Catalunya que l’article 155 també ha esborrat del mapa.

 

No per cas, una de les primeres coses que va fer l’aplicació de l’article 155 va ser el cessament de tots els Delegats del Govern de la Generalitat, va cessar la representativitat del legítim govern al territori català, i és per això que una de les primeres coses que s’ha de fer un cop s’hagi restablert el Govern és recuperar la seva territorialitat, i tornar a nomenar els Delegats al territori.

 

Al Penedès hem de ser conscients que no hem tingut mai Delegat del Govern, i que la nostra Vegueria, i el nostre dret a tenir Delegat, va ser reconeguda al febrer del 2017.

 

És per això que com a penedesencs i penedesenques, hem de defensar que un cop es tornin a nomenar els Delegats de la Generalitat al territori. Cal que defensem el nostre dret a tenir un Delegat. És un dret que significa una millora de la “Governance” al territori, d’una major proximitat entre la política, la gent i el territori, i com a Vegueria de Catalunya en tenim tot el dret.

 

Cal que tots els partits que vàrem donar suport al reconeixement del Penedès com a Vegueria defensem, durant la constitució del nou Govern, tots plegats, el nomenament d’un Delegat al territori com a la resta del país.

 

Com recordàvem anteriorment, el Penedès va trigar més de 10 anys en tenir el reconeixement i 10 anys són molts en la gestió del territori i la seva “Governance”.  El Penedès i la seva gent no poden esperar 10 anys més, i entre tots ho hem d’aconseguir.

 

Una Delegat del Govern suposaria moltes coses positives pel territori, entre elles una millor gestió del servei i les polítiques de la Generalitat al territori; mobilitat, ensenyament, agricultura i medi ambient, serveis socials, empresa, treball i ocupació… moltes coses que podríem gestionar des del territori i que encara, avui dia, no podem fer-ho.

 

Creiem, doncs, que cal un pacte i un compromís entre els partits polítics que vàrem donar suport a la Vegueria per reclamar el nomenament d’un Delegat al Penedès.

 

@jaumecasanas

La Llotja D.O. Terra i Mar

28 nov.

La setmana passada es presentava a Sitges un gran projecte. De la ma de la gent de l’Agència de Desenvolupament comarcal del NODE Garraf, es va proposar un projecte que ens permet redescobrir el nostre territori, un projecte que entra pels sentits, pel gust, per la eno-gastronomia.

 

El projecte porta com a títol La Llotja D.O. Terra i Mar. Un espai on poder conèixer les potencialitats eno-gastronòmiques del territori, les possibilitats eno-gastronòmiques d’una comarca, el Garraf, que permet combinar el millor de la Terra, del Penedès i de la Mar, del Mediterrani.

 

Les imatges corporatives són molt significatives del que es proposa, trobem tres imatges; un préssec i un cargolí de mar; un gall i una gamba, i els espigalls i una copa de vi, cal dir la imatge del gall i la gamba és d’una potència simbòlica penedesenca brutal, i molt encertada.

 

No deixa de ser un projecte pertinent que dóna una empenta, no només al relat turístic del Garraf i del conjunt del Penedès Marítim, sinó que permet obrir noves i grans combinacions entre la costa i l’interior del Penedès, dona empenta a la projecció del conjunt del Penedès amb la personalitat de la seva façana marítima.

 

Però el que potser és més important per a mi, i que té més mèrit, és que aquest projecte permet treballar el relat del que ha estat, del que és i del que pot ser aquesta comarca. El projecte de la Llotja D.O. Terra i Mar, pot permetre a molts habitants del Garraf de redescobrir el seu territori, i redescobrir-lo des dels sentits, una de les millors maneres de fer i de (re)conèixer un territori.

 

Cal felicitar aquesta iniciativa, felicitar a la gent que l´ha tirada endavant i encoratjar, encara més, a buscar les màximes sinèrgies entre la costa i l’interior, entre el Penedès Marítim i el Penedès Interior, entre la Terra i el Mar.

 

El Consorci de l’Enoturisme Penedès, pot ser un bon background on treballar aquestes sinèrgies entre la costa i l’interior, entendre la globalitat del Penedès des de les seves diverses territorialitats, i el projecte de la Llotja D.O. Terra i Mar, és un bon exemple per treballar aquest relat global del que ha de ser la eno-gastronomia al Penedès, cercar els millors ingredients del Penedès i combinar-los per trobar la millor formula de l’èxit.

 

Felicitats NODE Garraf.

 

 

@jaumecasanas

 

El Montserratí, un Risorgimento del comarcalisme a Catalunya?

4 jul.

Aquesta setmana llegim als diaris i veiem a TV3 la voluntat de la gent i del territori que s’anomena Montserratí, d’esdevenir una nova comarca catalana.

En els darrers anys hem pogut veure com el comarcalisme ressorgeix, el Moianès, el Lluçanès i ara el Montserratí. No només aquest territoris han esdevingut o volen esdevenir comarques, també tenim pendent altres casos com els del Baix Gaià i l’Alta Segarra, entre d’altres.

Què està passat? Estem vivint un risorgimento del comarcalisme? Calen aquestes noves comarques? Són preguntes, aquestes, que es fa molta gent quan sorgeix una noticia sobre la creació d’una nova comarca al mapa de Catalunya.

Aquest risorgimento del  comarcalisme a Catalunya és simptomàtic de moltes coses. Primer de tot és símptoma de que el debat comarcalista a Catalunya no es va tancar mai, el comarcalisme és un relat obert i que tendeix a l’infinit, en el sentit que mentre hi hagi un territori, conformat per una sèrie de municipis que vulguin esdevenir comarca, ningú els hi podrà dir que no en tenen de dret.

El segon dels símptomes té a veure amb la globalització i la transformació i/o evolució de les identitats col·lectives. La globalització ens obliga a preguntar-nos qui som i a quin territori pertanyem i per això ressorgeix en part també el fet de preguntar-se de quin territori sóc  a escales territorials més petites com la comarca.

Quan algun col·lectiu sol·licita la voluntat de ser comarca la primera de les respostes sols ser un NO. A Barcelona no agraden aquests esmicolaments dels territori, les capitals tendeixen a ser conservadores, des del punt de vista de la gestió del territori.

Però des d’un punt de vista de la gestió del territori i partint del principi de la subsidiarietat, si un territori està ben conformat i ben gestionat, la quantitat no és un problema, sempre, però tenint en compte criteris de sostenibilitat financera dels ens territorials, i la màxima de la mancomunació de serveis, i evitant la duplicitat entre administracions.

Està clar que la territorialitat catalana és un debat obert, i que el futur de les comarques  ha de ser un futur diferent tal i com l’hem entès fins avui dia. Segurament el futur de Catalunya passi per un esquema de Municipi-Vegueria-Generalitat, on la dimensió política de les comarques i les províncies és fusionen a la dimensió de la Vegueria. Les Vegueries no deixen de ser les províncies en clau catalana.

Ara bé això no treu que la comarca tingui un sentit, un sentit de coordinació i mancomuncació de serveis, però on la dimensió política desapareix. Segurament quan és sol·licita una nova comarca, la dimensió política és la que té més prejudicis.

El pare del comarcalisme modern català, en Pau Vila, ja va deixar ben clar que el comarcalisme només teniu un problema; saber perquè havien de servir les comarques, i així li va preguntar al Conseller Tarradellas, i aquest no va saber respondre.

Si Catalunya té clar que pel seu futur la estructura territorial/política ha de ser Municipi-Vegueria-Generalitat, el problema de fer noves comarques desapareix, doncs la comarca s’entendria com un consorci tècnic de municipis i amb un consell d’alcaldes, englobades en unes vegueries concretes i que cerquen de millorar la gestió i l’ordenació del territori.

Segurament aquest sigui el repte més estratègic pel futur de Catalunya, definir un esquema territorial i polític de país, sembla que l’estructura Municipi-Vegueria-Generalitat seria la millor i en concordança amb els standards europeus, i que desprès és pogués donar sortida a les voluntats territorials que creguin que s’han de constituir com a comarques, però defugint del comarcalisme del segle XX i apostant per un comarcalisme del segle XXI, entenent la comarca com una eina útil i estratègica de gestió i ordenació del territori.

 

@jaumecasanas