jaume casañas

Avui, al Baix Penedès, s’ha materialitzat aquell lema que la unitat fa la força.

El Govern ha anunciat l’esperada, i reclamada, ampliació de l’hospital del Vendrell. Una infraestructura que ja va néixer petita, els increments demogràfics del Baix Penedès han estat bestials, i garantir la qualitat del servei urgia d’aquesta ampliació.

Vull posar en valor la unitat de tots els alcaldes i alcaldesses de la comarca per lluitar per un objectiu comú, més enllà dels partidismes i dels localismes. Aquesta unitat és la que ha aconseguit posar el Baix Penedès a l’agenda del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Des del primer dia que els alcaldes i alcaldesses del Baix Penedès vam fer pinya, que teníem clar aquest objectiu. Dignificar la comarca i aconseguir les infraestructures necessàries per garantir la qualitat de vida dels baixpenedesencs i baixpenedesenques.

Gràcies a la unitat hem aconseguit ampliar l’hospital, la gratuïtat interna de la C32, incorporar el Baix Penedès al programa de les 7 comarques per dinamitzar l’ocupació, i encara seguirem lluitant per seguir millorant el Baix Penedès.

Ha estat un honor i un orgull fer pinya amb el Quim, en Joan, l’Amadeu, en Gerard, l’Agnès, l’Ester, en Ramon, en Jordi, en Joan, en José, en Marc, la Virginia i en Kenneth.

I sobretot molt content que qui en surti guanyant sigui la ciutadania i el Baix Penedès.

I tant que existeix el Baix Penedès, seguim.

Avui es presenta a Barcelona el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Un Pla que esdevé un repte col·lectiu d’un territori que va més enllà d’una gran ciutat i més enllà, també, de la seva estricta Àrea Metropolitana “oficial”.

Vull agrair tota la coordinació política per part del regidor de l’Ajuntament de Barcelona en Jordi Martí, i tota la feinada a nivell tècnic de l’Oriol Estela. Primer de tot donar les gràcies per comptar amb el Baix Penedès, i el conjunt de la Vegueria Penedès, des del primer dia en aquest pla metropolità.

Però sobretot els hi vull agrair l’atreviment de superar límits mentals i polítics, com són les províncies, i abraçar el territori dinàmic del fet metropolità de Barcelona, que va més enllà dels límits provincials i hi inclou el Baix Penedès.

Pel Baix Penedès és una gran notícia. Poc a poc, anem superant els esquemes provincials que voldrien mantenir ancorada la nostra comarca només i exclusivament a una dinàmica tarragonina.

Fa molts anys que el Baix Penedès gira, majoritàriament, a l’orbita de la gran metròpoli Barcelonina, i sempre han existit algues resistències a veure la realitat tal com és.

Per primer cop, les estratègies de futur de Barcelona i la seva dimensió regional tindran present el Baix Penedès, i podrem superar la nostre condició de “non lieux”. Un no lloc, un espai que formava part d’unes dinàmiques en les que no teníem ni veu ni vot, i que segurament han condicionat el recent passat, present i futur del nostre territori. Ara hi serem.

I també és una bona notícia que aquest Pla Estratègic Metropolità tingui en compte el conjunt de la Vegueria del Penedès. El futur de la Vegueria del Penedès passa per interactuar amb aquestes dinàmiques metropolitanes, però defensant una visió pròpia, perifèrica, més periurbana i amb una idiosincràsia particular.

Una visió metropolitana especifica que ha d’enriquir la visió metropolitana global, d’això en son conscients a Barcelona, que el fet metropolità no pot ser només gris, ha de ser policromat. I el color del Penedès és el verd.

Aquesta setmana hem vist córrer per les xarxes i en diferents diaris la proposta del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya de desenvolupar uns estudis per tal de proposar uns serveis de TRENTRAM a les comarques de l’Ebre, Girona i també del Bagès.

Una gran notícia, i diem gran notícia, perquè fa anys que es reclama pensar la mobilitat més enllà de Barcelona.

I al Penedès també fa temps que ho fem. Fa uns quants anys vaig proposar la possibilitat de plantejar un servei de Metro en clau Penedès.

Una proposta, totalment vigent, i que no suposava grans inversions per part del Departament de Territori. Per un cantó proposar de millorar la freqüència dels serveis de Rodalies 2 i 4 en els seus trams sud. Concretament entre els corredors de Sant Vicenç de Calders i Vilanova i la Geltrú per la banda del Penedès Marítim , i del corredor Sant Vicenç de Calders i Martorell per la banda del Penedès Interior.

Al mateix temps per fer més capil·lar aquesta proposta de Metro Penedès, i tenint en compte que excepte es estacions de Cunit i Segur, la resta d’estacions dels dos corredors són del segle XIX, es proposava la creació, si un estudi ho corroborava, de petits baixadors en nuclis urbans i d’activitat econòmica que han sorgit els darrers decennis. Per exemple a la zona del Vinyet de Sitges, la zona de Darró de Vilanova i la Geltrú, Mas Mel a Calafell, entre Santa Oliva i Bellvei, La Ràpita, en són alguns dels exemples a estudiar.

Els corredors de la Vegueria del Penedès estan caracteritzats per un creixement demogràfic considerable els darrers decennis, i enguany ho continuen sent, dels més dinàmics del país.

Repensar les infraestructures que passen pel Penedès, en clau Penedès, crec que és un deure que ens hem de donar entre tots. Tenim una estructura administrativa que hauria d’impulsar propostes com aquestes, que enriqueixen el territori, i proposen una millora de la mobilitat.

Una mobilitat sostenible, la del tren, una mobilitat que ajudaria a deixar el cotxe a casa, millorar el trànsit als pobles, i potenciar el medi ambient. Però ha de ser competitiva, per això, proposar la xarxa de Rodalies en clau Metro Penedès, és una proposta de baix cost amb un gran impacte per la qualitat de vida de la gent del Penedès.

@jaumecasanas

Ahir el Parlament de Catalunya, i més concretament la Comissió d’Interior del Parlament, va donar llum verda per la creació de la nova Comissaria dels Mossos d’Esquadra pels municipis de Calafell i Cunit.

Una demanda sustentada amb dades i criteris objectius. Calafell i Cunit són dos dels municipis que presenten un major creixement demogràfic de Catalunya dels darrers anys. Un creixement que es ve consolidant des de fa més de vint anys.

A tot això cal afegir la infradotació de Mossos al Baix Penedès en la seva Comissaria del Vendrell. Malauradament el creixement demogràfic que pateix la comarca i els municipis del litoral no ve acompanyat del creixement dels serveis públics de la Generalitat. Això passa amb Mossos, metges, professors….

Creiem que aquesta nova Comissaria donarà una solució no només als municipis de la costa, sinó que de retruc permetran concentrar i centrar els esforços de la Comissaria del Vendrell a la resta de la comarca, recordem que la majoria de pobles no tenen ni policia local, i els Mossos són l’únic servei de seguretat amb que poden comptar.

La decisió del Parlament de Catalunya va rebre el vot afirmatiu de tots, i repeteixo tots els partits presents a la Comissió d’Interior excepte els de ERC. No s’entén com el partit del Govern del President Aragonès dona l’esquena al territori. una demanda que té un suport tant ampli i transversal, i que porta sent demanada pel territori des de fa molt de temps.

El Govern no només no pot donar l’esquena als pobles de Cunit i Calafell i el conjunt del Baix Penedès, ara el Govern no pot donar l’esquena i evitar donar suport a una demanda del Parlament de Catalunya, òrgan representatiu més importat del poble de Catalunya.

Des dels municipis continuarem apretant i amatents perquè des del govern s’impulsi el més aviat possible aquesta Comissaria, pel bé de la seguretat dels nostres ciutadans.

Entro a twitter aquest diumenge i trobo una piulada del Josep Maria Cruset preguntant-se perquè un acte com el Concurs de Castells no es transmetia per TV3.

En Cruset posava d’exemple com TV3 va retransmetre, en prime time, el piromusical de la Mercè, de la Festa Major de Barcelona, i era incapaç de retransmetre un dels espectacle més representatius d’una part del folklore català, el món casteller.

Acabava el tweet amb un hashtag #centralisme.

Coincideixo al 200% amb el pensament del Josep Maria Cruset, i segurament sigui quelcom preocupant que supura des de fa anys de la línia editorial de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals. No és només el fet del concurs casteller, és molt més.

Vagi per endavant que no es vol posar en dubte la professionalitat dels periodistes i treballadors de la televisió publica, sinó denunciar quelcom que dura un temps i que allunya de la representativitat de la televisió del país a una gran part del mateix, un curtcircuit emocional entre la gent, i allò tant encertat de dir TV3 la nostra.

Qui decideix que es fa i com es fan les coses? Hi ha una visió global del país a la sala de màquines de TV3? Es vol continuar sent la nostra? O ja no cal?

Moltes vegades he escrit personalment a la gent del Temps, un espai amb un rigor inqüestionable, que podrien actualitzar la seva toponímia oficial. Cada cop que per referir-se a la Vegueria Penedès diuen Sud de les comarques de Barcelona o Nord de les comarques de Tarragona, en Pau Vila, el gran Pau Vila, es deu remoure a la tomba cada cop que ho fan servir. El lèxic i el prejudici provincial descansa, com un substrat inamovible, en el llenguatge i la toponímia oficial a tv3.

En deien Telenotícies comarques, i desprès feien una desconnexió provincial, camuflant-se en 4 demarcacions. Ara l’han volgut barrejar amb el nou format del Telenotícies comarques, una idea aparentment interessant, potenciant les vegueries, però sempre es deixen la del Penedès i continuen amb un provincialisme latent.

Quin sentit té dir demarcació de Tarragona, o comarques de Barcelona, quan realment estàs definint la província? per què tenim les Vegueries, les vuit Vegueries, regions oficials de Catalunya? Defensar la catalanitat és també això, defensar les vegueries.

En fi, espero que entre tots, i amb un reflexió de tots els representants polítics a la comissió parlamentaria de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals, puguem tornar a dir ben aviat que tv3 continua sent la nostra, la de tot un país, on ens hi sentim representats.

L’èxit de programes com El Foraster, que recull l’essència dels llocs on va, ens pot donar alguna pista.

La vegueria del Penedès continua sent la vegueria que lidera el creixement poblacional al país. Aquest creixement, aquesta transformació, ve condicionada i molt, per la manca de serveis adaptats a aquest creixement desmesurat. I un altra condicionant és la manca d’estructura governativa per part del Govern de la Generalitat, que pugui donar resposta, que pugui traslladar les necessitats del territori a l’acció del govern.

Sanitat, Policia, Ensenyament, són serveis públics que determinen una qualitat de vida. I a la Vegueria del Penedès continuem com al 2010, amb unes comarques que encara estan en una òrbita aliena, per exemple, l’Anoia continua responen a la Delegació del Govern de la Catalunya Central, el Baix Penedès al Camp de Tarragona i el Garraf i l’Alt Penedès a la Regió Metropolitana.

Necessitem una Regió Sanitària del Penedès?, necessitem una Regió Policial del Penedès? Necessitem regionalitzar el serveis públics de la Generalitat en clau Penedès? Si, si  i si.

Des del govern de la Generalitat sembla que no siguin conscients de les necessitats de la Vegueria del Penedès. A una darrera trobada amb el conseller d’Interior al Baix Penedès, quan vaig demanar d’establir una Regió Policial pròpia amb un comandament de Mossos i un desplegament del cos com la resta de vegueries, em van contestar que Per què?

Com que per què? Primer de tot, perquè el 80% dels pobles del a Vegueria Penedès no tenen policia local pròpia, i els pobles que tenen policia local acaben fent funcions de Mossos. Que som la única vegueria del país que té més policies locals que Mosssos, i que som un territori que creix , creix i creix, i que la seguretat és un dels pilars del nostre model de societat.

Si a la Vegueria del Penedès no li cal una Regió policial, perquè a la resta  de Vegueries si?. Si podem prescindir del desplegament dels serveis territorials a la Vegueria del Penedès, ho podem fer a la resta?, perquè nosaltres podem passar sense regions de Sanitat, Policial i d’altres, i la resta de Vegueries no?

El Penedès som Vegueria, això diu la llei aprovada pel Parlament l’any 2017. Però som una vegueria estranya. Una vegueria proposada des del territori, no va sorgir de la voluntat d’un govern, va ser, i és un orgull dir-ho, voluntat del poble penedesencs.

Aquest fet diferencial, tinc la sensació que sigui com una mena nosa i per això no acaben de desplegar els serveis territorials que ens mereixem com a la resta de Vegueries del país.

Tot i aquests menysteniments i entrebancs, des del Penedès continuarem impulsant la Vegueria, perquè volem ser, perquè volem fer i perquè els penedesencs i penedesenques ho mereixen.

La setmana passada la Delegació del Govern a la Vegueria del Penedès feia balanç d’un any d’obra i servei al territori.

Vagi per endavant que aquest escrit no té la intenció de qüestionar la feina del Delegat del Govern, en David Alquézar ni del seu equip.

Simplement es vol fer un exercici comparatiu amb la resta de Delegacions i demostrar la manca de voluntat del Govern de la Generalitat del President Aragonès per reconèixer el Penedès i  tirar endavant la Delegació com hauria de ser.

Recordem que va ser sota el Govern del President Carles Puigdemont que es va reconèixer el Penedès com a Vegueria, i que va ser sota el Govern Torra que es va nomenar per primer cop un Delegat del Govern. Han passat 6 i 4 anys respectivament. Des d’ençà poca feina s’ha fet.

El que subscriu aquest article, i molta gent del Penedès portem treballant molts anys perquè la Vegueria i la Delegació del Govern siguin una realitat al territori. I volem que sigui una realitat, no per nomenar càrrecs de partit, que pot ser vist com un foment de la burocràcia, sinó precisament al contrari, perquè l’administració sigui una eina útil, eficaç, propera i fàcil per millorar la vida de la nostra gent.

Llegim que el Desplegament del Govern al Penedès, està en mans dels ajuntaments del territori, que “han de cedir” espais, més concretament despatxos,  a la Generalitat perquè aquesta desplegui , molt parcialment, els serveis nomenant Directors Generals. Que no tindrem personal propi, que només tindrem els càrrecs de partits, i que l’administració continuarà repartida en les Delegacions antigues, és a dir que l’administració ni serà més pròxima, no serà més útil ni més eficaç.

La pregunta que ens hem de fer és, Per què el Govern del President Aragonés tracta diferent al Penedès i la seva gent, respecte a les altres vegueries?, perquè en d’altres territoris la Generalitat posa espais i personal exclusius per un territori i al Penedès no?

El Delegat del Govern té tot el meu suport per reclamar el mateix tracte pel Penedès, té el meu suport per implantar una Delegació del Govern de primera, com la resta de territoris del país.

El què no entenc com el Govern de la Generalitat no ho fa. Portem 6 anys esperant, i ens diuen que encara ens toca esperar més.

Des del territori seguirem lluitant pel que ens mereixem, el Delegat ens tindrà al seu costat.

@jaumecasanas

Escoltar la radio és sempre un exercici pedagògic. Aquest dies escoltem per la radio una nova definició, la dels refugiats climàtics.

Qui són aquest refugiats climàtics? Gent del centre-nord d’Europa que s’està plantejant venir a passar a l’hivern a les nostres latituds, preveient una manca de subministrament energètic per culpa de la Guerra d’Ucraïna i dels xantatges energètics de Putin amb els països que depenen del seu gas.

Molts ciutadans d’Alemanya, Àustria i també França i d’altres països que tenen un hivern rigorós, s’estan plantejant venir a passar l’hivern aquí, perquè potser no tindran gas per escalfar les seves cases, i evitar el fred i els problemes derivats de la manca de energia.

Per sort, el Penedès és un territori on els hiverns són suportables, sobretot si els comparem amb els de centre-nord d’Europa. Aquest fet pot ser molt determinant perquè els refugiats climàtics vegin el nostre territori com una possible destinació.

Caldria posar en valor els municipis, per exemple Cunit, i molts d’altres, que disposen de fibra òptica per tot el municipi, afavorint la possibilitat de desenvolupar el teletreball. Cal afegir en aquest context, els espais municipals i privats que disposen de Coworkings i espais d’empresa on permeten professionalitzar el teletreball i crear espais polivalents.

El Penedès com a refugi climàtic, pot ser una oportunitat, la gran oportunitat, per desestacionalitzar el turisme durant els mesos que van més enllà de l’estiu. Allotjaments, serveis, un territori amb personalitat, ben comunicat i amb bon clima.

El Penedès no se cierra, aquest era un dels crits que es van sentir diumenge a la Manifestació de suport als treballadors de La Cristalera de l’Arboç. Uns treballadors que pateixen les conseqüències de la desindustrialització d’un territori com el Penedès. Una desindustrialització violenta que trenca famílies i pobles de la comarca.

Una desindustrialització d’un territori que porta molts anys esperant el suport de les administracions superiors, Generalitat i Govern Central, per tal de donar resposta a un canvi estructural del sistema econòmic que té unes repercussions sobre els treballadors i les treballadores.

L’administració municipals, els 14 alcaldes i alcaldesses de la comarca hi som, sempre hi som donant suport als nostres ciutadans. Aquest diumenge un cop més vam voler donar suport a tots els treballadors i treballadores.

El municipalisme, l’administració més propera, sempre hem volgut defensar les necessitats del territori, però ens manca el suport de la Generalitat. Des del municipalisme és poden gestionar pobles i ciutats, però no territoris més amplis, es troba a faltar el suport de la Generalitat.

El Penedès és un territori atractiu, ben posicionat i amb unes possibilitats de creixement enormes. La seva proximitat a Barcelona determina una pressió urbanística brutal, solar d’activitat industrial que es transformen en activitat logística per donar servei a la metròpoli. Aquesta transformació d’us urbanístic és la que també transforma el teixit productiu del Penedès.

No podem renunciar a un Penedès industrial, com tampoc a un Penedès turístic com tampoc a un Penedès agrícola. El que no podem permetre és una metropolitització salvatge del Penedès.

La setmana passada va sortir una noticia molt esperada pel Baix Penedès. El programa del foment de l’ocupació i la formació de les 7 comarques, que impulsa el Servei Ocupació de Catalunya (SOC), inclourà la nostra comarca en el seu programa d’actuacions.

El programa de les 7 comarques, era un projecte específic del SOC. El programa té el propòsit d’afavorir la vertebració del territori, compensar les desigualtats i potenciar el desenvolupament de les zones amb menys dinamisme econòmic o especialment despoblades del territori català

És una bona i gran noticia pel Baix Penedès, i una de les demandes que el Consell Alcaldes i Alcaldesses del Baix Penedès va posar en el document base del “Baix Penedès Existeix”.

Recordo el 2014 quan un grup d’alcaldes i regidors vam anar al SOC a reclamar que el Baix Penedès, essent la comarca amb més atur i més castigada per la crisi, entrés al programa de les 7 comarques.

Denunciàvem amb dades una situació comarcal i també reclamàvem l’atenció del SOC, que reiteradament ens negava l’accés en aquest programa.

Han passat 8 anys perquè el SOC ens hagi fet cas. La perseverança, i la unitat d’acció han fet efecte.

Seguirem reclamant el que es nostre, la gent del Baix Penedès s’ho mereix.