jaume casañas

Acaba el 2019 i comença un 2020 amb molts propòsits, un dels més importants i més estratègics és el servei de Rodalies de Barcelona cap al sud, el que nosaltres denominem la Regió Catalunya Sud.

Segurament observant i comparant els altres Estats i regions urbanes europees, la seva qualitat de vida té, en part, una correspondència amb la qualitat del servei de Rodalies.

Però què li passa al servei de Rodalies Catalunya? Doncs que segueix funcionant com el Cercanias Barcelona, i què el canvi de nom de Cercanias Barcelona a Rodalies Catalunya no ha suposat un canvi qualitatiu en el servei, ans el contrari, el joc de la semàntica té aquestes coses. 

Cal que el model de Rodalies Catalunya superi el marc mental de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, i faci un salt qualitatiu i quatitatiu i que faci honor al seu nom, un servei de Rodalies de país, segmentat en regions, però una estructura d’Estat no un servei de metropoli.

És per això que la nostra proposta intenta posar al dia, i essent un xic agosserat, no gaire tampoc, el servei de Rodalies en clau de la Regió de la Catalunya Sud.

Reus, Tarragona i Sant Vicenç de Calders esdeven estacions centrals d’aquest sistema de Rodalies. També és fomenta la interacció amb les regions de les Terres de l’Ebre i el Penedès. I és posa en valor en clau Catalunya Sud, la intermodalitat i la interconnexió del servei de Rodalies amb l’Aeroport del Prat. 

Proposem les noves estacions de Penedès Alta Velocitat (AV), la del campus de Bellissens-Universitat. I deixem, en Stand by, la proposta del TramCamp per analizar les futures interaccions amb la nostra proposta de Rodalies Catalunya Sud. 

Eliminem la zonificació en la nostra proposta perquè creiem que el transport públic ha de tenir una tarificació igual per a tots els habitants, basada en trams quilomètrics (10,20,30 km, a partir de l’estació d’orígen) i en la freqüència d’ús independentment de la ciutat on tingui la residència, no com succeix actualment on hi ha usuaris que tenen uns preus depenent d’on tinguin la residència. 

Si realment volem ser una regió europea de referència cal que entre tots i totes les administracions fem una reflexió al respecte del servei de Rodalies, heus aqui la nostra proposta d’inici.

@jaumecasanas

Les conclusions de l’estudi del RACC en referència a les Zones de Baixes Emissions són demolidores; el model Barcelona col·lapse, i col·lapse també la zona més poblada del país.

Un estudi molt interessant que alerta, per una banda, dels límits del sistema territorial català i per altre, de la manca de planificació per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya alhora de planificar les polítiques de mobilitat i transport que es deriven de l’aplicació de la ZBE.

En referència als territoris que patiran les majors conseqüències, curiosament els més allunyats del centre, les típiques i tòpiques perifèries més allunyades de Barcelona, El Penedès, i el Maresme, sempre paguem les conseqüències els mateixos.

Tornem a repetir que les conclusions són alarmants, no pel titular sinó per les dades que han tractat. Prohibir l’entrada a Barcelona sense haver planificat una millorar dels serveis de transport públic de Rodalies i de Bus Express, és tota una temeritat.

En el cas del Penedès, són les línies de Rodalies i de Bus Express del Penedès Marítim, la R2Sud i les línies E14-E15-E16, respectivament, les que presenten les majors dificultats per absorbir la demanda que hi haurà amb les limitacions dels accessos.

Des del territori fa anys que hem avisat de la dificultat de tirar endavant un projecte com la ZBE sense millorar l’oferta del transport públic, sobretot, veient la demanda de mobilitat laboral i estudiantil que hi ha a la nostra zona cap a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana més pròxima.

L’alternativa al transport públic per qui pugui entrar a la ZBE tampoc és que sigui molt competitiva, des del punt de vista qualitatiu, la C32 l’autopista més cara, i la C31, una de les carreteres més perilloses amb el tram de les Costes del Garraf.

A part de totes les conclusions en termes de mobilitat i transport, l’estudi del RACC assenyala com la descentralització de Barcelona i l’Àrea Metropolitana a tots els nivells, però sobretot en termes de dependència laboral i de pols de coneixement, esdevé igualment necessaris per no col·lapsar tot el sistema urbà en el seu conjunt.

Des del Penedès reclamem que les institucions responsables de la posada en marxa de la ZBE repensin la posada en marxa fins que no hi hagi una proposta de millora del transport públic al nostre territori, per evitar un cop més que no paguem les conseqüències d’un model urbà que penalitza greument les perifèries.

@jaumecasanas

Hem començat la setmana amb una sana polèmica entre els alcaldes de Calafell, Ramon Farré i l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez.

El primer proposava la modificació dels límits municipals per tal de donar una lògica de gestió a una continuïtat urbanística dividida pels límits municipals. El segon proposava la creació d’una Àrea Metropolitana del Penedès Marítim, per tal de fer una gestió més sostenible i eficient.

Personalment crec que els dos tenen raó, en un sentit i en un altra, però la solució més fàcil i més eficient segurament sigui la de l’alcalde del Vendrell. És més fàcil crear una mancomunitat de serveis que no pas modificar límits i termes municipals que sempre topen amb la idiosincràsia de cada municipi, i són més difícils les gestions de les emocions.

La continuïtat urbana entre Sitges i Altafulla és evident des del punt de vista topogràfic. Segurament hi hagi moltes coses en comú, moltes problemàtiques i moltes solucions, però la continuïtat es un fet.

Ara bé, segurament hi hagi més grau de versemblança entre les realitat urbana i socioeconòmica que existeix entre Sitges i el Vendrell, i en un segon grau d’intensitat fins a Altafulla, per diversos motius que ara exposarem.

La mancomunitat de serveis podria ser una bona proposta de gestió, des de la Seguretat, els serveis de neteja i recollida de residus, les polítiques d’habitatges i la mobilitat, entre d’altres. Moltes vegades veiem com els serveis municipals queden condicionats pels límits municipals i si entendéssim tot l’entramat urbà com un únic ens de gestió segurament tots i totes en sortiríem guanyant.

Sempre hem defensar que la carretera C-31 és un eix cívic que uneix aquesta conurbació entre Sitges i El Vendrell. I també reconeixem que el tram de la R2Sud de Rodalies entre Sitges i Sant Vicenç de Calders, si milloréssim les freqüències podria ser un servei de metro, competitiu i sostenible.

Si la C-31 es convertís en un eix cívic (la proposta de la C-245 entre Castelldefels i Esplugues del Llobregat és un molt bon exemple) on poder implantar un servei de bus elèctric o tramvia que unís els municipis per on passa reforçaria aquesta sensació i aquesta concepció de conurbació. I seguiríem reclamant la C-32 com la Ronda del Penedès Marítim.

En fi, crec que seria bo posar sobre la taula aquestes idees entre els ajuntaments implicats, començar a parlar-ho, treballar-ho i posar fil a la agulla, els nostre ciutadans són els que sortirien guanyant en aquest sentit.

També cal dir que ja existeix un ens que ens podria aixoplugar a tots els municipis d’aquesta conurbació, aquest ens és la Mancomunitat del Penedès-Garraf.

@jaumecasanas

Desde que descubrí la geografía en Bologna de la mano de Franco Farinelli, en el final del verano del 2001, la curiosidad por entender el mundo no ha dejado de crecer. Entender el mundo que nos rodea, desde lo más cercano a lo más lejano, siempre con un punto de fuga, una perspectiva, un camino, el camino siempre es lo más importante nos decía Farinelli, el viaje.

Con Farinelli y su manera de explicar la geografía me enamoré de una tierra a oriente de la península itálica, otra península, la de los Balcanes. El Mediterráneo europeo es una cuestión de penínsulas.

Después de Bologna vendría Paris.

En la Sorbonne, quizás sin ser del todo conscientes o si, entre finales del siglo XIX y principios del siglo XX es donde se fraguó la intelectualidad de los eslavos del sur, sobretodo de los Serbios, pero también del resto de los yugoslavos. Con ellos acabó el orden mundial existente hasta la época, los imperios centrales iban a desaparecer, y el nacionalismo triunfaría.

Allí conocí muchos textos increíbles. Increíbles por su contenido y por su elaboración. Uno de los que más me impactó fueron los libros del geógrafo serbio, Jovan Cvijic, concretamente su La Péninsule balkanique, géographie humaine.

En La Péninsule balkanique, géographie humaine, describe de manera particularmente precisa la diversidad humana, física y política de la península balcánica, uno de esos libros que mientras lees, imaginas y reproduces mental y visualmente lo que está describiendo el autor. Para cualquier enamorado de los Balcanes, Cvijic es un imprescindible.

De vuelta de Paris a Cunit, mi pueblo.

Un día paseando por Barcelona, entré en la librería de La Central en el Museo de historia de Barcelona, al lado de la plaza del Rei. Ojeando libros, siempre me llamaba la atención todo lo que sonara a balcánico, encontré un libro sobre dos cosas que me gustan, una Paris, la otra Monastir. Monastir era el nombre como se conocía, en los Balcanes, la ciudad de Bitola actual, en lo que hoy, desde hace poco, se llama República de Macedonia del Norte, antes FYROM (Former Yugoslav Republic Of Macedonia), durante el periodo de Gaziel era parte integrante del Reino de Serbia.

Me leí la solapa del libro, y me interesó la historia, crónica de un reportero durante la Primera Guerra Mundial en los Balcanes. Tengo que reconocer que no conocía al autor, un tal Gaziel. Devoré el libro, y tuve la suerte de descubrir a Gaziel.

Me releí por segunda vez el libro, pero esta vez acompañado del móvil, donde tenía siempre abierta la App de Google Earth y donde reseguía las minuciosas descripciones del camino, del viaje, que Gaziel describía en su libro, una experiencia ya difícil de separar con los libros de Gaziel, siempre al lado un mapa o Google Earth, cosas de geógrafo.

Las descripciones de Gaziel me recordaron mucho a las descripciones que hizo Cvijic en su libro, Cvijic iba viajando por los Balcanes tomando nota, como un periodista, y Gaziel hacia lo mismo pero como un geógrafo.

A medida que iba leyendo libros de Gaziel, quizás por mi formación de geógrafo, me daba cuenta de la calidad geográfica de sus descripciones y de sus razonamientos. Leer las crónicas de Gaziel al lado de tratados de geopolítica de la misma época, no tienen ningún tipo de envida cualitativa. Gaziel era filósofo, periodista pero en el fondo Gaziel era, sobretodo, un geógrafo.

Personalmente Gaziel tiene un mérito, un gran mérito, el de proponerte una descripción lo más fidedigna de la realidad, darte indicios de un espíritu crítico, sin imponerte su punto de visto, y dejarte la libertad de que sea el lector, con su juicio propio, el que deduzca la verdad de las cosas.

Y leyendo y releyendo se me ocurrió la posibilidad de reconstruir el trayecto de Gaziel, de reconstruir un viaje, cien años después. Documentando por donde pasó, con quien trató, donde durmió, sobretodo, observar como los territorios, las gentes y la Europa que el describe hace 100 años haya cambiado o no.

Hacer un ejercicio de arqueología del paisaje, arqueología de lo geográfico con cien años de diferencia, a partir de un viaje gazielano. I encontrar a Gaziel, a Cvijic, encontrar el espíritu de los Balcanes.

Podréis seguir la aventura desde dos perfiles en redes sociales:

Instagram: @lospasosdegaziel

Twitter: @pasosdegaziel

✍🏻 Después de unas semanas de negociaciones, intentando encontrar puntos de encuentro con distintas formaciones políticas, el grupo de Impulsem Cunit hemos decidido apostar por un pacte de futuro, un pacto de investidura y de gobierno con el PSC de Cunit. Compartiremos proyecto, gobierno y alcaldia, pensando siempre en lo mejor para Cunit y sus gentes. ‪ ❤️🌴 #PensamosEnCunit #PensamosEnTi #ImpulsemCunitJunts#ImpulsemCunit ‬

✍🏻 El grup d’Impulsem Cunit teníem i tenim un compromís amb el nostre poble i la seva gent. No hem pensat en el poder, no hem pensat en les cadires, només hem pensat en el millor pel poble, en el millor projecte i en fer efectiu el mandat de 1.036 cunitencs i cunitenques que ens van fer confiança. #PensemEnCunit #PensemEnTu #ImpulsemCunitJunts#ImpulsemCunit

👣 El projecte municipal d’Impulsem Cunit comença. Un llarg camí ens espera, convençuts fermament que el nostre objectiu i la nostra essència ha estat, és i serà treballar i fer possible el millor Cunit per a tots i totes ❤️🌴#EnMarxa #PensemEnCunit #PensemEnTu #ImpulsemCunitJunts#ImpulsemCunit‬

Aquestes seran les regidories de l’Ajuntament de Cunit que gestiornarem l’equip d’Impulsem Cunit

🔺Jaume Casañas (Primer Tinent d’Alcalde)
REGIDORIA DE TURISME I PATRIMONI
VIA PÚBLICA I OBRES ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
RELACIONS INSTITUCIONALS I COMUNICACIÓ
ORDENACIÓ DEL TERRITORI ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
🔺Montse Cámara (Tercer Tinent d’Alcalde)
REGIDORIA DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
CULTURA I FESTES ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
SERVEIS SOCIALS ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
🔺Yolanda Sánchez
REGIDORIA D’ESPORTS ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
EDUCACIÓ ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
JOVENTUT ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
🔺Bea Luque
REGIDORIA DE COMERÇ I CONSUM
⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
❤️🌴 #EnMarxa #PensemEnCunit #PensemEnTu #ImpulsemCunit #Cunit

qualsevol dubte, informació o consulta necessiteu ens trobareu a la nostra web:

http://www.impulsemcunit.cat i a la nostra pàgina de facebook; https://www.facebook.com/CunitImpulsem/

Gràcies per la vostra confiança

Ahir dissabte en Javi, un dels administradors-impulsors d’InstaCunit, el perfil d’Instagram que sempre penja les millors fotos de Cunit, ens comunicava que deixava la seva tasca d’administradors, i des d’aquí li volia escriure quatre ratlles d’agraïment.

Encara me´n recordo com va néixer InstaCunit, i com ràpidament us veu posar d’acord amb el Lluis per tirar endavant el projecte d’InstaCunit. Me´n recordo encara el rotllo dels problemes que vàreu tenir amb el tema del nom, que no us deixaven posar Instagramers.

Com sempre, des d’Estambul, el crack del Jordi es va posar a la feina de trobar un logo per aquest projecte, com sempre no ens va decebre, i el logo de InstaCunit mola molt.

Desprès tu i en Lluis, cada dia penjant fotos, organitzant concursos, en fi , posant en valor Cunit el nostre poble.

Sempre em deies, el que diu molta gent, que vas venir a viure a Cunit, al Penedès Marítim, i que d’aquí ja no te mueves, que aquest indret de la geografia catalana té molt valor afegit, i que la gent a  vegades no valora, i que des de InstaCunit heu aconseguit posar, molt, en valor.

El projecte de decorar l’estació era i és tota una declaració d’intencions de la filosofia InstaCunit, ensenyar el que és Cunit, un cop arribes al nostre poble, aquest mes de gener, aprofitant la Festa Major petita, la tornarem a decorar.

I el projecte que també estem a punt d’enllestir de les postals, podrem tenir postals de les millors fotos de Cunit, gràcies a la vostra feina i paciència.

No vull allargar-me, has estat i sou tot un exemple d’estima pel poble, del que vol dir treballar pel poble sense esperar res a canvi, de col·laborar amb entitats i esdeveniments mítics del poble, en fi un Love Cunit en tota regla.

Et trobarem a faltar Javi, però segur que continuaràs ajudar a tirar endavant aquest poble des d’alguna altra banda, gràcies per aquest tres anys, i gràcies també al Lluis un altre Màster del Universo batejat a Cunit!!!

A tope InstaCunit!!

El proper mes de febrer farà dos anys que el Penedès es va constituir com a Vegueria de Catalunya. Una condició sine qua non per poder tenir una Delegació del Govern, i que la Generalitat de Catalunya pugui descentralitzar els seus serveis al territori.

Sabem que la llei de Vegueries esta parada, però com que la condició per tenir Delegació del Govern, era que estiguéssim reconeguts com a tal, molta gent del Penedès vam treballar molt per tal d’aconseguir aquesta fita, perquè enteníem, i entenem, que el Penedès es mereix tenir uns serveis territorials de la Generalitat al Territori.

Perquè entenem que el Penedès necessitava que la política de país estigues més propera a la seva gent, i sobre tot, perquè entenem que calia que els penedesencs i les penedesenques tinguéssim dret a governar el nostre destí col·lectiu des d’una òptica pròpia, i no esquarterats en tres Vegueries que no respectaven la nostra identitat i trajectòria històrica.

Fa unes setmanes llegíem, amb una certa preocupació, com el Delegat del Govern es lamentava que tot i estar nomenat pel Govern de la Generalitat com a Delegat al Penedès, no es desenvolupàvem els serveis de la Generalitat al territori.

A la mateixa entrevista, reconfortava escoltar el Delegat afirmant que el Penedès té un model territorial ben definit al voltant de les quatre capitals comarcals, i que des de la Delegació i també des del territori s’aposta per un model descentralitzat.

Però per què volíem un Delegat del Govern?. Precisament per defensar els interessos del territori, i per tenir un interlocutor amb el Govern de la Generalitat. Per tenir una estructura territorial que pogués afrontar els reptes que tenim com a territori.

Llegim als setmanaris comarcals i diaris digitals com sobre el Penedès s’hi projecten reptes estratègics, el 4rt Cinturó, el Corredor Mediterrani, l’estació del AVE a Vilafranca del Penedès per donar servei a la Vegueria, el tema del  Logis Penedès, la conservació del Paisatge, els serveis d’ensenyament, promoció de l’ocupació i serveis socials, temes que afecten el dia a dia del territori, i el seu futur immediat, però tenim el Delgat del Govern sol, sense el seu equip de Govern, els directors dels Serveis Territorials, que ajudarien a fer sentir la veu del territori i a defensar, amb més força, quin Penedès volem, i com el volem.

Creiem més que necessari que des del Govern de la Generalitat, i més concretament des de la Conselleria de Vicepresidència i Economia, que és d’on depenen les Delegacions del Govern, es  disposin a desplegar els Serveis Territorials de la Generalitat al Penedès, és una responsabilitat de país i una responsabilitat amb el Penedès i la seva gent, que ha lluitat més de deu anys per aconseguir una delegació del Govern, digna i eficient, com la resta de Delegacions arreu del país.

Volíem millorar el territori, volíem poder gestionar el Penedès des d’una òptica pròpia, volíem els serveis territorials de la Generalitat al Penedès, per això volíem un Delegat.

Cada dia que passa sense tenir els Serveis Territorials de la Generalitat al Penedès, és un dia perdut i no en volem perdre més.

@jaumecasanas

Geògraf polític

El passat dia 19 de setembre va sortir publicades les dades de l’IDESCAT 2017 referents als moviment migratoris a Catalunya. Unes dades molt interessants que permeten veure si una comarca creix o decreix no només tenint en compte el creixement natural sinó també tenint en compte el creixement migratori provinent d’altres parts de Catalunya, de l’Estat i de l’estranger.

Centrant-nos en el Penedès podem observar les següents dades. Trobem tres de les quatre comarques de la Vegueria Penedès als 6 primers llocs; el Baix Penedès (1), l’Alt Penedès (5) i el Garraf (6), l’Anoia ocupa la posició (20). Si només tinguéssim en compte el moviment intern de població des de la pròpia Catalunya, és a dir la població que d’una comarca es desplaça a una altra, les comarques de la Vegueria Penedès també es situen en el primer llocs.

Si observem l’origen comarcal de la gent que ha vingut a viure a les nostres comarques observem la següent tendència. En totes quatre comarques penedesenques, el primer lloc d’on prové la gent nova arribada és la comarca del Barcelonès, el segon el Baix Llobregat (al Baix Penedès, Alt Penedès i Anoia, al Garraf per poc es situa la comarca del Baix Penedès com a origen de procedència de la gent nova arribada en segona posició), i en tercer lloc trobem que a l’Alt Penedès la procedència de la gent és del Baix Penedès, al Baix Penedès trobem que la gent ve del Tarragonès, al Garraf la gent prové del Baix Llobregat, i a l’Anoia la gent prové de l’Alt Penedès.

Podem observar doncs, un intens i potent procés de metropolització de la Vegueria Penedès, doncs a les 4 comarques la procedència de la gent és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i més concretament de la part més central. En canvi també podem observar com creix i es consolida la interacció entre las pròpies comarques penedesenques, gent de l’Alt Penedès que va a l’Anoia, gent del Baix Penedès que va al Garraf, i també és destacable i demostra els lligams existents i que cal preservar entre les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès.

Són dades del 2017, durant el 2018 tenim indicis que aquesta dinàmica a continuat, però fins que no tinguem les dades no podrem confirmar aquesta tendència.

En qualsevol cas sembla que es repeteix el patró del tombant de segle passat, quan molta gent es desplaçava des de l’Àrea Metropolitana cap a la Vegueria Penedès, amb les seves conseqüències que no sempre es van monitoritzar. Que no es repeteixin les mateixes externalitats negatives.

Continuarà…

@jaumecasanas

Comença un nou curs escolar al municipi. Un total aproximat de 2000 alumnes estaran repartits en els diferents centres escolars de Cunit.

A Cunit tenim dos tipus de centres escolars, els que són de competència municipal; la Llar d’Infants i l’Escola d’Adults, i els que són de competència del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, les tres escoles de primària, Pompeu Fabra, Sol Cunit i Cossetans, i l’Institut d’Ensenyament Secundari Ernest Lluch i Martin.

És ben sabuda que la situació financera de l’Ajuntament de Cunit és delicada, tot i això des dels pitjors anys de la crisi, l’Ajuntament i la Regidoria d’Ensenyament van tenir com a prioritat poder donar una oferta educativa tant a la Llar d’infants com a l’Escola d’Adults, basada en la qualitat i que donés resposta a les necessitats de les famílies cunitenques, i fins ara això ho estem fent.

Diversificar els ensenyaments a l’escola d’Adults per arribar a més joves i més adults que volguessin refer o enriquir la seva trajectòria acadèmica, fer places socials al centre perquè ningú no es quedes sense l’oportunitat de poder formar-se i també, desenvolupar uns primer contactes lingüístics i informàtics amb gent que no havia tingut la possibilitat de tenir aquests coneixements.

Pel que fa a la Llar d’Infants, una petita revolució, un canvi total de model pedagògic, escoltant sempre a les educadores i a les famílies, places i tarificacions socials, i també una oferta diferenciada d’horaris per adaptar el servei a les famílies.

Al mateix temps, des de la regidoria s’ha intentat ajudar al màxim als centres escolars que són competència del Departament d’Ensenyament. Tirar endavant els projectes musicals entre els centres escolars i l’Escola de Musica, el projecte de fer Natació a les Escoles, els projecte del Pla Educatiu d’Entorn, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, i que permet posar una primera pedra en la millorar de l’entorn educatiu al municipi.

A més a més de de l’Ajuntament es vol invertir en el pati de l’Escola Pompeu Fabra per obrir el pati al poble més enllà de l’horari escolar i que serveixi per guanyar un espai públic polivalent per a joves i esportistes.

Tot i aquests esforços per part de l’Ajuntament de Cunit, cal posar l’atenció a un conjunt de necessitats educatives que tenim a Cunit, i on cal un compromís per part del Departament d’Ensenyament per donar una solució a curt terme doncs estem arribant a límits que posen en perill la qualitat educativa al municipi.

Les escoles del poble tenen unes ratios molt i molt limitades que fan que molts grups estiguin per sobre de les ratios normals que marca la directiva. Al mateix temps sociològicament Cunit té unes realitat que presenten unes necessitats a les que cal donar solucions amb recursos pedagògics que no arriben. L’Escola és un espai de cohesió, i cal que entre tots i posem el nostre esforç i la nostra atenció. La situació és delicada.

Pel que fa a l’Institut, la situació és molt semblant. Els espais estan molt plens i les ratios als límits i no es pot proposar una millora de l’ensenyament perquè materialment no hi ha més espai. Cunit voldria i necessitaria poder tenir una més gran oferta de cicles formatius i que aniria de la ma amb la funció que fa l’Escola d’Adults, però els joves de Cunit només poden triar dues ofertes al seu Institut i en voldrien més.

Des del govern municipal treballarem, conjuntament, amb tot els membres del Consell Escolar Municipal, perquè la qualitat de l’ensenyament a Cunit sigui el que el poble necessita. Des de la Regidoria d’Ensenyament sol·licitarem una trobada amb els responsables territorials del Departament d’Ensenyament, i també amb la Conselleria d’Ensenyament, per tal de traslladar de primera mà i aportar solucions als problemes de Cunit. Invertir en ensenyament no es només bo sinó que a Cunit i al Baix Penedès és més que necessari per garantir un bon futur per a tots i totes.

@jaumecasanas

Regidor Ensenyament de l’Ajuntament de Cunit

Ben aviat tindrem un nou Delegat del Govern al Penedès. La feina i els reptes que se li presenten són importants, però per això impossibles. La Vegueria del Penedès serà la darrera de les regions que el Govern organitzarà el territori de Catalunya, en total en seran vuit.

El territori de la Vegueria del Penedès presenta una estructura i unes estratègies territorials ben marcades. Quatre capitals comarcals ben posicionades al territori i amb una interacció comarcal molt ben definida. És a partir d’aquesta característica de les 4 capitals que cal desenvolupar el futur de la Vegueria i de les Delegacions dels serveis territorials de la Generalitat.

Al mateix temps, el Penedès té ben marcat un model de mobilitat basat en tres grans eixos; la C-15, la C-32 i l’AP-7. Aquesta xarxa física atrapa l’essència del territori, que es combina amb la xarxa de carreteres locals que es distribueixen pel conjunt del territori.

Ara bé, quin futur ens espera? Fa un temps va haver-hi un debat sobre la possibilitat de crear un E-Estat a Catalunya, és a dir, un Estat al núvol, un Estat 2.0. Una gran idea que s’adapta a les necessitats i oportunitats del futur, i que el Conseller Puigneró ha defensat i creiem defensarà des de la seva Conselleria.

Un E-Estat també a de tenir les seves E-Regions, i, com dèiem abans, les Vegueries són les regions de Catalunya. Creiem que amb l’aposta del govern amb la Vegueria del Penedès, i la necessitat de crear-la nova des d’un bon començament, pot ser una bona oportunitat per fer una E-Vegueria i que sigui una prova pilot del que podria ser un E-Estat.

Com dèiem abans el Penedès és un territori policentral, amb més d’un pol d’atracció, i fuig del model territorial basat en un sol centre, i en part aquesta és la lògica de la xarxa. La xarxa és un model, també territorial, on diferents punts interactuen entre ells sense que hi hagi, obligatòriament, un punt més important que l’altre, sinó que es complementen entre ells.

Crec que seria una gran oportunitat, pels penedesencs i penedesenques, però sobretot pel conjunt dels catalans, que el govern pogués posar tots els mitjans per fer una Delegació del Govern al Penedès, amb la lògica del E-Estat, i que la governança del territori pogués aprofitar tots els avantatges de tenir un territori policèntric i descentralitzat com tenim al Penedès, i al mateix temps, uns serveis adaptats a la modernitat, creiem que seria una bona fórmula.

Des del Penedès ens posem a disposició del Govern de la Generalitat per fer de la nostra Delegació del Govern tot un exemple de com a de ser la Catalunya del futur.

@jaumecasanas