El Tren d’Alta Velocitat (TAV) al Penedès

20 març

El passat dimecres, l’ADEGP va organitzar un col·loqui amb el responsable del lobby que defensa el corredor del Mediterrani  FERMED, en Joan Amorós.

Primer de tot voldria felicitar a l’ADEGP per l’organització d’aquest col·loquis doncs permet escoltar de primera ma els projectes estratègics pel territori.

La majoria de titulars es van centrar en la proposta de l’establiment d’un Centre Intermodal de Mercaderies al Penedès, i molt pocs diaris van ressaltar la segona de les propostes que van sorgir al debat; la possibilitat de que el Penedès tingués un baixador de l’Alta Velocitat, que el Penedès pogués gaudir d’una parada a la xarxa d’Alta Velocitat ibèrica i europea.

Personalment crec que la primera de les propostes es podria debatre en un espai temporal a mig terme, doncs depèn de moltes variables. Que es faci el Corredor del Mediterrani, de torbar el lloc on es pugi desenvolupar un Centre Intermodal de Mercaderies, i que hi hagin inversors, moltes variables que ens projecten a un mig terme.

A curt terme, en canvi, es presenta el projecte d’un baixador a la xarxa d’Alta Velocitat, una estació al Penedès de l’Alta Velocitat, una xarxa que ja existeix i que passa pel bell mig del territori a diferència del Corredor del Mediterrània que encara no existeix.

Al Penedès s’havia parlat d’un intercanviador entre la xarxa ferroviària de l’Alta Velocitat, i la xarxa tradicional que permetés que els trens poguessin combinar les dues xarxes ferroviàries, però aquesta proposta no permet treure el màxim de profit del fet que la xarxa d’Alta Velocitat passa pel Penedès.

Una bona proposta seria elaborar l’intercanviador que permeti combinar les dues xarxes, i també un baixador que dones servei a la xarxa d’alta velocitat, com succeeix a d’altres territoris per on passa la xarxa d’Alta Velocitat, no demanem res que no tinguin altres territoris.

El Penedès és un territori estratègic, en aquest futur baixador s’hi podria combinar una intermodalitat de transport públic. A la Granada en una futurible baixador s’hi podria combinar, l’Alta Velocitat, la xarxa de Rodalies R4, els serveis Regionals Avant i Catalunya Express, i el servei d’autobusos regionals i nacionals aprofitant l’enllaç entre la C-15 i l’AP7, i les carreteres comarcals i regionals.

Al Penedès un possible baixador d’Alta Velocitat, no només donaria servei a la gent que hi viu , 500.000 persones aproximadament, sinó que també seria una porta d’accés pels turistes que volguessin arribar al Penedès en tren, veient l’exemple de Girona podem afirmar que un accés a l’Alta Velocitat multiplica per molt les possibilitats turístiques de l’indret.

Al mateix temps i veient les possibilitats que la nova C-15 dona al Penedès, com a Eix de la Catalunya Central, també podria potencialment atraure a molta gent de la Catalunya  Central que entre anar a Barcelona o al Penedès a agafar el tren de l’Alta Velocitat trobaria més fàcil desplaçar-se al Penedès.

Estratègicament pel Penedès, no només hem de pensar en la logística, també hem de pensar de treure fruit de la nostra localització i proposar serveis de qualitat als nostres habitants, l’accés del Penedès a l’Alta Velocitat en seria un bon exemple.

 

@jaumecasanas

Anuncis

La T-Mobilitat i el Baix Penedès

13 març

 

Durant el passat Mobile World Congress es va presentar la T Mobilitat, un nou model de tarificació del transport del conjunt de Catalunya. Aquest projecte de la T Mobilitat vol superar la polèmica zonificació de les actuals Autoritats del Transports existents a Catalunya, (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) i les seves corones tarifàries.

 

Segons les notícies del Departament de Territori i Sostenibilitat el calendari previst per la implantació de la T Mobilitat és a la zona de Barcelona a finals del 2018 i al conjunt de Catalunya a finals del 2019.

 

En clau comarcal, els municipis que formen part de l’ATM Barcelona són; Cunit, Calafell, El Vendrell, L’Arboç, Bellvei i Santa Oliva. Aquest municipis doncs començaran a finals del 2018 a entrar a formar part del projecte de la T-Mobilitat. La resta de municipis de la comarca hauran d’esperar un any més doncs formen part de l’ATM del Camp de Tarragona, i la implementació de la T-Mobilitat la tenen prevista a finals del 2019.

 

Tot i que no tota la comarca podrà formar part de la T-Mobilitat al 2018, els serveis de Rodalies Barcelona, els que la majoria de la gent de la comarca fa servir, si que en formaran part del primer tram de la T-Mobilitat. És a dir, que els habitants del Baix Penedès que facin servir els serveis de Rodalies Barcelona, R2 i R4, a les estacions de Cunit, Segur de Calafell, Calafell i Sant Vicenç de Calders, per la R2, i les estacions de Sant Vicenç de Calders, El Vendrell i L’Arboç, per la R4, si que podran fer us de la T-Mobilitat des del 2018, i aquesta és una gran notícia pel territori.

 

Cal recordar que la tarificació actual dels serveis de Rodalies de Barcelona perjudiquen a les zones perifèriques d’aquest servei, és a dir que quan més t’allunyes del centre de Barcleona i la seva Àrea d’influencia més car és el transport, i la relació €/KM és més cara respecte a la zona del centre de l’ATM de Barcelona.

 

Un exemple pràctic és que un usuari que agafi el tren a Castelldefels i baixi a Montgat, un total de 37km, es pugui fer en una mateixa zona tarifària (zona 1), i que entre Sant Vicenç de Calders  i el Garraf, un trajecte intern dins de la Vegeuria del Penedès amb un total de 43 km, hi hagi 4 zones tarifàries.

 

Amb la T-Mobilitat es pagarà un preu per km recorregut i per freqüència d’ús, corregint el greuge que pateix el Baix Penedès des de fa més de 20 anys. Una molt bona noticia pel territori.

 

@jaumecasanas

 

Peatges i mobilitat al Penedès

28 febr.

peatge-autopistaAquests dies han sorgit diverses notícies en referència a la mobilitat i als peatges al Penedès. Concretament afectes a dos dels eixos principals de comunicació de la Vegueria del Penedès.

El primer, l’eix del Penedès interior, que afecta les carreteres de la N-340 i de la Ap-7, que són de titularitat de l’Estat, i que presenta unes problemàtiques que ja duren molt de temps i a les que cal donar una solució real i factible. El segon eix és el del Penedès Marítim, que afecta a les carreteres de la C-31 i de l’autopista de la C-32, ambdues de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

En els dos eixos que descrivim s’observen les mateixes deficiències; unes carreteres ordinàries, la C-31 i la N-340, que poc han canviat en els darrers 30 anys, i que el col·lapse i la manca de seguretat perjudiquen la qualitat de la mobilitat. Com a única alternativa tenim dues autopistes, amb uns peatges molt elevats i que determinen que per qüestions econòmiques no tothom les pugi fer servir, restant de competitivitat a un territori estratègic com el Penedès i a la seva gent.

El debat sobre el peatges dura a Catalunya des de fa molt anys. Tots els partits han tingut la possibilitat de revertir la situació però cap ha afrontat el tema com caldria, i els habitants i les empreses del Penedès continuem pagant les conseqüències.

Actualment el govern de la Generalitat de Catalunya està treballant una proposta que afronti la problemàtica global de la mobilitat a Catalunya, el projecte de la Vinyeta, que permeti amb un únic pagament anual poder fer ús de totes les autopistes del país. Està clar que un projecte així i que afronta uns problemes que en 30 anys no s’han solucionat, presenti complexitats, administratives i funcionals, que no permeten una immediata implantació, però el mèrit de voler afrontar el problema s’ha de reconèixer, i esperem que el resultat sigui positiu.

Esta clar que veient els tempos polítics i administratius cal plantejar un escenari a curt i un altre a mig terme.

A curt terme s’ha de trobar la formula, com ja funciona en d’altres territoris del país, que les mobilitats internes en aquests dos eixos penedesencs, el de l’interior (AP-7) i el marítim (C-32) siguin gratuïtes, per poder prevenir accidents per la saturació i l’antiguitat de les carreteres ordinàries (N-340/C-31), i transformar aquestes en eixos urbans de molts municipis que han crescut i han integrat aquestes carreteres dins de l’entramat urbà.

A mig terme, caldria posar-se a treballar, en la línia del Departament de Territori, en el projecte de país, en una vertadera estructura d’estat, que és la política de mobilitat, i el projecte de Vinyeta del Catalunya.

Des del Penedès caldria continuar amb la sintonia política i social que ha permès aprovar la Vegueria Penedès al Parlament, l’èxit ha estat en la unitat d’acció del territori. Aquesta  unitat és un bon exemple per tal de dignificar la mobilitat al Penedès, i sobretot, per aconseguir els dos reptes a curt i mig terme.

 

@jaumecasanas

 

La Vegueria Penedès, una oportunitat per Catalunya

24 febr.

vegueria-pdcatEl passat dia 8 de febrer, va ser un dia històric pel Penedès i per Catalunya. El Parlament de Catalunya aprovava la modificació de la Llei de Vegueries de Catalunya, per introduir-hi la vegueria del Penedès. La Llei de Vegueries de Catalunya ha estat una iniciativa del catalanisme polític per tal de dotar al país d’un model territorial propi.

Aquesta normativa no deixa de ser un tram més d’un camí que va començar amb la Renaixença, passant per la Mancomunitat de Catalunya,  la Generalitat republicana, la Generalitat democràtica i, finalment, la Generalitat i el Parlament de Catalunya que van impulsar el darrer Estatut de Catalunya, que reconeix la Vegueria com la unitat territorial descentralitzadora dels serveis i departaments del Govern de Catalunya.

Un model territorial propi de Catalunya, ha estat un objectiu comú i transversal en totes les corrents del catalanisme polític. No és una casualitat que l’acord del 8 de febrer al Parlament rebés el suport no només dels partits del govern Junts pel Sí, sinó que també va rebre el suport del PSC i de CSQSP.

Des del Partit Demòcrata es va donar el suport incondicional a aquest reconeixement territorial. Tenim molt clar quin model de país volem de cara al futur i com volem que sigui Catalunya. Al Congrés fundacional, el PDeCAT va assumir el Penedès com una de les regions amb les que s’organitza el partit, apostant per aquest territori i per un model territorial propi català, allunyat de la tradició imposada fa anys.

El Penedès, i el seu reconeixement com a vegueria, és una oportunitat per defensar un model territorial català, modern i adequat als reptes del futur immediat. El Penedès se situa entre les dues grans àrees urbanes del país, entre Barcelona i Tarragona, i també serveix de vèrtex a l’eix que des de Vilanova i la Geltrú va fins a Puigcerdà, passant per Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa i Berga, un eix a tenir molt en compte. També recordem que pel Penedès passen els eixos de transports més importants de la península i del sud d’Europa, posant en valor la seva posició estratègica en clau de país. El Penedès és un espai estratègic equilibrador del país i tracta de reconduir l’efecte de la macrocefàlia de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Des del Partit Demòcrata, continuarem treballant per tenir un model de país equilibrat i cohesionat, i reconeixent les realitat territorials catalanes en una visió global del país. El Penedès supera l’esquema mental de les províncies, que no deixa de ser el model i l’estructura territorial de l’Estat espanyol. El Penedès és l’exemple i l’oportunitat per Catalunya d’apostar per un model territorial propi, aprofitem-ho, des del Partit Demòcrata, des del PDeCAT, hi apostarem.

@jaumecasanas

Felicitats Penedès, tenim Vegueria

1 febr.

penedesitatSi tot va bé, i esperem que tot vagi bé, la setmana vinent el Parlament de Catalunya, a proposta dels grups de Junts pel Si, PSC, Catalunya Si Que Es Pot i la CUP, modificarà la Llei de Vegueries de Catalunya, per incloure la del Penedès.

S’acabarà la primera part del procés del Penedès, que va començar fa uns quants anys, per part dels membres de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, liderats per l’incansable Felix Simon.

Diem primera part, perquè desprès vindrà una segona part, on caldrà la unitat del territori, partits polítics i societat civil, per tal de demanar el desplegament del Delegat Territorial, i la descentralització dels departaments de la Generalitat de Catalunya, com succeeix a la resta de territoris catalans reconeguts com a Vegueries per la Llei.

Com dèiem abans, cal ser sincer, i posar en valor i reconèixer, sobretot, la mobilització de la societat civil liderada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Una plataforma que des de bon començament i amb la complicitat de l’altra gran defensora del Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs, van defensar el dret del Penedès ha ser Vegueria.

L’institut d’Estudis Penedesencs, sigui, segurament l’organisme que ha mantingut la unitat penedesenca, menystinguda des del 1833, amb la divisió provincial espanyola, i que ha estat el motor que ha fet evolucionar, modernitzar el sentiment i la identitat penedesenca al llarg de tots els seus anys d’història des del 1977.

Segurament aquest sigui el gran mèrit d’aquesta Vegueria, una Vegueria que ha sorgit de l’impuls de la societat civil, des del baix, i no des dels despatxos de Barcelona. Una reivindicació del territori i pel territori. La Vegueria serà l’instrument per aproximar la política i la gestió del territori a la gent, abandonar la lògica provincial per abraçar una lògica territorial 100% catalana, i on el temps perdut s’haurà de recuperar

Ara al començament d’aquest 2017 històric, es farà justícia, i es reconeixerà la feina de tota la gent que s’ha estimat i que s’estima aquesta terra, el Penedès.

Felicitats Penedès.

 

 

@jaumecasanas

Rodalies del Camp de Tarragona i el Penedès

25 gen.

mapa-rodalies-tgnAhir sortia la notícia al Diari de Tarragona de les estadístiques dels usuaris de les dues línies de Rodalies del Camp de Tarragona, (30 usuaris per servei).

Concretament es tracta de la RT1 (Reus-Tarragona) i la RT2 (L´Hospitalet de l’Infant-L’Arboç). Per endavant vagi, que creiem que ha estat una bona aposta de la Generalitat de Catalunya per la mobilitat pública al territori, però creiem que per millorar les estadístiques d’usuaris caldria fer algunes modificacions, i es proposen les següents accions.

No deixa de ser sorprenent, que de les dues línies de tren, sigui la RT2 la que tingui més usuaris, veient que la RT1 uneix els dos grans nuclis urbans del territori (Reus i Tarragona, sense menystenir la ciutat de Vila-Seca). Aquest fet ens ajudar a argumentar, que més que la mobilitat entre aquest dos nuclis urbans del Camp de Tarragona, són els municipis del voltant de la demarcació, per on transcorre la RT2, la que té una millor utilització per part dels usuaris potencials.

Des de la posada en marxa del servei, des del Baix Penedès ja vàrem posar l’atenció sobre el fet que a les zones més poblades del territori, Calafell i Cunit, no hi arribés el servei, però celebràvem que si que ho fes al Vendrell i l’Arboç.

Proposàvem, des del territori, que les dues línies del servei de Rodalia del Camp de Tarragona, es poguessin allargar fins a Vilanova i la Geltrú, i fins a Vilafranca, on milloraria el nombre potencial d’usuaris, al voltant dels 200.000 habitants. Contant els Monjos i Vilafranca del Penedès i rodalies, pel que fa a la línia RT2, i en referència a la proposta d’allargar la RT1 cap a Vilanova i la Geltrú, suposaria donar un servei als usuaris dels municipis de Calafell, Cunit, Cubelles i Vilanova i la Geltrú.

Des del territori del Penedès continuem creient en aquest projecte i la seva pertinença. Per un cantó, perquè des del Penedès volem tenir facilitats vers una mobilitat publica i de qualitat vers Tarragona i la resta del Camp, però també perquè l’actual mobilitat privada, amb el col·lapse de la N-340, no fa competitiu el transport per carretera.

Per un altre cantó, allargar el servei de Rodalia del Camp de Tarragona permetria millorar la freqüència de la zona del Penedès, i més concretament, el Baix Penedès, cap a Barcelona, amb els transbords necessaris a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, doncs amb un efecte d’overlapping, permetrien tenir una freqüència major cap a Barcelona, ara al Baix Penedès tenim unes freqüències de 30 minuts per la costa i d’una hora per l’interior, i el territori ja fa temps que demana aquesta millora.

Esperem que el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Delegació del Govern al Camp de Tarragona, puguin assolir les demandes del Baix Penedès en referencia a les millores i ampliacions del servei de Rodalia del Camp de Tarragona, perquè milloraria la competitivitat del territori, la qualitat del serveis dels seus habitants, i que també cal posar e valor, que seria bo per Tarragona i tot el Camp doncs les sinergies amb el Penedès serien més i millors, i tots en sortirem guanyant.

@jaumecasanas

2017, l’any del Penedès

30 des.

img_6386S’acaba el 2016 i comença el 2017. Un 2017 que promet ser decisiu per l’esdevenir del nostre territori.

 

Per un cantó, i sempre en referència a les dades macroeconòmiques, sembla que el 2017 es consolida la recuperació econòmica de les nostres quatre comarques. Per l’altre cantó, cal estar vigilant a no repetir els errors històrics del territori que ens han portat a viure una de les pitjors crisis al Penedès.

 

Segons les dades del darrer Anuari Econòmic Comarcal, publicat sempre per Caixa Catalunya, desprès Catalunya Caixa i ara el BBVA, sembla que el Penedès es recupera. Al 2016 s’han consolidat les febles recuperacions del 2015. Les comarques penedesenques que més creixen són l’Anoia i el Baix Penedès, per sobre del 3%, i les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf ho fan per sobre del 2%.

 

Les comarques de l’Anoia i del Baix Penedès van ser les comarques més afectades per la crisi, i de retruc són les que presenten una major recuperació respecte a les altres dues. Però com dèiem anteriorment són dades macroeconòmiques. Tot i que encara a nivell microeconòmic, al nivell de l’economia de la majoria de les famílies penedesenques, no es noti.

 

Són dades positives que preveuen un creixement econòmic i una millora de la qualitat de vida al Penedès. Encara queda molt camí per fer, però hem de treure lliçons, hem d’aprendre de la crisi que hem patit i que encara estem patint.

 

El Penedès és un territori estratègic per Catalunya en general, però més estratègic ho és pel futur de la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana que presenta símptomes de col·lapse funcional, sobretot en termes de mobilitat. El Penedès es situa entre les dues grans àrees urbanes del país, Barcelona i Tarragona. I el Penedès vol tenir una bona connectivitat i mobilitat envers aquestes dues grans àrees, cosa que actualment no succeeix.

 

Aquest 2017, la mobilitat al Penedès i també del Penedès vers Tarragona i Barcelona, és una de les assignatures pendents. Corredor del Mediterrani, Autopistes C32/AP7, Carreteres C31 i N340, Rodalies Barcelona i Rodalies Tarragona, Desdoblament C15 (Vilafranca del Penedès-Igualada), són temes estratègics dels que es deriven una bona qualitat de vida de la població i un augment de la competitivitat econòmica del Penedès i del conjunt del país.

 

L’altre gran tema són les polítiques actives d’ocupació, que permetin reduir el nombre d’aturats a les quatre comarques penedesenques, de les més castigades al conjunt del país en els darrers 6 anys. I polítiques de benestar i cohesió social, que permetin donar resposta a les situacions que ha provocat la crisi al territori i al mateix temps poder donar resposta als reptes socials que ha comportant el creixement demogràfic del territori els darrers 30 anys, el més elevat de Catalunya.

 

Durant el primer trimestre del 2017, el Parlament haurà aprovat la modificació de la Llei de Vegueries per incloure la del Penedès. Aquest fet ens permet considerarà el Penedès com una regió de Catalunya, en tant que Vegueria. Aquest fet, que pot semblar simbòlic, té una repercussió molt clara i ha de permetre tenir una eina de gestió política, doncs com la resta de regions tindrem un Pla Territorial, i la Generalitat haurà de nomenar un Delegat del Govern, i les direccions territorials dels seus de Departaments. Tindrem una eina de gestió política al territori i del territori.

 

Aquesta Vegueria del Penedès, permetrà treballar i coordinar la política de la Generalitat en clau Penedès, cosa que fins ara no succeïa. La Vegueria del Penedès ha de ser l’instrument, la veu del territori, que permeti desenvolupar i coordinar totes les millores en mobilitat, polítiques actives d’ocupació, benestar social i tantes d’altres que necessitem, i aquesta és una gran noticia que ens fa veure el 2017 amb esperança.

 

Es per això, que dèiem que el 2017 ha de ser l’any del Penedès, l’any que tindrem la Vegueria, i augmentarem la nostre capacitat de gestió i de decisió. I que ens permetrà afrontar els reptes del territori en millors condicions que fins a dia d’avui.

 

Desitjar a tots i totes un molt bon any 2017, pel Penedès ho serà, n’estic segur.

 

 

@jaumecasanas