jaume casañas

Fa uns dies que va sortir la notícia que Barcelona volia establir un peatge per entrar a la ciutat. Un peatge pels vehicles amb l’objectiu de reduir-ne el seu ús, i millorar les condicions ambientals de la ciutat.

Una idea que ja fa temps que sona, i que sembla més un globus sonda per veure quina és la reacció de la gent.

Personalment puc arribar a entendre la decisió. Una política que ja funciona en d’altres ciutats europees, però amb una petita diferència, ciutats europees amb un transport públic de qualitat, competitiu.

Un transport públic que a Barcelona, i sobretot a la seva àrea metropolitana ni és de qualitat, ni és competitiu, i que per sobre de tot és car.

Que succeeix a la Vegueria del Penedès?, doncs que com que el transport públic deixa molt que desitjar en termes de fiabilitat, de freqüències i de preus, molta gent prefereix o té l’única opció d’agafar el cotxe.

Agafar el cotxe per donar resposta a la seva mobilitat obligada en termes laborals, formatius, comercials o universitaris.

No podem afrontar, ni podem acceptar la creació d’un peatge per entrar a Barcelona si abans no s’afronta el repte de la millora del transport públic en la seva globalitat. Primer entenen que és Barcelona, quelcom més enllà de la ciutat i de la seva Àrea Metropolitana.

La Vegueria del Penedès també forma part del fet metropolità, a la seva manera, però sempre menystinguda i sense capacitat de poder traslladar la seva veu als òrgans de decisió del món metropolità.

Ens hem de plantar, no hi pot haver un peatge sense solucionar el transport públic a la Vegueria del Penedès.

Us imagineu que cobréssim 4€ per cada cotxe que passa per l’AP7, l’A2 o la C32? I per cada tren dièsel de mercaderies que passa pel Corredor Mediterrani, i per cada avió que ens sobrevola sortint i arribant al Prat? I si cobréssim 4€ per cada kg de brossa de Barcelona i l’Àrea Metropolitana que portem a l’abocador d’Hostalets de Pierola?.

Els territoris són dinàmics, interactuen amb regions àmplies, i les decisions han de ser consensuades i compartides entre tots els actors, actuar unilateralment com acostuma a fer l’Ajuntament de Barcelona, no és cap bona proposta ni la solució de fons del problema de la contaminació.

La setmana passada coneixíem una gran notícia, el Ministeri de Foment renunciava a la construcció del 4t Cinturó al seu pas pel Penedès. Molts penedesencs i penedesenques no veiem amb bons ulls aquesta nova infraestructura.

El 4t Cinturó significava una nova oportunitat per trinxar el nostre paisatge. Anar transformant mica en mica el Penedès, un territori amb una identitat paisatgística potent, en un nou espai metropolità.

Des del Penedès defensem una manera d’entendre la Metròpolis  amb visió pròpia. No volem transformar el nostre paisatge i el nostre territori, com ho han fet altres comarques més properes a Barcelona. Volem viure, entendre i impulsar una concepció metropolitana amb un segell propi.

No volem renunciar al que hem estat i al que som, però sobretot al que volem ser. El Penedès té molt clar que no podem fer més renúncies en aquest sentit, el paisatge, la identitat i la funcionalitat territorial ha de ser pensada des d’ací.

La pressió és gran i ho serà encara més, però hem de dir i hem dit prou a noves infraestructures, com la MAT,  pensades des de fora del Penedès i amb un servei aliè a nosaltres.

Volem que les infraestructures que ja transcorrent pel Penedès, sobretot el tren i el sistema ferroviari català, siguin pensades per donar servei, el millor, al nostre territori i la seva gent. Volem més i millor rodalies, volem un Baixador AV que doni un servei regional.

Volem una mobilitat pensada des de i per la Vegueria del Penedès.

El passat dimarts a la Sala d’Actes del Centre de l’Escorxador de Vilafranca del Penedès va tenir lloc la presentació d’un projecte col·lectiu, Impulsem el Penedès.

Un espai polític, una plataforma transversal, que vol aglutinar els anhels i les voluntats polítiques dels penedesencs i penedesenques.

Per primer cop a la història d’aquestes terres, una proposta política, que sorgeix del municipalisme i de la societat civil, sense una estricte obediència a cap partit polític de caire nacional.

Aquest fet és important per dues coses. La primera perquè és només el Penedès i la seva gent el Leitmotiv d’aquest espai polític. I la segona, que mai posarem el Penedès en un segon pla a l’hora de fer política, tal i com a succeït els darrers anys amb les formacions polítiques clàssiques. El retard en el reconeixement i el desplegament de la Vegueria en són els millors exemples.

Ho volem dir ben alt i ben clar, som el Partit del Penedès.

Ja va sent hora que des del Penedès, des de tots els pobles, des de l’associacionisme, tant característic en aquest territori, sumem sinèrgies, esforços, voluntats i, sobretot, il·lusions, per fer del Penedès un gran territori on viure.

El futur l´hem de fer entre tots i totes, Impulsem el Penedès.

El passat dia 30 de març a la vila de Sant Sadurní d’Anoia va tenir lloc una roda de premsa per part del Vicepresident Jordi Puigneró i la Consellera de Presidència Laura Vilagrà, on es va fer públic el desplegament dels serveis territorials del govern a la Vegueria del Penedès.

Tot i el retard (2 anys), i la incansable demanda de la societat civil penedesenca per tal de donar resposta a la llei i a la voluntat del Penedès, és un dia històric i tots ens n´hem d’alegrar.

No vull entrar en el debat sobre la capitalització d’aquesta fita per part dels partits polítics, no cal. Els penedesencs i penedesenques sabem que la Vegueria del Penedès és fruit de la societat civil, i la implementació de les seus de les Delegacions del Govern també. El retard en la implementació i en el reconeixement de la vegueria, demostren que la força i el mèrit és de la gent, del poble.

Per això, voldria fer un recordatori a tota la gent que va passar per la plataforma per la Vegueria Pròpia, i en especial al Fèlix Simon. També recorda a la gent de lluita i compromís penedesencs que malauradament no ens poden acompanya, i personalment vull tenir un record especial per la Marisa Ibáñez, mítica bibliotecària de Cunit i del Penedès i compromesa des del primer dia en aquesta causa.

Continuarem la lluita perquè encara no hem acabat. La llei de Vegueries, que ens hauria de donar les eines legals perquè la Vegueria del Penedès tingui un govern regional, escollit per tots el penedesencs i penedesenques, encara no està implementada.

Fins que els penedesencs no puguem escollir el nostre govern i els nostres representants i deslliurar-nos de la penalització de la divisió provincial i recobrar la nostra unitat regional, no tindrem assolit el nostre objectiu.

Seguim .

Aquest dijous ha tingut lloc al Vendrell un debat molt interessant. Una jornada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, per parlar de les relacions del Baix Penedès i la Metròpoli.

Una jornada on gent del Baix Penedès i del conjunt de la Vegueria del Penedès donaven el seu parer sobre els reptes metropolitans de la nostra comarca.

El que va quedar molt clar, és que el futur del Baix Penedès vindrà determinat per la quantitat i la qualitat de les seves relacions amb l’Àrea metropolitana de Barcelona. Un altre aspecte que va quedar molt clar, va ser la determinació del Baix Penedès i de la Vegueria del Penedès, de voler dir la seva, i d’entendre aquesta relació o evolució metropolitana des d’una òptica pròpia.

Som conscients que el nucli, el core, de la regió és Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, però som conscients i veient les necessitats i urgències del canvi climàtic, que hi ha d’haver una reinterpretació dels processos territorials, i la Vegueria del Penedès és estratègica i determinant per aquesta reflexió.  No només pel que suposa de complementarietat pel conjunt de la regió metropolitana, sinó perquè volem dir la nostra, i nosaltres la metròpolis la veiem amb uns altre sulls, ni millors ni pitjors, diferents.

Uns altres ulls que són més sensibles a la conservació del paisatge, a la importància del sector primari, a la necessitat de reindustrialitzar la nostra regió ordenadament, a la millora substancial del ferrocarril i de les seves infraestructures. A la millora i implementació de lògiques pròpies en termes sanitaris i de seguretat i emergències, i un llarg etcètera.

En definitiva, volem ser part del procés de metropolitització de Catalunya, però ho volem fer amb un mirada pròpia, des de la penedesitat intensa, la nostra manera d’entendre el món, la vida i el nostre territori.

No som perifèria, som un dels centres.

@jaumecasanas

El passat dilluns crec que força gent de la comarca, i també del conjunt del país, va poder veure el gran programa del Quim Masferrer del Foraster a TV3.

La veritat que sempre esperes que el programa parli d’algun poble que coneixes i en aquest cas era un poble del Baix Penedès, la nostra comarca.

L’episodi del Montmell crec que va ser molt emotiu i descobridor. Emotiu perquè parlava d’indrets  de la nostra comarca com Marmellar, que ja no estan habitats, i descobridor perquè parlava de la Serra del Montmell, que és un gran pulmó verd i un reclam turístic de primer nivell, a vegades desconegut per molts de nosaltres.

La veritat que quan vaig estar veient el programa vaig sentir ràpidament un sentiment d’orgull per aquesta terra. No només perquè hi veia paisatge quotidians i que han format part també de la meva història, sinó perquè hi sortia gent que conec. Gent, molt bona gent, que treballa per defensar una manera de veure, entendre i viure el Baix Penedès.

La Lucia, en Gerard i el Jaume, membres de Terra i Taula, elaboradors que transmeten passió en els seus productes, tothom ho va poder veure.

També vaig flipar amb la repercussió que hi va haver a twitter, on alguns comptes del territori traslladaven també l’autoestima que moltes vegades ens manca al Baix Penedès.

Som una comarca sovint oblidada per les administracions, i ens ho hem de fer tots sols, però també, i no ens cansem de repetir, som una comarca amb un potencial enorme, i on s’hi viu molt bé.

L’autoestima baixpenedesenca s’ha de treballar i s’ha de posar en valor, només nosaltres amb el nostre esforç i la nostra incansable actitud de penedesitat podrem superar els nostres reptes col·lectius.

Gràcies El Foraster, gràcies Quim.

El passat dimecres va tenir lloc una interessant jornada al voltant del Pla Territorial del Penedès organitzada per la infatigable gent de la associació Pro Vegueria Penedès.

Una jornada que no només volia posar l’accent en aquest instrument de planejament sinó denunciar també la seva inacabable tramitació.

Nosaltres ho volem explicar i denunciar com un enèsim compromís del Govern de la Generalitat, incomplert, vers la Vegueria del Penedès i la seva gent.

Un Pla Territorial que s’havia de començar a tramitar al 2010, quan el Govern tripartit (PSC, ERC i ICV) volia consolar la demanda de la Vegueria Penedès amb un simple reconeixement d’Àmbit de Planificació, sense reconèixer els anhels dels penedesencs i penedesenques que volíem la Vegueria. Tot i això no es va desplegar cap tipus d’instrument per l’elaboració del Pla Territorial.

No va ser fins al 2014 que el Govern de la Generalitat va començar els tràmits d’elaboració, i passats més de 7 anys de treballs, encara no tenim ni l’avantprojecte. Un retard que no només desvirtua la feina feta aquest 7 anys, amb trobades, debats i processos participatius, sinó que no dona resposta a les necessitats del territori de la Vegueria atrapats en plans territorials encara més vells i obsolets.

No deixa de ser curiós aquest retard continu dels compromisos del Govern amb la Vegueria del Penedès, l’exemple de les Delegacions del Govern és un déjà vu, sembla que desprès de 5 anys del que tocaria les tindrem.

Recordar que la Vegueria del Penedès és el territori que més creix demogràficament, que més pressions metropolitanes pateix, i en conseqüència és el territori que més aviat necessita un planejament propi per regular creixements i desenvolupaments industrial, inserits en un context del 2022 no de mitjans del 2000 com succeeix actualment.

Creixements demogràfics i urbanístics, projectes de reindustralització Can vies- Sant Marçal, ampliació IDIADA, AGROPARC PENEDÈS, PDU Litoral, són processos que cal que tinguin una lògica de conjunt, del conjunt de la Vegueria Penedès. doncs aquesta lògica fa 7 anys que es treballa però no es materialitza.

Esperem que el Govern desencalli la situació i tanqui el Pla Territorial del Penedès i tracti a la Vegueria del Penedès com la resta de Vegueries del país, no som més que la resta però tampoc menys.

@jaumecasanas

Els números són molts clars, el Baix Penedès és la comarca que més creix de Catalunya. Aquest podria ser un titular de finals del 90s del segle passat o de principis del 2000s, però no és una realitat del 2022.

110.439 baixpenedesencs i baixpenedesenques a 1 de gener del 2021, penseu que segurament ja data d’avui, ja haurem superat amb escreix aquesta data, però fins a finals d’any no tindrem les dades oficials.

El front marítim del Baix Penedès és la locomotora d’aquest creixement, però enguany no son menyspreables les dades d’alguns municipis de l’interior, sobretot els que tenen urbanitzacions, com són La Bisbal del Penedès i El Montmell. També la resta de municipis de la plana penedesenca creixent considerablement, exceptuant el de Llorenç, que coincideix en ser el municipi amb menys terme municipal i amb una trama urbana que no creix des de fa anys.

Que ens diuen aquestes dades? La primera de totes és que la comarca és un territori atractiu. Atractiu en oferta habitativa, en comunicacions i en qualitat de vida. Sinó la gent no vindria, i triaria altres destinacions. La segona dada important, és veure com aquest creixement migratori, entens com a moviment poblacional de persones que provenen d’una destinació concreta, la majoria d’ells provenen de la part central de l’àrea Metropolitana de Barcelona. És buida el centre, i s’omple la tercera corona metropolitana.

La problemàtica d’aquest creixement recau en dos aspectes. La manca de capacitat de la Generalitat d’acompanyar aquest creixement demogràfic amb un augments dels serveis públics a la comarca. Estressant  els serveis sanitaris, educacionals de seguretat etc, i deixant la responsabilitat als Ajuntaments, que no tenen moltes competències al respecte. I per altra part, la manca de capacitat de la comarca de generar llocs de treball que acompanyin a aquest creixement demogràfic, convertint i condemnant el Baix Penedès a la seva consideració de comarca dormitori.

Els Ajuntaments tenen les competències i disponibilitats pressupostaries ben definides, i el Consell Comarcal és un ens finalista no té molt marge de maniobra en aquest sentit. La responsabilitat a donar resposta recau en el Govern de la Generalitat. Des del territori ja fa temps que demanem una mirada especial cap al Baix Penedès, una discriminació positiva cap a questa comarca.

Els creixements son constants i caldria un espai de coordinació entre institucions (Ajuntaments, Consell, Diputacions i Generalitat) competents per tal de donar resposta a la ciutadania, deixar tot el pes als Ajuntaments, no és la millor de les solucions doncs no tindrem la capacitat de donar totes les respostes a les necessitats de la ciutadania.

Comencem l’any amb bones noticies, cerquem de trobar bones soluciones.

#ElBaixPenedèsExisteix

Aquesta setmana s’ha publicat un estudi de l’IDESCAT sobre la població a Catalunya. Són dades sobre estimacions de població. Dades definitives, a 1 de gener de 2021.

En aquest estudi hi ha dues dades importants. La primera dada és que la Regió Metropolitana, territori que conformen les comarques del Barcelonès (que ja no existeix), el Baix Llobregat, el Maresme i els dos Vallessos, perd població, essent l’única regió de Catalunya que perd població. La segona dada és que la Vegueria del Penedès creix un 14.3%, la segona en valors relatius, i la primera en valors absoluts.

Aquesta complementarietat entre el decreixement d’una i el creixement de l’altra té un perquè. Demostra la estratègica posició i relació entre el Penedès i la Regió Metropolitana. Però sobretot, constata que la Vegueria del Penedès, esdevé l’espai vital, que diuen els geògrafs, per tal de garantir un futur competitiu, de creixement i de posicionament global, primer de la ciutat de Barcelona, i desprès de la seva Àrea Metropolitana.

I aquesta condició d’espai vital de la Vegueria del Penedès per part de Barcelona i el seu entorn és el que provoca el continu creixement del Penedès. I no nomès el creixement demogràfic, sinó la creixent interacció econòmica entre les dues regions; La demanda d’implantació d’espais logístics, la recerca de terrenys per inversions estratègiques i  l’augment de la construcció, que esdevé una industria que es retroalimenta del creixement demogràfic.

Que podem fer des de la Vegueria del Penedès per tutelar aquesta relació desigual entre una de les regions més potents d’Europa i la més potent del Mediterrani, i la Vegueria del Penedès que condiciona la nostra capacitat de gestionar el nostre territori i el nostre futur?

Hem de parlar del Govern de la Generalitat, que té en un calaix la Llei de Vegueries, única proposta legislativa per REGIONALITZAR Catalunya, i perquè cada regió pugui tenir un govern que gestioni legítimament la seva regió, el seu futur i els seus reptes geogràfics.

Ara per ara, tot depèn de Barcelona per partida doble. Per la ciutat i la seva Àrea Metropolitana i per ser la seu de la Generalitat de Catalunya, un Govern que continua funcionant amb un model centralista i centralitzador, dels més centralistes d’Europa.

 A la Vegueria del Penedès necessitem imperativament, capacitat de autogestionar a nivell regional els nostres reptes. Vist que no podem tenir un govern regional, perquè la llei de Vegueries no està implementada, hauríem de crear un espai, un òrgan que ens permeti compartir estratègies i sumar esforços.

En cas contrari, aquest creixement i la influència de Barcelona augmentarà desmesuradament els propers anys, i el futur de la Vegueria del Penedès quedarà condicionat a voluntats alienes.

@jaumecasanas

Aquesta setmana ha ressorgit la polèmica, per enèsima vegada, de la relació entre el Baix Penedès i els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

Un cop més, menystinguts i maltractats. Molta gent pensava que amb un President de ERC la cosa canviaria, però no ha estat així.

Aquest fet demostra que el tema del Baix Penedès el menysteniment pressupostari és un tema transversal, i que si nos ens organitzem des de la comarca, amb unitat i estratègia compartida, tot seguirà igual.

Però avui no us vull parlar d’això. No em vull fer meu un discurs victimista i que veu el Baix Penedès com un simple territori perifèric sense personalitat, identitat ni futur. El Baix Penedès no és així, no és això.

Us vull parlar de futur, d’oportunitats, de jovent, del futur del Baix Penedès i les seves persones.

Dimecres vam presentar un projecte de “Miradors del Baix Penedès”, un exemple del que denuncien a les xarxes els que sempre diuen que el Consell no fa res, que no sabem treballar en equip…aquest cop ho hem fet, i s’ha de posar en valor. Però tampoc us vull parlar del projecte en si.

Vull parlar del projecte pel valor afegit que hi ha al darrera, un valor afegit 100% baixpenedesenc. Un projecte realitzat, supervisat i coordinat pel Robert Vallès de La Bisbal del Penedès. Un jove geògraf de la comarca, aficionat a la bicicleta i als esports, amb un alt coneixement del territori. Un coneixement que es transforma en estima, en voluntat de divulgació i al final, en la feina ben feta.

Ens hem de sentir orgullosos d’aquesta generació de baixpenedesencs i baixpenedesenques que puja, que seran els que agafaran el relleu i els que hauran de garantir que la penedesitat, en aquest la baixpenedesitat, és a dir, la manera d’entendre el mon i la vida, vista des del Baix Penedès, perduri al llarg del temps, com fruit del llegat dels nostres avantpassats i resultat d’un procés vital de relació amb la terra que hem de ser capaços de transmetre a les generacions futures.

No tot està perdut al Baix Penedès, el Robert i la seva generació són dignes del futur que ens espera.

Gràcies Robert per la feina feta i perquè amb tu també hem après coses.

A disposar.

@jaumecasanas