Les infraestructures a la Vegueria del Penedès

19 nov.

Aquest dijous ha tingut lloc el debat sobre infraestructures del Pla Territorial del Penedès. He pogut participar-hi i explicar el meu punt de vista sobre quines han de ser les estratègies territorials sobre el futur de les infraestructures del a la Vegueria del Penedès.

El primer gran missatge, és que la infraestructura de futur de la Vegueria és el Tren. I no tant per les noves inversions que hi caldria fer, que també, sinó per aprofitar el màxim les que ja hi passen. Una combinació entre polítiques del transport públic ferroviari en clau interna i també en clau externa. Amb una intencionalitat clara de combinar la xarxa ibèrica del tren i també la xarxa Alta Velocitat que passa per la Vegueria.

Pel transport en clau de Vegueria hi ha dos enllaços estratègics, un Sant Vicenç de Calders, on caldria millorar la connectivitat entre les dues línies de Rodalies que hi conflueixen, avui dia és tot un despropòsit. I per l’altra potenciar la connectivitat amb els serveis ferroviaris de la Catalunya Sud. El segon enllaç, no pertany a la Vegueria però si que hi té molta influència, és l’enllaç a Martorell entre els serveis de Rodalies i del FGC. A Martorell ens permet enllaçar el servei de Rodalies del Penedès amb els FGC que ens connecten amb la part de l’Anoia. Aquest enllaç a vegades passa desapercebut, però és estratègic a dia d’avui.

En clau Alta Velocitat, l’aposta per l’estació d’Alta Velocitat a Vilafranca, creant una estació intermodal entre el transport privat, transport públic de Bus, i la connectivitat entre Rodalies i Alta Velocitat. Un espai estratègic per la Vegueria amb la confluència de la C15 i AP7. Aquest ha de ser el HUB i la infraestructura estratègica per la Vegueria del Penedès.

Sense oblidar d’altres projectes de futur com la connexió ferroviària entre Vilanova i la Geltrú, via Ribes, amb Vilafranca del Penedès. I no podem oblidar la proposta de connectar Igualada amb Vilafranca del Penedès en paral·lel a la C15, per tal de superar les condicionant de la xarxa FGC. Tampoc podem renunciar al projecte de noves connexions entre Cervera-Igualada-Martorell. Un projecte de futur per tal de complementar per una variant nord, el Corredor Mediterrani, reduint el pas de mercaderies per les vies actuals..

Des del punt de vista de la xarxa viària, cal apostar per la xarxa que dibuixen els eixos de l’AP7, C32 i C15, apostant per la Vinyeta com a mode de gestió i conservació de les infraestructures d’alta capacitat, evitant el desdoblament de carreteres, que augmentarien el consum del territori, i modificarien encara més, el paisatge que ja ha patit una gran pressió transformadora.

També entendre aquestes infraestructures viàries com quelcom propi, la C32, pensada en clau Veguerial i no en clau Barcelona; els accessos de Segur i de Sant Salvador estan pensant només en sentit nord. L’AP7 ha de millorar la permeabilitat al territori, les connexions d’aquesta amb la C15, la C51 i la TP2124, esdevenen estratègiques pel futur del territori. Tampoc podem oblidar el repte del 4rt cinturó i l’enllaç de l’AP7 i la B224.

L’aposta per potenciar l’ús de la C32, C15 i AP7, també serviria per alleugeri el transit de pas que fa servir vies internes, d’àmbit més Inter municipal. Aquestes vies clàssiques del territori s’han vist integrades en les trames urbanes de les vil·les penedesenques que han patit un creixement considerable en les darreres dècades. Traslladar el transit de les vies interurbanes a les vies d’alta capacitat (AP7, C32 i C15) permetria pacificar-les i humanitzar el seu ús, pels vianants i també per l’ús de les bicicletes.

En Resum, el missatge que volem llençar, es que la Vegueria del Penedès que volem dibuixar al Pla Territorial ha de ser una Vegueria moderna, que entri al segle XXI, que pugui aprofitar de la seva localització estratègica i també de les infraestructures que hi passen, evitant l’efecte tub, i patint només les externalitats negatives. El segle XIX va arribar la revolució del tren a la Vegueria del Penedès, ara cal implementar aquesta segona revolució, la del Segle XXI.

Una Vegueria del Penedès moderna, una Vegueria del Penedès on el  tren sigui l’element motor. Una Vegueria que pugui treure fruit de les infraestructures que hi passen.

La Vegueria Penedès i la realitat

1 nov.

Entre la crisi industrial que esta patint la Vegueria del Penedès des de finals d’estiu i el calendari electoral que se’ns dibuixa a curt termini, hem sentit variades versions de com hauria de ser el nostre territori. També hem sentit tantes d’aquelles promeses (electorals), que costa molt de creure que el que no s’ha fet en tres anys, es faci ara, i encara menys desprès de les eleccions, que ningú sap que passarà.

El més greu de tot, és que molta gent parlar de com hauria de ser el Penedès, de com voldríem que fos, però ningú parla de com és. De com és el nostre Penedès, el Penedès que ens ha tocat viure, i amb el que cal que fem els comptes. Els projectes, les promeses i les voluntats són com els mapes, fàcils de dibuixar i difícils d’encaixar amb la realitat.

Per tant, urgeix, i amb celeritat, que fem els comptes amb la realitat, i que repensem el Penedès defugint de demagògies i d’idealisme utòpics.

La Vegueria del Penedès és un territori d’oportunitats, això només  ho pot negar qui no vol evolucionar. Situat en un indret estratègic, amb infraestructures estratègiques, les dades dels darrers 25 anys així ho demostren. La Vegueria del Penedès és el territori més dinàmic del país.

Cal que entre tots madurem una proposta de futur per la Vegueria, i aquesta passa per defugir de les mono propostes i per l’aposta de la diversificació econòmica, sense prejudicis i sense superioritats morals.

Volem una Vegueria Penedès logística? No. Volem que la logística estigui present al Penedès? si. Volem una Vegueria Penedès industrial? No. Volem que hi hagi industria al Penedès? sí. Volem una Vegueria Penedès avocada al monocultiu de la vinya? No. Volem vinya al Penedès? sí i tant. Volem una Vegueria del Penedès amb  Turisme de masses? No. Volem un Penedès amb un turisme sostenible, si i tant.

Cal que ordenem el nostre territori sense menystenir qualsevol dels motors econòmics que se’ns presenten. El Pla Territorial Parcial serveix per això, no només per dibuixar el Penedès del futur, sinó per ordenar l’existent.

En clau d’exemple, i tocant un tema polèmic al Penedès, la logística; no s’ha d’apostar única i exclusivament per la Logística, però si ser conscient que és un dels reptes de futur. Cal desenvolupar el LOGIS? Potser si, potser no,  però caldria valorar diversos escenaris.

Per exemple, un escenari bastant real seria el de potenciar les activitat logístiques en zones que ja ho tenen programat, com podria ser el Polígon de l’Albornar a La Bisbal del Penedès, i en un futur a Can Vies i Sant Marçal (el PDU que proposa la Generalitat rebaixa l’ús logístic existent en el planejament actual). I en els terrenys on es vol fer el LOGIS, potenciar l’ampliació d’IDIADA i desenvolupar un pol tecnològic i científic referent pel sud del país. Diversificar. Diversificar és la clau.

Hi haurà gent que voldrà desenvolupar el LOGIS si o si, i altres que no ho voldran, tots són legítims i respectables. Els primers els hi proposem que valorin tots els escenaris, i quin és l’escenari estratègic millor pel futur del territori, potser apostar per IDIADA és millor que apostar pel monocultiu de la Logística.. Els que diuen que no, doncs res, que no es faci res i que no es generin oportunitats reals a la Vegueria del Penedès.

Quan diem generar oportunitats, ens referim a l’oportunitat que poden donar a la població que conforma aquest  15% atur estructural al territori, i que amb la crisi del COVID pot ser, fins i tot, més. És insostenible conjugar dinamisme, qualitat de vida i esperança amb unes  dades d’atur tant elevades, esdevenint el que no volem, un territori sense dinamisme i on el subsidi i serveis socials siguin el motor de gran part de la nostra societat, on la gent acabi marxant del territori, cosa que ja succeeix en alguns indrets del Penedès, i això preocupa.

Hem de treballar per generar oportunitats, esperança i il·lusió. Cal que siguem capaços de generar un escenari de futur de la Vegueria Penedès esperançador. Tenim tots els ingredients per fer-ho. 

Ell Penedès real és i ha de ser el Penedès diversificat, que no renuncia a les oportunitats. El Penedès real ha de ser el Penedès equilibrat, respectuós amb el paisatge, amb la identitat territorial, i sobretot, ordenat, on els diferents motors i sectors productius tinguin els seus espais d’oportunitats.

Pensem-hi.

@jaumecasanas

A la Vegueria Penedès, menys fotos i més pressupost.

4 oct.

Portem un començament de tardor calent. Començàvem el setembre amb la verema del Míldiu i continuàvem amb la crisi industrial al Penedès.

L’estructura productiva de la Vegueria Penedès té un model basat en el turisme, la industria i el sector primari. Els tres estan tocats.

Abans de l’arribada  del COVID, el Consell Comarcal del Baix Penedès va fer saltar les alarmes. El Govern del Consell denunciava la infrainversió al territori per part de la Generalitat de Catalunya, una situació que es ve repetint des de fa temps.

Posteriorment, el Govern del Consell i el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Penedès elaboraven un manifest on demanaven la constitució d’una Taula del Baix Penedès, amb Parlamentaris i membres del Govern per reclamar més inversió, un pla industrial a la comarca al voltant d’IDIADA i una millora en la mobilitat entre d’altres coses. Érem al febrer.

El COVID ho va aturar tot, però els problemes persistien, i amb la crisi s’han agreujat encara més. Demanàvem el compromís del Govern i dels Diputats i Diputades del Parlament de Catalunya, per esmenar i modificar el Pressupost per donar una resposta als reptes del Baix Penedès. No va passar res.

Arriba la crisi industrial, una crisi que ha demostrat que el Penedès té una ànima reivindicativa molt potent, i que pot servir i servirà d’exemple d’unitat, unitat per aconseguir un futur millor per tots i totes.

Amb les mobilitzacions hem vist passar per aquí consellers i diputats de tots els partits, hem vist les seves fotos, i està bé que trepitgin un territori que potser desconeixien. Que coneguin els problemes de la Vegueria del Penedès, la gran descuidada.

Però cal passar a l’acció, deixar les fotos, deixar d’aprovar PR que es queden a l’oblit del Parlament. Ens calen modificacions de pressupostos, definir una partida pressupostaria per impulsar el Pla de Reindustralització del Penedès del que tothom parla. I això està en mans del Govern i dels diputats i diputades.

A la Vegueria del Penedès tenim males experiències. Portem 3 anys esperant que el Govern compleixi amb la seva pròpia llei de desplegament dels Serveis Territorials. Portem anys escoltant promeses que no arriben, masses anys.

Ens calen fets, ni paraules ni fotos. La crisi continua, les famílies pateixen, però sobretot esperen fets, accions, i veure que la política serveix per millorar la seva vida i les seves expectatives de futur.

No els podem fallar. Queden 5 mesos per les eleccions, hi ha temps per tot menys per les promeses electorals un cop més.

Volem un futur pel Penedès.

@jaumecasanas

La Vegueria del sí, la Vegueria Penedès de les oportunitats

27 set.

Feia temps que no es veia el territori de la vegueria tant mobilitzat. Les noticies dels tancaments de les indústries de la Saint Gobain, la Bosch i d’altres al llarg de la nostra geografia, ha fet donar-nos compte del que som i del que tenim.

Fins fa ben poc, parlar d’indústria era un tabú a l’opinió publicada penedesenca. Industria, logística, construcció, sectors econòmics que estaven considerats negatius pel territori i pel seu esdevenir socioeconòmic. El canvi de tendència no deixa de ser positiu, poder parlar i sobretot, defensar un Penedès industrial és un avanç per l’opinió pública.

Hem de ser conscients que la Vegueria Penedès ha crescut molt demogràficament els darrers decennis. Pobles que han esdevingut ciutats, i urbanitzacions que han esdevingut pobles. Gent que ha triat el Penedès per viure-hi, i que han esdevingut penedesencs i penedesenques tout court.

Al mateix temps hem de tenir en compte que la Vegueria del Penedès s’ha transformat en un territori residenciable, molta gent hi viu però no hi treballa, i el que és més delicat, molta gent hi viu, no treballa i voldria trobar un futur laboral en aquest territori.

Hem de treballar per aconseguir que la Vegueria del Penedès sigui un territori d’oportunitats, d’inversions i on la qualitat de vida sigui un dels trets diferencials. Sempre comparem el Penedès amb la Toscana, i no només pel paisatge, sinó perquè s’hi viu molt bé.

Ser un territori d’oportunitats vol dir un territori receptiu a les inversions, a les propostes que puguin sorgir i que representin un avanç pel conjunt de la societat penedesenca, i no només per uns pocs. No podem ser un territori que diu no a tot, i hem de començar a dir si, si a les oportunitats.

Voler dir sí, no vol dir destruir la Vegueria del Penedès. La Vegueria del Penedès té un element intrínsec i ben arrelat, la concepció i la percepció del paisatge, i aquest ha de ser el leitmotiv.

Tenim una oportunitat històrica per perpetuar els valors de la Vegueria Penedès al territori, el Pla Territorial Parcial del Penedès. Una eina, la primera que tindrem, per ordenar el nostre territori. Un dels problemes que sempre hem tingut al nostre territori ha estat el desordre, i allò tant penedesenc, que cadascú va  a la seva. Per primer cop podrem tenir una eina de valoració del conjunt del territori.

El secret del nostre futur serà la capacitat que tindrem de no renunciar a les oportunitats. De no renunciar al que hem estat, al que som i al que serem en un futur. Pensar en els 500.000  penedesencs i penedesenques que som els que donem vida a aquest territori.

No podem renunciar a l’agricultura, però tampoc a la industria, ni al turisme. La Vegueria del  Penedès és un territori que té la possibilitat de combinar tots els sector productius, d’una manera ordenada, però sobretot, amb la voluntat de generar oportunitats.

@jaumecasanas

Un nou curs escolar a Cunit

12 set.

El proper dilluns començarà un nou curs escolar al nostre poble. Un curs escolar diferent, marcat pel COVID i les noves mesures que això comportarà pels quasi 2000 infants de Cunit.

Des del govern municipal tenim molt clar que l’escola és un element important pel nostre poble. Des de la Llar d’Infants fins a l’Escola d’Adults passant per les Escoles i l’Institut, l’itinerari escolar marca una part important de la vida dels nostre infants.

El món escolar a Cunit està dividit pels centres que són de competència i responsabilitat municipal, la Llar d’Infants i l’Escola d’Adults, per un cantó, i els centres que són competència i responsabilitat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, les Escoles de primària i l’Institut.

Enguany des de l’Ajuntament hem reforçat la neteja als nostres centres i també a les Escoles de primària, augmentant el contracte de la neteja i posant una persona a cada centre durant tota la jornada lectiva.

També cal agrair la feina de coordinació que des de la regidoria d’Ensenyament s’ha dut a terme amb el Consell Comarcal del Baix Penedès. Gràcies a aquest treball en equip, moltes vegades silenciós però constant, hem aconseguit un segon autobús pel transport escolar a Cunit, que reforçarà l’oferta existent.

Un altre compromís amb l’educació de qualitat que tenim per part de l’equip de govern, és la implementació d’un pla d’ocupació amb perfils de vetlladora, que pugin reforçar l’atenció dels nostres infants a les escoles.

I també tenim projectes de futur per les Escoles. Des de la regidoria d’Ensenyament estan acabant d’enllestir uns projectes per transformar els patis escolars en la mateixa línia que el projecte que es va fer a la Llar d’Infants, naturalitzant la visió global dels patis.

Des de la regidoria també es treballa en conjunt amb la regidoria d’Esports per impulsar tot un programa esportiu a les escoles que millori l’oferta existent i sobretot enllaci l’activitat esportiva dels centres amb els clubs del municipi, potenciant la base i la formació esportiva dels infants.

Cunit és un poble en constant creixement, amb molta gent que decideix venir a viure a Cunit, perquè és un gran poble. I les Escoles esdevenen un punt de trobada, d’integració i de creixement del nostre poble, del nostre sentiment de comunitat.

Cunit té una gran comunitat educativa que va des de tot el personal dels centres educatius, a les Ampes  i el conjunt de les famílies de Cunit. I des de l’Ajuntament de Cunit volem posar i posem tota la nostra energia i la nostra força perquè aquest curs sigui el més normal possible.

 

Que tingueu tots i totes un bon començament de Curs 2020.

@jaumecasanas

Defensar la industria és defensar el Baix Penedès

7 set.

Aquest dies estem veient mobilitzacions per part dels treballadors de l’empresa Saint Gobain, coneguda tradicionalment a la comarca com La Cristalera.

Fa unes setmanes rebien la malaurada notícia de les intencions que tenia l’empresa per tancar una part de les instal·lacions i que de retruc condemna, en un futur no molt llunyà, al tancament del conjunt de la factoria.

La Cristalera va ser una de les primeres grans industries que es van instal·lar a la comarca a principis dels 70s. Una inversió que va produir una diversificació econòmica en una comarca que principalment es dedicava a l’agricultura, vinya sobretot,  i al turisme estacional. La Cristalera va fer que el sector secundari guanyes pes a la nostra comarca.

Amb el pas dels anys altres industries van seguir el seu exemple i el cas IDIADA representa el relleu del lideratge del sector industrial al Baix Penedès. El sector industrial és estratègic per la comarca, pel present i pel futur.

El cas de La Cristalera ha posat a la llum la fragilitat industrial de la nostra comarca, perdre Saint Gobain, no ens ho podem permetre com a comarca, no només pel present dels seus treballadors, sinó pel futur de les seves famílies, i del conjunt de la comarca.

La nostra comarca continua presentant un esquema econòmic marcat pel sector serveis on el turisme estacional i la residencialització continuen traçant el camí. El sector primari, l’agricultura, cada cop és més residual, però no és menys important, i cal posar en valor els pagesos que continuen treballant els camps, el nostre paisatge. I per acabar, el sector industria, on IDIADA i la Saint Gobain, lideren aquest sector a la comarca.

Perdre el sector industrial condemnaria a la nostra comarca a viure del mono sector turístic i de serveis, i aquesta especialització no seria una bona notícia. Cal buscar un equilibri entre els tres sectors, sense condemnar, a priori, cap dels tres. Ens calen tots, en la correcta mesura que ens permetin gaudir del nostre territori, però defugint de prejudicis atrapats en uns contexts que defugen de la realitat tal com és.

Defensar la Saint Gobain, és defensar la industria de la comarca, i de retruc defensar el seu futur. I en aquest cas hem d’anar  #TotsAUna, classe política, societat civil, i el Baix Penedès en el seu conjunt.

Des d’aquí enviar tot el suport a la gent que es mobilitza i a les seves famílies.

 

@jaumecasanas

 

 

Més seguretat a la Vegueria del Penedès

10 ag.

Les notícies sobre ocupacions il·legals i dades delinqüencials a la Vegueria del Penedès surten cada dos per tres als diaris. Ocupacions abusives de cases, plantacions de marihuana i robatoris són un trident que preocupa molt al territori.

Tenim prou Mossos d’Esquadra a la Vegueria del Penedès? Veiem que ens diuen les dades. Segons les dades del 2019 al conjunt de la Vegueria del Penedès (476.000 habitants) tenim al voltant de 550 Mossos d’Esquadra repartits e la següent manera en les 4 comarques. Al Baix Penedès 134 efectius, al Garraf 167 efectius, a l’Alt Penedès 142 efectius i la comarca de l’Anoia 103 efectius. En aquests efectius trobem a tota l’escala funcionarial. En conclusió, la ràtio de mosso/habitant a la Vegueria del Penedès és de 1mosso/863 habitants.

Aquestes dades si les comparem amb la resta de Vegueries són molt deficitàries. Sobretot si les comparem amb Vegueries amb la mateixa o població semblants. Al Camp de Tarragona (523.000 habitants) hi ha una plantilla de 1313 efectius, i una ràtio de 1 mosso/ 400 habitants. A la Vegueria de Girona (755.000 habitants)  hi ha una plantilla de 1842 efectius, i una ràtio de 1 mosso/ 410 habitants. Finalment, a la Vegueria de la Catalunya Central (403.000 habitants) els mossos tenen una plantilla de 772 efectius, i una ràtio de 1 mosso/ 522 habitants.

Com podem veure els efectius del cos de Mossos d’Esquadra a la Vegueria del Penedès està mal dimensionats en termes d’efectius per habitant. Cal posar-hi una solució si volem tenir una Vegueria del Penedès on puguem donar resposta a les nostres necessitats, amb un mosso per cada 863 habitants, la cosa està difícil.

A més a més, una altra dada que reforça aquesta manca d’efectius, són les plantilles de la Policia Local. Curiosament, la Vegueria del Penedès és l’única Vegueria que té més efectius e Policia Local que de Mossos d’Esquadra (dades 2018). A la Vegueria del Penedès comptem amb una Plantilla de 704 efectius, 150 més efectius que els Mossos d’Esquadra.

Amb aquestes dades podem afirmar que, proporcionalment, les polítiques de Seguretat recauen més en els nostres Ajuntaments que en la pròpia Generalitat. I creiem que cal un compromís del Govern de la Generalitat i del Departament d’Interior amb el nostre territori.

Tenim sistemes urbans consolidats i amb població suficient per tenir Comissaria de Mossos d’Esquadra, Calafell-Cunit, Piera-Masquefa, i Sant Sadurní d’Anoia-Gelida-Subirats, són alguns d’aquest exemples.

En el cas de Calafell-Cunit tenim una població al voltant dels 50.000 habitants i a l’estiu podem arribar a 200.000 habitants, i no tenim cap Comissaria.

Molts dels nostres pobles i municipis no podem donar exclusivament una resposta a moltes de les problemàtiques que tenim, especialment el temes de les ocupacions. Per manca de mitjans, i perquè molts dels nostres municipis tenen una extensió i una tipologia urbanística, urbanitzacions allunyades, que fan quasi impossible el control del territori.

Per tot això ens calen més Mossos d’Esquadra, perquè per població no tenim els que tenen les altres Vegueries, però sobretot per reforçar la feina que es fa des dels Ajuntaments, que sols no poden fer front als reptes que tenim per endavant.

 

@jaumecasanas

El Baix Penedès, una terra de futurs

6 ag.

Poc a poc ens anem endinsant en la normalitat del Covid19, una nova normalitat que marcarà els propers temps al nostre territori i la nostra societat.

El PIB a Catalunya s’ha reduït considerablement aquest segon trimestre, i les tendències ens marquen una continuïtat en aquest sentit. Caldrà un esforç de tots i totes per en sortir-nos-en de la millor de les maneres.

Sempre s’ha parlat de la nostra comarca com un territori d’oportunitats, però sempre es fa la crítica que mai acabem d’explotar aquestes oportunitats i tot el potencial que tenim, i és veritat. En la darrers 20 anys, el consell comarcal ha tingut govern de tots els colors polítics, i de plans estratègics se n’han fet molts, però cap s’ha posat en pràctica.

Cal que des de  la comarca, totes les institucions ens posem a treballar en aquesta línia de materialitzar oportunitats, la Taula del Baix Penedès és un bon escenari. Un bon escenari perquè implica no només als actors institucionals del territori, sinó que també demana i sol·licita la implicació del govern de la Generalitat.

La Generalitat de Catalunya, i el seu Govern i Parlament, han de ser molts conscients del que ha passat a la comarca els darrers 20 anys. No podem tractar aquest territori com si no passes res, quan portem 10 anys al capdavant de les llistes d’atur, i no hi ha hagut cap pla específic per  millorar la ocupació per la nostra comarca. I no serà perquè els ajuntaments i consells no ho hem demanat, simplement ha faltat sensibilitat cap al Baix Penedès, i ara més que mai necessitem aquesta sensibilitat del Govern.

El Baix Penedès és una terra de futurs, i hem d’intentar passar pàgina de la nostra condició de comarca dormitori, i hem de treballar amb l’escenari de fer d’aquesta comarca una comarca que generi ocupació, ocupació qualitativa, i que generi oportunitat pels baixpendesencs i baixpenedesenques.

Impulsar IDIADA en els terrenys destinats al LOGIS, per tal de poder definir un pol de la industria tecnològica de l’automòbil al sud d’Europa i al core del Corredor Mediterrani. Implicar la URV en aquest projecte i poder definir uns estudis universitaris i de FP relacionats amb aquesta industria. Aprofitar estacions de rodalies com Cunit, i Sant Vicenç de Calders i plantejar pols d’atracció laboral de serveis i industria tecnològica lligada amb la metròpolis i al Corredor 5G del Mediterrani, amb l’accessibilitat i la interacció que ens atorga el servei de Rodalies.

Que la gent vingui a treballar i no a dormir, que la nostra comarca pugui oferir feina a la gent que hi viu i viurà. Donar la volta a la situació actual, i  això depèn de nosaltres, de tots i totes, i de la capacitat i la valentia d’afrontar reptes de futur, i defensar un model de comarca que sigui i que tingui futur, no només per un quants sinó per la majoria.

@jaumecasanas

IDIADA motor del Baix Penedès

30 jul.

Ahir escoltàvem per les notícies que el Govern de la Generalitat invertirà 15 milions d’euros en el complex industrial d’IDIADA a la nostra comarca, i això és una gran noticies per tots i totes.

En primer lloc voldria agrair aquest compromís del Govern amb el nostre territori, però sobretot, agrair i posar en valor la feina que porta feta des de fa un parell d’anys la Consellera d’Empresa Àngels Chacón. Des del primer dia que està al capdavant de la Conselleria que ha lluitat per enfortir el complex industrial d’IDIADA, gràcies consellera.

IDIADA és una història d’èxit, un èxit col·lectiu del país, però sobretot del Baix Penedès. És el pol industrial més important de la Vegueria del Penedès, i el seu recorregut és potencialment molt gran. Cal que en siguem conscients.

IDIADA és una empresa amb una projecció global molt destacable, i un pol auxiliar de moltes de les millors marques i empreses relacionades amb el món de l’automòbil que tenen la nostra comarca com a referent.

Podem pensar que el cotxe és un element que té els dies comptats, però la industria IDIADA no només és pot relacionar amb el cotxe del present, sinó i, sobretot, amb el cotxe del futur, el cotxe elèctric, autònom, el cotxe amable amb el medi ambient. Aquesta és l’aposta de futur de la Generalitat i hem d’estar molt contents.

Des de la comarca IDIADA i la seva repercussió és molt important. Des de les externalitats positives que representa els serveis auxiliars d’aquesta industria, fins al turisme empresarial que ajuda a passar les baixes temporades i a desestacionalitzar el turisme d’estiu.

Però el que creiem més important per a la nostra comarca és la capacitat de creixement d’IDIADA i de l’industria que hi va lligada. Cal que siguem conscients que IDIADA és talent, és innovació, és futur, i que cal que la comarca aposti perquè IDIADA pugui créixer i pugui potenciar el seu creixement.

Fa uns mesos es va fer públic la possibilitat d’ampliar les seves instal·lacions a la zona que esta va pensada per desenvolupar el LOGIS, que sembla que de moment no avança. Doncs IDIADA és una gran i una molt bona alternativa al projecte del LOGIS.

El seu creixement podria comportar la constitució d’un pol industrial lligat al corredor mediterrani, i que pogués comportar també un desenvolupament científic, tecnològic lligat a les universitat del territori.

Industria, Coneixement, Tecnologia, Talent, Formació, Ocupació,  inputs molt necessaris pel Baix Penedès.

Per tant, benvinguda aquesta inversió i IDIADA per molts anys a la comarca del Baix Penedès.

@jaumecasanas

La meva República és la Vegueria Penedès

28 jul.

Fa uns anys que la terminologia i el concepte de república ens ha envaït a tots en el nostre quotidià, l’expressió “fer República” va triomfar des del primer d’octubre fins avui, lligada al procés nacional de Catalunya.

També sentim expressions com República virtual, la República al núvol, però realment que vol dir República, d’on ve l’origen d’aquest terme?

República prové del llatí res publica, la cosa del poble, el bé comú compartit entre tots i que esdevé el lligam d’una comunitat, d’un sentit de pertinença al conjunt.

Doncs bé, lligats a aquesta definició etimològica del concepte de república, i delimitant el nostre concepte de comunitat a la gent que viu i conviu a la nostra vegueria, cal que treballem i ens impliquem tots en el desenvolupament de la res publica, de les coses comunes, dels reptes comunes i de futur que compartim tots i totes.

Per això cal fer República, però sobretot, la República de la Vegueria del Penedès.

Hem de fer república penedesenca perquè els pagesos se’n puguin sortir de totes les problemàtiques que tenen per davant, el míldiu i el preu el raïm. I, sobretot, perquè els pagesos continuïn cultivant i cuidant del nostre paisatge identitari.

Hem de fer república penedesenca perquè tots els que vivim i convivim a la Vegueria del Penedès tinguem un serveis públics de qualitat i a l’alçada de les nostres necessitats.

Hem de fer república penedesenca per no ser els campions de l’atur, i treballar activament per desenvolupar polítiques d’ocupació.

Hem de fer república penedesenca per lluitar contra l’ocupació il·legal, abusiva i descontrolada que afecta la tranquil·litat dels nostres municipis.

Hem de fer república penedesenca per potenciar la industria i que aquesta sigui un dels motors del territori.

Hem de fer república penedesenca per treballar per un turisme de qualitat que tingui en compte i combini el turisme de costa i el d’interior, l’enoturisme,  el turisme cultural, patrimonial i paisatgístic amb el turisme d’oci i esportiu.

Hem de fer república penedesenca per dotar la nostra vegueria dels Serveis Territorials que fa tres anys que el govern no desenvolupa. Volem les eines per gestionar el nostre territori i el nostres reptes de futur.

Podríem ampliar el llistat de coses per fer república penedesenca, perquè tenim molta feina per fer, aquí al nostre territori. I és aquí on cal centrar el nostres esforços i les nostres forces, perquè les repúbliques bones són les que es fan des de baix, com una bona casa, que s’ha de començar pels fonaments i no per la teulada.

És per això que esperono als penedesencs i penedesenques a involucrar-se sobretot amb el seu territori, per aconseguir que tinguem un Penedès, la Vegueria que tots i totes ens mereixem.

Sinó ho fem nosaltres, com ho demostra la feina de l’associació Pro Vegueria Penedès, no ens ho farà ningú.

La Vegueria del Penedès és de tots i totes, treballem per fer-la gran.

Jo sóc republicà, de la  República de la Vegueria del Penedès.

 

@jaumecasanas

 

foto: Maria Rosa Ferré