jaume casañas

Ahir dissabte en Javi, un dels administradors-impulsors d’InstaCunit, el perfil d’Instagram que sempre penja les millors fotos de Cunit, ens comunicava que deixava la seva tasca d’administradors, i des d’aquí li volia escriure quatre ratlles d’agraïment.

Encara me´n recordo com va néixer InstaCunit, i com ràpidament us veu posar d’acord amb el Lluis per tirar endavant el projecte d’InstaCunit. Me´n recordo encara el rotllo dels problemes que vàreu tenir amb el tema del nom, que no us deixaven posar Instagramers.

Com sempre, des d’Estambul, el crack del Jordi es va posar a la feina de trobar un logo per aquest projecte, com sempre no ens va decebre, i el logo de InstaCunit mola molt.

Desprès tu i en Lluis, cada dia penjant fotos, organitzant concursos, en fi , posant en valor Cunit el nostre poble.

Sempre em deies, el que diu molta gent, que vas venir a viure a Cunit, al Penedès Marítim, i que d’aquí ja no te mueves, que aquest indret de la geografia catalana té molt valor afegit, i que la gent a  vegades no valora, i que des de InstaCunit heu aconseguit posar, molt, en valor.

El projecte de decorar l’estació era i és tota una declaració d’intencions de la filosofia InstaCunit, ensenyar el que és Cunit, un cop arribes al nostre poble, aquest mes de gener, aprofitant la Festa Major petita, la tornarem a decorar.

I el projecte que també estem a punt d’enllestir de les postals, podrem tenir postals de les millors fotos de Cunit, gràcies a la vostra feina i paciència.

No vull allargar-me, has estat i sou tot un exemple d’estima pel poble, del que vol dir treballar pel poble sense esperar res a canvi, de col·laborar amb entitats i esdeveniments mítics del poble, en fi un Love Cunit en tota regla.

Et trobarem a faltar Javi, però segur que continuaràs ajudar a tirar endavant aquest poble des d’alguna altra banda, gràcies per aquest tres anys, i gràcies també al Lluis un altre Màster del Universo batejat a Cunit!!!

A tope InstaCunit!!

El proper mes de febrer farà dos anys que el Penedès es va constituir com a Vegueria de Catalunya. Una condició sine qua non per poder tenir una Delegació del Govern, i que la Generalitat de Catalunya pugui descentralitzar els seus serveis al territori.

Sabem que la llei de Vegueries esta parada, però com que la condició per tenir Delegació del Govern, era que estiguéssim reconeguts com a tal, molta gent del Penedès vam treballar molt per tal d’aconseguir aquesta fita, perquè enteníem, i entenem, que el Penedès es mereix tenir uns serveis territorials de la Generalitat al Territori.

Perquè entenem que el Penedès necessitava que la política de país estigues més propera a la seva gent, i sobre tot, perquè entenem que calia que els penedesencs i les penedesenques tinguéssim dret a governar el nostre destí col·lectiu des d’una òptica pròpia, i no esquarterats en tres Vegueries que no respectaven la nostra identitat i trajectòria històrica.

Fa unes setmanes llegíem, amb una certa preocupació, com el Delegat del Govern es lamentava que tot i estar nomenat pel Govern de la Generalitat com a Delegat al Penedès, no es desenvolupàvem els serveis de la Generalitat al territori.

A la mateixa entrevista, reconfortava escoltar el Delegat afirmant que el Penedès té un model territorial ben definit al voltant de les quatre capitals comarcals, i que des de la Delegació i també des del territori s’aposta per un model descentralitzat.

Però per què volíem un Delegat del Govern?. Precisament per defensar els interessos del territori, i per tenir un interlocutor amb el Govern de la Generalitat. Per tenir una estructura territorial que pogués afrontar els reptes que tenim com a territori.

Llegim als setmanaris comarcals i diaris digitals com sobre el Penedès s’hi projecten reptes estratègics, el 4rt Cinturó, el Corredor Mediterrani, l’estació del AVE a Vilafranca del Penedès per donar servei a la Vegueria, el tema del  Logis Penedès, la conservació del Paisatge, els serveis d’ensenyament, promoció de l’ocupació i serveis socials, temes que afecten el dia a dia del territori, i el seu futur immediat, però tenim el Delgat del Govern sol, sense el seu equip de Govern, els directors dels Serveis Territorials, que ajudarien a fer sentir la veu del territori i a defensar, amb més força, quin Penedès volem, i com el volem.

Creiem més que necessari que des del Govern de la Generalitat, i més concretament des de la Conselleria de Vicepresidència i Economia, que és d’on depenen les Delegacions del Govern, es  disposin a desplegar els Serveis Territorials de la Generalitat al Penedès, és una responsabilitat de país i una responsabilitat amb el Penedès i la seva gent, que ha lluitat més de deu anys per aconseguir una delegació del Govern, digna i eficient, com la resta de Delegacions arreu del país.

Volíem millorar el territori, volíem poder gestionar el Penedès des d’una òptica pròpia, volíem els serveis territorials de la Generalitat al Penedès, per això volíem un Delegat.

Cada dia que passa sense tenir els Serveis Territorials de la Generalitat al Penedès, és un dia perdut i no en volem perdre més.

@jaumecasanas

Geògraf polític

El passat dia 19 de setembre va sortir publicades les dades de l’IDESCAT 2017 referents als moviment migratoris a Catalunya. Unes dades molt interessants que permeten veure si una comarca creix o decreix no només tenint en compte el creixement natural sinó també tenint en compte el creixement migratori provinent d’altres parts de Catalunya, de l’Estat i de l’estranger.

Centrant-nos en el Penedès podem observar les següents dades. Trobem tres de les quatre comarques de la Vegueria Penedès als 6 primers llocs; el Baix Penedès (1), l’Alt Penedès (5) i el Garraf (6), l’Anoia ocupa la posició (20). Si només tinguéssim en compte el moviment intern de població des de la pròpia Catalunya, és a dir la població que d’una comarca es desplaça a una altra, les comarques de la Vegueria Penedès també es situen en el primer llocs.

Si observem l’origen comarcal de la gent que ha vingut a viure a les nostres comarques observem la següent tendència. En totes quatre comarques penedesenques, el primer lloc d’on prové la gent nova arribada és la comarca del Barcelonès, el segon el Baix Llobregat (al Baix Penedès, Alt Penedès i Anoia, al Garraf per poc es situa la comarca del Baix Penedès com a origen de procedència de la gent nova arribada en segona posició), i en tercer lloc trobem que a l’Alt Penedès la procedència de la gent és del Baix Penedès, al Baix Penedès trobem que la gent ve del Tarragonès, al Garraf la gent prové del Baix Llobregat, i a l’Anoia la gent prové de l’Alt Penedès.

Podem observar doncs, un intens i potent procés de metropolització de la Vegueria Penedès, doncs a les 4 comarques la procedència de la gent és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i més concretament de la part més central. En canvi també podem observar com creix i es consolida la interacció entre las pròpies comarques penedesenques, gent de l’Alt Penedès que va a l’Anoia, gent del Baix Penedès que va al Garraf, i també és destacable i demostra els lligams existents i que cal preservar entre les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès.

Són dades del 2017, durant el 2018 tenim indicis que aquesta dinàmica a continuat, però fins que no tinguem les dades no podrem confirmar aquesta tendència.

En qualsevol cas sembla que es repeteix el patró del tombant de segle passat, quan molta gent es desplaçava des de l’Àrea Metropolitana cap a la Vegueria Penedès, amb les seves conseqüències que no sempre es van monitoritzar. Que no es repeteixin les mateixes externalitats negatives.

Continuarà…

@jaumecasanas

Comença un nou curs escolar al municipi. Un total aproximat de 2000 alumnes estaran repartits en els diferents centres escolars de Cunit.

A Cunit tenim dos tipus de centres escolars, els que són de competència municipal; la Llar d’Infants i l’Escola d’Adults, i els que són de competència del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, les tres escoles de primària, Pompeu Fabra, Sol Cunit i Cossetans, i l’Institut d’Ensenyament Secundari Ernest Lluch i Martin.

És ben sabuda que la situació financera de l’Ajuntament de Cunit és delicada, tot i això des dels pitjors anys de la crisi, l’Ajuntament i la Regidoria d’Ensenyament van tenir com a prioritat poder donar una oferta educativa tant a la Llar d’infants com a l’Escola d’Adults, basada en la qualitat i que donés resposta a les necessitats de les famílies cunitenques, i fins ara això ho estem fent.

Diversificar els ensenyaments a l’escola d’Adults per arribar a més joves i més adults que volguessin refer o enriquir la seva trajectòria acadèmica, fer places socials al centre perquè ningú no es quedes sense l’oportunitat de poder formar-se i també, desenvolupar uns primer contactes lingüístics i informàtics amb gent que no havia tingut la possibilitat de tenir aquests coneixements.

Pel que fa a la Llar d’Infants, una petita revolució, un canvi total de model pedagògic, escoltant sempre a les educadores i a les famílies, places i tarificacions socials, i també una oferta diferenciada d’horaris per adaptar el servei a les famílies.

Al mateix temps, des de la regidoria s’ha intentat ajudar al màxim als centres escolars que són competència del Departament d’Ensenyament. Tirar endavant els projectes musicals entre els centres escolars i l’Escola de Musica, el projecte de fer Natació a les Escoles, els projecte del Pla Educatiu d’Entorn, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, i que permet posar una primera pedra en la millorar de l’entorn educatiu al municipi.

A més a més de de l’Ajuntament es vol invertir en el pati de l’Escola Pompeu Fabra per obrir el pati al poble més enllà de l’horari escolar i que serveixi per guanyar un espai públic polivalent per a joves i esportistes.

Tot i aquests esforços per part de l’Ajuntament de Cunit, cal posar l’atenció a un conjunt de necessitats educatives que tenim a Cunit, i on cal un compromís per part del Departament d’Ensenyament per donar una solució a curt terme doncs estem arribant a límits que posen en perill la qualitat educativa al municipi.

Les escoles del poble tenen unes ratios molt i molt limitades que fan que molts grups estiguin per sobre de les ratios normals que marca la directiva. Al mateix temps sociològicament Cunit té unes realitat que presenten unes necessitats a les que cal donar solucions amb recursos pedagògics que no arriben. L’Escola és un espai de cohesió, i cal que entre tots i posem el nostre esforç i la nostra atenció. La situació és delicada.

Pel que fa a l’Institut, la situació és molt semblant. Els espais estan molt plens i les ratios als límits i no es pot proposar una millora de l’ensenyament perquè materialment no hi ha més espai. Cunit voldria i necessitaria poder tenir una més gran oferta de cicles formatius i que aniria de la ma amb la funció que fa l’Escola d’Adults, però els joves de Cunit només poden triar dues ofertes al seu Institut i en voldrien més.

Des del govern municipal treballarem, conjuntament, amb tot els membres del Consell Escolar Municipal, perquè la qualitat de l’ensenyament a Cunit sigui el que el poble necessita. Des de la Regidoria d’Ensenyament sol·licitarem una trobada amb els responsables territorials del Departament d’Ensenyament, i també amb la Conselleria d’Ensenyament, per tal de traslladar de primera mà i aportar solucions als problemes de Cunit. Invertir en ensenyament no es només bo sinó que a Cunit i al Baix Penedès és més que necessari per garantir un bon futur per a tots i totes.

@jaumecasanas

Regidor Ensenyament de l’Ajuntament de Cunit

Ben aviat tindrem un nou Delegat del Govern al Penedès. La feina i els reptes que se li presenten són importants, però per això impossibles. La Vegueria del Penedès serà la darrera de les regions que el Govern organitzarà el territori de Catalunya, en total en seran vuit.

El territori de la Vegueria del Penedès presenta una estructura i unes estratègies territorials ben marcades. Quatre capitals comarcals ben posicionades al territori i amb una interacció comarcal molt ben definida. És a partir d’aquesta característica de les 4 capitals que cal desenvolupar el futur de la Vegueria i de les Delegacions dels serveis territorials de la Generalitat.

Al mateix temps, el Penedès té ben marcat un model de mobilitat basat en tres grans eixos; la C-15, la C-32 i l’AP-7. Aquesta xarxa física atrapa l’essència del territori, que es combina amb la xarxa de carreteres locals que es distribueixen pel conjunt del territori.

Ara bé, quin futur ens espera? Fa un temps va haver-hi un debat sobre la possibilitat de crear un E-Estat a Catalunya, és a dir, un Estat al núvol, un Estat 2.0. Una gran idea que s’adapta a les necessitats i oportunitats del futur, i que el Conseller Puigneró ha defensat i creiem defensarà des de la seva Conselleria.

Un E-Estat també a de tenir les seves E-Regions, i, com dèiem abans, les Vegueries són les regions de Catalunya. Creiem que amb l’aposta del govern amb la Vegueria del Penedès, i la necessitat de crear-la nova des d’un bon començament, pot ser una bona oportunitat per fer una E-Vegueria i que sigui una prova pilot del que podria ser un E-Estat.

Com dèiem abans el Penedès és un territori policentral, amb més d’un pol d’atracció, i fuig del model territorial basat en un sol centre, i en part aquesta és la lògica de la xarxa. La xarxa és un model, també territorial, on diferents punts interactuen entre ells sense que hi hagi, obligatòriament, un punt més important que l’altre, sinó que es complementen entre ells.

Crec que seria una gran oportunitat, pels penedesencs i penedesenques, però sobretot pel conjunt dels catalans, que el govern pogués posar tots els mitjans per fer una Delegació del Govern al Penedès, amb la lògica del E-Estat, i que la governança del territori pogués aprofitar tots els avantatges de tenir un territori policèntric i descentralitzat com tenim al Penedès, i al mateix temps, uns serveis adaptats a la modernitat, creiem que seria una bona fórmula.

Des del Penedès ens posem a disposició del Govern de la Generalitat per fer de la nostra Delegació del Govern tot un exemple de com a de ser la Catalunya del futur.

@jaumecasanas

Des de fa dues setmanes, als diaris del territori s’introdueix un concepte geogràfic, el concepte de la Catalunya Sud com a Regió del Coneixement. Un projecte molt pertinent per les nostres contrades, però amb alguns aspectes encara per definir, i un territori encara per delimitar.

Com be senyalen els defensors del projecte, el nostre territori necessita d’una governança territorial que ara no tenim. La província de Tarragona i la regió metropolitana del Camp de Tarragona, històricament han patit un dèficit d’estratègia comuna, les deficiències en infraestructures potser sigui el millor exemple d’aquest dèficit d’estratègia, però sembla que, amb el projecte de la Regió del Coneixement, podríem sortir d’aquesta foscor i abraçar la llum, pot ser una gran oportunitat.

El projecte demana per la Catalunya Sud competències en polítiques d’ordenació i projecció territorials, polítiques d’àrees urbanes, estratègies de desenvolupament socioeconòmic, polítiques de mobilitat i sostenibilitat, semblant les competències que pugui tenir avui dia l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens amb una autonomia superior a la d’una Vegueria però inferior a la de la Generalitat. En resum, entre línies podríem dir que els defensors de la Regió del Coneixement, demanen la federalització de la Governança de Catalunya, dividir Catalunya en regions federals, i no és una proposta sense fonament, Catalunya és un territori divers amb necessitats diferents i especifiques per cada cas, la Catalunya Sud té unes necessitats especifiques, i necessita unes solucions i competències adequades a les seves necessitats sobretot pensant en un futur.

La Catalunya Sud és un eufemisme de la província de Tarragona? Es sobreentén que la Catalunya Sud sigui la província de Tarragona, però és realment així? Ha de ser realment així? Els mateixos defensors del projecte conclouen que aquest és un dels majors handicap.

Podríem escriure articles, llibres i enciclopèdies sobre el que podria ser la Catalunya Sud. Personalment i pensant en la mateixa lògica dels defensors del projecte de la Regió del Coneixement, caldria superar els límits provincials per tal de desenvolupar una Regió del Coneixement en clau europea.

Recordem que a dia d’avui la província de Tarragona compta amb territoris que formen part de tres vegueries, dues en la seva totalitat (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) i la comarca del Baix Penedès que forma part de l’Àmbit de Planificació del Penedès i de la Vegueria del Penedès. Agafant les recomanacions dels autors de l’estudi potser seria pertinent plantejar el projecte de la Regió del Coneixement al conjunt de la Vegueria del Penedès, i englobaria les comarques del Garraf, Anoia i de l’Alt Penedès, una regió territorial amb 1.200.000 habitants i amb un PIB considerable i que ens podria situar en una bona posició en quantitat i en qualitat a les classificacions regionals europees de les (NUTS).

Històricament la Catalunya Sud s’ha considerat el territori català al sud del riu Llobregat, i no per casualitat, és el territori que comprendria la totalitat de les tres Vegueries (Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre). I creiem que aquest fet encara relliga més la pertinença a superar els límits de la província, un límits marcats al 1833, i que les lògiques territorials han sobrepassat i desfasat.

Si es vol afrontar el futur, i volem fer dels nostres territoris uns territoris de futur cal superar límits antics, i ser conscients de les nostres possibilitats. Des del Penedès, aquest projecte de la Regió del Coneixement pot ser l’oportunitat de recosir i potenciar antigues relacions territorials que la divisió provincial va transformar. Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès han tingut lligams històrics, i actualment demanen més i millors connexions amb aquesta regió metropolitana de Tarragona (rodalies tren). Igualada, gràcies a la C-15 està més a prop que mai de Tarragona, i la seva influencia sobre la meitat nord de la Conca de Barberà, la Baixa Segarra, és ben notable, i El Vendrell un pont estratègic i indispensable entre les dues Vegueries, la del Camp de Tarragona i la del Penedès.

Amb la incorporació de la Vegueria del Penedès en aquesta regió del coneixement s’afegirien altres universitats al projecte i seriem encara més competitius; UPC de Vilanova i la Geltrú, UdL d’Igualada, la mateixa URV a Vilafranca del Penedès i al Vendrell, amb el Pol Universitari del Baix Penedès.

No perdem la possibilitat de pensar en gran, i de fer d’aquesta Catalunya Sud una regió del Coneixement a l’avantguarda. Des del Penedès tot el suport.

@jaumecasanas