JAUME CASAÑAS

Començàvem la setmana amb la viralització d’unes afirmacions per part del President de la Generalitat Salvador Illa sobre la necessitat de “Densificar Catalunya” per tal de donar resposta a la crisi habitacional que estem patint com a País.

Al cap de pocs dies, l’alcalde de Barcelona, va sortir a defensar aquesta afirmació del President Illa, compartint la mateixa línia estratègica de dibuixar quin ha de ser el futur del País.

Fa mesos que venim advertint que Catalunya té un seriós problema de futur en tant que Nació. També portem temps alertant que s’està produint un trencament intern a Catalunya, alimentada intencionalment per alguns, que dibuixa un País partit en dues realitats ben diferenciades.

Dues Catalunyes, una de metropolitana, que sembla interessar molt al govern, i una altra Catalunya més enllà de la Metròpolis.

Les dues Catalunyes, el somni húmid de qui té com objectiu desnacionalitzar Catalunya, que Catalunya esdevingui una comunitat autònoma més, dins de la homogeneïtzació de l’Estat espanyol.

El repte que té Catalunya com a Nació els propers anys, segurament sigui el repte més estratègic i més difícil que s’hagi trobat el País d’ençà 1714. La revolució demogràfica que estem patint està condicionant els pilars fonamentals de la Nació.

No podem passar de 6 milions a 8 milions, ara hi ha qui en defensa 10 milions sense ser conscients del que està en joc. La crisi de mobilitat, la crisi dels serveis públics, la crisi d’habitatge…són tot senyals que l’estructura nacional trontolla. No podem mantenir aquest creixement demogràfic sense posar en risc els pilars bàsics de la nació catalana.

No ens enganyem, que no ens facin triar entre la Barcelona Capital Global, o la Barcelona Capital de Catalunya. Barcelona no podrà competir mai a nivell Global per la senzilla raó que no és la Capital d’un Estat. Per molt relat que ens vulguin donar, Barcelona només tindrà un protagonisme Global si continua sent la Capital d’una nació, una nació forta i cohesionada, que ara està, com dèiem, en el període més delicat dels darrers 300 anys.

Catalunya, gràcies a la seva consciència nacional, ha estat, i ho continua sent, la Nació, sense estat, més potent d’Europa. Ho continua sent, molts enyoren els anys 80 i 90 on encara ho érem més. La revolució demogràfica està posant en perill aquesta consciència, consistència i cohesió nacional.

Això no va de Densificar, si densifiquem aprofundirem la divisió interna de Catalunya i debilitarem la Nació.

Això va d’equilibrar i de cohesionar Catalunya, empoderant les seves regions. Que siguis on siguis, a Les Garrigues, a la Terra Alta, al Baix Penedès o a la Garrotxa tinguis les mateixes oportunitats i el sentiment que formes part de quelcom més gran i superior, que és una Nació, que és Catalunya, entesa com s’ha entès els darrers mil anys.

Aquest és el repte, aquesta és la lluita.