Avui diumenge va dir en David que era l’últim dia de servei al seu restaurant. Un establiment mític de Calafell, del Baix Penedès i, per mi, de Catalunya que tanca.
El Vell Papiol era quelcom més que un restaurant situat en el carrer més transitat de la comarca del Baix Penedès, el carrer del mig de Calafell platja.
En un món globalitzat que tots els llocs tenen les mateixes franquícies, el Vell Papiol era l’establiment que resistia, que ens transportava a una realitat única, pròpia, humanista.
De cuina tradicional i de territori, el Vell Papiol era l’exemple de cuina amb arrels, d’aquells restaurants on no anaves només a menjar, sinó que anaves a assajar un tros de territori, uns plats amb històries, i un d’aquells indrets on et posaven el paisatge a la taula.
Impulsor dels Terra i Taula, com no podia ser d’altra manera, un col·lectiu, que per mi, són l’intent més aconseguit d’explicar un territori, un paisatge, una cultura, amb l’alimentació i la gastronomia i el savoir faire acumulat de molts anys i experiències.
Amb el tancament del Vell Papiol posem fi a una història d’èxit. L’èxit entès com la persistència de lluitar per uns ideals, de la resistència a continuar cuinant seguint la tradició i les experiències familiars de pescadors i restauradors de Calafell platja.
Un Calafell platja que com el conjunt de Calafell i de la resta de pobles del Penedès Marítim no para de créixer i de transformar-se, amb el perill de perdre les arrels i la identitat pròpia. El mèrit de l’existència del Vell Papiol era la resistència a no perdre la identitat gastronòmica de Calafell, i del que en David em va dir ahir, la mar de Calafell.
La mar de Calafell és el tros de Mediterrani que va de Vilanova i la Geltrú fins a Torredembarra. Davant de Cunit moltes vegades trobem pescadors feinejant, i ho fan a la Mar de Calafell. Doncs el Vell Papiol representava això la Taula de la Mar de Calafell. A Cunit els avis sempre explicaven com venien els pescadors i gent de Calafell a portar peix al poble a canvi dels productes dels pagesos de Cunit. Antropologia pura.
Calafell és un dels municipis que millor a sabut conservar el patrimoni material i immaterial. En Joan Santacana ha estat i continua essent un mestre i un referent de la cultivació del patrimoni al Penedès. Segur que trobaran un espai, un relat, per poder salvar el patrimoni immaterial que representa el Vell Papiol i el que gira al seu voltant. Al costat de la Confraria de Pescadors hi hauria d’haver quelcom que expliques la gastronomia de la Mar de Calafell, i ningú millor que en David per fer-ne i ser-ne un dels seus divulgadors.
Molta sort David i família.
JAUME CASAÑAS 
Deixa un comentari