El meu partit es diu PENEDÈS

26 abr.

Són temps difícils, i hem de procurar no deixar ningú enrere. Com a responsables polítics, hem de posar, ara més que mai, les prioritats dels nostres municipis, de les nostres comarques per davant de qualsevol interès partidista, s’ha de fer territori, s’ha de fer Penedès.

Per això el títol d’aquest article, el meu partit es diu Penedès, i jo milito pel territori, sempre ho he fet i ara més que mai, i cal que siguem clars, clars amb la gent, amb el penedesencs i penedesenques.

La crisi del COVID19 està passant factura a la Vegueria del Penedès, i els propers mesos seran mesos on començarem a patir les primeres conseqüències estructurals, i caldrà que entre tots tinguem consciencia del que som i del que volem ser.

El nostre territori, com la resta de regions de Catalunya haurà de començar a treballar en la reconstrucció, en la recuperació econòmica i social dels efectes del COVID19, i ens ha de trobar a punt i preparats per donar el millor de tots nosaltres.

Tindrem les mateixes eines que la resta de territoris de Catalunya?, la resposta és no, el Penedès tornarem a patir l’esquarterament i la divisió, aquest cop no provincial, sinó de la pròpia Generalitat de Catalunya. El Penedès continua dividit en tres Delegacions de Govern, Camp de Tarragona, Catalunya Central, i Àmbit Metropolità. Aquest fet dificulta i molt, la possibilitat de tenir una visió conjunta, la possibilitat de coordinar solucions a problemàtiques comunes, i la possibilitat de donar resposta a les necessitats socials que patim, els problemes  amb temes de Salut o Ensenyament en són uns bons exemples.

No es tracta de dir qui té la culpa, no es tracta de fer política, es tracta de posar en evidencia una disfunció, una manca de planificació que repercuteix i repercutirà i molt en la qualitat de vida de tots els penedesencs i penedesenques, independentment de quin sigui el seu partit o la seva ideologia. El que ens preocupa és el territori, ens preocupa el Penedès, la seva autogestió.

No pot ser, i no pot continuar així, que des del 2017 estiguem esperant tenir uns Serveis Territorials que donin resposta a les necessitats del territori, ara més que mai , son necessaris, imprescindibles. Molts estudis diuen que el Penedès serà la regió que més patirà, i que casualment no tindrà cap tipus d’òrgan ni de serveis territorials per coordinar les polítiques de recuperació, continuarem patint la divisió, la disfunció, la manca de coordinació, i això ho patirà la gent.

Esdevé urgent i necessari, que el Govern de la Generalitat de Catalunya, i més concretament el Departament de Vicepresidència, que és el responsable dels desplegaments del serveis territorials, implementi els serveis territorials dels departaments estratègics per la recuperació econòmica i que permeti abordar els reptes del COVID19. La gent del Penedès ens ho mereixem.

Ara cal que tots, des del representats polítics , independentment dels colors partidistes, fins al conjunt de la societat civil penedesenca militem pel territori, i que defensem els mateixos drets que tenen la resta de territoris de Catalunya, que defensem la implementació del Serveis Territorial dels Departaments de la Generalitat al Penedès. Ni som de segona ni ens mereixem aquest tracte, el Penedès ha estat sempre un territori solidari, i cal que sigui correspost.

Militem tots i totes pel Penedès.

 

@jaumecasanas

Com ens movem pel Penedès Marítim?

22 abr.

La setmana passada vàrem llençar una petita enquesta per twitter per veure de manera molt aproximada quina era la mobilitat i la interacció entre municipis de la franja marítima del Penedès, el que coneixem com a Penedès Marítim.

 

Concretament preguntaven als municipis de Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit, Calafell i El Vendrell, amb quin municipi, entre ells, interaccionaven més. Volíem veure quins eren els pols d’atracció dels municipis del Penedès Marítim.

 

De la mostra que tenim, Vilanova i la Geltrú és el pol urbà amb més atracció al territori, de tots els municipis només El Vendrell tenia com primera opció Calafell, i desprès Vilanova i la Geltrú. Una realitat ben normal si considerem que El Vendrell també és capital de comarca i té la seva “autonomia funcional”, però és veritat que té una menor atractivitat respecte a Vilanova i la Geltrú com ara veurem en la resta de respostes dels municipis.

Destacable en aquest cas, que és Calafell i no El Vendrell, la segona ciutat amb més atracció del conjunt del Penedès Marítim. Tant des del Vendrell on era la primera opció, com des de Cunit, Vilanova i la Geltrú i en menor mesura Cubelles, Calafell és la segona destinació més freqüent, el que demostra el rol estratègic de Calafell dins del Penedès Marítim.

 

Pel que fa a Cunit, es continua demostrant la seva natural predisposició a mirar quasi exclusivament cap a Vilanova i la Geltrú. Sempre s’ha dit que Cunit hauria, i potser algun dia ho farà, de formar part de la comarca del Garraf, però no els hi van deixar. Desprès que majoritàriament la gent de Cunit va cap a la capital del Garraf, és destacable també la interacció amb Calafell i amb Cubelles, donant raons el que defineixen aquest tres municipis com un continu urbà.

 

Finalment Cubelles demostra el seu alt grau de comarcalització i majoritàriament es dirigeix cap a Vilanova i la Geltrú, i en segona posició amb Cunit, demostrant que les relacions a ambdós costats del Foix continua sent important tot i la divisió provincial i comarcal.

 

Vilanova i la Geltrú demostra que les seves relacions son més conscients amb Cubelles, Calafell i Cunit, consolidant un radi d’acció més enllà de la comarca, donant sentit funcional al Penedès Marítim i a la seva capacitat d’atracció.

 

Aquest petit estudi pot acabar amb unes petites conclusions:

 

  • Vilanova i la Geltrú té un radi d’atracció que va més enllà de la seva comarca i que es consolida a partir dels eixos de la C31/32 i del servei de Rodalies R2Sud. Respecte a aquest servei s’hi poguéssim disposar d’un servei estil metro com els FGC cada 15 min, ajudaríem a cohesionar encara més el Penedès Marítim.
  • Calafell és un municipi que també té una destacable capacitat d’atracció. Si el municipi potencies l’estratègia regional del Penedès Marítim, la seva capacitat de creixement és destacable, també respecte als barris marítims del Vendrell.
  • El Vendrell no pot renunciar a participar dins de les estratègies territorials del Penedès Marítim. Aquest fet potenciaria i complementa la seva projecció cap al Penedès Central i cap al Baix Gaià, fent del Vendrell un verdader àmbit urbà ròtula.
  • Cunit i Cubelles, tot i ser els nuclis urbans més petits, no tenen perquè renunciar al seu rol i a la seva participació en la estratègia de la regió. Geogràficament estan al bell mig de la regió i entre els dos pols d’atracció, Vilanova i la Geltrú i Calafell. Treballar en dues intensitats, una interna en clau Cunit-Cubelles-Calafell, el continu urbà està ben consolidat, i per altra banda treballar per sumar sinèrgies amb els dos pols abans esmentats.
  • El Penedès Marítim esdevé un territori supracomarcal, amb característiques pròpies d’una comarca per se, superant una cotilla comarcal del 1936, i que segurament donaria més i millors respostes a les necessitats dels seus ciutadans.

 

 

 

@jaumecasanas

 

 

Regió Catalunya Sud, si no és ara, quan?

19 abr.

Portem ja 40 dies de confinament aproximadament, i ja comencem a notar les conseqüències d’aquesta pandèmia. Per desgràcia per molta gent han estat dies de dolor i de pèrdua de familiars, per d’altres dies i dies de tancament en espais domèstics, i pel conjunt del territori una parada tècnica que ens dona temps per reflexionar sobre el col·lectiu i la comunitat que som i volem ser.

 

Podem dir que per la regió de la Catalunya Sud, aquest 2020 no ha començat gaire bé, entre la tempesta Glòria i el tema de la petroquímica vam quedar un xic tocats, i ara amb la crisi del COVID19 pot ser la rematada. Però cal que reaccionem conjuntament, desenvolupant un sentiment de comunitat que ens identifiqui en el seu conjunt, i l’escala regional de la Catalunya Sud sembla la més idònia.

 

Quan passi la primera fase de la pandèmia caldrà remuntar la situació, i caldrà que el territori tingui una xarxa preparada per tal de fer front a molts reptes, reptes que seran durs, difícils i que afectaran l’estructura social i productiva de la regió. i cal que aquests reptes ens trobin units, junts, compartint estratègia, problemes i solucions.

 

La patacada del turisme serà considerable, i el turisme és un dels sector clau del territori, les potències en el sector com son Salou i Vila-seca, sortiran malparades d’aquesta temporada, així com el conjunt de la Costa Daurada, Terres de l’Ebre i Penedès. Cal que siguem conscients d’aquesta realitat i que aconseguim sortir amb una estratègia ben clara d’aposta per aquest sector. Recordem que la costa és el complement ideal del turisme d’interior de la regió, i viceversa, cal que sumem sinèrgies i que potenciem un sector estratègic i estructural per molts dels nostres habitants.

 

El sector primari també serà un sector a tenir molt en compte, de la crisi del COVID19 hem de sortir conscienciats al 200% del que és el consum de proximitat, l’economia regional circular, i desenvolupar xarxes de consum que tinguin present els productes de la Catalunya Sud, fruites, olis, fruits secs, raïm, carns i làctics, entre molts d’altres. La ruralitat no només és i serà un sector estratègic, sinó que serà clau pel desenvolupament de la identitat col·lectiva i el nostre posicionament com a regió.

 

No ens podem oblidar de la industria, la química i la logística, les repercussions d’aquesta crisi seran per a tots i per a tothom, i cal que tots prenguem consciència que som un territori diversificat i on tots tenim el nostre protagonisme i tots enriquim el conjunt de la regió Catalunya Sud.

 

I per acabar, que les diferents administracions reflexionin, reflexionin sinó és el moment de començar a treballar amb allò que sempre tothom parla, però que mai s’acaba materialitzant; una estratègia conjunta en clau de regió Catalunya Sud, que uneixi les forces de les Vegueries del Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

 

Aquesta crisi del COVID19 està fent dels ajuntaments els protagonistes de la gestió quotidiana, l’administració més propera al ciutadà, potser que els ajuntaments es posin a treballar per tirar endavant una Taula de Treball, quelcom que ens uneixi, ens identifiqui i ens faci més forts a l’hora d’afrontar aquest repte, que sembla que serà el repte del segle XXI. Si no és ara, quan?

 

 

@jaumecasanas

La Geografia i el COVID19

29 març

Curiosament el concepte geogràfic de territori serà un dels conceptes de la polèmica gestió del COVID19. La frase, literal, “el virus no entiende de territorios”, passarà a la història com una de les frases del COVID19.

Més enllà de les polèmiques, el territori, i de retruc, la geografia, el seu coneixement i el seu, etern, reconeixement, són i seran una de les eines estratègiques per combatre aquesta crisi.

El confinament de la Conca d’Òdena n’és un dels millors exemples. Segurament el COVID19 no entengui de territoris, igual que la Globalització. Però segurament, la millor resposta al COVID19 és entendre que no tots els territoris tenen les mateixes característiques, les mateixes dinàmiques, i que per tant, des de cada territori s’ha d’actuar d’una manera diversa per aconseguir l’èxit del conjunt.

I està en aquest coneixement i reconeixement constant del territori i de les realitats territorials una part de la solució dels problemes actuals de contenció del COVID19, i també s’hauria d’entendre com una eina estratègica de la solució per la progressiva normalització de la nostra mobilitat física.

Som conscients que la millor recepta per lluitar contra el COVID19 és la nostra immobilitat i confinament als nostres municipis, però arribarà un moment en el que haurem de retrobar la normalitat i alhora recuperar la nostra mobilitat, motiu de ser de la nostra societat i dels temps que ens ha tocat viure.

El retrobament amb aquesta mobilitat, ara limitada, serà progressiu, i no es podrà recuperar la mateixa llibertat de moviment que teníem abans a curt terme, l’exemple de Xina ens ho demostra. Segurament, primer, tindrem llibertat de moviment dins del municipi, i desprès haurem de definir unes escales territorials que siguin pràctiques a l’hora de controlar els rebrots del COVID19, unes escales territorials, que potser, s’haurien de definir.

En el cas de Catalunya, cal que ens tornem a fixar amb Igualada i la Conca d’Òdena. El mèrit del model igualadí ha estat el fet de prendre en consideració un territori que va més enllà del municipi, i que agafa com a referència, el que el geògrafs en dirien un sistema urbà, un sistema territorial que engloba un territori amb unes dinàmiques semblants. Un sistema concebut amb un dels principis bàsics en geografia, que és la continuïtat territorial, però que agafa com a delimitació uns límits que venen definits d’unes dinàmiques i no d’unes raons estàtiques, la Conca d’Òdena és això, Santa Margarida de Montbui, Igualada, Vilanova del Camí i Òdena.

Des de la Geografia catalana, per sort hem tingut gent, molt bona, que ha tingut diverses visions del territori del país, i a vegades no han tingut l’èxit que es mereixen, potser no era el seu moment, però el model defensat per Lluís Casassas, podria tenir una aplicació en el moment que vivim. Estem parlant del concepte de les Municipalies que va desenvolupar el sempre enyorat Casassas.

Les Municipalies eren agrupacions territorials basades en el valor de relació entre diferents municipis i a partir d’aquestes relacions diverses és definien aquest sistemes urbans, o sistemes territorials, i el model igualadí respon en gran part a aquesta lògica geogràfica.

Com dèiem anteriorment, la recuperació de la mobilitat serà progressiva i potser les escales actuals no poden ser les més adients per anar guanyant la normalitat i evitar el màxim de les externalitat negatives d’aquesta crisi. Segurament en un primer moment serà la llibertat de moviment en escala municipal, però desprès ens podem trobar que la escala comarcal sigui massa gran per gestionar les complexitats, i és aquí, on el model de les Municipalies guanya pertinença de cara als propers temps, per gestionar mobilitats laborals, econòmiques i familiars.

La geografia sempre torna, i sempre es posa el servei de la humanitat, fem-la servir, fem-li cas.

 

@jaumecasanas

El Coronavirus de cap de setmana al Penedès Marítim

22 març

Ja ha passat una setmana des de l’ordre general de confinament que es va dictar des de la Generalitat de Catalunya. Durant aquesta setmana han passat moltes coses, des d’aquí volem enviar un record molt especial a totes les famílies que estan patint directament les conseqüències d’aquest maleit virus.

 

Des dels municipis i coordinats amb la resta d’administracions estem intentant donar resposta a les necessitats dels nostres pobles, i també, de manera coordinada amb les directius que ens arriben de la resta d’administracions. És una situació inèdita per molts de nosaltres, per no dir per tothom.

 

El confinament no és fàcil, és qüestió d’anar adaptant-nos a aquesta nova situació que sembla que es perllongarà un temps més. Caldrà fer un esforç col·lectiu per aconseguir una victòria de tots i totes davant d’aquest monstre.

 

A municipis com Cunit, i en d’altres del Penedès Marítim, ens trobem amb la problemàtica de les Segones Residencies. Habitatges propietat de persones que no viuen habitualment al municipi i que ens visiten esporàdicament els caps de setmanes o en temporades de vacances.

 

Amb l’ordre de confinament del CoVid19, el que es pretén principalment és que els portadors del virus, literalment no es puguin moure per tal d’evitar la propagació. Si ens movem, el virus es mou, si ens quedem confinats, el virus no pot ser propagat a tercers, és així de fàcil i així de senzill, però no tothom ho entén.

 

Durant aquest cap de setmana han estat molts veïns i veïnes de Cunit que m’han traslladat el seu enuig perquè han tornat a veure, el primer cap de setmana de confinament ja va succeir, molts propietaris de segona residencia que el divendres apareixen per Cunit, tant tranquils, com si no passes res. I això no és just.

 

No és just perquè molts cunitencs i cunitenques estan fent l’esforç de quedar-se a casa, de tenir sota control el seu espai vital, el seu poble, perquè el cap de setmana aparegui gent que et pugui transformar una situació aparentment controlable en un descontrol total.

 

Amb això no vull dir que no tenen el dret a ser a la seva residencia, el que vull denunciar és que si es queden a Cunit que es quedin fins que duri el confinament, com fem tota la resta. El que no pot ser es que vagin i vingui de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, sense ser conscients de la perillositat del moment que vivim.

 

Des de Cunit i des del Penedès Marítim demanen responsabilitat a tota aquesta gent que no respecte el confinament, i demanem control a tots els municipis d’origen, Barcelona i la seva Àrea Metropolitana perquè controlin la mobilitat als seus municipis.

 

Un exemple el tenim amb les Zones de Baixes Emissions de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, amb la mateixa voluntat d’evitar la contaminació, es podria fer servir la mateixa tecnologia i control de carreteres per evitar la propagació del virus, tot controlant la mobilitat dels seus ciutadans, i que es faci complir les normes que ens hem impost col·lectivament per derrotar aquest virus.

 

Entre tots municipis grans, petits, capitals hem de fer l’esforç perquè tot surti bé, l’incivisme i la insolidaritat és combat des de la unió de tots els que creiem en que l’esforç col·lectiu ens portarà a la derrota del Coronavirus.

 

Evitem doncs els desplaçaments del cap de setmana.

 

 

@jaumecasanas

La potencialitat de la línia de tren Reus-Roda

16 febr.

Els últims mesos parlar de trens i de la Catalunya Sud és tendència. Per un cantó pel maltractament ferroviari del territori, i per l’altra, per les enormes potencialitats que té el territori i la seva xarxa ferroviària.

 

Des de començament de segle i amb la posada en marxa de la xarxa d’Alta Velocitat, la situació ferroviari a la Catalunya Sud necessita un procés de reinterpretació, o si més no de replantejament. Un replantejament que de moment no s’ha fet, doncs la xarxa ferroviària tradicional continua funcionant com sempre havia fet.

 

L’estació d’Alta Velocitat del Camp de Tarragona n’és l’exemple més clar i sintetitzador d’aquesta manca de reinterpretació de la xarxa de trens a la Catalunya Sud. I cal ser valents en les propostes per tal de posar aquesta estació al centre de la xarxa, o si més no, que l’estació de La Secuita sigui un nus d’intermodalitat entre Alta Velocitat, Regionals i Rodalies que ara mateix no ho és.

 

Actualment s’ha connectat a l’Estació del Camp de Tarragona, el ramal del sud, de l’anomenat Corredor del Mediterrani, però amb l’inconvenient que això ha suposat la desconnexió de Cambrils i Salou, i l’eliminació dels Euromeds de l’estació de Tarragona ciutat.

 

S’està treballant perquè hi hagi una connexió entre les estacions de Tarragona ciutat i el Camp de Tarragona, i aquesta és una bona noticia, però i Reus? La segona gran ciutat de la Catalunya Sud. Es parla de l’estació de l’aeroport, però la millor manera de connectar Reus amb l’estació del Camp de Tarragona segurament sigui recuperar el traçat de la Reus-Roda per a passatgers també, no només mercaderies.

 

Recuperar la Reus-Roda per a passatgers seria una bona noticia per la gent de Reus i voltants, però segurament sigui una gran proposta per cohesionar la regió de la Catalunya Sud, millorar la mobilitat entre el Penedès i el Camp de Tarragona sempre és una bona notícia.

 

La recuperació de la línia Reus-Roda no només per a mercaderies com alguns proposen, sinó sobretot per a passatgers també, aquí està la clau. Per un cantó fas que des de Reus es pugui anar amb tren fins a l’estació del Camp de Tarragona, i que després el mateix tren pugui arribar a Sant Vicenç de Calders, el veritable HUB i nexe d’unió entre el Penedès i el Camp de Tarragona, i també, punt d’inici i final del Rodalies de Barcelona, un veritable pol ferroviari.

 

La Reus-Roda pot esdevenir una gran oportunitat per repensar el servei de trens al territori, per un cantó la reinterpretació necessària i obligada del servei de Rodalies Tarragona, que no respon a les necessitats de la gent, i que amb la Reus-Roda podria tenir un impuls i una connexió cap al Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Per l’altra, que l’Estació del Camp de Tarragona, fos el referent que tots hem volgut que sigui mai, però que, encara per desgràcia, no ho és.

 

A vegades no cal trinxar més un territori que ja està prou “tallat” per les infraestructures que hi passen, i potser ens cal observar-lo, entendre-ho, i veure que en ell a vegades ja tenim dibuixades les línies que ens podem millorar el futur.

 

La Reus-Roda n’és un exemple.

 

@jaumecasanas

El Baix Penedès, menyspreat un altre cop.

2 febr.

Aquesta setmana coneixíem els nous pressupost del Govern de Catalunya. Uns pressupostos que presenta el Govern (JXCAT i ERC) i que han de ser aprovat als Parlament de Catalunya, on suposadament, compten amb el suport del grup parlamentaris de JXCAT, ERC i En Comú-Podem. Per tant seran uns pressupostos avalats per aquests tres partits.

 

Els darrers pressupostos, de l’any 2017, van rebre el suport dels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP.

 

Per la nostra comarca no són uns bon pressupostos els del 2020, com tampoc ho eren els del 2017. Fa molts anys que patim un menyspreu, una manca d’inversions i d’atencions a la nostra comarca, es té la sensació que el Baix Penedès no existeixi, i que al mapa de les Comarques que hi ha al Palau de la Generalitat, entre el Garraf i el Tarragonès, hi hagi un forat negre.

 

Ens podrien dir que ens queixem per vici, per fer quelcom, però la realitat no és només tossuda, sinó que és molt cruel. Des de fa més de deu anys, des del bon començament de la crisis econòmica aquesta comarca ha estat la campiona de la desocupació i de l’atur. La Generalitat inverteix 18,9€ per habitant, la xifra més baixa del conjunt del país. I inversemblantment som la comarca amb més atur de Catalunya.

 

Les dades socioeconòmiques són molt delicades, i la Conselleria de Benestar Social és ben conscient, només cal veure tota la feinada que es fa des del Consell Comarcal.

 

Però no tot és culpa dels altres. I nosaltres què? Hi ha hagut, i encara hi ha, una incapacitat de teixir unes complicitat territorials que vagin més enllà dels partits polítics. El Baix Penedès no té cap Lobby per fer pressió al govern, i des del punt de vista dels representants baixpenedesencs al Parlament no anem sobrats.

 

Cal que com a territori reaccionem. Potser agafant exemples d’altres. Deixar el partit en un segon terme i defensar el territori i la seva gent. Sóc conscient que no és fàcil, però els representants polítics de la comarca hem de fer l’esforç per superar una situació que encara pot anar a pitjor.

 

El consell comarcal i el consell d’alcaldes, amb els diputats provincials i diputats al Parlament i al Congrès, hem de ser capaços d’establir un full de ruta i fer una aliança per defensar la nostra comarca.

 

El silenci és complicitat.

 

@jaumecasanas

De l’error a l’oportunitat, el futur del tren a la Catalunya Sud

11 gen.

Ahir passava el darrer Euromed per l’estació urbana de Tarragona, un passatge històric per la ciutat. A partir de la setmana vinent el Corredor Mediterrani funcionarà en clau llarga distància i els Euromeds no hi passaran més.

 

Es consuma així un episodi més de la crisi del ferrocarril a la regió de la Catalunya Sud. Un error històric que el podríem remuntar a molts anys enrera, però això aquí no ens interessa, el que volem és pensar en el futur.

 

Hem de ser capaços de transformar l’error, la crisi, en una oportunitat pel territori, ens cal unitat d’estratègia, i unitat d’acció, canalitzar la indignació i pensar en gran.

 

El problema del ferrocarril al Camp de Tarragona i el conjunt de la Catalunya Sud, no és només el desmantellament del tram Salou-Hospitalet de l’Infant, el problema del ferrocarril és la manca de planificació conjunta, la dependència d’una mentalitat centralista des de Barcelona, tant de l’Estat com de la Generalitat de Catalunya.

 

També volem deixar molt clar, que tot i que sembli que ho és, el projecte del TramCamp no és la solució als problemes de mobilitat del Camp de Tarragona. El TramCamp és una oportunitat per cohesionar el sistema urbà del Camp de Tarragona, però no el conjunt de la Vegueria del Camp de Tarragona ni el conjunt de la regió de la Catalunya Sud.

 

El fracàs de les Rodalies Tarragona, les RT actuals, n’és l’exemple més palpable. Unes Rodalies que no han donat resposta a les necessitats del territori, i que s’han de replantejar en la seva totalitat.

 

Connectar i replantejar les Rodalies Tarragona amb Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, i millorar les connexions entre el Camp i les Terres de l’Ebre. Recuperar la Reus-Roda per passatgers que permetin la intermodalitat entre Rodalies i l’Estació del Camp de Tarragona AVE. I plantejar el projecte del TramCamp sense haver de perdre la funcionalitat de la línia de la costa del tram Salou-Hospitalet de l’Infant, transformant l’actual tram ferroviari en un tram urbanitzat de tramvia.

 

Totes aquestes qüestions caldria plantejar-les en una taula, aconseguir un consens entre tots els actors territorials, des dels representants de l’Estat, Generalitat de Catalunya, Diputacions, Consell Comarcals, Ajuntaments, Empresaris, Sindicats, Universitat, Societat Civil, les forces vives d’aquesta terra, que haurien de ser, i són, els màxims interessats en tenir un territori competitiu.

 

L’error si serveix per millorar és bo, si serveix per continuar repetint les mateixes passes és per fer-s’ho mirar.

 

@jaumecasanas

Barnagona, Tarragona un barri de Barcelona

7 gen.

El replantejament del sistema ferroviari de la Catalunya Sud pot semblar l’enèsim menyspreu  al territori.

Una infraestructura que podia servir per fer territori, per fer xarxa, per fer àrea metropolitana se’l carreguen, deixant una part molt important del Sistema Urbà del Camp de Tarragona, Cambrils i Salou sense servei de  Rodalies. Aquests dos municipis se’l deixa amb una única estació, un únic accés ferroviari, allunyat del nucli urbà, passant a ser una mera Estació de regionals que segueix el criteri de l’Estació de l’Alta Velocitat del Camp de Tarragona, veient l’èxit d’aquesta última podrem suposar l’èxit de les nova estació de Cambrils-Salou.

Perquè no es vol que el Camp de Tarragona, i en segona instància, la Regió Catalunya Sud agafi força i es vertebri i cohesioni com una potent regió? Simple Geopolítica.

Barcelona és la capital, les forces vives de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana ho volen tot, millor dit només volen les coses bones. Barcelona està fent que l’únic territori dinàmic i influent sigui Barcelona, i aplica el mateix centralisme que Madrid fa amb la resta d’Espanya.

Catalunya tenia i té un model ben extens de ciutats mitjanes que sembla que facin nosa a la voracitat centralista de Barcelona.

Amb el nou escenari ferroviari, Tarragona passa a formar part del concepte Cercanias Barcelona, el servei de Rodalies Catalunya mai ha funcionat com a Rodalies de País. Els Euromeds, la velocitat alta ja no passaran per Tarragona, i els únics que faran parada seran alguns Talgo. Fa 40 anys tenir Talgo era un privilegi, un luxe, avui dia és més un tren turístic que no pas un servei comercial adequat a la importància de la ciutat de Tarragona. Tarragona esdevé la província, la única província que té Alta Velocitat i que la capital de província no te ni Alta Velocitat ni Velocitat Alta a la ciutat.

Podríem parlar també de l’Aeroport de Reus i la seva relació amb l’Aeroport del Prat i el diferent tracte d’aquest amb l’Aeroport de Girona. El de Girona amb parada d’AVE que el connectarà amb la xarxa Ave, que tindrà estació a l’Aeroport, fent del de Girona la famosa tercera pista del Prat, el nostre Aeroport, el de Reus, sense cap tipus d’intermodalitat ferroviària

Cal que territori reaccioni, cal que ens unim tots els que creiem en aquesta terra al sud Barcelona, la Regió Catalunya Sud mereix respecte i cal que definim una estratègia territorial pròpia i que ens posicioni.

 

@jaumecasanas

Proposta de Rodalies Catalunya Sud

30 des.

 

 

Acaba el 2019 i comença un 2020 amb molts propòsits, un dels més importants i més estratègics és el servei de Rodalies de Barcelona cap al sud, el que nosaltres denominem la Regió Catalunya Sud.

Segurament observant i comparant els altres Estats i regions urbanes europees, la seva qualitat de vida té, en part, una correspondència amb la qualitat del servei de Rodalies.

Però què li passa al servei de Rodalies Catalunya? Doncs que segueix funcionant com el Cercanias Barcelona, i què el canvi de nom de Cercanias Barcelona a Rodalies Catalunya no ha suposat un canvi qualitatiu en el servei, ans el contrari, el joc de la semàntica té aquestes coses. 

Cal que el model de Rodalies Catalunya superi el marc mental de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, i faci un salt qualitatiu i quatitatiu i que faci honor al seu nom, un servei de Rodalies de país, segmentat en regions, però una estructura d’Estat no un servei de metropoli.

És per això que la nostra proposta intenta posar al dia, i essent un xic agosserat, no gaire tampoc, el servei de Rodalies en clau de la Regió de la Catalunya Sud.

Reus, Tarragona i Sant Vicenç de Calders esdeven estacions centrals d’aquest sistema de Rodalies. També és fomenta la interacció amb les regions de les Terres de l’Ebre i el Penedès. I és posa en valor en clau Catalunya Sud, la intermodalitat i la interconnexió del servei de Rodalies amb l’Aeroport del Prat. 

Proposem les noves estacions de Penedès Alta Velocitat (AV), la del campus de Bellissens-Universitat. I deixem, en Stand by, la proposta del TramCamp per analizar les futures interaccions amb la nostra proposta de Rodalies Catalunya Sud. 

Eliminem la zonificació en la nostra proposta perquè creiem que el transport públic ha de tenir una tarificació igual per a tots els habitants, basada en trams quilomètrics (10,20,30 km, a partir de l’estació d’orígen) i en la freqüència d’ús independentment de la ciutat on tingui la residència, no com succeix actualment on hi ha usuaris que tenen uns preus depenent d’on tinguin la residència. 

Si realment volem ser una regió europea de referència cal que entre tots i totes les administracions fem una reflexió al respecte del servei de Rodalies, heus aqui la nostra proposta d’inici.

@jaumecasanas