Arxius | Uncategorized RSS feed for this section

La Vegueria del sí, la Vegueria Penedès de les oportunitats

27 set.

Feia temps que no es veia el territori de la vegueria tant mobilitzat. Les noticies dels tancaments de les indústries de la Saint Gobain, la Bosch i d’altres al llarg de la nostra geografia, ha fet donar-nos compte del que som i del que tenim.

Fins fa ben poc, parlar d’indústria era un tabú a l’opinió publicada penedesenca. Industria, logística, construcció, sectors econòmics que estaven considerats negatius pel territori i pel seu esdevenir socioeconòmic. El canvi de tendència no deixa de ser positiu, poder parlar i sobretot, defensar un Penedès industrial és un avanç per l’opinió pública.

Hem de ser conscients que la Vegueria Penedès ha crescut molt demogràficament els darrers decennis. Pobles que han esdevingut ciutats, i urbanitzacions que han esdevingut pobles. Gent que ha triat el Penedès per viure-hi, i que han esdevingut penedesencs i penedesenques tout court.

Al mateix temps hem de tenir en compte que la Vegueria del Penedès s’ha transformat en un territori residenciable, molta gent hi viu però no hi treballa, i el que és més delicat, molta gent hi viu, no treballa i voldria trobar un futur laboral en aquest territori.

Hem de treballar per aconseguir que la Vegueria del Penedès sigui un territori d’oportunitats, d’inversions i on la qualitat de vida sigui un dels trets diferencials. Sempre comparem el Penedès amb la Toscana, i no només pel paisatge, sinó perquè s’hi viu molt bé.

Ser un territori d’oportunitats vol dir un territori receptiu a les inversions, a les propostes que puguin sorgir i que representin un avanç pel conjunt de la societat penedesenca, i no només per uns pocs. No podem ser un territori que diu no a tot, i hem de començar a dir si, si a les oportunitats.

Voler dir sí, no vol dir destruir la Vegueria del Penedès. La Vegueria del Penedès té un element intrínsec i ben arrelat, la concepció i la percepció del paisatge, i aquest ha de ser el leitmotiv.

Tenim una oportunitat històrica per perpetuar els valors de la Vegueria Penedès al territori, el Pla Territorial Parcial del Penedès. Una eina, la primera que tindrem, per ordenar el nostre territori. Un dels problemes que sempre hem tingut al nostre territori ha estat el desordre, i allò tant penedesenc, que cadascú va  a la seva. Per primer cop podrem tenir una eina de valoració del conjunt del territori.

El secret del nostre futur serà la capacitat que tindrem de no renunciar a les oportunitats. De no renunciar al que hem estat, al que som i al que serem en un futur. Pensar en els 500.000  penedesencs i penedesenques que som els que donem vida a aquest territori.

No podem renunciar a l’agricultura, però tampoc a la industria, ni al turisme. La Vegueria del  Penedès és un territori que té la possibilitat de combinar tots els sector productius, d’una manera ordenada, però sobretot, amb la voluntat de generar oportunitats.

@jaumecasanas

Un nou curs escolar a Cunit

12 set.

El proper dilluns començarà un nou curs escolar al nostre poble. Un curs escolar diferent, marcat pel COVID i les noves mesures que això comportarà pels quasi 2000 infants de Cunit.

Des del govern municipal tenim molt clar que l’escola és un element important pel nostre poble. Des de la Llar d’Infants fins a l’Escola d’Adults passant per les Escoles i l’Institut, l’itinerari escolar marca una part important de la vida dels nostre infants.

El món escolar a Cunit està dividit pels centres que són de competència i responsabilitat municipal, la Llar d’Infants i l’Escola d’Adults, per un cantó, i els centres que són competència i responsabilitat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, les Escoles de primària i l’Institut.

Enguany des de l’Ajuntament hem reforçat la neteja als nostres centres i també a les Escoles de primària, augmentant el contracte de la neteja i posant una persona a cada centre durant tota la jornada lectiva.

També cal agrair la feina de coordinació que des de la regidoria d’Ensenyament s’ha dut a terme amb el Consell Comarcal del Baix Penedès. Gràcies a aquest treball en equip, moltes vegades silenciós però constant, hem aconseguit un segon autobús pel transport escolar a Cunit, que reforçarà l’oferta existent.

Un altre compromís amb l’educació de qualitat que tenim per part de l’equip de govern, és la implementació d’un pla d’ocupació amb perfils de vetlladora, que pugin reforçar l’atenció dels nostres infants a les escoles.

I també tenim projectes de futur per les Escoles. Des de la regidoria d’Ensenyament estan acabant d’enllestir uns projectes per transformar els patis escolars en la mateixa línia que el projecte que es va fer a la Llar d’Infants, naturalitzant la visió global dels patis.

Des de la regidoria també es treballa en conjunt amb la regidoria d’Esports per impulsar tot un programa esportiu a les escoles que millori l’oferta existent i sobretot enllaci l’activitat esportiva dels centres amb els clubs del municipi, potenciant la base i la formació esportiva dels infants.

Cunit és un poble en constant creixement, amb molta gent que decideix venir a viure a Cunit, perquè és un gran poble. I les Escoles esdevenen un punt de trobada, d’integració i de creixement del nostre poble, del nostre sentiment de comunitat.

Cunit té una gran comunitat educativa que va des de tot el personal dels centres educatius, a les Ampes  i el conjunt de les famílies de Cunit. I des de l’Ajuntament de Cunit volem posar i posem tota la nostra energia i la nostra força perquè aquest curs sigui el més normal possible.

 

Que tingueu tots i totes un bon començament de Curs 2020.

@jaumecasanas

Defensar la industria és defensar el Baix Penedès

7 set.

Aquest dies estem veient mobilitzacions per part dels treballadors de l’empresa Saint Gobain, coneguda tradicionalment a la comarca com La Cristalera.

Fa unes setmanes rebien la malaurada notícia de les intencions que tenia l’empresa per tancar una part de les instal·lacions i que de retruc condemna, en un futur no molt llunyà, al tancament del conjunt de la factoria.

La Cristalera va ser una de les primeres grans industries que es van instal·lar a la comarca a principis dels 70s. Una inversió que va produir una diversificació econòmica en una comarca que principalment es dedicava a l’agricultura, vinya sobretot,  i al turisme estacional. La Cristalera va fer que el sector secundari guanyes pes a la nostra comarca.

Amb el pas dels anys altres industries van seguir el seu exemple i el cas IDIADA representa el relleu del lideratge del sector industrial al Baix Penedès. El sector industrial és estratègic per la comarca, pel present i pel futur.

El cas de La Cristalera ha posat a la llum la fragilitat industrial de la nostra comarca, perdre Saint Gobain, no ens ho podem permetre com a comarca, no només pel present dels seus treballadors, sinó pel futur de les seves famílies, i del conjunt de la comarca.

La nostra comarca continua presentant un esquema econòmic marcat pel sector serveis on el turisme estacional i la residencialització continuen traçant el camí. El sector primari, l’agricultura, cada cop és més residual, però no és menys important, i cal posar en valor els pagesos que continuen treballant els camps, el nostre paisatge. I per acabar, el sector industria, on IDIADA i la Saint Gobain, lideren aquest sector a la comarca.

Perdre el sector industrial condemnaria a la nostra comarca a viure del mono sector turístic i de serveis, i aquesta especialització no seria una bona notícia. Cal buscar un equilibri entre els tres sectors, sense condemnar, a priori, cap dels tres. Ens calen tots, en la correcta mesura que ens permetin gaudir del nostre territori, però defugint de prejudicis atrapats en uns contexts que defugen de la realitat tal com és.

Defensar la Saint Gobain, és defensar la industria de la comarca, i de retruc defensar el seu futur. I en aquest cas hem d’anar  #TotsAUna, classe política, societat civil, i el Baix Penedès en el seu conjunt.

Des d’aquí enviar tot el suport a la gent que es mobilitza i a les seves famílies.

 

@jaumecasanas

 

 

Més seguretat a la Vegueria del Penedès

10 ag.

Les notícies sobre ocupacions il·legals i dades delinqüencials a la Vegueria del Penedès surten cada dos per tres als diaris. Ocupacions abusives de cases, plantacions de marihuana i robatoris són un trident que preocupa molt al territori.

Tenim prou Mossos d’Esquadra a la Vegueria del Penedès? Veiem que ens diuen les dades. Segons les dades del 2019 al conjunt de la Vegueria del Penedès (476.000 habitants) tenim al voltant de 550 Mossos d’Esquadra repartits e la següent manera en les 4 comarques. Al Baix Penedès 134 efectius, al Garraf 167 efectius, a l’Alt Penedès 142 efectius i la comarca de l’Anoia 103 efectius. En aquests efectius trobem a tota l’escala funcionarial. En conclusió, la ràtio de mosso/habitant a la Vegueria del Penedès és de 1mosso/863 habitants.

Aquestes dades si les comparem amb la resta de Vegueries són molt deficitàries. Sobretot si les comparem amb Vegueries amb la mateixa o població semblants. Al Camp de Tarragona (523.000 habitants) hi ha una plantilla de 1313 efectius, i una ràtio de 1 mosso/ 400 habitants. A la Vegueria de Girona (755.000 habitants)  hi ha una plantilla de 1842 efectius, i una ràtio de 1 mosso/ 410 habitants. Finalment, a la Vegueria de la Catalunya Central (403.000 habitants) els mossos tenen una plantilla de 772 efectius, i una ràtio de 1 mosso/ 522 habitants.

Com podem veure els efectius del cos de Mossos d’Esquadra a la Vegueria del Penedès està mal dimensionats en termes d’efectius per habitant. Cal posar-hi una solució si volem tenir una Vegueria del Penedès on puguem donar resposta a les nostres necessitats, amb un mosso per cada 863 habitants, la cosa està difícil.

A més a més, una altra dada que reforça aquesta manca d’efectius, són les plantilles de la Policia Local. Curiosament, la Vegueria del Penedès és l’única Vegueria que té més efectius e Policia Local que de Mossos d’Esquadra (dades 2018). A la Vegueria del Penedès comptem amb una Plantilla de 704 efectius, 150 més efectius que els Mossos d’Esquadra.

Amb aquestes dades podem afirmar que, proporcionalment, les polítiques de Seguretat recauen més en els nostres Ajuntaments que en la pròpia Generalitat. I creiem que cal un compromís del Govern de la Generalitat i del Departament d’Interior amb el nostre territori.

Tenim sistemes urbans consolidats i amb població suficient per tenir Comissaria de Mossos d’Esquadra, Calafell-Cunit, Piera-Masquefa, i Sant Sadurní d’Anoia-Gelida-Subirats, són alguns d’aquest exemples.

En el cas de Calafell-Cunit tenim una població al voltant dels 50.000 habitants i a l’estiu podem arribar a 200.000 habitants, i no tenim cap Comissaria.

Molts dels nostres pobles i municipis no podem donar exclusivament una resposta a moltes de les problemàtiques que tenim, especialment el temes de les ocupacions. Per manca de mitjans, i perquè molts dels nostres municipis tenen una extensió i una tipologia urbanística, urbanitzacions allunyades, que fan quasi impossible el control del territori.

Per tot això ens calen més Mossos d’Esquadra, perquè per població no tenim els que tenen les altres Vegueries, però sobretot per reforçar la feina que es fa des dels Ajuntaments, que sols no poden fer front als reptes que tenim per endavant.

 

@jaumecasanas

El Baix Penedès, una terra de futurs

6 ag.

Poc a poc ens anem endinsant en la normalitat del Covid19, una nova normalitat que marcarà els propers temps al nostre territori i la nostra societat.

El PIB a Catalunya s’ha reduït considerablement aquest segon trimestre, i les tendències ens marquen una continuïtat en aquest sentit. Caldrà un esforç de tots i totes per en sortir-nos-en de la millor de les maneres.

Sempre s’ha parlat de la nostra comarca com un territori d’oportunitats, però sempre es fa la crítica que mai acabem d’explotar aquestes oportunitats i tot el potencial que tenim, i és veritat. En la darrers 20 anys, el consell comarcal ha tingut govern de tots els colors polítics, i de plans estratègics se n’han fet molts, però cap s’ha posat en pràctica.

Cal que des de  la comarca, totes les institucions ens posem a treballar en aquesta línia de materialitzar oportunitats, la Taula del Baix Penedès és un bon escenari. Un bon escenari perquè implica no només als actors institucionals del territori, sinó que també demana i sol·licita la implicació del govern de la Generalitat.

La Generalitat de Catalunya, i el seu Govern i Parlament, han de ser molts conscients del que ha passat a la comarca els darrers 20 anys. No podem tractar aquest territori com si no passes res, quan portem 10 anys al capdavant de les llistes d’atur, i no hi ha hagut cap pla específic per  millorar la ocupació per la nostra comarca. I no serà perquè els ajuntaments i consells no ho hem demanat, simplement ha faltat sensibilitat cap al Baix Penedès, i ara més que mai necessitem aquesta sensibilitat del Govern.

El Baix Penedès és una terra de futurs, i hem d’intentar passar pàgina de la nostra condició de comarca dormitori, i hem de treballar amb l’escenari de fer d’aquesta comarca una comarca que generi ocupació, ocupació qualitativa, i que generi oportunitat pels baixpendesencs i baixpenedesenques.

Impulsar IDIADA en els terrenys destinats al LOGIS, per tal de poder definir un pol de la industria tecnològica de l’automòbil al sud d’Europa i al core del Corredor Mediterrani. Implicar la URV en aquest projecte i poder definir uns estudis universitaris i de FP relacionats amb aquesta industria. Aprofitar estacions de rodalies com Cunit, i Sant Vicenç de Calders i plantejar pols d’atracció laboral de serveis i industria tecnològica lligada amb la metròpolis i al Corredor 5G del Mediterrani, amb l’accessibilitat i la interacció que ens atorga el servei de Rodalies.

Que la gent vingui a treballar i no a dormir, que la nostra comarca pugui oferir feina a la gent que hi viu i viurà. Donar la volta a la situació actual, i  això depèn de nosaltres, de tots i totes, i de la capacitat i la valentia d’afrontar reptes de futur, i defensar un model de comarca que sigui i que tingui futur, no només per un quants sinó per la majoria.

@jaumecasanas

IDIADA motor del Baix Penedès

30 jul.

Ahir escoltàvem per les notícies que el Govern de la Generalitat invertirà 15 milions d’euros en el complex industrial d’IDIADA a la nostra comarca, i això és una gran noticies per tots i totes.

En primer lloc voldria agrair aquest compromís del Govern amb el nostre territori, però sobretot, agrair i posar en valor la feina que porta feta des de fa un parell d’anys la Consellera d’Empresa Àngels Chacón. Des del primer dia que està al capdavant de la Conselleria que ha lluitat per enfortir el complex industrial d’IDIADA, gràcies consellera.

IDIADA és una història d’èxit, un èxit col·lectiu del país, però sobretot del Baix Penedès. És el pol industrial més important de la Vegueria del Penedès, i el seu recorregut és potencialment molt gran. Cal que en siguem conscients.

IDIADA és una empresa amb una projecció global molt destacable, i un pol auxiliar de moltes de les millors marques i empreses relacionades amb el món de l’automòbil que tenen la nostra comarca com a referent.

Podem pensar que el cotxe és un element que té els dies comptats, però la industria IDIADA no només és pot relacionar amb el cotxe del present, sinó i, sobretot, amb el cotxe del futur, el cotxe elèctric, autònom, el cotxe amable amb el medi ambient. Aquesta és l’aposta de futur de la Generalitat i hem d’estar molt contents.

Des de la comarca IDIADA i la seva repercussió és molt important. Des de les externalitats positives que representa els serveis auxiliars d’aquesta industria, fins al turisme empresarial que ajuda a passar les baixes temporades i a desestacionalitzar el turisme d’estiu.

Però el que creiem més important per a la nostra comarca és la capacitat de creixement d’IDIADA i de l’industria que hi va lligada. Cal que siguem conscients que IDIADA és talent, és innovació, és futur, i que cal que la comarca aposti perquè IDIADA pugui créixer i pugui potenciar el seu creixement.

Fa uns mesos es va fer públic la possibilitat d’ampliar les seves instal·lacions a la zona que esta va pensada per desenvolupar el LOGIS, que sembla que de moment no avança. Doncs IDIADA és una gran i una molt bona alternativa al projecte del LOGIS.

El seu creixement podria comportar la constitució d’un pol industrial lligat al corredor mediterrani, i que pogués comportar també un desenvolupament científic, tecnològic lligat a les universitat del territori.

Industria, Coneixement, Tecnologia, Talent, Formació, Ocupació,  inputs molt necessaris pel Baix Penedès.

Per tant, benvinguda aquesta inversió i IDIADA per molts anys a la comarca del Baix Penedès.

@jaumecasanas

La meva República és la Vegueria Penedès

28 jul.

Fa uns anys que la terminologia i el concepte de república ens ha envaït a tots en el nostre quotidià, l’expressió “fer República” va triomfar des del primer d’octubre fins avui, lligada al procés nacional de Catalunya.

També sentim expressions com República virtual, la República al núvol, però realment que vol dir República, d’on ve l’origen d’aquest terme?

República prové del llatí res publica, la cosa del poble, el bé comú compartit entre tots i que esdevé el lligam d’una comunitat, d’un sentit de pertinença al conjunt.

Doncs bé, lligats a aquesta definició etimològica del concepte de república, i delimitant el nostre concepte de comunitat a la gent que viu i conviu a la nostra vegueria, cal que treballem i ens impliquem tots en el desenvolupament de la res publica, de les coses comunes, dels reptes comunes i de futur que compartim tots i totes.

Per això cal fer República, però sobretot, la República de la Vegueria del Penedès.

Hem de fer república penedesenca perquè els pagesos se’n puguin sortir de totes les problemàtiques que tenen per davant, el míldiu i el preu el raïm. I, sobretot, perquè els pagesos continuïn cultivant i cuidant del nostre paisatge identitari.

Hem de fer república penedesenca perquè tots els que vivim i convivim a la Vegueria del Penedès tinguem un serveis públics de qualitat i a l’alçada de les nostres necessitats.

Hem de fer república penedesenca per no ser els campions de l’atur, i treballar activament per desenvolupar polítiques d’ocupació.

Hem de fer república penedesenca per lluitar contra l’ocupació il·legal, abusiva i descontrolada que afecta la tranquil·litat dels nostres municipis.

Hem de fer república penedesenca per potenciar la industria i que aquesta sigui un dels motors del territori.

Hem de fer república penedesenca per treballar per un turisme de qualitat que tingui en compte i combini el turisme de costa i el d’interior, l’enoturisme,  el turisme cultural, patrimonial i paisatgístic amb el turisme d’oci i esportiu.

Hem de fer república penedesenca per dotar la nostra vegueria dels Serveis Territorials que fa tres anys que el govern no desenvolupa. Volem les eines per gestionar el nostre territori i el nostres reptes de futur.

Podríem ampliar el llistat de coses per fer república penedesenca, perquè tenim molta feina per fer, aquí al nostre territori. I és aquí on cal centrar el nostres esforços i les nostres forces, perquè les repúbliques bones són les que es fan des de baix, com una bona casa, que s’ha de començar pels fonaments i no per la teulada.

És per això que esperono als penedesencs i penedesenques a involucrar-se sobretot amb el seu territori, per aconseguir que tinguem un Penedès, la Vegueria que tots i totes ens mereixem.

Sinó ho fem nosaltres, com ho demostra la feina de l’associació Pro Vegueria Penedès, no ens ho farà ningú.

La Vegueria del Penedès és de tots i totes, treballem per fer-la gran.

Jo sóc republicà, de la  República de la Vegueria del Penedès.

 

@jaumecasanas

 

foto: Maria Rosa Ferré

El Penedès i la Metròpoli

1 jul.

El titular geogràfic de la setmana passada, en clau catalana, va ser la proposta de l’alcaldessa de Barcelona de crear la Regió Metropolitana de Barcelona, una regió de prop de 5 milions d’habitants.

L’objectiu de la proposta de l’Alcaldessa de Colau, és la d’ampliar el radi d’acció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual és presidenta, i que les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès formin part d’aquesta nova  proposta regional.

Aparentment l’objectiu és la voluntat de consensuar estratègies i reptes comuns dels territoris afectats pel fet i les tendències metropolitanes. En aquest sentit creiem que la proposta del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, no només és pertinent i necessària sinó que també cal implementar-ho al més ràpid possible.

El que podem lamentar és el punt de vista, l’enfoc de la problemàtica, i la metodologia de la proposta, per diverses raons, i que des de l’òptica del Penedès podrien ser aquestes.

Respecte a l’enfonc de la problemàtica, creiem que rescatar el model de la Vegueria de Barcelona del 2010, des del 2017 ja no existeix com a tal ni de facto ni de iure, és un error i que fa petita la proposta. Creiem que cal tenir una ambició a l’hora de tractar el fet  i el futur metropolità. I l’ambició passa per entendre el fet metropolità des d’una escala regional que superi l’esquema comarcal.

Quan parlem de fet metropolità no podem pensar només en dues comarques del Penedès, cal que pensem en Vegueria, per les implicacions que comporta a l’hora de tenir en compta la funcionalitat del territori en el seu conjunt, en tant que àmbit territorial reconegut per la Generalitat de Catalunya, per exemple els temes de Mobilitat, i també a l’hora d’afrontar reptes territorials amb el respectiu Pla Territorial Penedès, que engloba les 4 comarques i no només les dues que es proposen a la Regió Metropolitana de Barcelona.

Respecte a la metodologia, la taula estava conformada per l’Alcaldessa de Barcelona i els Alcaldes de les gran ciutats de la “futura” regió. Creiem que un repte com el del fet metropolità cal ser sensibles amb les grans ciutats, però també amb les petites, convocar als presidents dels Consells Comarcals de les comarques de la Vegueria de Barcelona i de la Vegueria del Penedès, hagués estat un encert. També cal ser sensibles a la regionalització de Catalunya, i demanar la presencia dels Delegats del Govern de la Vegueria del Penedès i de la de Barcelona hagués estat també molt pertinent.

En conclusió el fet metropolità i la seva dinàmica és un fet incontestable. Que el repte metropolità implica el conjunt de la Vegueria del Penedès també ho és. Que cal que el repte metropolità superi la dicotomia centre-perifèria, i s’enriqueixi dels diferents punts de vista més enllà de Barcelona i els límits de l’actual Àrea Metropolitana també és necessari i obligat. Des del Penedès cal que treballem aquesta òptica metropolitana i aquest fet metropolità des del nostre propi punt de fuga, aquesta també és una obligació, tota nostra.

Esperem que des dels òrgans directius del Pla Estratègic Metropolità siguin sensibles a la diversitat, i entre tots enriquim un gran projecte.

 

@jaumecasanas

 

Marisa, Bon Voyage.

31 maig

Te has ido, i t’has endut un trosset de molta gent, de tota la gentada que et coneixia. T’has endut un tros de Cunit, aquell Cunit que vas teixir des del taulell del Centre de Lectura del Casal i de la Biblioteca nova.

Els primers records que tinc són de quan es va obrir la Biblio del Casal, als estius que venia amb la iaia a buscar còmics, del Tintin i del Massagran, per passar les tardes que no anàvem a la platja.

El carnet marró, que feies amb la teva cal·ligrafia, diria que era el numero 86, corre per les estanteries de casa del pares, i cada cop que el veig me’n recordo d’aquells estius.

Desprès em venen a la memòria les tardes que passàvem a la biblio tota la tropa que anàvem a l’institut de Calafell o a les monges del Vendrell. El Juani, el Sergi, l’Àlex, la Montse, la Eva, la Paz, la Marta… veniem a fer els deures i a passar les tardes a un edifici que era el centre neuràlgic del poble. Me’n recordo que et fèiem tornar boja de vegades.

Arriba la universitat i em poso a fer Història a la Central, i venia a estudiar a la biblio i aprofitava per comentar llibres i temari. M’explicaves la teva època de l’Autònoma estudiant història, parlàvem de professor i de períodes històrics.

Me’n vaig anar d’Erasmus quasi 10 anys, i me’n recordo que quan tornava per nadal o pasqua, sempre tenia l’oportunitat de passar a saludar-te, que m’expliquessis com estava i com canviava el poble, i veiem com s’anava fent petita aquella biblioteca que portaveu tu i la Montse. No perquè fos petita, no es feien coses…. però el centre de lectura  de Cunit per 2000 persones ara donava servei a 10000 persones, i això només ho podíeu fer vosaltres, amb la vostra energia i la vostra vocació.

Passava per la Biblio a buscar les famoses pegatines de Cunit amb la Q, que desprès enganxava per diversos indrets i ciutats d’Europa que visitava, sempre em deies, però para que quieres tantas pegatinas? Per promocionar el nostre poble.

Me’n recordo del cafè que vam fer a Paris cap al 2006, quan vas venir a una visita d’uns amics i jo aquell any vivia allí. Vam quedar a l’Opera, i vam fer un americano i un expresso, un de molts que hem fet, però aquell va ser especial, me´l guardo amb molt record, em vas dir, has de decidir que vols fer i que vols ser!

Al 2009 vaig tornar a Cunit, i tu sempre al peu del canó. I van fer una biblio més gran i més nova, però la Biblio a Cunit eres tu, sense la Marisa, la Biblio no era la biblio. I al 2011 vaig entrar de regidor i em va tocar portar la Biblio.

Vaig voler portar Cultura i Patrimoni des del primer moment, i et vas tornar a posar al capdavant de la Biblio. Parlàvem que havíem de fer de la Biblio el nostre Centre Pompidou de Cunit. Exposicions, activitats, punt de trobada i sempre amb un pressupost de postguerra, però sempre endavant.

Quan et vaig dir que vaig parlar amb el Santacana per muntar el NeoParc, i em vas dir un Neo que? I desprès el vas ajudar a tirar endavant, como no, memorable la visita que ens van fer i lo bé que ens ho vam passar.

Quan sempre ens queixàvem dels murs de grafitis que donàvem mala imatge, i et vas posar en contacte amb el Julen W, per decorar la biblio amb cares i dibuixos, brutal Marisa.

I teníem més projectes , y lo sabes, per continuar fent de la biblio el nostre Pompidou.

Però aquest últim any m’agradava venir a les tardes dels dijous a la bebeteca amb la Yolanda i desprès la Teresa, venia jo amb la meva filla, a la que vas fer-li el carnet de la biblio només néixer, tota una declaració d’intencions, i tu amb el teu net. I compartíem una tarda per nosaltres amb ells, sense parlar de feina.

L’última cosa que vam fer va ser el show cooking de la cuina de pastor. Només em vas demanar una cosa, que no quedes la biblioteca impregnada d’olor a menjar, que la Biblio era la Biblio, que no acabaves de veure però que ho fes. I aquell dia no vas venir, i se’m va fer molt estrany, perquè no faltaves mai a cap activitat, vaig tornar a casa preocupat.

I ahir la Montse em va dir que t’havies marxat. L’únic que et puc dir és que tinguis un bon viatge Marisa.

Com diuen a Itàlia, come te nessuno mai.

à Bientôt.

La descentralització de Catalunya, per una Catalunya federal

22 maig

El debat territorial a Catalunya sembla que reneix, el COVID19 ha despertat les contradiccions catalanes sobre la concepció de Catalunya, com a territori.

És veritat que els problemes són estructurals, i que la tasca per afrontar-los no serà gens fàcil, però això no treu que el debat s’ha de fer, i les decisions s’han de prendre. No podem continuar tenint un país, dividit en províncies del 1833 i en comarques del 1936.

Aquesta distorsió espacial i temporal provoca moltes externalitat negatives, voler gestionar un país amb unes eines antiquades, l’únic que fa és alentir-lo, i l’únic que provoca és que les forces centrifugadores del centralisme guanyin terreny.

Anem al fons de la qüestió. A Catalunya, i amb molta raó, sempre s’ha criticat el centralisme de l’Estat envers el nostre país. La concepció de l’Estat-Nació sempre ha estat un model centralitzador i amb una continua evolució centralitzant. Però i Catalunya, com gestiona la Generalitat el seu territori i les seves polítiques? És Catalunya un territori descentralitzat? Barcelona és una capital i exerceix la capitalitat del país amb una matriu diferent a com ho fa Madrid?

Aquestes preguntes han de tenir respostes, i nosaltres intentarem posar-hi llum. Catalunya té una llei regional que està suspesa, per tant no té regions a la practica. Estem parlant de la llei de Vegueries que el Parlament va aprovar al 2010 i que va modificar al 2017. Aquesta llei, que creiem que és molt pertinent pel país, proposava fusionar les Diputacions i les comarques, i que entre els municipis i la Generalitat hi hagués un únic ens administratiu , les Vegueries, les Regions. Amb la voluntat de reduir ens administratius i amb l’objectiu de ser una administració més àgil i modernitzadora. La voluntat hi és, però no s’ha materialitzat, i la regionalització de Catalunya no pot reposar en les quatre diputacions de 1833.

Les futures regions de Catalunya haurien de tenir el seu propi govern i el seu propi parlament, com tenen avui dia les Diputacions i els consell comarcals. Haurien de tenir la seva pròpia capacitat de representar-se, políticament, i de gestionar el seu propi territori, de la mà i en col.laboració del govern central, en aquest cas el de la Generalitat de Catalunya, ara això no passa.

Curiosament al 2010, tot i que es va suspendre la Llei de Vegueries, es va aprovar una Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que dotava a aquest territori d’una certa autonomia en competències importants. També dotava d’uns pressupostos i d’unes competències, en resum que l’AMB esdevenia l’única regió del país de facto.

Mentrestant la resta de territoris continuàvem sense poder desenvolupar estratègies territorials adequades als interessos de les diverses regions del país, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu-Aran, Catalunya Central, Penedès, Girona, Terres de Ponent, Camp de Tarragona… aquestes regions continuaven supeditades a les voluntats de la Generalitat, sense autonomia, sense pressupostos territorials, pur centralisme jacobí. Han passat 10 anys i seguim igual.

Per què la gent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, poden tenir la seva autonomia regional (Que tenen tot el dret), i la resta de territoris de Catalunya no podem tenir el mateix tracte? Perquè la regió del Camp de Tarragona no pot gestionar la seva mobilitat com ho fan a Barcelona? Són preguntes que ens fem i que la resposta va a parar a aquesta manca de regionalització del país.

No podem continuar tenint un model de país centralitzat. No podem decidir com ha de ser el Pirineu, el Penedès, la Catalunya Central, des de Barcelona, ens cal autonomia, ens cal posar els pilars del futur d’una Catalunya Federal.

No podem fer un discurs cap a Madrid, i negar-ho en clau catalana, ens fa mal, ens fem mal.

 

@jaumecasanas