El Baix Penedès, una terra de futurs

6 ag.

Poc a poc ens anem endinsant en la normalitat del Covid19, una nova normalitat que marcarà els propers temps al nostre territori i la nostra societat.

El PIB a Catalunya s’ha reduït considerablement aquest segon trimestre, i les tendències ens marquen una continuïtat en aquest sentit. Caldrà un esforç de tots i totes per en sortir-nos-en de la millor de les maneres.

Sempre s’ha parlat de la nostra comarca com un territori d’oportunitats, però sempre es fa la crítica que mai acabem d’explotar aquestes oportunitats i tot el potencial que tenim, i és veritat. En la darrers 20 anys, el consell comarcal ha tingut govern de tots els colors polítics, i de plans estratègics se n’han fet molts, però cap s’ha posat en pràctica.

Cal que des de  la comarca, totes les institucions ens posem a treballar en aquesta línia de materialitzar oportunitats, la Taula del Baix Penedès és un bon escenari. Un bon escenari perquè implica no només als actors institucionals del territori, sinó que també demana i sol·licita la implicació del govern de la Generalitat.

La Generalitat de Catalunya, i el seu Govern i Parlament, han de ser molts conscients del que ha passat a la comarca els darrers 20 anys. No podem tractar aquest territori com si no passes res, quan portem 10 anys al capdavant de les llistes d’atur, i no hi ha hagut cap pla específic per  millorar la ocupació per la nostra comarca. I no serà perquè els ajuntaments i consells no ho hem demanat, simplement ha faltat sensibilitat cap al Baix Penedès, i ara més que mai necessitem aquesta sensibilitat del Govern.

El Baix Penedès és una terra de futurs, i hem d’intentar passar pàgina de la nostra condició de comarca dormitori, i hem de treballar amb l’escenari de fer d’aquesta comarca una comarca que generi ocupació, ocupació qualitativa, i que generi oportunitat pels baixpendesencs i baixpenedesenques.

Impulsar IDIADA en els terrenys destinats al LOGIS, per tal de poder definir un pol de la industria tecnològica de l’automòbil al sud d’Europa i al core del Corredor Mediterrani. Implicar la URV en aquest projecte i poder definir uns estudis universitaris i de FP relacionats amb aquesta industria. Aprofitar estacions de rodalies com Cunit, i Sant Vicenç de Calders i plantejar pols d’atracció laboral de serveis i industria tecnològica lligada amb la metròpolis i al Corredor 5G del Mediterrani, amb l’accessibilitat i la interacció que ens atorga el servei de Rodalies.

Que la gent vingui a treballar i no a dormir, que la nostra comarca pugui oferir feina a la gent que hi viu i viurà. Donar la volta a la situació actual, i  això depèn de nosaltres, de tots i totes, i de la capacitat i la valentia d’afrontar reptes de futur, i defensar un model de comarca que sigui i que tingui futur, no només per un quants sinó per la majoria.

@jaumecasanas

IDIADA motor del Baix Penedès

30 jul.

Ahir escoltàvem per les notícies que el Govern de la Generalitat invertirà 15 milions d’euros en el complex industrial d’IDIADA a la nostra comarca, i això és una gran noticies per tots i totes.

En primer lloc voldria agrair aquest compromís del Govern amb el nostre territori, però sobretot, agrair i posar en valor la feina que porta feta des de fa un parell d’anys la Consellera d’Empresa Àngels Chacón. Des del primer dia que està al capdavant de la Conselleria que ha lluitat per enfortir el complex industrial d’IDIADA, gràcies consellera.

IDIADA és una història d’èxit, un èxit col·lectiu del país, però sobretot del Baix Penedès. És el pol industrial més important de la Vegueria del Penedès, i el seu recorregut és potencialment molt gran. Cal que en siguem conscients.

IDIADA és una empresa amb una projecció global molt destacable, i un pol auxiliar de moltes de les millors marques i empreses relacionades amb el món de l’automòbil que tenen la nostra comarca com a referent.

Podem pensar que el cotxe és un element que té els dies comptats, però la industria IDIADA no només és pot relacionar amb el cotxe del present, sinó i, sobretot, amb el cotxe del futur, el cotxe elèctric, autònom, el cotxe amable amb el medi ambient. Aquesta és l’aposta de futur de la Generalitat i hem d’estar molt contents.

Des de la comarca IDIADA i la seva repercussió és molt important. Des de les externalitats positives que representa els serveis auxiliars d’aquesta industria, fins al turisme empresarial que ajuda a passar les baixes temporades i a desestacionalitzar el turisme d’estiu.

Però el que creiem més important per a la nostra comarca és la capacitat de creixement d’IDIADA i de l’industria que hi va lligada. Cal que siguem conscients que IDIADA és talent, és innovació, és futur, i que cal que la comarca aposti perquè IDIADA pugui créixer i pugui potenciar el seu creixement.

Fa uns mesos es va fer públic la possibilitat d’ampliar les seves instal·lacions a la zona que esta va pensada per desenvolupar el LOGIS, que sembla que de moment no avança. Doncs IDIADA és una gran i una molt bona alternativa al projecte del LOGIS.

El seu creixement podria comportar la constitució d’un pol industrial lligat al corredor mediterrani, i que pogués comportar també un desenvolupament científic, tecnològic lligat a les universitat del territori.

Industria, Coneixement, Tecnologia, Talent, Formació, Ocupació,  inputs molt necessaris pel Baix Penedès.

Per tant, benvinguda aquesta inversió i IDIADA per molts anys a la comarca del Baix Penedès.

@jaumecasanas

La meva República és la Vegueria Penedès

28 jul.

Fa uns anys que la terminologia i el concepte de república ens ha envaït a tots en el nostre quotidià, l’expressió “fer República” va triomfar des del primer d’octubre fins avui, lligada al procés nacional de Catalunya.

També sentim expressions com República virtual, la República al núvol, però realment que vol dir República, d’on ve l’origen d’aquest terme?

República prové del llatí res publica, la cosa del poble, el bé comú compartit entre tots i que esdevé el lligam d’una comunitat, d’un sentit de pertinença al conjunt.

Doncs bé, lligats a aquesta definició etimològica del concepte de república, i delimitant el nostre concepte de comunitat a la gent que viu i conviu a la nostra vegueria, cal que treballem i ens impliquem tots en el desenvolupament de la res publica, de les coses comunes, dels reptes comunes i de futur que compartim tots i totes.

Per això cal fer República, però sobretot, la República de la Vegueria del Penedès.

Hem de fer república penedesenca perquè els pagesos se’n puguin sortir de totes les problemàtiques que tenen per davant, el míldiu i el preu el raïm. I, sobretot, perquè els pagesos continuïn cultivant i cuidant del nostre paisatge identitari.

Hem de fer república penedesenca perquè tots els que vivim i convivim a la Vegueria del Penedès tinguem un serveis públics de qualitat i a l’alçada de les nostres necessitats.

Hem de fer república penedesenca per no ser els campions de l’atur, i treballar activament per desenvolupar polítiques d’ocupació.

Hem de fer república penedesenca per lluitar contra l’ocupació il·legal, abusiva i descontrolada que afecta la tranquil·litat dels nostres municipis.

Hem de fer república penedesenca per potenciar la industria i que aquesta sigui un dels motors del territori.

Hem de fer república penedesenca per treballar per un turisme de qualitat que tingui en compte i combini el turisme de costa i el d’interior, l’enoturisme,  el turisme cultural, patrimonial i paisatgístic amb el turisme d’oci i esportiu.

Hem de fer república penedesenca per dotar la nostra vegueria dels Serveis Territorials que fa tres anys que el govern no desenvolupa. Volem les eines per gestionar el nostre territori i el nostres reptes de futur.

Podríem ampliar el llistat de coses per fer república penedesenca, perquè tenim molta feina per fer, aquí al nostre territori. I és aquí on cal centrar el nostres esforços i les nostres forces, perquè les repúbliques bones són les que es fan des de baix, com una bona casa, que s’ha de començar pels fonaments i no per la teulada.

És per això que esperono als penedesencs i penedesenques a involucrar-se sobretot amb el seu territori, per aconseguir que tinguem un Penedès, la Vegueria que tots i totes ens mereixem.

Sinó ho fem nosaltres, com ho demostra la feina de l’associació Pro Vegueria Penedès, no ens ho farà ningú.

La Vegueria del Penedès és de tots i totes, treballem per fer-la gran.

Jo sóc republicà, de la  República de la Vegueria del Penedès.

 

@jaumecasanas

 

foto: Maria Rosa Ferré

El Baix Penedès és metropolità?

22 jul.

Davant d’aquesta pregunta podríem respondre amb un ventall de respostes, des del si, al no, al potser, al si però, al no però.

La diversitat de la nostra comarca no ajuda a tenir una resposta clara i diàfana, però això no treu que puguem arribar a una conclusió al respecte de la pregunta.

La resposta cal que sigui fonamentada a partir del que es veu i del que no és veu. Aparentment podríem dir que el Baix Penedès i el seu paisatge no tenen res a veure amb el paisatge de l’Àrea Metropolitana, però és realment així?

Pels més romàntics el Baix Penedès és Vegueria del Penedès, pels més provincials, el Baix Penedès és Tarragona, i segurament per molta gent el Baix Penedès és el poble on viuen, o la seva pròpia urbanització on resideixen. Tots tenen la seva part de raó.

Segurament podríem afirmar que a la comarca hi ha dues realitats ben marcades, la part marítima i la zona d’interior. Aparentment la zona marítima té moltes característiques i un funcionament molt marcat pel fet metropolità i les seves dinàmiques. Una continuïtat urbana que incrementa i potencia aquest fet i aquestes dinàmiques, conjuntament amb la línia de tren, i els eixos viaris de la C31 i C32.

També podríem afegir com argumentari que hi ha 6 municipis que formen part de la zonificació tarifària de l’ATM Barcelona; Cunit, Calafell, El Vendrell, Santa Oliva, Bellvei del Penedès i l’Arboç. Més del 80% de la població comarcal. No només aquests municipis, sinó que molta gent que viu a la resta de municipis comarcals, fan servir les estacions de l’Arboç i de Calafell com a pols d’atracció a l’hora d’anar a treballar o estudiar a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.

La part interior de la comarca segurament no tingui unes dinàmiques metropolitanes ben marcades, sobretot Bonastre i Masllorenç. Però la resta de municipis d’interior tenen algunes característiques que en molt menor grau que a la part marítima, marquen una progressiva relació amb el fet metropolità, les urbanitzacions on es transformen les segones residencies en primeres residencies en podria ser un símptoma.

En qualsevol cas, si poguéssim trobar gent del Baix Penedès dels anys 50 o 60 del segle passat quedarien sorpresos de com han evolucionat els seus municipis i els seu territori. Segurament arribarien a la conclusió que la relació amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana ha marcat el futur del seus territoris. Ara al 2020 els hi donaríem la raó, i segurament podríem concloure que els propers anys ens passarà al mateix, la força i les dinàmiques metropolitanes són fortes, intenses i silencioses.

És per això que cal que la nostra comarca formi part dels treballs d’elaboració de les estratègies metropolitanes de Barcelona, senzillament per defensar la nostra comarca la nostra manera d’entendre el fet metropolità des de la nostra comarca. Sinó hi som, continuarem patint les problemàtiques existents actualment, on el territori pateix les dinàmiques i les influencies metropolitanes i no tenim capacitat d’incidir-hi.

En base a aquest raonament, ja la passada legislatura, la Presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, molt pertinentment, va reunir-se amb els responsables del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb la voluntat que el Baix Penedès hi fos present.

Ara que fa unes setmanes es va presentar el projecte Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030. Un projecte impulsat per part de l’Ajuntament de Barcelona que vol dibuixar les línies mestres de la futura estratègia metropolitana. Com a comarca hi hem de ser si volem afrontar el repte del fet metropolità amb veu pròpia.

 

@jaumecasanas

El Penedès i la Metròpoli

1 jul.

El titular geogràfic de la setmana passada, en clau catalana, va ser la proposta de l’alcaldessa de Barcelona de crear la Regió Metropolitana de Barcelona, una regió de prop de 5 milions d’habitants.

L’objectiu de la proposta de l’Alcaldessa de Colau, és la d’ampliar el radi d’acció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual és presidenta, i que les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès formin part d’aquesta nova  proposta regional.

Aparentment l’objectiu és la voluntat de consensuar estratègies i reptes comuns dels territoris afectats pel fet i les tendències metropolitanes. En aquest sentit creiem que la proposta del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, no només és pertinent i necessària sinó que també cal implementar-ho al més ràpid possible.

El que podem lamentar és el punt de vista, l’enfoc de la problemàtica, i la metodologia de la proposta, per diverses raons, i que des de l’òptica del Penedès podrien ser aquestes.

Respecte a l’enfonc de la problemàtica, creiem que rescatar el model de la Vegueria de Barcelona del 2010, des del 2017 ja no existeix com a tal ni de facto ni de iure, és un error i que fa petita la proposta. Creiem que cal tenir una ambició a l’hora de tractar el fet  i el futur metropolità. I l’ambició passa per entendre el fet metropolità des d’una escala regional que superi l’esquema comarcal.

Quan parlem de fet metropolità no podem pensar només en dues comarques del Penedès, cal que pensem en Vegueria, per les implicacions que comporta a l’hora de tenir en compta la funcionalitat del territori en el seu conjunt, en tant que àmbit territorial reconegut per la Generalitat de Catalunya, per exemple els temes de Mobilitat, i també a l’hora d’afrontar reptes territorials amb el respectiu Pla Territorial Penedès, que engloba les 4 comarques i no només les dues que es proposen a la Regió Metropolitana de Barcelona.

Respecte a la metodologia, la taula estava conformada per l’Alcaldessa de Barcelona i els Alcaldes de les gran ciutats de la “futura” regió. Creiem que un repte com el del fet metropolità cal ser sensibles amb les grans ciutats, però també amb les petites, convocar als presidents dels Consells Comarcals de les comarques de la Vegueria de Barcelona i de la Vegueria del Penedès, hagués estat un encert. També cal ser sensibles a la regionalització de Catalunya, i demanar la presencia dels Delegats del Govern de la Vegueria del Penedès i de la de Barcelona hagués estat també molt pertinent.

En conclusió el fet metropolità i la seva dinàmica és un fet incontestable. Que el repte metropolità implica el conjunt de la Vegueria del Penedès també ho és. Que cal que el repte metropolità superi la dicotomia centre-perifèria, i s’enriqueixi dels diferents punts de vista més enllà de Barcelona i els límits de l’actual Àrea Metropolitana també és necessari i obligat. Des del Penedès cal que treballem aquesta òptica metropolitana i aquest fet metropolità des del nostre propi punt de fuga, aquesta també és una obligació, tota nostra.

Esperem que des dels òrgans directius del Pla Estratègic Metropolità siguin sensibles a la diversitat, i entre tots enriquim un gran projecte.

 

@jaumecasanas

 

Marisa, Bon Voyage.

31 maig

Te has ido, i t’has endut un trosset de molta gent, de tota la gentada que et coneixia. T’has endut un tros de Cunit, aquell Cunit que vas teixir des del taulell del Centre de Lectura del Casal i de la Biblioteca nova.

Els primers records que tinc són de quan es va obrir la Biblio del Casal, als estius que venia amb la iaia a buscar còmics, del Tintin i del Massagran, per passar les tardes que no anàvem a la platja.

El carnet marró, que feies amb la teva cal·ligrafia, diria que era el numero 86, corre per les estanteries de casa del pares, i cada cop que el veig me’n recordo d’aquells estius.

Desprès em venen a la memòria les tardes que passàvem a la biblio tota la tropa que anàvem a l’institut de Calafell o a les monges del Vendrell. El Juani, el Sergi, l’Àlex, la Montse, la Eva, la Paz, la Marta… veniem a fer els deures i a passar les tardes a un edifici que era el centre neuràlgic del poble. Me’n recordo que et fèiem tornar boja de vegades.

Arriba la universitat i em poso a fer Història a la Central, i venia a estudiar a la biblio i aprofitava per comentar llibres i temari. M’explicaves la teva època de l’Autònoma estudiant història, parlàvem de professor i de períodes històrics.

Me’n vaig anar d’Erasmus quasi 10 anys, i me’n recordo que quan tornava per nadal o pasqua, sempre tenia l’oportunitat de passar a saludar-te, que m’expliquessis com estava i com canviava el poble, i veiem com s’anava fent petita aquella biblioteca que portaveu tu i la Montse. No perquè fos petita, no es feien coses…. però el centre de lectura  de Cunit per 2000 persones ara donava servei a 10000 persones, i això només ho podíeu fer vosaltres, amb la vostra energia i la vostra vocació.

Passava per la Biblio a buscar les famoses pegatines de Cunit amb la Q, que desprès enganxava per diversos indrets i ciutats d’Europa que visitava, sempre em deies, però para que quieres tantas pegatinas? Per promocionar el nostre poble.

Me’n recordo del cafè que vam fer a Paris cap al 2006, quan vas venir a una visita d’uns amics i jo aquell any vivia allí. Vam quedar a l’Opera, i vam fer un americano i un expresso, un de molts que hem fet, però aquell va ser especial, me´l guardo amb molt record, em vas dir, has de decidir que vols fer i que vols ser!

Al 2009 vaig tornar a Cunit, i tu sempre al peu del canó. I van fer una biblio més gran i més nova, però la Biblio a Cunit eres tu, sense la Marisa, la Biblio no era la biblio. I al 2011 vaig entrar de regidor i em va tocar portar la Biblio.

Vaig voler portar Cultura i Patrimoni des del primer moment, i et vas tornar a posar al capdavant de la Biblio. Parlàvem que havíem de fer de la Biblio el nostre Centre Pompidou de Cunit. Exposicions, activitats, punt de trobada i sempre amb un pressupost de postguerra, però sempre endavant.

Quan et vaig dir que vaig parlar amb el Santacana per muntar el NeoParc, i em vas dir un Neo que? I desprès el vas ajudar a tirar endavant, como no, memorable la visita que ens van fer i lo bé que ens ho vam passar.

Quan sempre ens queixàvem dels murs de grafitis que donàvem mala imatge, i et vas posar en contacte amb el Julen W, per decorar la biblio amb cares i dibuixos, brutal Marisa.

I teníem més projectes , y lo sabes, per continuar fent de la biblio el nostre Pompidou.

Però aquest últim any m’agradava venir a les tardes dels dijous a la bebeteca amb la Yolanda i desprès la Teresa, venia jo amb la meva filla, a la que vas fer-li el carnet de la biblio només néixer, tota una declaració d’intencions, i tu amb el teu net. I compartíem una tarda per nosaltres amb ells, sense parlar de feina.

L’última cosa que vam fer va ser el show cooking de la cuina de pastor. Només em vas demanar una cosa, que no quedes la biblioteca impregnada d’olor a menjar, que la Biblio era la Biblio, que no acabaves de veure però que ho fes. I aquell dia no vas venir, i se’m va fer molt estrany, perquè no faltaves mai a cap activitat, vaig tornar a casa preocupat.

I ahir la Montse em va dir que t’havies marxat. L’únic que et puc dir és que tinguis un bon viatge Marisa.

Com diuen a Itàlia, come te nessuno mai.

à Bientôt.

La descentralització de Catalunya, per una Catalunya federal

22 maig

El debat territorial a Catalunya sembla que reneix, el COVID19 ha despertat les contradiccions catalanes sobre la concepció de Catalunya, com a territori.

És veritat que els problemes són estructurals, i que la tasca per afrontar-los no serà gens fàcil, però això no treu que el debat s’ha de fer, i les decisions s’han de prendre. No podem continuar tenint un país, dividit en províncies del 1833 i en comarques del 1936.

Aquesta distorsió espacial i temporal provoca moltes externalitat negatives, voler gestionar un país amb unes eines antiquades, l’únic que fa és alentir-lo, i l’únic que provoca és que les forces centrifugadores del centralisme guanyin terreny.

Anem al fons de la qüestió. A Catalunya, i amb molta raó, sempre s’ha criticat el centralisme de l’Estat envers el nostre país. La concepció de l’Estat-Nació sempre ha estat un model centralitzador i amb una continua evolució centralitzant. Però i Catalunya, com gestiona la Generalitat el seu territori i les seves polítiques? És Catalunya un territori descentralitzat? Barcelona és una capital i exerceix la capitalitat del país amb una matriu diferent a com ho fa Madrid?

Aquestes preguntes han de tenir respostes, i nosaltres intentarem posar-hi llum. Catalunya té una llei regional que està suspesa, per tant no té regions a la practica. Estem parlant de la llei de Vegueries que el Parlament va aprovar al 2010 i que va modificar al 2017. Aquesta llei, que creiem que és molt pertinent pel país, proposava fusionar les Diputacions i les comarques, i que entre els municipis i la Generalitat hi hagués un únic ens administratiu , les Vegueries, les Regions. Amb la voluntat de reduir ens administratius i amb l’objectiu de ser una administració més àgil i modernitzadora. La voluntat hi és, però no s’ha materialitzat, i la regionalització de Catalunya no pot reposar en les quatre diputacions de 1833.

Les futures regions de Catalunya haurien de tenir el seu propi govern i el seu propi parlament, com tenen avui dia les Diputacions i els consell comarcals. Haurien de tenir la seva pròpia capacitat de representar-se, políticament, i de gestionar el seu propi territori, de la mà i en col.laboració del govern central, en aquest cas el de la Generalitat de Catalunya, ara això no passa.

Curiosament al 2010, tot i que es va suspendre la Llei de Vegueries, es va aprovar una Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que dotava a aquest territori d’una certa autonomia en competències importants. També dotava d’uns pressupostos i d’unes competències, en resum que l’AMB esdevenia l’única regió del país de facto.

Mentrestant la resta de territoris continuàvem sense poder desenvolupar estratègies territorials adequades als interessos de les diverses regions del país, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu-Aran, Catalunya Central, Penedès, Girona, Terres de Ponent, Camp de Tarragona… aquestes regions continuaven supeditades a les voluntats de la Generalitat, sense autonomia, sense pressupostos territorials, pur centralisme jacobí. Han passat 10 anys i seguim igual.

Per què la gent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, poden tenir la seva autonomia regional (Que tenen tot el dret), i la resta de territoris de Catalunya no podem tenir el mateix tracte? Perquè la regió del Camp de Tarragona no pot gestionar la seva mobilitat com ho fan a Barcelona? Són preguntes que ens fem i que la resposta va a parar a aquesta manca de regionalització del país.

No podem continuar tenint un model de país centralitzat. No podem decidir com ha de ser el Pirineu, el Penedès, la Catalunya Central, des de Barcelona, ens cal autonomia, ens cal posar els pilars del futur d’una Catalunya Federal.

No podem fer un discurs cap a Madrid, i negar-ho en clau catalana, ens fa mal, ens fem mal.

 

@jaumecasanas

Geografies del desconfinament

16 maig

Ha començat el desconfinament a Catalunya, i la Generalitat ha escollit les Regions Sanitàries com les unitats territorials per gestionar el territori durant aquest desconfinament.

La geografia catalana, com a la majoria dels indrets del mediterrani septentrional, és una geografia difícil, complexa, diversa, i gens fàcil de encabir en un esquema territorial que cerca els tres principis basics de la gestió moderna del territori; l’isotropisme, l’homogeneïtat i la continuïtat territorial.

El COVID19 i els plans de desconfinament han posat el debat territorial d’actualitat.

La gran pregunta que ens hauríem de fer és; El mapa de les Regions Sanitàries respon a les necessitats del país, recull la diversitat funcional de Catalunya? Podríem o hauríem de proposar alternatives al model de les Regions Sanitàries?

Com a petit preàmbul, cal tenir present que Catalunya té una administració sanitària en paral·lel a l’administració política que tothom coneix que segueix la estructura de Municipi – Comarca – Vegueria.

L’administració sanitària preveu una escala territorial té el següent esquema;  Àrea Bàsiques de Salut, que seria la seva estructura més propera, el Sector Sanitaria que engloba diferents Àrees Bàsiques de Salut, i per acabar les Regions Sanitàries que agruparies diferents Sectors Sanitaris. En Resum, pel servei sanitari, els municipis són les Àrees Bàsiques, les comarques són els Sectors Sanitaris, i les Vegueries són les Regions Sanitàries.

El primer que podem afirmar, és que en algunes zones del país, que tenen un alt grau d’homogeneïtat, i que comparteixen, majoritàriament, un esquema territorial i urbà semblant, podem defensar que la Regió Sanitària sigui la unitat administrativa adient. Però això no succeeix a tot arreu i es creen injustícies territorials com ara veurem.

Trobem Regions Sanitàries que presenten una heterogeneïtat considerable. En una mateixa Regió Sanitària, per exemples les Regions metropolitanes, podem trobar realitats urbanes com L’Hospitalet del Llobregat, Cornellà del Llobregat per un cantó, i per l’altre, municipis com Cunit, Santa Fe del Penedès. El mateix succeeix a la Regió Sanitaria de Girona, no podem posar en el mateix sac, municipis com Ribes de Fresser, Girona, Figueres o Palamós.

En aquest casos, seria més just i més pràctic, que en aquestes Regions on hi hagi aquest contrast intern, el Departament de Salut tingués en consideracions els Sectors Sanitaris, com a unitats per gestionar el desconfinament. Sempre s’ha defensat que el virus entén de territoris, i per lluitar contra el virus, cal que escollim les millors unitats administratives, i en aquests casos són millor els Sectors que no pas la Regió. Un exemple, no és el mateix el Sector de l’Alt Penedès-Garraf que el Baix Llobregat Centre-Litoral.

El desconfinament i el virus creen les seves pròpies geografies, el govern ha de tenir la capacitat de donar respostes puntuals a casos específics, i defugir del model centralista que les Regions Sanitàries representen en alguns territoris. El que s’ha critica a Madrid, s’ha de poder criticar a Catalunya.

Cal trencar amb el barcelonisme òptic, i reconèixer la diversitat funcional del país, descentralitzar vol dir això, defugir dels regionalismes establerts a priori des d’una sala de mapes.

 

@jaumecasanas

 

 

El Penedès i les Regions Sanitàries

29 abr.

 La setmana passada un company militant del Penedès em comentava si podia fer alguns articles amb casos pràctics per entendre millor el funcionament de la Vegueria Penedès, i que al mateix temps fossin exemples del perjudici que tenim tots els penedesencs pel fet que la Generalitat de Catalunya no desenvolupi els Serveis Territorials al Penedès.

Comencem amb el cas pràctic de Sanitat-Salut. La setmana passada sentíem per les notícies com la Consellera de Salut, l’anoienca Alba Vergés, comentava amb tota la raó, que les províncies no eren les unitats ideals per dissenyar territorialment el desconfinament. La Consellera tancava el cercle dient que per Catalunya l’ideal era  programar el desconfinament per regions sanitaris, que grosso modo, equivalen a les Vegueries. Fins aquí tot correcte.

Però que succeeix al Penedès? Doncs que com que no tenim cap tipus de Servei Territorial de Salut a la Vegueria, perquè des del Govern, i més concretament el Departament del Vicepresident  Pere Aragonès, no s’impulsen el desplegament dels Serveis Territorials dels Departaments del Govern al Penedès, el nostre territori queda dividit en les antigues regions que formaven part abans del reconeixement de la Vegueria.

En resum, el Baix Penedès pertany a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, l’Alt Penedès i el Garraf a la Regió Sanitària de Barcelona i l’Anoia a la Regió Sanitària de la Catalunya Central. Així quan es comencin a dissenyar el desconfinament al Penedès en tindrem tres de diferents. I que consti, i quedi ben clar, que estem totalment d’acord amb el raonament que les províncies no són les unitats ideals per programar el desconfinament al Penedès, com recordava la Consellera Vergés.

Però des del Penedès hem de denunciar, i hem de reclamar ben clar, que volem que el Penedès tingui els Serveis Territorials de Salut, perquè no podem permetre que una realitat com és la nostra Vegueria, amb les considerables dinàmiques territorials pròpies, quedi dividida en tres parts, amb tres lògiques de desconfinament diferents, dificultant la unitat que representem com a regió.

La paradoxa de tot plegat, és que per Madrid, el Penedès està dividit en dos províncies, però per Barcelona, pel Govern de la Generalitat, encara pitjor, doncs estem dividits en tres regions sanitàries diferents.

Són més de 15 anys de lluita social, i des del baix, per reclamar superar les províncies i aconseguir una Vegueria Penedès, crec que és de rebut , ara més que mai, que el Penedès tingui el mateix tracte que la resta de territoris de Catalunya, no som de segona, ajudi’ns Consellera Vergés, faci del Penedès la vuitena Regió Sanitària de Catalunya, que és el que tocaria, i els penedesencs i penedesenques en sortiran guanyant, i pensi que mai li agrairem prou.

@jaumecasanas

El meu partit es diu PENEDÈS

26 abr.

Són temps difícils, i hem de procurar no deixar ningú enrere. Com a responsables polítics, hem de posar, ara més que mai, les prioritats dels nostres municipis, de les nostres comarques per davant de qualsevol interès partidista, s’ha de fer territori, s’ha de fer Penedès.

Per això el títol d’aquest article, el meu partit es diu Penedès, i jo milito pel territori, sempre ho he fet i ara més que mai, i cal que siguem clars, clars amb la gent, amb el penedesencs i penedesenques.

La crisi del COVID19 està passant factura a la Vegueria del Penedès, i els propers mesos seran mesos on començarem a patir les primeres conseqüències estructurals, i caldrà que entre tots tinguem consciencia del que som i del que volem ser.

El nostre territori, com la resta de regions de Catalunya haurà de començar a treballar en la reconstrucció, en la recuperació econòmica i social dels efectes del COVID19, i ens ha de trobar a punt i preparats per donar el millor de tots nosaltres.

Tindrem les mateixes eines que la resta de territoris de Catalunya?, la resposta és no, el Penedès tornarem a patir l’esquarterament i la divisió, aquest cop no provincial, sinó de la pròpia Generalitat de Catalunya. El Penedès continua dividit en tres Delegacions de Govern, Camp de Tarragona, Catalunya Central, i Àmbit Metropolità. Aquest fet dificulta i molt, la possibilitat de tenir una visió conjunta, la possibilitat de coordinar solucions a problemàtiques comunes, i la possibilitat de donar resposta a les necessitats socials que patim, els problemes  amb temes de Salut o Ensenyament en són uns bons exemples.

No es tracta de dir qui té la culpa, no es tracta de fer política, es tracta de posar en evidencia una disfunció, una manca de planificació que repercuteix i repercutirà i molt en la qualitat de vida de tots els penedesencs i penedesenques, independentment de quin sigui el seu partit o la seva ideologia. El que ens preocupa és el territori, ens preocupa el Penedès, la seva autogestió.

No pot ser, i no pot continuar així, que des del 2017 estiguem esperant tenir uns Serveis Territorials que donin resposta a les necessitats del territori, ara més que mai , son necessaris, imprescindibles. Molts estudis diuen que el Penedès serà la regió que més patirà, i que casualment no tindrà cap tipus d’òrgan ni de serveis territorials per coordinar les polítiques de recuperació, continuarem patint la divisió, la disfunció, la manca de coordinació, i això ho patirà la gent.

Esdevé urgent i necessari, que el Govern de la Generalitat de Catalunya, i més concretament el Departament de Vicepresidència, que és el responsable dels desplegaments del serveis territorials, implementi els serveis territorials dels departaments estratègics per la recuperació econòmica i que permeti abordar els reptes del COVID19. La gent del Penedès ens ho mereixem.

Ara cal que tots, des del representats polítics , independentment dels colors partidistes, fins al conjunt de la societat civil penedesenca militem pel territori, i que defensem els mateixos drets que tenen la resta de territoris de Catalunya, que defensem la implementació del Serveis Territorial dels Departaments de la Generalitat al Penedès. Ni som de segona ni ens mereixem aquest tracte, el Penedès ha estat sempre un territori solidari, i cal que sigui correspost.

Militem tots i totes pel Penedès.

 

@jaumecasanas