Ahir celebràvem, amb tristesa i amb orgull, els cent anys de la mort d’un dels personatges més importants per Catalunya del darrer segle XX, Enric Prat de la Riba.
Enric Prat de la Riba va ser un dels impulsors del que coneixem com a Mancomunitat de Catalunya, va saber i va poder canalitzar l’anhel que circulava a la societat i al territori català per tal de donar un tomb al status quo existent, i recuperar, amb l’impuls de la Renaixença, el fet i el fer català, l’autogovern català.
La Mancomunitat de Catalunya és l’únic intent que ha aconseguit imposar una territorialitat catalana envers a la territorialitat espanyola, m’explico. Desprès de que en Javier de Burgos aprovés la divisió provincial de l’Estat espanyol amb un simple decret, decretazo, l’any 1833, la territorialitat catalana i la societat catalana sentien que el fet i el fer català es trencaven amb aquest model de territori fet des de Madrid, i que, literalment, esquarterava el país, precisament perquè dividia el Principat en 4 províncies.
La literatura geogràfica històrica i científica, durant la Renaixença van desenvolupar i divulgar el concepte de comarca i el comarcalisme, anteposant la comarca a la província, i defensant la comarca com el model territorial propi de Catalunya. En els escrits d’aquella època la critica envers la província estava carregada de sentiment i de simbolisme, perquè la territorialitat és la base d’una nació, i amb la província veien un intent d’esborrar la territorialitat de la nació catalana, la comarca, del propi territori de Catalunya.
Per això la gran aposta de la Mancomunitat de Catalunya, d’en Prat de la Riba i dels seus companys de viatge era precisament defensar i apostar per un projecte polític que subtilment s’enfrontés amb el model territorial que es proposava des de la capital, per això la mancomunació de les províncies, entendre Catalunya com una única província, com un únic territori, representant un model propi i defugir de la lògica centralista de Madrid, eliminar les províncies i recuperar la lògica del Principat de Catalunya, una territorialitat en singular.
La Mancomunitat de Catalunya no va poder desenvolupar-se doncs la dictadura del General Primo de Rivera va aturar aquest primer intent d’afirmació nacional que no per casualitat va apostar des del primer moment per unificar i eliminar la divisió provincial de Catalunya.
Els mapes històrics del ICGC demostren que la geografia i la cartografia van ser les eines principals amb les que en Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya volien demostrar que tenien un projecte per Catalunya i la seva gent. Un dels mapes demostrava la voluntat de la Mancomunitat de dividir Catalunya en regions, concretament 15, una unitat administrativa entre la comarca i la Vegueria actual, tal i com desprès va defensar en Pau Vila, no per casualitat.
Avui que tothom pensa i s’enrecorda d’en Prat de la Riba, no ens oblidem de la seva gran lliçó, sense geografia una nació no aconseguirà mai ser un Estat, pensem-hi.
@jaumecasanas
s
JAUME CASAÑAS 