JAUME CASAÑAS

Aproximadament durant 700 anys, des del segle XII fins al 1833, el Penedès ha estat un territori que ha compartit una unitat històrica, geogràfica i administrativa. Diem fins l’any 1833, perquè va ser l’any que es va aprovar l’esquarterament de Catalunya en províncies, el Penedès va ser dividit ¾ a la província de Barcelona (Anoia, Alt Penedès i Garraf) i ¼ a la província de Tarragona (Baix Penedès).

Aquesta divisió provincial que s’ha consolidat al llarg del segle XX, s’ha institucionalitzat  des de la recuperació de la democràcia a Catalunya. Aquesta situació divisòria ha posat el Penedès al límit i la seva supervivència com a regió històrica i geogràfica de Catalunya està en perill.

La Vegueria del Penedès, que es va reconèixer l’any 2017, havia i hauria de ser l’oportunitat de relligar el Penedès, de recuperar la unitat perduda des de la provincialització de Catalunya del 1833. Però el resultat és inexistent, la Vegueria no existeix, la unitat no es recupera i la divisió es perpetua i s’accentua entre els dos Penedès.

Podem afirmar, doncs, que l’única via per tal de garantir el futur i la pervivència del Penedès, la seva essència identitària, geogràfica i històrica és agrupant les 4 comarques sota una mateixa província.

Però per què insistim en la necessitat de la unitat administrativa de les 4 comarques del Penedès? Per què diem que sense unitat el Penedès està en perill?

Des del 2000 observem, des del Penedès, un procés de metropolitització cada cop més pronunciat, virulent i triomfant respecte a la territorialitat pròpia del Penedès. Viles i pobles de les 4 comarques pateixen els efectes de la metropolitatzació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’acció de la metropolis es nota als municipis del Baix Penedès i el Garraf, al front marítim del Penedès, però també qualitativa i quantitativament a l’Alt Penedès i l’Anoia, i la cosa anirà a més. El creixement demogràfic i urbanístic del conjunt del Penedès en són els principals símptomes.

Cal tenir present que la unificació dins d’una mateixa província de les comarques del Penedès, permetria afrontar el procés de metropolitatzació des d’una unitat orgànica i proactiva. Fent prevaldre, per exemple, l’eina del Pla Territorial del Penedès com a eina que defineix quin ha de ser el futur territorial del nostre Penedès, amb una visió pròpia, respecte la pressió urbanística de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La unitat permetria també l’impuls d’una regió sanitària pròpia, una regió policial pròpia o una ATM pròpia per regular la nostra mobilitat.

Sense la unitat de les 4 comarques, la indefensió del Penedès respecte de la gran Àrea Metropolitana , és la crònica d’una mort anunciada. El Penedès, siguem clars, sense unitat no podrem afrontar el repte de la metropolitització amb garanties de poder vèncer aquest repte històric i vital del Penedès, sense unitat del Penedès tenim els dies comptats.

En resum, o el Baix Penedès passa a la província de Barcelona amb la resta de comarques penedesenques o el futur del Penedès està en perill, no podem continuar amb l’actual status quo de divisió provincial.