¿Por qué Gaziel?

5 nov.

Desde que descubrí la geografía en Bologna de la mano de Franco Farinelli, en el final del verano del 2001, la curiosidad por entender el mundo no ha dejado de crecer. Entender el mundo que nos rodea, desde lo más cercano a lo más lejano, siempre con un punto de fuga, una perspectiva, un camino, el camino siempre es lo más importante nos decía Farinelli, el viaje.

Con Farinelli y su manera de explicar la geografía me enamoré de una tierra a oriente de la península itálica, otra península, la de los Balcanes. El Mediterráneo europeo es una cuestión de penínsulas.

Después de Bologna vendría Paris.

En la Sorbonne, quizás sin ser del todo conscientes o si, entre finales del siglo XIX y principios del siglo XX es donde se fraguó la intelectualidad de los eslavos del sur, sobretodo de los Serbios, pero también del resto de los yugoslavos. Con ellos acabó el orden mundial existente hasta la época, los imperios centrales iban a desaparecer, y el nacionalismo triunfaría.

Allí conocí muchos textos increíbles. Increíbles por su contenido y por su elaboración. Uno de los que más me impactó fueron los libros del geógrafo serbio, Jovan Cvijic, concretamente su La Péninsule balkanique, géographie humaine.

En La Péninsule balkanique, géographie humaine, describe de manera particularmente precisa la diversidad humana, física y política de la península balcánica, uno de esos libros que mientras lees, imaginas y reproduces mental y visualmente lo que está describiendo el autor. Para cualquier enamorado de los Balcanes, Cvijic es un imprescindible.

De vuelta de Paris a Cunit, mi pueblo.

Un día paseando por Barcelona, entré en la librería de La Central en el Museo de historia de Barcelona, al lado de la plaza del Rei. Ojeando libros, siempre me llamaba la atención todo lo que sonara a balcánico, encontré un libro sobre dos cosas que me gustan, una Paris, la otra Monastir. Monastir era el nombre como se conocía, en los Balcanes, la ciudad de Bitola actual, en lo que hoy, desde hace poco, se llama República de Macedonia del Norte, antes FYROM (Former Yugoslav Republic Of Macedonia), durante el periodo de Gaziel era parte integrante del Reino de Serbia.

Me leí la solapa del libro, y me interesó la historia, crónica de un reportero durante la Primera Guerra Mundial en los Balcanes. Tengo que reconocer que no conocía al autor, un tal Gaziel. Devoré el libro, y tuve la suerte de descubrir a Gaziel.

Me releí por segunda vez el libro, pero esta vez acompañado del móvil, donde tenía siempre abierta la App de Google Earth y donde reseguía las minuciosas descripciones del camino, del viaje, que Gaziel describía en su libro, una experiencia ya difícil de separar con los libros de Gaziel, siempre al lado un mapa o Google Earth, cosas de geógrafo.

Las descripciones de Gaziel me recordaron mucho a las descripciones que hizo Cvijic en su libro, Cvijic iba viajando por los Balcanes tomando nota, como un periodista, y Gaziel hacia lo mismo pero como un geógrafo.

A medida que iba leyendo libros de Gaziel, quizás por mi formación de geógrafo, me daba cuenta de la calidad geográfica de sus descripciones y de sus razonamientos. Leer las crónicas de Gaziel al lado de tratados de geopolítica de la misma época, no tienen ningún tipo de envida cualitativa. Gaziel era filósofo, periodista pero en el fondo Gaziel era, sobretodo, un geógrafo.

Personalmente Gaziel tiene un mérito, un gran mérito, el de proponerte una descripción lo más fidedigna de la realidad, darte indicios de un espíritu crítico, sin imponerte su punto de visto, y dejarte la libertad de que sea el lector, con su juicio propio, el que deduzca la verdad de las cosas.

Y leyendo y releyendo se me ocurrió la posibilidad de reconstruir el trayecto de Gaziel, de reconstruir un viaje, cien años después. Documentando por donde pasó, con quien trató, donde durmió, sobretodo, observar como los territorios, las gentes y la Europa que el describe hace 100 años haya cambiado o no.

Hacer un ejercicio de arqueología del paisaje, arqueología de lo geográfico con cien años de diferencia, a partir de un viaje gazielano. I encontrar a Gaziel, a Cvijic, encontrar el espíritu de los Balcanes.

Podréis seguir la aventura desde dos perfiles en redes sociales:

Instagram: @lospasosdegaziel

Twitter: @pasosdegaziel

Reordenar el ferrocarril a la Catalunya Sud

31 oct.

Aquesta setmana s’ha anunciat oficiosament que la variant de Vandellòs del Corredor del Mediterrani. Una gran notícia per la gent de les Terres de l’Ebre, que veuran dignificada la seva mobilitat, una llarga demanda.

 

Per altra banda, aquest nova connexió i connectivitat hauria de permetre replantejar el conjunt del sistema ferroviària de la Catalunya Sud, i més concretament les connexions entre les Vegueries del Penedès i del Camp de Tarragona.

 

La connectivitat entre aquestes vegueries, que tenen molta interacció, no està a l’alçada de la demanda existent ni de les potencialitats futures dels dos territoris.

Replantejar el servei de les Rodalies del Camp de Tarragona, no només és una necessitat, sinó que esdevé una obligació si volem impulsar els nostres territoris. La RT1 i la RT2 haurien de ser unes línies de rodalies pensades amb més ambició de transport i més competitives.

 

Al mateix temps hauríem de poder plantejar una bona combinació amb l’estació del Camp de Tarragona, una estació amb vocació de ser un referent, que en realitat no ho és. Hem de fer l’estació del Camp de Tarragona una estació intermodal. Més realista i menys futurible que l’estació del sud de l’aeroport.

 

I com podem replantejar el serveis de ferrocarril de la Catalunya Sud?

 

Concretament estem parlant de plantejar la construcció d’un baixador d’Alta Velocitat a Vilafranca del Penedès , on la gent del Penedès i del Sud de l’Àrea metropolitana de Barcelona poguessin tenir accés a l’Alta Velocitat. No tant pensant en els serveis de l’AVE en la seva totalitat, però si amb els serveis d’Alta Velocitat, Inter City i Regionals. La inversió en la construcció d’aquest baixador és fàcilment amortitzable.

 

Si es pogués recuperar la línia Reus-Roda pel tràfic de passatgers, és podria plantejar un servei de Rodalies que connectes el Baixador de Vilafranca del Penedès AV amb la capital del Baix Camp passant per Sant Vicenç de Calders, estació central d’intercanvi, l’estació del Camp de Tarragona. Aquest podria ser l’itinerari de la RT2.

 

Per altra banda es podria plantejar el servei de la RT1 actual, i transformar l’itinerari entre Reus i Vilanova i la Geltrú, passant per Tarragona ciutat i Sant Vicenç de Calders. El fet que els Euromeds ja no circulin per la línia d’ample ibèric alliberant “surcos” per plantejar aquest servei.

 

Connectar Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Calafell, Cunit, El Vendrell amb Reus, Tarragona, Torredembarra i l’Estació del Camp de Tarragona ens faria donar un salt qualitatiu a la nostra mobilitat i a les nostres vides que seria remarcable.

Entre el Camp de Tarragona i el Penedès sumem vora el milió de persones. Un gruix important al que no se li pot negar un òptim i competitiu servei de ferrocarril. Les institucions i la societat civil de la Catalunya Sud hauríem de fer un front unitari per defensar un ferrocarril digne al nostre territori.

Les Escoles de Cunit

21 set.

El passat dia 12 de setembre va començar un nou curs escolar a Cunit. Enguany al voltant de 1900 alumnes desenvoluparan els seus estudis a les estructures escolars del municipi, de la Llar d’Infants a l’Escola d’Adults passant per les Escoles de primària i l’Institut.

 

El curs comença malament. Un cop més, la matricula viva i la matricula no prevista al moment de fer la programació del curs escolar 2019-2020 per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha desbordat totes les previsions. Només durant l’estiu, van sol·licitar la inscripció a les escoles de Cunit al voltant de 40 alumnes que no estaven en les previsions inicials, i això ha provocar adequacions.

 

Unes adequacions que s’han fet amb els recursos que tenien les escoles a disposició. Els equips directius i el professorat han fet un esforç lloable per tal d’adaptar les plantilles de personal i els espais disponibles a una oferta que es distorsiona amb el pas dels mesos. Professor que tenien disposats a reforç d’assignatures o a educació especial, s’hauran de passar als grups desdoblats i deixaran de fer la seva feina ordinària per fer unes tasques extraordinàries i no previstes.

 

Fa anys que des de l’Ajuntament de Cunit, i el conjunt de la comunitat educativa del municipi, que demanem al Departament d’Ensenyament una resposta a les necessitats del municipi. Fa molts anys que en són conscients però mai acaba d’arribar la resposta que Cunit necessita. Som un territori dinàmic i les previsions de programacions escolars s’haurien de fer amb aquesta sensibilitat. No podem fer una fotografia del municipi sense tenir en compte aquesta variable, els membres del Departament en són conscients.

 

La situació està arribant a límits de col·lapse i d’insostenibilitat del servei. Des de l’Ajuntament intentem donar una ajuda a la situació i agraïm la col·laboració del Departament d’Ensenyament amb el Pla Educatiu d’Entorn, que continuarem promocionant des del municipi, però aquesta mesura resulta insuficient pels problemes estructurals del sistema educatiu del municipi. Calen més recursos.

 

Caldrà treballar una resposta com a municipi, com a Comunitat Educativa, per defensar el sistema educatiu de Cunit (Ajuntament, Escoles, AMPAs i el conjunt de la comunitat). Una resposta del conjunt de la societat cunitenca, que vagi més enllà d’interessos partidistes i que doni una resposta al municipi.

 

I també fer pinya amb la resta de municipis del Penedès Marítim, com Calafell i El Vendrell, perquè tenen les mateixes problemàtiques i anar junts a reclamar millores ens farà més forts.

 

Si volem que el nostre poble sigui un poble amb futur, cohesionat i que tingui un sentiment comunitari fort, hem d’anar tots i totes a una, i defensar un ensenyament de qualitat i digne per tots els cunitencs i cunitenques, que seran els nostres ciutadans del futur.

 

@jaumecasanas

El Baix Penedès perd el tren

8 set.

Fa setmanes que sentim per les noticies que ADIF està fent les darreres proves per tal de posar en marxa la nova variant del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i l’Estació del Camp de Tarragona d’Alta Velocitat.

 

Aquesta és una bona noticia per la Catalunya Sud, però com sempre carregada d’externalitats negatives per les seves conseqüències. És bona perquè la gent de l’Ebre podrà connectar-se més i millor al Corredor Mediterrani, cap al Sud (València) i cap al Nord (Barcelona), però i al mig? Que passarà amb les connexions entre el Sud i el Camp de Tarragona i el Penedès?

 

En primer lloc, Tarragona i Sant Vicenç de Calders (Hub de trens regionals del Penedès), perdran moltes, per no dir totes, les connexions del Corredor Mediterrani, que passaran de la xarxa ibèrica a la xarxa internacional, i això no és gens bo. Ni per la gent del Camp de Tarragona que es veuran obligats a anar a estacions situades fora de nuclis habitats, i per la gent del Penedès que no podran fer connexions a Sant Vicenç de Calders, i veuran eliminades les seves possibilitats d’anar al sud de Catalunya.

 

Es diu que ADIF posarà en marxa una nova línia R17 de Port Aventura a Barcelona, però que no permetrà poder connectar amb cap línia per anar a l’Ebre. A la gent del Penedès els hi serà més fàcil anar passar per Barcelona per anar a l’Ebre, que no fer tres canvis a Tarragona (estació de la ciutat, bus cap a l’estació del Camp de Tarragona i d’allí agafar un tren cap a l’Ebre, actualment anant a Sant Vicenç ho tenien tot solucionat).

 

Hi ha marge de millora? Creiem que si, però cal voluntat política des de Madrid (Ministeri de Fomento) i recolzament des de Barcelona (Generalitat de Catalunya).

  1. Tenim la possibilitat de fer servir un intercanviador que ja existeix (Roda de Berà), que permetria connectar la xarxa ibèrica, passat Sant Vicenç de Calders, amb la xarxa internacional, el Corredor del Mediterrani.
  2. També es podria recuperar la Reus-Roda per connectar el Penedès amb l’estació del Camp de Tarragona d’Alta Velocitat.
  3. També és podria recuperar un projecte que fa uns anys hi havia sobre la taula que era l’intercanviador de L’Arboç.
  4. Sense oblidar la imperiosa necessitat de construir un baixador d’Alta Velocitat al Penedès a l’alçada de Vilafranca del Penedès, més necessari que mai veient les obres de Castellbisbal que poden durar més d’un any.

 

Sinó reaccionem com a territori, tant el Camp de Tarragona com el Penedès, la nostra gent acabarà empobrint el seu dret de mobilitat en transport públic ferroviari, i la qualitat del mateix. El Ministeri de Fomento no pot donar l’esquena a aquest territori i cal que la Generalitat de Catalunya ens doni el seu suport.

 

El Camp de Tarragona i el Penedès no som de segona.

 

@jaumecasanas

El preu del Raïm, el preu del territori?

13 ag.

Cada cop comença la verema més aviat al calendari, però aquesta que podria ser la noticia no ho és.

 

Enguany comencem amb una polèmica i mala noticia pel conjunt del territori, el preu del raïm. Més concretament el preu que han acordat les majoristes de la industria vitivinícola al Penedès.

 

El preu del raïm, que pot sembla una simple decisió econòmica d’allò que anomenem “mercat”, té unes implicacions estructurals al nostre territori. El preu del raïm dignifica la feina del pagesos, dels petits cellers, de la petita industria vitivinícola. Però qui són els pagesos?

 

A França, els pagesos tenen un sobrenom, els jardiners del paisatge. Perquè els hi diuen així, doncs perquè gràcies a la seva feina mantenen el paisatge, un paisatge, un entorn que determina moltes altres coses, i que fa que un territori sigui d’una manera i no d’una altra.

 

Al Penedès, recentment gràcies a la feina de gent com la de Arqueovitis, estem descobrint que la nostra cultura vitivinícola, el nostre paisatge, té més de dos mil anys (es diu molt ràpid). Un paisatge que ens connecta geogràficament amb la nostra història i la nostra identitat. I què té a veure això amb el preu del raïm?

 

Doncs molt senzill, si el pagès, que és qui manté el nostre territori, el jardiner del Penedès, no veu dignificada la seva feina, no veu que li sigui productiu treballar 12 mesos unes terres, deixarà la feina, i si un pagès deixa la feina, deixa la terra, i deixa el paisatge.

 

El descuit del paisatge no només provoca incendis com hem vist recentment a d’altres parts del territori, sinó que el descuit del paisatge transforma el nostre espai quotidià, el nostre espai cultural.

 

Desprès ens lamentarem que si el Penedès acabarà sent com el Vallès, que si les vinyes es van abandonant, que en lloc de vinyes només tenim poligons, que ens anem metropolititzant, que el Penedès ha canviat, que el Penedès ja no és Penedès… i desprès arribarà el simulacre, la cultura del simulacre.

 

El raïm els hi sortirà econòmic, però nosaltres ho pagarem car.

 

Tot el suport al clam per dignificar el preu del raïm, i la feina del pagès català, però sobretot, penedesenc.

 

 

@jaumecasanas

La Diputació de Tarragona i el Baix Penedès, una oportunitat.

7 ag.

Quan hi ha eleccions municipals, la gent pensa que només s’escullen els càrrecs locals. Les eleccions municipals també serveixen per definir la representació política, de manera indirecta, en d’altres institucions, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Baix Penedès.

Pel que fa al Consell Comarcal és una administració territorial amb l’objectiu de mancomunar serveis i coordinar polítiques de la comarca. També serveix per territorialitzar en clau comarcal algunes de les polítiques socials que depenen de la Generalitat de Catalunya, Consum, Serveis Socials, Joventut, Ensenyament…).

Però per importància, però sobretot, per capacitat de decisió i implementació de polítiques al territori, és la Diputació, en aquest cas la de Tarragona, la que esdevé estratègica pels propers anys. Per un cantó per la capacitat pressupostaria per fer polítiques i inversions a la comarca, però sobretot, perquè esdevé clau en uns temps on la Generalitat no té la capacitat que necessita la comarca de donar resposta a les demandes bàsiques del territori.

Enguany la Diputació de Tarragona està presidida per una Presidenta de Reus, la primera Presidenta de l’ens provincial. Però en clau baixpenedesenca, cal destacar que tindrem dos vicepresidències, la primera i la quarta. La primera amb la figura de l’alcalde d’Albinyana, en Quim Nin, un gran coneixedor del territori provincial i com no de la nostra comarca, amb una solvència i una experiència que ens ha de servir molt com a comarca. La quarta vicepresidència és per la regidora del Vendrell Eva Mata delegada de Medi Ambient, Salut Pública i Serveis Municipals a la Diputació de Tarragona.

Crec que entre els dos, amb el suport de la resta de diputats provincials de la comarca i conjuntament amb els responsables del consell comarcal i el conjunt de càrrecs electes, hem de ser capaços per fer que la Diputació és fixi més en la nostra comarca i fer que la nostra comarca aconsegueixi guanyar pes específic en les decisions de la Diputació. Som la tercera comarca de la província per nombre de població, i som estratègics a l’hora de pensar en clau de país, l’encaix de la província de Tarragona amb la de Barcelona passa pel Penedès, i més concretament pel Baix Penedès.

Des d’aquí desitjar la millor sort del món en la nova responsabilitat provincial pels dos vicepresidents baixpenedesencs i per la Presidenta de la Diputació, i posar-nos a disposició perquè des del territori ajudem a la Diputació a implementar les millors polítiques per la comarca i la seva gent.

 

@jaumecasanas

Primer aniversari de la Delegació del Govern al Penedès

26 jul.

Aquesta setmana estem d’aniversari al Penedès. La Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Penedès compleix el seu primer any de vida. Un aniversari amb un gust agredolç i explicarem perquè.

L’altre dia fullejant l’actualitat de twitter, em va aparèixer el compte de twitter oficial de la Delegació de la Generalitat a la Catalunya Central on celebrava el primer aniversari del nomenament del Delegat de la Catalunya Central d’aquesta legislatura, a la Catalunya Central ja fa temps que tenen Delegat i delegacions.

Al Penedès en canvi, celebrem que tenim Delegat però no podem celebrar que tenim Delegacions (els serveis territorials de les conselleries de la Generalitat), com succeeix a la resta del país amb les Delegacions de la Generalitat de Catalunya. Al Penedès per no tenir no tenim cap compte oficial de twitter ni a la resta de xarxes socials.

No deixa de ser sorprenent la manca de compromís del govern de la Generalitat amb el nostre territori, més concretament del departament de VicePresidencia  per un motiu doble. El primer és que les Delegacions del Govern de la Generalitat depenen del seu Departament, i ja va costar que volguessin nomenar un Delegat al Penedès, però al final es va aconseguir, però no volíem un Delegat, volíem un Delegat i unes Delegacions. L’altre motiu és precisament aquest, del departament de VicePresidencia també depenen els pressupostos de la Generalitat, i la disponibilitat de dotar pressupostàriament les Delegacions al nostre territori.

Som conscients que els pressupostos de la Generalitat estan prorrogats des del 2017, però creiem que hi ha marge de maniobra per poder dotar les Delegacions de personal i de pressupost per desenvolupar les seves funcions al territori del Penedès, la gestió de la Generalitat de Catalunya aquest dos anys amb pressupostos prorrogats ho demostra amb fets. Aquesta no pot ser una excusa perquè els penedesencs i penedesenques no tinguem el que ens mereixem i el que hauríem de tenir per dret, com la resta de catalans i catalanes, ni més, però tampoc menys.

El Penedès ha lluitat els darrers anys per una goveranança pròpia, sabem que la llei de Vegueries esta al calaix de la història, però el Delegat i les Delegacions si que es poden desenvolupar, impulsar i implementar. Demanen que el Govern de la Generalitat, i en especial el Vicepresident i el seu departament, conjuntament amb els representants penedesencs al  Parlament que es comprometin a tirar endavant el que ens mereixem els penedesencs i penedesenques,  unes Delegacions operatives i que donin resposta a les necessitats del territori i la seva gent.

Les dinàmiques territorials que envolten el Penedès, la pressió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les dinàmiques del Corredor Mediterrani i les relacions amb la Catalunya Sud, fan més que necessàries les delegacions al Penedès.

 

@jaumecasanas