2018, Delegat del Govern de la Generalitat al Penedès

6 febr.

Segurament l’any 2017 serà recordat com l’any en que el Penedès va aconseguir el seu reconeixement polític. Amb la constitució de la Vegueria del Penedès com a una de les vuit regions amb les que la Generalitat de Catalunya divideix el país.

 

Una lluita i una demanda del territori de més de 10 anys, que han vist passar tots els partits al Govern de la Generalitat de Catalunya i totes les majories possibles al Parlament. Però desprès de la perseverança, característica de la gent del Penedès, es va aconseguir constituir una nova Vegueria de Catalunya, la del Penedès conformada per les comarques del Baix Penedès, el Garraf, gran part de l’Anoia i l’Alt Penedès.

 

Ara bé, tots els que vam lluitar per aquest reconeixement, enteníem que una Vegueria comportava moltes coses positives per a la societat penedesenca. La lluita per la Vegueria era una lluita per un millor i major govern del territori. La Vegueria suposava recuperar i dotar el territori penedesenc d’una identitat política i administrativa que ens ajudaria a gestionar millor el nostre territori i la nostra societat.

 

El Penedès és un territori marcat per una forta personalitat geogràfica, una personalitat que gira al voltant de les 4 capitals comarcals i de les 4 comarques que formen la pròpia Vegueria. El Penedès és un territori policèntric de ciutats mitjanes i aquesta és una realitat que cal conservar, enfortir i potenciar, doncs equilibra i cohesiona el conjunt del Penedès.

 

Com dèiem al començament, la Vegueria implica ser una de les regions de la Generalitat de Catalunya, i això comporta tenir un Delegat del Govern, i tot una sèrie de delegacions de les diverses conselleries del Govern de la Generalitat de Catalunya. Sempre hem esperat pel Penedès el mateix tracte que la resta de vegueries, i al Penedès esperem el nomenament d’un Delegat del Govern, i la descentralització, a les diverses capitals comarcals, de les diferents Conselleries del Govern.

 

Hem estat immersos en una campanya electoral imposada, marcada per l’aplicació de l’article 155 que ha eliminat l’autogovern de la Generalitat de Catalunya.  Un article 155 que ataca els fonaments i els pilars de la societat i de la nació catalana, i ens cal defensar, més que mai, la territorialitat catalana, és a dir, l’estructura territorial de la Generalitat de Catalunya que l’article 155 també ha esborrat del mapa.

 

No per cas, una de les primeres coses que va fer l’aplicació de l’article 155 va ser el cessament de tots els Delegats del Govern de la Generalitat, va cessar la representativitat del legítim govern al territori català, i és per això que una de les primeres coses que s’ha de fer un cop s’hagi restablert el Govern és recuperar la seva territorialitat, i tornar a nomenar els Delegats al territori.

 

Al Penedès hem de ser conscients que no hem tingut mai Delegat del Govern, i que la nostra Vegueria, i el nostre dret a tenir Delegat, va ser reconeguda al febrer del 2017.

 

És per això que com a penedesencs i penedesenques, hem de defensar que un cop es tornin a nomenar els Delegats de la Generalitat al territori. Cal que defensem el nostre dret a tenir un Delegat. És un dret que significa una millora de la “Governance” al territori, d’una major proximitat entre la política, la gent i el territori, i com a Vegueria de Catalunya en tenim tot el dret.

 

Cal que tots els partits que vàrem donar suport al reconeixement del Penedès com a Vegueria defensem, durant la constitució del nou Govern, tots plegats, el nomenament d’un Delegat al territori com a la resta del país.

 

Com recordàvem anteriorment, el Penedès va trigar més de 10 anys en tenir el reconeixement i 10 anys són molts en la gestió del territori i la seva “Governance”.  El Penedès i la seva gent no poden esperar 10 anys més, i entre tots ho hem d’aconseguir.

 

Una Delegat del Govern suposaria moltes coses positives pel territori, entre elles una millor gestió del servei i les polítiques de la Generalitat al territori; mobilitat, ensenyament, agricultura i medi ambient, serveis socials, empresa, treball i ocupació… moltes coses que podríem gestionar des del territori i que encara, avui dia, no podem fer-ho.

 

Creiem, doncs, que cal un pacte i un compromís entre els partits polítics que vàrem donar suport a la Vegueria per reclamar el nomenament d’un Delegat al Penedès.

 

@jaumecasanas

Anuncis

La Llotja D.O. Terra i Mar

28 nov.

La setmana passada es presentava a Sitges un gran projecte. De la ma de la gent de l’Agència de Desenvolupament comarcal del NODE Garraf, es va proposar un projecte que ens permet redescobrir el nostre territori, un projecte que entra pels sentits, pel gust, per la eno-gastronomia.

 

El projecte porta com a títol La Llotja D.O. Terra i Mar. Un espai on poder conèixer les potencialitats eno-gastronòmiques del territori, les possibilitats eno-gastronòmiques d’una comarca, el Garraf, que permet combinar el millor de la Terra, del Penedès i de la Mar, del Mediterrani.

 

Les imatges corporatives són molt significatives del que es proposa, trobem tres imatges; un préssec i un cargolí de mar; un gall i una gamba, i els espigalls i una copa de vi, cal dir la imatge del gall i la gamba és d’una potència simbòlica penedesenca brutal, i molt encertada.

 

No deixa de ser un projecte pertinent que dóna una empenta, no només al relat turístic del Garraf i del conjunt del Penedès Marítim, sinó que permet obrir noves i grans combinacions entre la costa i l’interior del Penedès, dona empenta a la projecció del conjunt del Penedès amb la personalitat de la seva façana marítima.

 

Però el que potser és més important per a mi, i que té més mèrit, és que aquest projecte permet treballar el relat del que ha estat, del que és i del que pot ser aquesta comarca. El projecte de la Llotja D.O. Terra i Mar, pot permetre a molts habitants del Garraf de redescobrir el seu territori, i redescobrir-lo des dels sentits, una de les millors maneres de fer i de (re)conèixer un territori.

 

Cal felicitar aquesta iniciativa, felicitar a la gent que l´ha tirada endavant i encoratjar, encara més, a buscar les màximes sinèrgies entre la costa i l’interior, entre el Penedès Marítim i el Penedès Interior, entre la Terra i el Mar.

 

El Consorci de l’Enoturisme Penedès, pot ser un bon background on treballar aquestes sinèrgies entre la costa i l’interior, entendre la globalitat del Penedès des de les seves diverses territorialitats, i el projecte de la Llotja D.O. Terra i Mar, és un bon exemple per treballar aquest relat global del que ha de ser la eno-gastronomia al Penedès, cercar els millors ingredients del Penedès i combinar-los per trobar la millor formula de l’èxit.

 

Felicitats NODE Garraf.

 

 

@jaumecasanas

 

El Passeig Marítim de Cunit, arqueologia del paisatge

21 nov.

Per fi, desprès de 10 anys esperant el ok definitiu dels Pressupostos Generals de l’Estat, les obres de construcció del passeig marítim de Cunit comencen.

Es tracta de les obres de realització del darrer tram de passeig marítim que no s’havien realitzat. Encara quedava a Cunit, un trosset de litoral, 300m, que grosso modo mantenia intacte la seva aparença original.

El primer cop que es va parlar de realitzar les obres del passeig es remunten al 2007. L’últim any de l’època daurada de l’economia del totxo espanyola, una època que no tornarà més, i on tot es pensava a lo grande.

Ara podrem dir que quan acabin el tros de les madrigueres, tindrem connectat els passeig marítim de gran part de la costa del Penedès Marítim, i es podrà anar des de Cubelles fins al Francàs caminant davant de les nostres espectaculars platges.

Aquestes obres són un reflex d’altres temps, segurament com deien alguns comentaristes al Facebook, es podria haver pensat alguna cosa especial per aquest darrer tros de costa intacte, i que a molts recordava la fisonomia de les antigues platges de Cunit, però no ha pogut ser, estava tot decidit i aprovat definitivament pel Ministeri.

En qualsevol cas, es treballarà des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit per tal de no oblidar el passat de les nostres platges. Intentarem fer una actuació del que es coneix com Arqueologia del paisatge, és a dir fer un estudi de les evolucions del paisatge costaner del Penedès Marítim i més concretament el cas de Cunit i voltants i una posterior divulgació per a tots els públics.

La gent té el dret a conèixer com eren les nostres platges abans de la construccions dels ports esportius, dels famosos espigons, abans de les grans transformacions urbanístiques que van revolucionar els paisatges del nostre territori.

La costa entre Sitges fins a la desembocadura del riu Gaià, exceptuant petits promontoris com poden ser els Colls Miralpeix, el Racó de Santa Llúcia, el Roc de Sant Gaietà, i els Munts de Torredembarra, tota aquesta zona del Penedès eren aiguamolls.

Uns aiguamolls que comencen a ser citats en les disputes medievals per veure quin poble o quin barri en treia profit dels peixos que hi havia, i sobretot qui n’era el propietari dels mateixos; si la Casa Reial, l’Església, algun senyor feudal o el mateix Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Fixeu-vos que tots els nuclis antics d’aquests municipis, tots estan per sobre de la línia del ferrocarril, que marca imaginàriament el límit de la zona pantanosa del litoral penedesenc.

Aquestes platges, també van ser testimoni dels pirates durant l’època moderna, castells i torres de vigia formen línies de defensa i d’avis de perill per controlar el territori. I també durant la Guerra Civil espanyola, aquestes platges van ser testimonis de la construcció de fortificacions i búnquers per tal de defensar Catalunya de la invasió dels exercits nacionals del General Franco. A Sitges, Cubelles, les Madrigueres i al Francàs encara hi romanen testimonis d’aquests fets.

El paisatge ens parla, potser no l’entenem, però ens diu com era aquest territori i com hi vivia la seva gent, i és per això que també i sobretot, el paisatge és patrimoni.

Per tot això i per tal de preservar el coneixement del nostre passat, des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit ens posarem a treballar per salvaguardar el nostre passat, la història de les nostres platges.

 

@jaumecasanas

 

40 anys de l’Institut d’Estudis Penedesencs

22 oct.

El Penedès i el número 7 tenen un lligam històric. Enguany al 2017 es celebrem dues fites històriques que marcaran el futur proper del nostre estimat territori. Enguany el Parlament de Catalunya va reconèixer la Vegueria del Penedès i enguany, també, celebrem el 40 aniversari de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

 

En un immillorable entorn, el Castell de Subirats que aquest any celebra els 1100 anys de la seva fundació, i un dels millors “balcons” per observar el Penedès, l’Institut ha celebrat 40 anys de trajectòria, 40 anys de feina pel Penedès.

 

No se que seria del Penedès sense l’Institut d’Estudis Penedesencs, la veritat que costa d’imaginar. Un compromís sincer amb el territori, la història, la cultura i la gent penedesenca que ha donat molts i bons resultats de cohesió social i territorial, i que els que creiem amb aquest territori els hi estarem eternament agraïts.

 

La feina de l’Institut ha estat complexa, el mèrit potser més important ha esta la seva capacitat de teixir una xarxa de complicitats i de coneixement que entre d’altres coses ens ha permès als penedesencs i penedesenques de dotar-nos d’una eina d’autogovern com és la Vegueria.

 

Al mateix temps que pel futur de la Vegueria la funció de l’Institut esdevé imprescindible i estratègica. L’haver cultivat el coneixement penedesenc ens permet tenir tot un capital essencial per tal de construir el Penedès del futur, l’Institut d’Estudis Penedesencs ha de ser peça clau per tal de dotar d’una identitat pròpia i contextualitzada amb el nostre territori, dels futurs penedesencs i penedesenques. El treball transversal amb Ajuntaments, Consells Comarcals, entitats, escoles, instituts de secundaria i centres de coneixement n’és la clau. Si no tinguéssim l’Institut l’hauríem d’inventar.

 

La tasca de l’Institut d’Estudis Penedesencs, des dels seus orígens fins a dia d’avui ha estat una tasca d’un alt grau d’humanisme. Humanisme envers el territori i la seva gent, humanisme com a compromís incorruptible per i des de la cultura.

 

Per molts anys Institut, i llarga vida a la vostra tasca.

 

 

 

 

@jaumecasanas

Regidor de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit

 

 

 

El resultats del referèndum i la Vegueria Penedès

8 oct.

El passat dia 1 d’Octubre el país va viure un dia històric amb la realització del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Es van viure moments de molta intensitat i de molt de sentiment, i el Penedès com la resta de territoris de Catalunya va respondre.

 

Un cop acabat el Referèndum al cap de pocs dies van sortir els resultats oficials de la consulta, i es van poder consultar a la web de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat va presentar els resultats classificats en municipis, comarques i Vegueries, el que respon al seu ordenament administratiu actual.

 

Van ser molts els penedesencs i penedesenques que ens van contactar per preguntar com és que sortien totes les Vegueries menys la del Penedès, molta gent sorpresa i d’altres una mica dolguts, ara intentarem explicar el per què.

 

La Generalitat de Catalunya va organitzat el referèndum a partir de les Delegacions del Govern de la Generalitat establertes al Principat de Catalunya. Actualment la Generalitat té establertes 7 Delegacions del Govern que corresponen a les 7 Vegueries que contemplava la llei de Vegueries fins al passat dia 8 de febrer del 2017.

 

Aquestes son les Delegacions de les Vegueries de les comarques de Barcelona, de Girona, de la Catalunya Central, de l’Alt Pirineu-Aran, de les Terres de Ponent, de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Si us fixeu aquestes són les vegueries que surten en els resultats del referèndum, llavors perquè no hi surt les del Penedès?

 

El fet és la recent aprovació de la Vegueria del Penedès el passat dia 8 de febrer. La Generalitat de Catalunya encara no ha pogut desplegar tota la seva estructura administrativa a les quatre comarques penedesenques, i és per això que en l’elaboració del Referèndum no va existir una circumscripció que fos la del Penedès, per això que no han sortit el resultats filtrats amb aquesta categoria, doncs encara ens manca el Delegat del Govern i les delegacions de les Conselleries de la Generalitat de Catalunya.

 

Tot i això, cal posar en valor que les entitats sobiranistes i els partits polítics del Penedès si que vàrem fer pinya i molta feina en clau de Vegueria Penedès, i que un cop superat la recta final del procés, estarem atents al desplegament ràpid i efectiu de l’administració de la Generalitat de Catalunya al Penedès, amb un Delegat del Governs i les seves delegacions.

 

 

@jaumecasanas

 

Enric Prat de la Riba, Geografia i Mancomunitat

3 ag.

Ahir celebràvem, amb tristesa i amb orgull, els cent anys de la mort d’un dels personatges més importants per Catalunya del darrer segle XX, Enric Prat de la Riba.

Enric Prat de la Riba va ser un dels impulsors del que coneixem com a Mancomunitat de Catalunya, va saber i va poder canalitzar l’anhel que circulava a la societat i al territori català per tal de donar un tomb al status quo existent, i recuperar, amb l’impuls de la Renaixença, el fet i el fer català, l’autogovern català.

La Mancomunitat de Catalunya és l’únic intent que ha aconseguit imposar una territorialitat catalana envers a la territorialitat espanyola, m’explico. Desprès de que en Javier de Burgos aprovés la divisió provincial de l’Estat espanyol amb un simple decret, decretazo, l’any 1833, la territorialitat catalana i la societat catalana sentien que el fet i el fer català es trencaven amb aquest model de territori fet des de Madrid, i que, literalment, esquarterava el país, precisament perquè dividia el Principat en 4 províncies.

La literatura geogràfica històrica i científica, durant la Renaixença van desenvolupar i divulgar el concepte de comarca i el comarcalisme, anteposant la comarca a la província, i defensant la comarca com el model territorial propi de Catalunya. En els escrits d’aquella època la critica envers la província estava carregada de sentiment i de simbolisme, perquè la territorialitat és la base d’una nació, i amb la província veien un intent d’esborrar la territorialitat de la nació catalana, la comarca, del propi territori de Catalunya.

Per això la gran aposta de la Mancomunitat de Catalunya, d’en Prat de la Riba i dels seus companys de viatge era precisament defensar i apostar per un projecte polític que subtilment s’enfrontés amb el model territorial que es proposava des de la capital, per això la mancomunació de les províncies, entendre Catalunya com una única província, com un únic territori, representant un model propi i defugir de la lògica centralista de Madrid, eliminar les províncies i recuperar la lògica del Principat de Catalunya, una territorialitat en singular.

La Mancomunitat de Catalunya no va poder desenvolupar-se doncs la dictadura del General Primo de Rivera va aturar aquest primer intent d’afirmació nacional que no per casualitat va apostar des del primer moment per unificar i eliminar la divisió provincial de Catalunya.

Els mapes històrics del ICGC demostren que la geografia i la cartografia van ser les eines principals amb les que en Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya volien demostrar que tenien un projecte per Catalunya i la seva gent. Un dels mapes demostrava la voluntat de la Mancomunitat de dividir Catalunya en regions, concretament 15, una unitat administrativa entre la comarca i la Vegueria actual, tal i com desprès va defensar en Pau Vila, no per casualitat.

Avui que tothom pensa i s’enrecorda d’en Prat de la Riba, no ens oblidem de la seva gran lliçó, sense geografia una nació no aconseguirà mai ser un Estat, pensem-hi.

@jaumecasanas

s

El Pacte de Berà, un exemple pel Penedès Marítim i la C31

31 jul.

Divendres passat va haver-hi un tall de l’Autopista C32 per reclamar millores per la carretera C31, una carretera col·lapsada i que assumeix molt trànsit que no passa per la C32 pel seu elevat cost.

La C31 presenta moltes problemàtiques, i segurament sigui una carretera que amb el temps s’ha convertit en una travessia urbana, on les rotondes, semàfors i passos de vianants la fan impossible de transitar com si fos una carretera de la xarxa bàsica de la Generalitat de Catalunya.

Des de fa uns estius, la societat civil, entitats i  partits polítics han participat en les manifestacions que s’han fet per tal de reclamar millores al respecte, però encara no s’aconsegueix donar una imatge d’unitat al respecte i no tots els actors van a la una. No existeix un missatge unitari des del territori i això s’observa en les diferents opinions que procedeixen dels actors implicats.

Una de les assignatures pendents és la unitat d’acció, i allunyar els partidismes de les demandes del territori que tenen un benefici per a tots i totes, i el tema de la C31 i la mobilitat al Penedès Marítim  en són un bon exemple. Hem d’anar tots a una perquè els interlocutors vegin que no és un problema partidista sinó que és un problema del territori.

Ben a prop hem tingut un exemple d’acció conjunta que de moment pot comportar una primera proposta de millora, parlem del Pacte de Berà i dels problemes de la N340, uns problemes calcats a la C31.

El Pacte de Berà l’han conformats diferents alcaldes dels diferents municipis afectats i de diferents partits polítics, podem dir que hi eren tots els partits polítics representats i amb un únic missatge compartit per tots els actors; solucionar els problemes de la N340, podem afirmar que la unitat d’acció ha estat determinant per tal de trobar una solució, encara que sigui provisional. Una solució, temporal, esperant la implementació del Projecte de la Vinyeta que vol tirar endavant el Conseller Rull i la Generalitat de Catalunya.

Potser seria bo, que els alçades del Penedès Marítim, alguns d’ells formen part dels alcaldes que formen el Pacte Berà, conformessin un pacte semblant entre alcaldes i presidents de Consells Comarcals per tal de poder unir els agents implicats del territori i ser capaços de crear un relat unitari amb l’objectiu final de solucionar els problemes de mobilitat de la C31.

Aconseguir aquest Pacte del Penedès Marítim, ajudaria en la unitat d’acció, en la col·laboració intermunicipal alhora de demanar solucions a problemes del territori, i poder afrontar no només el tema de la C31, sinó també altres aspectes com la mobilitat en tren o en bus que també afecten als nostres habitants.

Encara m’enrecordo a la legislatura passada, com quan Calafell, Cunit i Cubelles van anar junts a reclamar millores en mobilitat en tren i bus, vàrem aconseguir un bus per Tarragona, un bus per anar a l’Hospital dels Camils, el bus nocturn del Penedès Marítim durant l’estiu, i dos trens més a la franja del matí.

Crec que ara més que mai hem d’anar units, i un Pacte del Penedès Marítim és més necessari que mai, i així podrem millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels nostres habitants.

 

@jaumecasanas