jaume casañas

Aquest dijous ha tingut lloc al Vendrell un debat molt interessant. Una jornada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, per parlar de les relacions del Baix Penedès i la Metròpoli.

Una jornada on gent del Baix Penedès i del conjunt de la Vegueria del Penedès donaven el seu parer sobre els reptes metropolitans de la nostra comarca.

El que va quedar molt clar, és que el futur del Baix Penedès vindrà determinat per la quantitat i la qualitat de les seves relacions amb l’Àrea metropolitana de Barcelona. Un altre aspecte que va quedar molt clar, va ser la determinació del Baix Penedès i de la Vegueria del Penedès, de voler dir la seva, i d’entendre aquesta relació o evolució metropolitana des d’una òptica pròpia.

Som conscients que el nucli, el core, de la regió és Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, però som conscients i veient les necessitats i urgències del canvi climàtic, que hi ha d’haver una reinterpretació dels processos territorials, i la Vegueria del Penedès és estratègica i determinant per aquesta reflexió.  No només pel que suposa de complementarietat pel conjunt de la regió metropolitana, sinó perquè volem dir la nostra, i nosaltres la metròpolis la veiem amb uns altre sulls, ni millors ni pitjors, diferents.

Uns altres ulls que són més sensibles a la conservació del paisatge, a la importància del sector primari, a la necessitat de reindustrialitzar la nostra regió ordenadament, a la millora substancial del ferrocarril i de les seves infraestructures. A la millora i implementació de lògiques pròpies en termes sanitaris i de seguretat i emergències, i un llarg etcètera.

En definitiva, volem ser part del procés de metropolitització de Catalunya, però ho volem fer amb un mirada pròpia, des de la penedesitat intensa, la nostra manera d’entendre el món, la vida i el nostre territori.

No som perifèria, som un dels centres.

@jaumecasanas

El passat dilluns crec que força gent de la comarca, i també del conjunt del país, va poder veure el gran programa del Quim Masferrer del Foraster a TV3.

La veritat que sempre esperes que el programa parli d’algun poble que coneixes i en aquest cas era un poble del Baix Penedès, la nostra comarca.

L’episodi del Montmell crec que va ser molt emotiu i descobridor. Emotiu perquè parlava d’indrets  de la nostra comarca com Marmellar, que ja no estan habitats, i descobridor perquè parlava de la Serra del Montmell, que és un gran pulmó verd i un reclam turístic de primer nivell, a vegades desconegut per molts de nosaltres.

La veritat que quan vaig estar veient el programa vaig sentir ràpidament un sentiment d’orgull per aquesta terra. No només perquè hi veia paisatge quotidians i que han format part també de la meva història, sinó perquè hi sortia gent que conec. Gent, molt bona gent, que treballa per defensar una manera de veure, entendre i viure el Baix Penedès.

La Lucia, en Gerard i el Jaume, membres de Terra i Taula, elaboradors que transmeten passió en els seus productes, tothom ho va poder veure.

També vaig flipar amb la repercussió que hi va haver a twitter, on alguns comptes del territori traslladaven també l’autoestima que moltes vegades ens manca al Baix Penedès.

Som una comarca sovint oblidada per les administracions, i ens ho hem de fer tots sols, però també, i no ens cansem de repetir, som una comarca amb un potencial enorme, i on s’hi viu molt bé.

L’autoestima baixpenedesenca s’ha de treballar i s’ha de posar en valor, només nosaltres amb el nostre esforç i la nostra incansable actitud de penedesitat podrem superar els nostres reptes col·lectius.

Gràcies El Foraster, gràcies Quim.

El passat dimecres va tenir lloc una interessant jornada al voltant del Pla Territorial del Penedès organitzada per la infatigable gent de la associació Pro Vegueria Penedès.

Una jornada que no només volia posar l’accent en aquest instrument de planejament sinó denunciar també la seva inacabable tramitació.

Nosaltres ho volem explicar i denunciar com un enèsim compromís del Govern de la Generalitat, incomplert, vers la Vegueria del Penedès i la seva gent.

Un Pla Territorial que s’havia de començar a tramitar al 2010, quan el Govern tripartit (PSC, ERC i ICV) volia consolar la demanda de la Vegueria Penedès amb un simple reconeixement d’Àmbit de Planificació, sense reconèixer els anhels dels penedesencs i penedesenques que volíem la Vegueria. Tot i això no es va desplegar cap tipus d’instrument per l’elaboració del Pla Territorial.

No va ser fins al 2014 que el Govern de la Generalitat va començar els tràmits d’elaboració, i passats més de 7 anys de treballs, encara no tenim ni l’avantprojecte. Un retard que no només desvirtua la feina feta aquest 7 anys, amb trobades, debats i processos participatius, sinó que no dona resposta a les necessitats del territori de la Vegueria atrapats en plans territorials encara més vells i obsolets.

No deixa de ser curiós aquest retard continu dels compromisos del Govern amb la Vegueria del Penedès, l’exemple de les Delegacions del Govern és un déjà vu, sembla que desprès de 5 anys del que tocaria les tindrem.

Recordar que la Vegueria del Penedès és el territori que més creix demogràficament, que més pressions metropolitanes pateix, i en conseqüència és el territori que més aviat necessita un planejament propi per regular creixements i desenvolupaments industrial, inserits en un context del 2022 no de mitjans del 2000 com succeeix actualment.

Creixements demogràfics i urbanístics, projectes de reindustralització Can vies- Sant Marçal, ampliació IDIADA, AGROPARC PENEDÈS, PDU Litoral, són processos que cal que tinguin una lògica de conjunt, del conjunt de la Vegueria Penedès. doncs aquesta lògica fa 7 anys que es treballa però no es materialitza.

Esperem que el Govern desencalli la situació i tanqui el Pla Territorial del Penedès i tracti a la Vegueria del Penedès com la resta de Vegueries del país, no som més que la resta però tampoc menys.

@jaumecasanas

Els números són molts clars, el Baix Penedès és la comarca que més creix de Catalunya. Aquest podria ser un titular de finals del 90s del segle passat o de principis del 2000s, però no és una realitat del 2022.

110.439 baixpenedesencs i baixpenedesenques a 1 de gener del 2021, penseu que segurament ja data d’avui, ja haurem superat amb escreix aquesta data, però fins a finals d’any no tindrem les dades oficials.

El front marítim del Baix Penedès és la locomotora d’aquest creixement, però enguany no son menyspreables les dades d’alguns municipis de l’interior, sobretot els que tenen urbanitzacions, com són La Bisbal del Penedès i El Montmell. També la resta de municipis de la plana penedesenca creixent considerablement, exceptuant el de Llorenç, que coincideix en ser el municipi amb menys terme municipal i amb una trama urbana que no creix des de fa anys.

Que ens diuen aquestes dades? La primera de totes és que la comarca és un territori atractiu. Atractiu en oferta habitativa, en comunicacions i en qualitat de vida. Sinó la gent no vindria, i triaria altres destinacions. La segona dada important, és veure com aquest creixement migratori, entens com a moviment poblacional de persones que provenen d’una destinació concreta, la majoria d’ells provenen de la part central de l’àrea Metropolitana de Barcelona. És buida el centre, i s’omple la tercera corona metropolitana.

La problemàtica d’aquest creixement recau en dos aspectes. La manca de capacitat de la Generalitat d’acompanyar aquest creixement demogràfic amb un augments dels serveis públics a la comarca. Estressant  els serveis sanitaris, educacionals de seguretat etc, i deixant la responsabilitat als Ajuntaments, que no tenen moltes competències al respecte. I per altra part, la manca de capacitat de la comarca de generar llocs de treball que acompanyin a aquest creixement demogràfic, convertint i condemnant el Baix Penedès a la seva consideració de comarca dormitori.

Els Ajuntaments tenen les competències i disponibilitats pressupostaries ben definides, i el Consell Comarcal és un ens finalista no té molt marge de maniobra en aquest sentit. La responsabilitat a donar resposta recau en el Govern de la Generalitat. Des del territori ja fa temps que demanem una mirada especial cap al Baix Penedès, una discriminació positiva cap a questa comarca.

Els creixements son constants i caldria un espai de coordinació entre institucions (Ajuntaments, Consell, Diputacions i Generalitat) competents per tal de donar resposta a la ciutadania, deixar tot el pes als Ajuntaments, no és la millor de les solucions doncs no tindrem la capacitat de donar totes les respostes a les necessitats de la ciutadania.

Comencem l’any amb bones noticies, cerquem de trobar bones soluciones.

#ElBaixPenedèsExisteix

Aquesta setmana s’ha publicat un estudi de l’IDESCAT sobre la població a Catalunya. Són dades sobre estimacions de població. Dades definitives, a 1 de gener de 2021.

En aquest estudi hi ha dues dades importants. La primera dada és que la Regió Metropolitana, territori que conformen les comarques del Barcelonès (que ja no existeix), el Baix Llobregat, el Maresme i els dos Vallessos, perd població, essent l’única regió de Catalunya que perd població. La segona dada és que la Vegueria del Penedès creix un 14.3%, la segona en valors relatius, i la primera en valors absoluts.

Aquesta complementarietat entre el decreixement d’una i el creixement de l’altra té un perquè. Demostra la estratègica posició i relació entre el Penedès i la Regió Metropolitana. Però sobretot, constata que la Vegueria del Penedès, esdevé l’espai vital, que diuen els geògrafs, per tal de garantir un futur competitiu, de creixement i de posicionament global, primer de la ciutat de Barcelona, i desprès de la seva Àrea Metropolitana.

I aquesta condició d’espai vital de la Vegueria del Penedès per part de Barcelona i el seu entorn és el que provoca el continu creixement del Penedès. I no nomès el creixement demogràfic, sinó la creixent interacció econòmica entre les dues regions; La demanda d’implantació d’espais logístics, la recerca de terrenys per inversions estratègiques i  l’augment de la construcció, que esdevé una industria que es retroalimenta del creixement demogràfic.

Que podem fer des de la Vegueria del Penedès per tutelar aquesta relació desigual entre una de les regions més potents d’Europa i la més potent del Mediterrani, i la Vegueria del Penedès que condiciona la nostra capacitat de gestionar el nostre territori i el nostre futur?

Hem de parlar del Govern de la Generalitat, que té en un calaix la Llei de Vegueries, única proposta legislativa per REGIONALITZAR Catalunya, i perquè cada regió pugui tenir un govern que gestioni legítimament la seva regió, el seu futur i els seus reptes geogràfics.

Ara per ara, tot depèn de Barcelona per partida doble. Per la ciutat i la seva Àrea Metropolitana i per ser la seu de la Generalitat de Catalunya, un Govern que continua funcionant amb un model centralista i centralitzador, dels més centralistes d’Europa.

 A la Vegueria del Penedès necessitem imperativament, capacitat de autogestionar a nivell regional els nostres reptes. Vist que no podem tenir un govern regional, perquè la llei de Vegueries no està implementada, hauríem de crear un espai, un òrgan que ens permeti compartir estratègies i sumar esforços.

En cas contrari, aquest creixement i la influència de Barcelona augmentarà desmesuradament els propers anys, i el futur de la Vegueria del Penedès quedarà condicionat a voluntats alienes.

@jaumecasanas

Aquesta setmana ha ressorgit la polèmica, per enèsima vegada, de la relació entre el Baix Penedès i els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

Un cop més, menystinguts i maltractats. Molta gent pensava que amb un President de ERC la cosa canviaria, però no ha estat així.

Aquest fet demostra que el tema del Baix Penedès el menysteniment pressupostari és un tema transversal, i que si nos ens organitzem des de la comarca, amb unitat i estratègia compartida, tot seguirà igual.

Però avui no us vull parlar d’això. No em vull fer meu un discurs victimista i que veu el Baix Penedès com un simple territori perifèric sense personalitat, identitat ni futur. El Baix Penedès no és així, no és això.

Us vull parlar de futur, d’oportunitats, de jovent, del futur del Baix Penedès i les seves persones.

Dimecres vam presentar un projecte de “Miradors del Baix Penedès”, un exemple del que denuncien a les xarxes els que sempre diuen que el Consell no fa res, que no sabem treballar en equip…aquest cop ho hem fet, i s’ha de posar en valor. Però tampoc us vull parlar del projecte en si.

Vull parlar del projecte pel valor afegit que hi ha al darrera, un valor afegit 100% baixpenedesenc. Un projecte realitzat, supervisat i coordinat pel Robert Vallès de La Bisbal del Penedès. Un jove geògraf de la comarca, aficionat a la bicicleta i als esports, amb un alt coneixement del territori. Un coneixement que es transforma en estima, en voluntat de divulgació i al final, en la feina ben feta.

Ens hem de sentir orgullosos d’aquesta generació de baixpenedesencs i baixpenedesenques que puja, que seran els que agafaran el relleu i els que hauran de garantir que la penedesitat, en aquest la baixpenedesitat, és a dir, la manera d’entendre el mon i la vida, vista des del Baix Penedès, perduri al llarg del temps, com fruit del llegat dels nostres avantpassats i resultat d’un procés vital de relació amb la terra que hem de ser capaços de transmetre a les generacions futures.

No tot està perdut al Baix Penedès, el Robert i la seva generació són dignes del futur que ens espera.

Gràcies Robert per la feina feta i perquè amb tu també hem après coses.

A disposar.

@jaumecasanas

Dimecres al Vinseum, la Vegueria del Penedès va marcar una altra fita històrica. La incansable feina i l’insubornable esperit de servei al Penedès de l’Associació Pro Vegueria Penedès, va tornar a donar fruits.

Un debat amb la presència dels 4 alcaldes i alcaldesses de les capitals comarcals de la Vegueria, on es parlava de futur. Un futur marcat per una idiosincràsia pròpia, amb un valor afegit que representa la futura configuració del desplegament dels Serveis Territorials del Govern a la Vegueria del Penedès.

Un desplegament que reconeix la singularitat d’aquest territori. una vegueria amb un marcat model descentralitzador que pivota en les 4 capitals comarcals, i en les 4 comarques que la conformen. El tàndem capital-comarca marca la diferència amb la resta de vegueries que continuen apostant per un model centralitzador amb una única seu.

Hem d’aprofitar les oportunitats del present. La Vegueria del Penedès s’ha de desplegar en un context post COVID. On la digitalització i la socialització de la tecnologia ens ha permès superar reptes i esquemes mentals que no pensàvem que ens tocaria viure encara.

Com ve recordaven els alcaldes, la Vegueria ha de ser una eina útil per la ciutadania. Una eina que millori la seva relació amb el poder polític del govern i la gestió del nostre territori. una eina, en fi, que sigui entesa com un mecanisme per millorar la seva qualitat de vida.

No ens podem quedar només amb la idea que la Vegueria suposa un nou nivell administratiu, hem de ser valents, plantejar la superació de les diputacions, i apostar per noves administracions més modernes i més properes al ciutadà.

La Vegueria del Penedès de les 4 capitals i les 4 comarques ha d’anar en aquesta línia, és un dels reptes de futur més propers que tenim com a societat al Penedès, afrontem-lo des de la suma de sinèrgies.

@jaumecasanas

El passat dissabte van començar oficialment l’Any de Mir Geribert. Un any de conferències i torbades dedicades al mite de Mir Geribert, el noble penedesenc que es va intitular Príncep d’Olèrdola i que va desafiar la casa comtal de Barcelona, a cavall dels segles XI i XII.

Vagi per endavant les felicitacions a l’Ajuntament d’Olèrdola i al comitè científic encarregat de desenvolupar les activitats. La recuperació de la memòria i de la història a vegades no es valoren prou, però en aquest cas, esdevé imperativament necessària la seva divulgació, el cas del Mir Geribert és tot un símbol del passat però també del present i del futur d’aquesta terra.

La conferència del Doctor en Història Medieval Jose Enrique Ruiz-Domènech va ser una lliçó magistral, que no només ens introduïa  la figura de Mir sinó que connectava el present amb el passat , fent uns salts temporals del tot exemplificadors.

El punt, per a mi important, és quan en Ruiz-Domenèch, parlava del Mir Geribert com a geògraf, com a visionari del que havia de ser el Penedès, com a defensor a ultrança d’aquesta terra, respecte a la concepció erràtica, segons ell, que ´es tenia del Penedès per part de Barcelona i el seus comtes.

Mir Geribert entenia el Penedès com un territori d’oportunitats, com un territori de contacte, dinàmic i amb una inèrcia pròpia que havia de ser la clau del futur de Catalunya. En canvi, des de Barcelona s’entenia el Penedès, com un territori de frontera, una perifèria que només servia per parar els cops de les Ràtzies musulmanes, sense cap tipus de concepció pròpia ni respecte de la seva idiosincràsia.

També explicava Ruiz-Domènech, com gràcies a l’empenta d’en Mir Geribert, el Penedès va ser el cap de pont per acabar la reconquesta catalana, el que va passar al Penedès va servir per conquerir en rapidesa els territori entre el Gaià i l’Ebre, es va recuperar la independència eclesiàstica i es van posar les bases del que hauria de ser la Gran Corona d’Aragó, entesa com a imperi mediterrani.

Doncs, així que la història del Mir que tan agradablement ens va explicar en Ruiz-Domenech, ens va servir per recordar que la lluita per la dignitat penedesenca ve de lluny. Que la confrontació envers un model barceloní del Penedès i allunyant de les voluntat dels propis penedesencs continua vigent avui dia. La lluita per una vegueria pròpia no ha estat, no és i no serà, res més que continuar amb la tasca de Mir Geribert de lluitar per una penedesitat.

Una penedistat, entesa com l’essència del Penedès, una visió i una manera d’entendre la concepció del món i la vida, entendre l’entorn, el paisatge, el patrimoni i la natura; vist i concebut des del Penedès.

Gaudim doncs d’aquest any del Mir Geribert i aprenem la nostra història per afrontar millor el nostre futur.

Demà dilluns serà un dia històric. Per primer cop els 14 alcaldes i alcaldesses del Baix Penedès aniran a Barcelona a protestar davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. Una protesta amb un lema clar i precís; el Baix Penedès Existeix.

Una trobada de tots els alcaldes i alcaldesses, una unitat institucional que no s’havia aconseguit fins a dia d’avui, una unitat que reflexa un conjunt d’objectius compartits, més enllà de partits polítics, on el benestar i el progrés del territori aixopluga alcaldes de diferents formacions polítiques.

Anem a Barcelona per denunciar els greuges de la nostra comarca, la manca d’inversió del Govern de la Generalitat els darrers anys, ja n’hi ha prou.

Anem a Barcelona per exigir un compromís del Govern i del Parlament del país cap al Baix Penedès. No podrem acceptar uns altres pressupost del Govern on es menystingui la comarca i on no s’afrontin els reptes de futur del Baix Penedès.

El 2022 ha de ser l’any que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya reverteixin un greuge i una discriminació negativa cap al Baix Penedès. El 2022 ha de ser l’any de la discriminació positiva cap a la nostra comarca, amb l’únic objectiu de recuperar el temps perdut.

Per això ens mobilitzem, i per això volem manifestar ben alt a Barcelona, capital del país i seu dels òrgans de govern de Catalunya, que hi ha un territori, un indret de Catalunya que es diu Baix Penedès, i que existeix i que existim.

La unitat institucional de la comarca, ha d’existir i ha de persistir, els hi devem als nostres conciutadans, a tots i totes. Aquest és el primer pas d’un camí que ens ha de portar a recuperar el temps perdut i a fer-nos respectar davant del Govern.

El Baix Penedès Existeix

Dia històric i alegria a mitges, els peatges de les autopistes AP7 i AP2 han estat aixecats degut a la fi de la concessió de 50 anys que tenien. És una bona gran noticia pel Penedès Interior, però al Penedès Marítim continuem pagant, pagant molt, i la concessió acabarà al 2039.

Al Penedès Interior s’ha de treballar per exigir a l’Estat la construcció d’almenys dues sortides noves. Entre Vilafranca del Penedès i El Vendrell no hi ha cap sortida ni entrada. L’autopista està igual des de fa 50 anys i la sensació de tub és considerable. Unes noves sortides a l’alçada de Banyeres del Penedès i una altra que enllaci amb la C51 permetria augmentar la porositat de la via al tram de Vegueria Penedès entre aquestes dues capitals, i el Vendrell guanyaria una Ronda més que necessària.

La feina que queda per fer és a la C32 i al Penedès Marítim, una autopista encara de peatge fins al 2039, i dels més cars del país, i de titularitat de la Generalitat de Catalunya. És el Govern de la Generalitat qui ha de donar una resposta.

El territori s’ha mobilitzat, els alcaldes i, sobretot, la societat civil. Es van constituir el Pacte del Penedès Marítim amb unes exigències molt clares. Aconseguir la bonificació del 100% del peatge de Cubelles i del 50% al peatge de Vallcarca. El Govern del President Aragonès no ha complert amb les expectatives i ha proposar unes bonificacions del 70% pel peatge de Cubelles i del 40% pel peatge de Vallcarca.

El territori ha valorat les noves bonificacions i el nou model, però no veuen complertes les seves reivindicacions, i per això aquest setembre ens tornarem a reunir per coordinar la estratègia i per demanar al Govern que tingui previst pel pressupost 2022 els recursos necessaris per arribar als objectius del Pacte del Penedès Marítim, encara amb més raó amb un escenari de zero peatges a la resta del país.

També volem recordar que aquestes bonificacions eren temporals fins arribar al desplegament de la Vinyeta que sempre havien defensat des del Govern de la Generalitat. Segons diuen els mitjans de comunicació al 2024 s’ha d’implantar un nou sistema de pagament per us a tot l’Estat. No contemplem cap escenari que impliqui que la C32 mantingui el car peatge i quedi fora del nou sistema de pagament.

Quedar fora implicaria un greuge cap al nostre territori i els nostre pobles i la seva gent, que seria injustificable, el Govern de la Generalitat hauria de rescatar el peatge.

Continuarem treballant per superar un greuge històric de 50 anys de peatges al Penedès Interior i que durarà fins al 2039 al Penedès Marítim amb el peatge de la C32.

Si el territori treballa unit i amb una estratègia coordinada ens en sortirem, el Govern de la Generalitat ens ha de respectar i donar una solució, l’autopista és seva.

Volem una mobilitat segura i digna pel conjunt de la Vegueria del Penedès.

@jaumecasanas