JAUME CASAÑAS

Aquesta setmana llegíem als diaris que la Generalitat impulsarà un nou Pla d’infraestructures del Camp de Tarragona, l’enèsima vegada que s’intenta posar ordre a la xarxa ferroviària del sud del país.

Però ja comencem malament, aquest pla que delimita un territori com a Camp de Tarragona, només tindrà present les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i l’Alt Camp. Que succeeix amb la Conca de Barberà i el Priorat? Que passarà amb el nus de Sant Vicenç de Calders, situat al Baix Penedès, però de vital importància pel conjunt del sud de Catalunya? I les Terres de l’Ebre, i les connexions del Penedès amb el Camp de Tarragona?

Segurament que aquest pla pateix el mateix vici que els que s’han fet amb anterioritat i que mai, mai, s’han acabat materialitzant. Aquests plans es fan en un despatx de Barcelona, fets per gent que no té lligams amb el nostre territori, que no coneix el Camp de Tarragona, i que segurament l’importa, entre poc i gens, la mobilitat del milió i mig de persones que viuen més enllà del Llobregat.

No ho dic jo, la tossuda realitat dels darrers 25 anys ho demostren amb força claredat.

Fa uns mesos vam impulsar un grup de treball ferroviari a la Diputació de Tarragona. Un grup on hi ha representació de tots els partits polítics i de les entitats que s’ocupen i es preocupen pel present i pel futur ferroviari del Sud del Catalunya. Un grup que té una visió i una sensibilitat territorial al voltant de les tres vegueries; del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès.

I crec que és en aquest grup on s’ha de teixir una estratègia conjunta de quin ha de ser el futur del tren, i quin tipus de serveis necessiten la nostra ciutadania. Anar cadascú per la seva banda demostra, un cop més, la feblesa del territori. Aconseguir compartir objectius i estratègies dóna resultats amb un únic beneficiari, la nostra ciutadania i la millora de la seva mobilitat.

No és la Generalitat, que un cop més tria un despatx de Barcelona per fer mapes, sinó que ha de ser la Diputació de Tarragona, conjuntament amb la resta de administracions que tenen competències ferroviàries qui ha de dibuixar el futur ferroviari del sud del país.

A les reunions d’aquest grup de la Diputació sempre s’ha convidat a la Generalitat, al Govern Central, a Renfe i Adif, i mai han vingut a les reunions. Un menysteniment que demostra una manca de sensibilitat per la nostra gent i la seva qualitat de vida, no els hi ha preocupat la pèssima mobilitat que patim els ciutadans del Sud de Catalunya.

Els demanaria que a la propera reunió, que demanarem que es convoqui a la Diputació de Tarragona en breu, s’hi presentin i escoltin el que diuen els partits polítics del territori i les entitats, i que a partir d’aquí, dibuixem entre tots el futur ferroviari de la Catalunya sud.

Sinó tornarem a vendre fum, i la gent ja n’està cansada de les paraules, volem fets, volem poder moure´ns en tren, la mobilitat, la bona mobilitat és un dret de tots i totes