Tunísia, Egipte….Cunit?

20 febr.


Ja fa setmanes, que els nostres telenotícies obren els seus programes amb les revoltes que es produeixen en tota la riba sud de la Mediterrània.
Són revoltes, revolucions, que es produeixen perquè la situació actual ha arribat a un límit insostenible, a voltes inhumà.
A la base d’aquestes mobilitzacions hi ha una suma de despropòsits, des d’il•legalitats, a favoritismes, a corrupcions, a privacions de llibertats, ja siguin humanes, o també llibertats de la comunicació, no només, pel fet de no poder utilitzar Internet tal i com ho fem nosaltres, sinó també per la prohibició de publicar diaris, escrits, programes de radio i televisió, on la gent pugui fer un us legítim del que es coneix com llibertat d’expressió.
Fa unes setmanes, vaig posar al mur del meu Facebook, un post que deia “Tunísia, Egipte, Itàlia”, ho feia amb la intenció de recalcar, com amb els despropòsits que ocorren a Itàlia, i dels que també informen els nostres telenotícies, poguessin arribar a despertar el poble italià, però un amic meu sicilià em va contestar amb un breu però significatiu, “Cunit?”.
Doncs sincerament, crec que no anava del tot equivocat, i diran vostès per què?
Perquè a Cunit també hi ha un sentiment de frustració entre la majoria de la població, desprès de dotze anys de govern PSC-PP, en dotze anys hem sortit a molt diaris, telenotícies i d’altres mitjans de comunicació, i no precisament perquè el nostre municipi fos un exemple a seguir, ans el contrari.
Molta gent si pogués es vendria la casa i s’ananiria a un poble proper on la fiscalitat fos molt més justa, però per més inri, ara no es el millor moment de vendres la casa, i s’han d’aguantar la impotència com sigui.
En dotze anys, el deute i el dèficit del nostre ajuntament s’ha multiplicat periòdicament, els impostos s’han pujat de manera desmesurada, amb intents d’enganyar a la població, el famós “sube el recibo pero no el impuesto”, el darrer informe de la sindicatura de comptes els deixa a tots retratats, a tots, i comencen a dir que ho ensenyaran a les universitats com un exemple del que NO s’ha de fer quan es governa una institució municipal.
Que es pot fer amb tot aquest descontentament?
Doncs fer la revolta de manera democràtica, el proper dia 22 de maig és el moment de fer-ho. La gent ha de ser conscient que igual que els pobles de Tunísia, Egipte i ben aviat molt d’altres, han pogut superar un “status quo”, una situació que era insuportable, mitjançant, l’intercanvi d’informació, però sobretot, prenent consciència, de que el canvi és possible, i a Cunit és necessari.
La mar Mediterrània, la gran via de comunicació per on ens va arribar la cultura, fenícia, grega i romana, de la que tant estem impregnats, espero ens porti la voluntat i la capacitat de superar un període gris de Cunit, i que entre tots siguem capaços de donar-nos un present més digne, i sobretot un futur esperançador per les generacions que ens esperem, i que aquestes puguin viure en un Cunit millor, molt millor del que nosaltres tenim, i això passa, imperativament, per donar al municipi un nou equip de govern, com han fet a Tunísia i a Egipte.

Anuncis

3 Respostes to “Tunísia, Egipte….Cunit?”

  1. Anonymous 20 febrer 2011 a 18:51 #

    Molt em temo que costarà fer aquesta revolució al poble,si més no,s´ha d´intentar, perquè hi ha alguna consciència inquieta que comença a despertar,però la realitat és que tenim un poble que viu sota el règim de la por, del mercadeig amb llocs de treball i engrunes temporals,i on els personatges de l´entorn socio-pepero intenten controlar totes les associacions i activitats del poble, encara que en alguna ocasió anterior haguessin fet burla i escarni públic d´aquestes activitats.El poble és de tots el cunitencs, a veure si la gent desperta i es mou,encara qe només sigui per anar a votar, encara que fins i tot en aquestes revolucions que al.ludies, hi havia els adictes i xupopters del règim que volien rebentar les manifestacions del poble sobirà, a Cunit això també passa i ho sap tothom,qui calla otorga,potser és l´hora de parlar, prou amagar-se, el poble´es va morint poc a poc.

  2. Jordi 20 febrer 2011 a 20:01 #

    A Cunit, a Segur/Calafell, a El Vendrell.A tot arreu està tot molt podrit, ja últimament sembla qeu tant se val el color de qui governi, el fet és que han viscut les vaues magres i ara no es ressignen i volen més.Els qu hi han ja han demostrat el que podien fer. A veure altres què faran ja que la crisi està canviant els valors, per sort.

  3. cunit2011@gmail.com 22 febrer 2011 a 11:16 #

    l'esperança és l'últim que es perd…jo confio que la revolta democratica es pot fer, sino canviem el nostre poble com pretenem canviar el món? que nem a fer a Afganistan?a tots aquest paisos?siguem sincers i toquem amb els peus a terra, intentem canviar la realitat més propera, més local, per donar un exemple més global…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: