jaume casañas

El passat dia 12 de setembre va començar un nou curs escolar a Cunit. Enguany al voltant de 1900 alumnes desenvoluparan els seus estudis a les estructures escolars del municipi, de la Llar d’Infants a l’Escola d’Adults passant per les Escoles de primària i l’Institut.

El curs comença malament. Un cop més, la matricula viva i la matricula no prevista al moment de fer la programació del curs escolar 2019-2020 per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha desbordat totes les previsions. Només durant l’estiu, van sol·licitar la inscripció a les escoles de Cunit al voltant de 40 alumnes que no estaven en les previsions inicials, i això ha provocar adequacions.

Unes adequacions que s’han fet amb els recursos que tenien les escoles a disposició. Els equips directius i el professorat han fet un esforç lloable per tal d’adaptar les plantilles de personal i els espais disponibles a una oferta que es distorsiona amb el pas dels mesos. Professor que tenien disposats a reforç d’assignatures o a educació especial, s’hauran de passar als grups desdoblats i deixaran de fer la seva feina ordinària per fer unes tasques extraordinàries i no previstes.

Fa anys que des de l’Ajuntament de Cunit, i el conjunt de la comunitat educativa del municipi, que demanem al Departament d’Ensenyament una resposta a les necessitats del municipi. Fa molts anys que en són conscients però mai acaba d’arribar la resposta que Cunit necessita. Som un territori dinàmic i les previsions de programacions escolars s’haurien de fer amb aquesta sensibilitat. No podem fer una fotografia del municipi sense tenir en compte aquesta variable, els membres del Departament en són conscients.

La situació està arribant a límits de col·lapse i d’insostenibilitat del servei. Des de l’Ajuntament intentem donar una ajuda a la situació i agraïm la col·laboració del Departament d’Ensenyament amb el Pla Educatiu d’Entorn, que continuarem promocionant des del municipi, però aquesta mesura resulta insuficient pels problemes estructurals del sistema educatiu del municipi. Calen més recursos.

Caldrà treballar una resposta com a municipi, com a Comunitat Educativa, per defensar el sistema educatiu de Cunit (Ajuntament, Escoles, AMPAs i el conjunt de la comunitat). Una resposta del conjunt de la societat cunitenca, que vagi més enllà d’interessos partidistes i que doni una resposta al municipi.

I també fer pinya amb la resta de municipis del Penedès Marítim, com Calafell i El Vendrell, perquè tenen les mateixes problemàtiques i anar junts a reclamar millores ens farà més forts.

Si volem que el nostre poble sigui un poble amb futur, cohesionat i que tingui un sentiment comunitari fort, hem d’anar tots i totes a una, i defensar un ensenyament de qualitat i digne per tots els cunitencs i cunitenques, que seran els nostres ciutadans del futur.

@jaumecasanas

Quan hi ha eleccions municipals, la gent pensa que només s’escullen els càrrecs locals. Les eleccions municipals també serveixen per definir la representació política, de manera indirecta, en d’altres institucions, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Baix Penedès.

Pel que fa al Consell Comarcal és una administració territorial amb l’objectiu de mancomunar serveis i coordinar polítiques de la comarca. També serveix per territorialitzar en clau comarcal algunes de les polítiques socials que depenen de la Generalitat de Catalunya, Consum, Serveis Socials, Joventut, Ensenyament…).

Però per importància, però sobretot, per capacitat de decisió i implementació de polítiques al territori, és la Diputació, en aquest cas la de Tarragona, la que esdevé estratègica pels propers anys. Per un cantó per la capacitat pressupostaria per fer polítiques i inversions a la comarca, però sobretot, perquè esdevé clau en uns temps on la Generalitat no té la capacitat que necessita la comarca de donar resposta a les demandes bàsiques del territori.

Enguany la Diputació de Tarragona està presidida per una Presidenta de Reus, la primera Presidenta de l’ens provincial. Però en clau baixpenedesenca, cal destacar que tindrem dos vicepresidències, la primera i la quarta. La primera amb la figura de l’alcalde d’Albinyana, en Quim Nin, un gran coneixedor del territori provincial i com no de la nostra comarca, amb una solvència i una experiència que ens ha de servir molt com a comarca. La quarta vicepresidència és per la regidora del Vendrell Eva Mata delegada de Medi Ambient, Salut Pública i Serveis Municipals a la Diputació de Tarragona.

Crec que entre els dos, amb el suport de la resta de diputats provincials de la comarca i conjuntament amb els responsables del consell comarcal i el conjunt de càrrecs electes, hem de ser capaços per fer que la Diputació és fixi més en la nostra comarca i fer que la nostra comarca aconsegueixi guanyar pes específic en les decisions de la Diputació. Som la tercera comarca de la província per nombre de població, i som estratègics a l’hora de pensar en clau de país, l’encaix de la província de Tarragona amb la de Barcelona passa pel Penedès, i més concretament pel Baix Penedès.

Des d’aquí desitjar la millor sort del món en la nova responsabilitat provincial pels dos vicepresidents baixpenedesencs i per la Presidenta de la Diputació, i posar-nos a disposició perquè des del territori ajudem a la Diputació a implementar les millors polítiques per la comarca i la seva gent.

@jaumecasanas

Acabem l’any amb una molt mala notícia per les comarques del Baix Penedès i del Garraf. La Generalitat de Catalunya pujarà els preus dels peatges de les seves autopistes, i aquí al territori ens afecta amb l’autopista de la C32.

Anar i tornar a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana costarà a cada baixpenedesenc 22,14€. L’alternativa a pagar això és fer servir la urbanitzada C31, que passa per molts dels nuclis del Penedès Marítim, i desprès l’aventura d’agafar la carretera de les Costes, que presenta una accidentalitat i una manca de seguretat destacable. Les polítiques de mobilitat ens penalitzen en aquestes dues comarques des de fa molts anys.

L’alternativa seria agafar un transport públic, que no és gens competitiu, en termes de costos, la zonificació de l’ATM de Barcelona ens penalitza igual o més que el preu de les autopistes, i les freqüències no són les desitjades per la gent del territori, i que puguin ser una alternativa a agafar el vehicle privat.

El Baix Penedès és el paradigma de externalitat negativa en termes de mobilitat. Teníem dos problemes a la comarca, un era la N340 gestionada per Madrid, i l’altra la C31 gestionada des de la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Des del territori és va voler afrontar el problema de la N340 anant tots junts, creant el Pacte de Berà, sumant esforços entre administracions, i aconseguint una carretera més segura, sense camions, i una mobilitat pels residents gratuïta fent servir el Teletac per l’Autopista AP7, desprès de més de quatre anys, Madrid va donar una solució al territori.

Pel que fa a la C31 i a les polítiques de mobilitat de la Generalitat de Catalunya, aquest territori encara no te cap tipus de proposta sobre de la taula. Vagi per endavant que des del territori del Baix Penedès i del Garraf, s’ha fet i continuem fent costat al Govern en les seves propostes de la Vinyeta i de la TMobilitat, sempre estarem al costat de polítiques que proposen democratitzar la mobilitat, però el territori no pot esperar més. Caldria trobar una alternativa als problemes de mobilitat al territori mentre no es puguin implementar els projectes de la Vinyeta i la TMobilitat.

Una possibilitat seria la de plantejar una solució com la de Madrid a la N340, per la C31. La Generalitat podria implementar les mateixes polítiques en part o en la seva totalitat.

Des del territori podria sorgir un pacte entre els municipis del Penedès Marítim i els consells comarcals del Garraf i del Baix Penedès, igual que es va fer el Pacte de Berà que canalitzi aquestes demandes. La unitat del territori és essencial per aconseguir fruits que beneficien a tota la ciutadania, el Pacte de Berà n’és un bon exemple.

@jaumecasanas