TV3 la nostra? La televisió de tot un país?

2 oct.

Entro a twitter aquest diumenge i trobo una piulada del Josep Maria Cruset preguntant-se perquè un acte com el Concurs de Castells no es transmetia per TV3.

En Cruset posava d’exemple com TV3 va retransmetre, en prime time, el piromusical de la Mercè, de la Festa Major de Barcelona, i era incapaç de retransmetre un dels espectacle més representatius d’una part del folklore català, el món casteller.

Acabava el tweet amb un hashtag #centralisme.

Coincideixo al 200% amb el pensament del Josep Maria Cruset, i segurament sigui quelcom preocupant que supura des de fa anys de la línia editorial de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals. No és només el fet del concurs casteller, és molt més.

Vagi per endavant que no es vol posar en dubte la professionalitat dels periodistes i treballadors de la televisió publica, sinó denunciar quelcom que dura un temps i que allunya de la representativitat de la televisió del país a una gran part del mateix, un curtcircuit emocional entre la gent, i allò tant encertat de dir TV3 la nostra.

Qui decideix que es fa i com es fan les coses? Hi ha una visió global del país a la sala de màquines de TV3? Es vol continuar sent la nostra? O ja no cal?

Moltes vegades he escrit personalment a la gent del Temps, un espai amb un rigor inqüestionable, que podrien actualitzar la seva toponímia oficial. Cada cop que per referir-se a la Vegueria Penedès diuen Sud de les comarques de Barcelona o Nord de les comarques de Tarragona, en Pau Vila, el gran Pau Vila, es deu remoure a la tomba cada cop que ho fan servir. El lèxic i el prejudici provincial descansa, com un substrat inamovible, en el llenguatge i la toponímia oficial a tv3.

En deien Telenotícies comarques, i desprès feien una desconnexió provincial, camuflant-se en 4 demarcacions. Ara l’han volgut barrejar amb el nou format del Telenotícies comarques, una idea aparentment interessant, potenciant les vegueries, però sempre es deixen la del Penedès i continuen amb un provincialisme latent.

Quin sentit té dir demarcació de Tarragona, o comarques de Barcelona, quan realment estàs definint la província? per què tenim les Vegueries, les vuit Vegueries, regions oficials de Catalunya? Defensar la catalanitat és també això, defensar les vegueries.

En fi, espero que entre tots, i amb un reflexió de tots els representants polítics a la comissió parlamentaria de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals, puguem tornar a dir ben aviat que tv3 continua sent la nostra, la de tot un país, on ens hi sentim representats.

L’èxit de programes com El Foraster, que recull l’essència dels llocs on va, ens pot donar alguna pista.

Una Regió policial pròpia al Penedès? Doncs si.

20 set.

La vegueria del Penedès continua sent la vegueria que lidera el creixement poblacional al país. Aquest creixement, aquesta transformació, ve condicionada i molt, per la manca de serveis adaptats a aquest creixement desmesurat. I un altra condicionant és la manca d’estructura governativa per part del Govern de la Generalitat, que pugui donar resposta, que pugui traslladar les necessitats del territori a l’acció del govern.

Sanitat, Policia, Ensenyament, són serveis públics que determinen una qualitat de vida. I a la Vegueria del Penedès continuem com al 2010, amb unes comarques que encara estan en una òrbita aliena, per exemple, l’Anoia continua responen a la Delegació del Govern de la Catalunya Central, el Baix Penedès al Camp de Tarragona i el Garraf i l’Alt Penedès a la Regió Metropolitana.

Necessitem una Regió Sanitària del Penedès?, necessitem una Regió Policial del Penedès? Necessitem regionalitzar el serveis públics de la Generalitat en clau Penedès? Si, si  i si.

Des del govern de la Generalitat sembla que no siguin conscients de les necessitats de la Vegueria del Penedès. A una darrera trobada amb el conseller d’Interior al Baix Penedès, quan vaig demanar d’establir una Regió Policial pròpia amb un comandament de Mossos i un desplegament del cos com la resta de vegueries, em van contestar que Per què?

Com que per què? Primer de tot, perquè el 80% dels pobles del a Vegueria Penedès no tenen policia local pròpia, i els pobles que tenen policia local acaben fent funcions de Mossos. Que som la única vegueria del país que té més policies locals que Mosssos, i que som un territori que creix , creix i creix, i que la seguretat és un dels pilars del nostre model de societat.

Si a la Vegueria del Penedès no li cal una Regió policial, perquè a la resta  de Vegueries si?. Si podem prescindir del desplegament dels serveis territorials a la Vegueria del Penedès, ho podem fer a la resta?, perquè nosaltres podem passar sense regions de Sanitat, Policial i d’altres, i la resta de Vegueries no?

El Penedès som Vegueria, això diu la llei aprovada pel Parlament l’any 2017. Però som una vegueria estranya. Una vegueria proposada des del territori, no va sorgir de la voluntat d’un govern, va ser, i és un orgull dir-ho, voluntat del poble penedesencs.

Aquest fet diferencial, tinc la sensació que sigui com una mena nosa i per això no acaben de desplegar els serveis territorials que ens mereixem com a la resta de Vegueries del país.

Tot i aquests menysteniments i entrebancs, des del Penedès continuarem impulsant la Vegueria, perquè volem ser, perquè volem fer i perquè els penedesencs i penedesenques ho mereixen.

Al Penedès, una Delegació del Govern de segona?

2 ag.

La setmana passada la Delegació del Govern a la Vegueria del Penedès feia balanç d’un any d’obra i servei al territori.

Vagi per endavant que aquest escrit no té la intenció de qüestionar la feina del Delegat del Govern, en David Alquézar ni del seu equip.

Simplement es vol fer un exercici comparatiu amb la resta de Delegacions i demostrar la manca de voluntat del Govern de la Generalitat del President Aragonès per reconèixer el Penedès i  tirar endavant la Delegació com hauria de ser.

Recordem que va ser sota el Govern del President Carles Puigdemont que es va reconèixer el Penedès com a Vegueria, i que va ser sota el Govern Torra que es va nomenar per primer cop un Delegat del Govern. Han passat 6 i 4 anys respectivament. Des d’ençà poca feina s’ha fet.

El que subscriu aquest article, i molta gent del Penedès portem treballant molts anys perquè la Vegueria i la Delegació del Govern siguin una realitat al territori. I volem que sigui una realitat, no per nomenar càrrecs de partit, que pot ser vist com un foment de la burocràcia, sinó precisament al contrari, perquè l’administració sigui una eina útil, eficaç, propera i fàcil per millorar la vida de la nostra gent.

Llegim que el Desplegament del Govern al Penedès, està en mans dels ajuntaments del territori, que “han de cedir” espais, més concretament despatxos,  a la Generalitat perquè aquesta desplegui , molt parcialment, els serveis nomenant Directors Generals. Que no tindrem personal propi, que només tindrem els càrrecs de partits, i que l’administració continuarà repartida en les Delegacions antigues, és a dir que l’administració ni serà més pròxima, no serà més útil ni més eficaç.

La pregunta que ens hem de fer és, Per què el Govern del President Aragonés tracta diferent al Penedès i la seva gent, respecte a les altres vegueries?, perquè en d’altres territoris la Generalitat posa espais i personal exclusius per un territori i al Penedès no?

El Delegat del Govern té tot el meu suport per reclamar el mateix tracte pel Penedès, té el meu suport per implantar una Delegació del Govern de primera, com la resta de territoris del país.

El què no entenc com el Govern de la Generalitat no ho fa. Portem 6 anys esperant, i ens diuen que encara ens toca esperar més.

Des del territori seguirem lluitant pel que ens mereixem, el Delegat ens tindrà al seu costat.

@jaumecasanas

El Penedès, refugi climàtic

13 jul.

Escoltar la radio és sempre un exercici pedagògic. Aquest dies escoltem per la radio una nova definició, la dels refugiats climàtics.

Qui són aquest refugiats climàtics? Gent del centre-nord d’Europa que s’està plantejant venir a passar a l’hivern a les nostres latituds, preveient una manca de subministrament energètic per culpa de la Guerra d’Ucraïna i dels xantatges energètics de Putin amb els països que depenen del seu gas.

Molts ciutadans d’Alemanya, Àustria i també França i d’altres països que tenen un hivern rigorós, s’estan plantejant venir a passar l’hivern aquí, perquè potser no tindran gas per escalfar les seves cases, i evitar el fred i els problemes derivats de la manca de energia.

Per sort, el Penedès és un territori on els hiverns són suportables, sobretot si els comparem amb els de centre-nord d’Europa. Aquest fet pot ser molt determinant perquè els refugiats climàtics vegin el nostre territori com una possible destinació.

Caldria posar en valor els municipis, per exemple Cunit, i molts d’altres, que disposen de fibra òptica per tot el municipi, afavorint la possibilitat de desenvolupar el teletreball. Cal afegir en aquest context, els espais municipals i privats que disposen de Coworkings i espais d’empresa on permeten professionalitzar el teletreball i crear espais polivalents.

El Penedès com a refugi climàtic, pot ser una oportunitat, la gran oportunitat, per desestacionalitzar el turisme durant els mesos que van més enllà de l’estiu. Allotjaments, serveis, un territori amb personalitat, ben comunicat i amb bon clima.

El Penedès no se cierra!!

4 jul.

El Penedès no se cierra, aquest era un dels crits que es van sentir diumenge a la Manifestació de suport als treballadors de La Cristalera de l’Arboç. Uns treballadors que pateixen les conseqüències de la desindustrialització d’un territori com el Penedès. Una desindustrialització violenta que trenca famílies i pobles de la comarca.

Una desindustrialització d’un territori que porta molts anys esperant el suport de les administracions superiors, Generalitat i Govern Central, per tal de donar resposta a un canvi estructural del sistema econòmic que té unes repercussions sobre els treballadors i les treballadores.

L’administració municipals, els 14 alcaldes i alcaldesses de la comarca hi som, sempre hi som donant suport als nostres ciutadans. Aquest diumenge un cop més vam voler donar suport a tots els treballadors i treballadores.

El municipalisme, l’administració més propera, sempre hem volgut defensar les necessitats del territori, però ens manca el suport de la Generalitat. Des del municipalisme és poden gestionar pobles i ciutats, però no territoris més amplis, es troba a faltar el suport de la Generalitat.

El Penedès és un territori atractiu, ben posicionat i amb unes possibilitats de creixement enormes. La seva proximitat a Barcelona determina una pressió urbanística brutal, solar d’activitat industrial que es transformen en activitat logística per donar servei a la metròpoli. Aquesta transformació d’us urbanístic és la que també transforma el teixit productiu del Penedès.

No podem renunciar a un Penedès industrial, com tampoc a un Penedès turístic com tampoc a un Penedès agrícola. El que no podem permetre és una metropolitització salvatge del Penedès.

El Baix Penedès al programa 7 comarques

13 juny

La setmana passada va sortir una noticia molt esperada pel Baix Penedès. El programa del foment de l’ocupació i la formació de les 7 comarques, que impulsa el Servei Ocupació de Catalunya (SOC), inclourà la nostra comarca en el seu programa d’actuacions.

El programa de les 7 comarques, era un projecte específic del SOC. El programa té el propòsit d’afavorir la vertebració del territori, compensar les desigualtats i potenciar el desenvolupament de les zones amb menys dinamisme econòmic o especialment despoblades del territori català

És una bona i gran noticia pel Baix Penedès, i una de les demandes que el Consell Alcaldes i Alcaldesses del Baix Penedès va posar en el document base del “Baix Penedès Existeix”.

Recordo el 2014 quan un grup d’alcaldes i regidors vam anar al SOC a reclamar que el Baix Penedès, essent la comarca amb més atur i més castigada per la crisi, entrés al programa de les 7 comarques.

Denunciàvem amb dades una situació comarcal i també reclamàvem l’atenció del SOC, que reiteradament ens negava l’accés en aquest programa.

Han passat 8 anys perquè el SOC ens hagi fet cas. La perseverança, i la unitat d’acció han fet efecte.

Seguirem reclamant el que es nostre, la gent del Baix Penedès s’ho mereix.

El Peatge per entrar a Barcelona

18 maig

Fa uns dies que va sortir la notícia que Barcelona volia establir un peatge per entrar a la ciutat. Un peatge pels vehicles amb l’objectiu de reduir-ne el seu ús, i millorar les condicions ambientals de la ciutat.

Una idea que ja fa temps que sona, i que sembla més un globus sonda per veure quina és la reacció de la gent.

Personalment puc arribar a entendre la decisió. Una política que ja funciona en d’altres ciutats europees, però amb una petita diferència, ciutats europees amb un transport públic de qualitat, competitiu.

Un transport públic que a Barcelona, i sobretot a la seva àrea metropolitana ni és de qualitat, ni és competitiu, i que per sobre de tot és car.

Que succeeix a la Vegueria del Penedès?, doncs que com que el transport públic deixa molt que desitjar en termes de fiabilitat, de freqüències i de preus, molta gent prefereix o té l’única opció d’agafar el cotxe.

Agafar el cotxe per donar resposta a la seva mobilitat obligada en termes laborals, formatius, comercials o universitaris.

No podem afrontar, ni podem acceptar la creació d’un peatge per entrar a Barcelona si abans no s’afronta el repte de la millora del transport públic en la seva globalitat. Primer entenen que és Barcelona, quelcom més enllà de la ciutat i de la seva Àrea Metropolitana.

La Vegueria del Penedès també forma part del fet metropolità, a la seva manera, però sempre menystinguda i sense capacitat de poder traslladar la seva veu als òrgans de decisió del món metropolità.

Ens hem de plantar, no hi pot haver un peatge sense solucionar el transport públic a la Vegueria del Penedès.

Us imagineu que cobréssim 4€ per cada cotxe que passa per l’AP7, l’A2 o la C32? I per cada tren dièsel de mercaderies que passa pel Corredor Mediterrani, i per cada avió que ens sobrevola sortint i arribant al Prat? I si cobréssim 4€ per cada kg de brossa de Barcelona i l’Àrea Metropolitana que portem a l’abocador d’Hostalets de Pierola?.

Els territoris són dinàmics, interactuen amb regions àmplies, i les decisions han de ser consensuades i compartides entre tots els actors, actuar unilateralment com acostuma a fer l’Ajuntament de Barcelona, no és cap bona proposta ni la solució de fons del problema de la contaminació.

El 4t Cinturó al Penedès

20 abr.

La setmana passada coneixíem una gran notícia, el Ministeri de Foment renunciava a la construcció del 4t Cinturó al seu pas pel Penedès. Molts penedesencs i penedesenques no veiem amb bons ulls aquesta nova infraestructura.

El 4t Cinturó significava una nova oportunitat per trinxar el nostre paisatge. Anar transformant mica en mica el Penedès, un territori amb una identitat paisatgística potent, en un nou espai metropolità.

Des del Penedès defensem una manera d’entendre la Metròpolis  amb visió pròpia. No volem transformar el nostre paisatge i el nostre territori, com ho han fet altres comarques més properes a Barcelona. Volem viure, entendre i impulsar una concepció metropolitana amb un segell propi.

No volem renunciar al que hem estat i al que som, però sobretot al que volem ser. El Penedès té molt clar que no podem fer més renúncies en aquest sentit, el paisatge, la identitat i la funcionalitat territorial ha de ser pensada des d’ací.

La pressió és gran i ho serà encara més, però hem de dir i hem dit prou a noves infraestructures, com la MAT,  pensades des de fora del Penedès i amb un servei aliè a nosaltres.

Volem que les infraestructures que ja transcorrent pel Penedès, sobretot el tren i el sistema ferroviari català, siguin pensades per donar servei, el millor, al nostre territori i la seva gent. Volem més i millor rodalies, volem un Baixador AV que doni un servei regional.

Volem una mobilitat pensada des de i per la Vegueria del Penedès.

Impulsem el Penedès

10 abr.

El passat dimarts a la Sala d’Actes del Centre de l’Escorxador de Vilafranca del Penedès va tenir lloc la presentació d’un projecte col·lectiu, Impulsem el Penedès.

Un espai polític, una plataforma transversal, que vol aglutinar els anhels i les voluntats polítiques dels penedesencs i penedesenques.

Per primer cop a la història d’aquestes terres, una proposta política, que sorgeix del municipalisme i de la societat civil, sense una estricte obediència a cap partit polític de caire nacional.

Aquest fet és important per dues coses. La primera perquè és només el Penedès i la seva gent el Leitmotiv d’aquest espai polític. I la segona, que mai posarem el Penedès en un segon pla a l’hora de fer política, tal i com a succeït els darrers anys amb les formacions polítiques clàssiques. El retard en el reconeixement i el desplegament de la Vegueria en són els millors exemples.

Ho volem dir ben alt i ben clar, som el Partit del Penedès.

Ja va sent hora que des del Penedès, des de tots els pobles, des de l’associacionisme, tant característic en aquest territori, sumem sinèrgies, esforços, voluntats i, sobretot, il·lusions, per fer del Penedès un gran territori on viure.

El futur l´hem de fer entre tots i totes, Impulsem el Penedès.

El desplegament dels serveis territorials a la Vegueria del Penedès

1 abr.

El passat dia 30 de març a la vila de Sant Sadurní d’Anoia va tenir lloc una roda de premsa per part del Vicepresident Jordi Puigneró i la Consellera de Presidència Laura Vilagrà, on es va fer públic el desplegament dels serveis territorials del govern a la Vegueria del Penedès.

Tot i el retard (2 anys), i la incansable demanda de la societat civil penedesenca per tal de donar resposta a la llei i a la voluntat del Penedès, és un dia històric i tots ens n´hem d’alegrar.

No vull entrar en el debat sobre la capitalització d’aquesta fita per part dels partits polítics, no cal. Els penedesencs i penedesenques sabem que la Vegueria del Penedès és fruit de la societat civil, i la implementació de les seus de les Delegacions del Govern també. El retard en la implementació i en el reconeixement de la vegueria, demostren que la força i el mèrit és de la gent, del poble.

Per això, voldria fer un recordatori a tota la gent que va passar per la plataforma per la Vegueria Pròpia, i en especial al Fèlix Simon. També recorda a la gent de lluita i compromís penedesencs que malauradament no ens poden acompanya, i personalment vull tenir un record especial per la Marisa Ibáñez, mítica bibliotecària de Cunit i del Penedès i compromesa des del primer dia en aquesta causa.

Continuarem la lluita perquè encara no hem acabat. La llei de Vegueries, que ens hauria de donar les eines legals perquè la Vegueria del Penedès tingui un govern regional, escollit per tots el penedesencs i penedesenques, encara no està implementada.

Fins que els penedesencs no puguem escollir el nostre govern i els nostres representants i deslliurar-nos de la penalització de la divisió provincial i recobrar la nostra unitat regional, no tindrem assolit el nostre objectiu.

Seguim .