No podia tenir millor lema la propera manifestació del dia 7 de febrer. Una manifestació per materialitzar una emprenyamenta prolongada sobre el mal servei ferroviari a Catalunya.
En clau territorial, en clau de Sud de Catalunya, aquest lema es podria transformar, i podríem dir que Sense trens no hi ha present.
El maltracte ferroviari d’aquesta part del País fa molt anys que s’arrossega i ja fa molt de temps que ens està condicionant el present.
És ridícul que l’autoanomenat sistema de Rodalies del Camp de Tarragona compti amb només un tren que va i ve per les vies en diferents horaris, però només un tren. Inexistent les connexions entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre o el Penedès, que no siguin els serveis que tenen una lògica barcelonina.
Entre les 5:44 i les 11:00, només hi ha 4 trens que connectin Tortosa i les Terres de l’Ebre amb Tarragona. El mateix nombre de trens connecten la Riber d’Ebre amb Tarragona i Reus. Per la banda de la Conca de Barberà són 3 els trens que connecten la comarca amb Tarragona. Des del Penedès trens directes cap a Tarragona cap ni un, només ens queda la carambola o el triple salt mortal de la combinació a Sant Vicenç de Calders.
Entre les tres Vegueries del sud de Catalunya, Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, som més de 1.200.000 habitants. Més d’un milió d’habitants que es mereixen una proposta de transport públic ferroviari pensada des del territori i sense passar per Barcelona.
No deixa de ser un oxímoron parlar de Rodalies Catalunya quan només es pensa en el Rodalies de Barcelona.
És per això que el caos ferroviari que estem vivim al de país és un drama, però quan passes del Llobregat el drama del futur es converteix en el malson del present.
La mancança ferroviària del sud de Catalunya, ens condiciona el present i ens hipoteca el futur. Cal compartir entre tots els agents, siguin polítics i socials, una estratègia conjunta. Una estratègia que impulsi un nou mapa ferroviari del Sud de Catalunya.
I des de Barcelona ens diran que no es pot, que val molts diners…però la resposta del sud de Catalunya ha de ser una sola, amb un orgull del territori dir que el futur ferroviari es decideix aquí, i no en un despatx de Barcelona.
Que ja n’hi ha prou, que ha arribat el moment de dir que el Sud de Catalunya es mereix més, molt més, i que la solidaritat amb el conjunt del país està més que demostrada, ens cal un retorn, una devolution, un compromís cap al sud i la seva gent per part del Govern.
Ho hem d’exigir tots plegats.
JAUME CASAÑAS 
Deixa un comentari