jaume casañas

Els números són molts clars, el Baix Penedès és la comarca que més creix de Catalunya. Aquest podria ser un titular de finals del 90s del segle passat o de principis del 2000s, però no és una realitat del 2022.

110.439 baixpenedesencs i baixpenedesenques a 1 de gener del 2021, penseu que segurament ja data d’avui, ja haurem superat amb escreix aquesta data, però fins a finals d’any no tindrem les dades oficials.

El front marítim del Baix Penedès és la locomotora d’aquest creixement, però enguany no son menyspreables les dades d’alguns municipis de l’interior, sobretot els que tenen urbanitzacions, com són La Bisbal del Penedès i El Montmell. També la resta de municipis de la plana penedesenca creixent considerablement, exceptuant el de Llorenç, que coincideix en ser el municipi amb menys terme municipal i amb una trama urbana que no creix des de fa anys.

Que ens diuen aquestes dades? La primera de totes és que la comarca és un territori atractiu. Atractiu en oferta habitativa, en comunicacions i en qualitat de vida. Sinó la gent no vindria, i triaria altres destinacions. La segona dada important, és veure com aquest creixement migratori, entens com a moviment poblacional de persones que provenen d’una destinació concreta, la majoria d’ells provenen de la part central de l’àrea Metropolitana de Barcelona. És buida el centre, i s’omple la tercera corona metropolitana.

La problemàtica d’aquest creixement recau en dos aspectes. La manca de capacitat de la Generalitat d’acompanyar aquest creixement demogràfic amb un augments dels serveis públics a la comarca. Estressant  els serveis sanitaris, educacionals de seguretat etc, i deixant la responsabilitat als Ajuntaments, que no tenen moltes competències al respecte. I per altra part, la manca de capacitat de la comarca de generar llocs de treball que acompanyin a aquest creixement demogràfic, convertint i condemnant el Baix Penedès a la seva consideració de comarca dormitori.

Els Ajuntaments tenen les competències i disponibilitats pressupostaries ben definides, i el Consell Comarcal és un ens finalista no té molt marge de maniobra en aquest sentit. La responsabilitat a donar resposta recau en el Govern de la Generalitat. Des del territori ja fa temps que demanem una mirada especial cap al Baix Penedès, una discriminació positiva cap a questa comarca.

Els creixements son constants i caldria un espai de coordinació entre institucions (Ajuntaments, Consell, Diputacions i Generalitat) competents per tal de donar resposta a la ciutadania, deixar tot el pes als Ajuntaments, no és la millor de les solucions doncs no tindrem la capacitat de donar totes les respostes a les necessitats de la ciutadania.

Comencem l’any amb bones noticies, cerquem de trobar bones soluciones.

#ElBaixPenedèsExisteix

Aquesta setmana s’ha publicat un estudi de l’IDESCAT sobre la població a Catalunya. Són dades sobre estimacions de població. Dades definitives, a 1 de gener de 2021.

En aquest estudi hi ha dues dades importants. La primera dada és que la Regió Metropolitana, territori que conformen les comarques del Barcelonès (que ja no existeix), el Baix Llobregat, el Maresme i els dos Vallessos, perd població, essent l’única regió de Catalunya que perd població. La segona dada és que la Vegueria del Penedès creix un 14.3%, la segona en valors relatius, i la primera en valors absoluts.

Aquesta complementarietat entre el decreixement d’una i el creixement de l’altra té un perquè. Demostra la estratègica posició i relació entre el Penedès i la Regió Metropolitana. Però sobretot, constata que la Vegueria del Penedès, esdevé l’espai vital, que diuen els geògrafs, per tal de garantir un futur competitiu, de creixement i de posicionament global, primer de la ciutat de Barcelona, i desprès de la seva Àrea Metropolitana.

I aquesta condició d’espai vital de la Vegueria del Penedès per part de Barcelona i el seu entorn és el que provoca el continu creixement del Penedès. I no nomès el creixement demogràfic, sinó la creixent interacció econòmica entre les dues regions; La demanda d’implantació d’espais logístics, la recerca de terrenys per inversions estratègiques i  l’augment de la construcció, que esdevé una industria que es retroalimenta del creixement demogràfic.

Que podem fer des de la Vegueria del Penedès per tutelar aquesta relació desigual entre una de les regions més potents d’Europa i la més potent del Mediterrani, i la Vegueria del Penedès que condiciona la nostra capacitat de gestionar el nostre territori i el nostre futur?

Hem de parlar del Govern de la Generalitat, que té en un calaix la Llei de Vegueries, única proposta legislativa per REGIONALITZAR Catalunya, i perquè cada regió pugui tenir un govern que gestioni legítimament la seva regió, el seu futur i els seus reptes geogràfics.

Ara per ara, tot depèn de Barcelona per partida doble. Per la ciutat i la seva Àrea Metropolitana i per ser la seu de la Generalitat de Catalunya, un Govern que continua funcionant amb un model centralista i centralitzador, dels més centralistes d’Europa.

 A la Vegueria del Penedès necessitem imperativament, capacitat de autogestionar a nivell regional els nostres reptes. Vist que no podem tenir un govern regional, perquè la llei de Vegueries no està implementada, hauríem de crear un espai, un òrgan que ens permeti compartir estratègies i sumar esforços.

En cas contrari, aquest creixement i la influència de Barcelona augmentarà desmesuradament els propers anys, i el futur de la Vegueria del Penedès quedarà condicionat a voluntats alienes.

@jaumecasanas

Aquesta setmana ha ressorgit la polèmica, per enèsima vegada, de la relació entre el Baix Penedès i els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

Un cop més, menystinguts i maltractats. Molta gent pensava que amb un President de ERC la cosa canviaria, però no ha estat així.

Aquest fet demostra que el tema del Baix Penedès el menysteniment pressupostari és un tema transversal, i que si nos ens organitzem des de la comarca, amb unitat i estratègia compartida, tot seguirà igual.

Però avui no us vull parlar d’això. No em vull fer meu un discurs victimista i que veu el Baix Penedès com un simple territori perifèric sense personalitat, identitat ni futur. El Baix Penedès no és així, no és això.

Us vull parlar de futur, d’oportunitats, de jovent, del futur del Baix Penedès i les seves persones.

Dimecres vam presentar un projecte de “Miradors del Baix Penedès”, un exemple del que denuncien a les xarxes els que sempre diuen que el Consell no fa res, que no sabem treballar en equip…aquest cop ho hem fet, i s’ha de posar en valor. Però tampoc us vull parlar del projecte en si.

Vull parlar del projecte pel valor afegit que hi ha al darrera, un valor afegit 100% baixpenedesenc. Un projecte realitzat, supervisat i coordinat pel Robert Vallès de La Bisbal del Penedès. Un jove geògraf de la comarca, aficionat a la bicicleta i als esports, amb un alt coneixement del territori. Un coneixement que es transforma en estima, en voluntat de divulgació i al final, en la feina ben feta.

Ens hem de sentir orgullosos d’aquesta generació de baixpenedesencs i baixpenedesenques que puja, que seran els que agafaran el relleu i els que hauran de garantir que la penedesitat, en aquest la baixpenedesitat, és a dir, la manera d’entendre el mon i la vida, vista des del Baix Penedès, perduri al llarg del temps, com fruit del llegat dels nostres avantpassats i resultat d’un procés vital de relació amb la terra que hem de ser capaços de transmetre a les generacions futures.

No tot està perdut al Baix Penedès, el Robert i la seva generació són dignes del futur que ens espera.

Gràcies Robert per la feina feta i perquè amb tu també hem après coses.

A disposar.

@jaumecasanas

Dimecres al Vinseum, la Vegueria del Penedès va marcar una altra fita històrica. La incansable feina i l’insubornable esperit de servei al Penedès de l’Associació Pro Vegueria Penedès, va tornar a donar fruits.

Un debat amb la presència dels 4 alcaldes i alcaldesses de les capitals comarcals de la Vegueria, on es parlava de futur. Un futur marcat per una idiosincràsia pròpia, amb un valor afegit que representa la futura configuració del desplegament dels Serveis Territorials del Govern a la Vegueria del Penedès.

Un desplegament que reconeix la singularitat d’aquest territori. una vegueria amb un marcat model descentralitzador que pivota en les 4 capitals comarcals, i en les 4 comarques que la conformen. El tàndem capital-comarca marca la diferència amb la resta de vegueries que continuen apostant per un model centralitzador amb una única seu.

Hem d’aprofitar les oportunitats del present. La Vegueria del Penedès s’ha de desplegar en un context post COVID. On la digitalització i la socialització de la tecnologia ens ha permès superar reptes i esquemes mentals que no pensàvem que ens tocaria viure encara.

Com ve recordaven els alcaldes, la Vegueria ha de ser una eina útil per la ciutadania. Una eina que millori la seva relació amb el poder polític del govern i la gestió del nostre territori. una eina, en fi, que sigui entesa com un mecanisme per millorar la seva qualitat de vida.

No ens podem quedar només amb la idea que la Vegueria suposa un nou nivell administratiu, hem de ser valents, plantejar la superació de les diputacions, i apostar per noves administracions més modernes i més properes al ciutadà.

La Vegueria del Penedès de les 4 capitals i les 4 comarques ha d’anar en aquesta línia, és un dels reptes de futur més propers que tenim com a societat al Penedès, afrontem-lo des de la suma de sinèrgies.

@jaumecasanas

El passat dissabte van començar oficialment l’Any de Mir Geribert. Un any de conferències i torbades dedicades al mite de Mir Geribert, el noble penedesenc que es va intitular Príncep d’Olèrdola i que va desafiar la casa comtal de Barcelona, a cavall dels segles XI i XII.

Vagi per endavant les felicitacions a l’Ajuntament d’Olèrdola i al comitè científic encarregat de desenvolupar les activitats. La recuperació de la memòria i de la història a vegades no es valoren prou, però en aquest cas, esdevé imperativament necessària la seva divulgació, el cas del Mir Geribert és tot un símbol del passat però també del present i del futur d’aquesta terra.

La conferència del Doctor en Història Medieval Jose Enrique Ruiz-Domènech va ser una lliçó magistral, que no només ens introduïa  la figura de Mir sinó que connectava el present amb el passat , fent uns salts temporals del tot exemplificadors.

El punt, per a mi important, és quan en Ruiz-Domenèch, parlava del Mir Geribert com a geògraf, com a visionari del que havia de ser el Penedès, com a defensor a ultrança d’aquesta terra, respecte a la concepció erràtica, segons ell, que ´es tenia del Penedès per part de Barcelona i el seus comtes.

Mir Geribert entenia el Penedès com un territori d’oportunitats, com un territori de contacte, dinàmic i amb una inèrcia pròpia que havia de ser la clau del futur de Catalunya. En canvi, des de Barcelona s’entenia el Penedès, com un territori de frontera, una perifèria que només servia per parar els cops de les Ràtzies musulmanes, sense cap tipus de concepció pròpia ni respecte de la seva idiosincràsia.

També explicava Ruiz-Domènech, com gràcies a l’empenta d’en Mir Geribert, el Penedès va ser el cap de pont per acabar la reconquesta catalana, el que va passar al Penedès va servir per conquerir en rapidesa els territori entre el Gaià i l’Ebre, es va recuperar la independència eclesiàstica i es van posar les bases del que hauria de ser la Gran Corona d’Aragó, entesa com a imperi mediterrani.

Doncs, així que la història del Mir que tan agradablement ens va explicar en Ruiz-Domenech, ens va servir per recordar que la lluita per la dignitat penedesenca ve de lluny. Que la confrontació envers un model barceloní del Penedès i allunyant de les voluntat dels propis penedesencs continua vigent avui dia. La lluita per una vegueria pròpia no ha estat, no és i no serà, res més que continuar amb la tasca de Mir Geribert de lluitar per una penedesitat.

Una penedistat, entesa com l’essència del Penedès, una visió i una manera d’entendre la concepció del món i la vida, entendre l’entorn, el paisatge, el patrimoni i la natura; vist i concebut des del Penedès.

Gaudim doncs d’aquest any del Mir Geribert i aprenem la nostra història per afrontar millor el nostre futur.

Demà dilluns serà un dia històric. Per primer cop els 14 alcaldes i alcaldesses del Baix Penedès aniran a Barcelona a protestar davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. Una protesta amb un lema clar i precís; el Baix Penedès Existeix.

Una trobada de tots els alcaldes i alcaldesses, una unitat institucional que no s’havia aconseguit fins a dia d’avui, una unitat que reflexa un conjunt d’objectius compartits, més enllà de partits polítics, on el benestar i el progrés del territori aixopluga alcaldes de diferents formacions polítiques.

Anem a Barcelona per denunciar els greuges de la nostra comarca, la manca d’inversió del Govern de la Generalitat els darrers anys, ja n’hi ha prou.

Anem a Barcelona per exigir un compromís del Govern i del Parlament del país cap al Baix Penedès. No podrem acceptar uns altres pressupost del Govern on es menystingui la comarca i on no s’afrontin els reptes de futur del Baix Penedès.

El 2022 ha de ser l’any que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya reverteixin un greuge i una discriminació negativa cap al Baix Penedès. El 2022 ha de ser l’any de la discriminació positiva cap a la nostra comarca, amb l’únic objectiu de recuperar el temps perdut.

Per això ens mobilitzem, i per això volem manifestar ben alt a Barcelona, capital del país i seu dels òrgans de govern de Catalunya, que hi ha un territori, un indret de Catalunya que es diu Baix Penedès, i que existeix i que existim.

La unitat institucional de la comarca, ha d’existir i ha de persistir, els hi devem als nostres conciutadans, a tots i totes. Aquest és el primer pas d’un camí que ens ha de portar a recuperar el temps perdut i a fer-nos respectar davant del Govern.

El Baix Penedès Existeix

Dia històric i alegria a mitges, els peatges de les autopistes AP7 i AP2 han estat aixecats degut a la fi de la concessió de 50 anys que tenien. És una bona gran noticia pel Penedès Interior, però al Penedès Marítim continuem pagant, pagant molt, i la concessió acabarà al 2039.

Al Penedès Interior s’ha de treballar per exigir a l’Estat la construcció d’almenys dues sortides noves. Entre Vilafranca del Penedès i El Vendrell no hi ha cap sortida ni entrada. L’autopista està igual des de fa 50 anys i la sensació de tub és considerable. Unes noves sortides a l’alçada de Banyeres del Penedès i una altra que enllaci amb la C51 permetria augmentar la porositat de la via al tram de Vegueria Penedès entre aquestes dues capitals, i el Vendrell guanyaria una Ronda més que necessària.

La feina que queda per fer és a la C32 i al Penedès Marítim, una autopista encara de peatge fins al 2039, i dels més cars del país, i de titularitat de la Generalitat de Catalunya. És el Govern de la Generalitat qui ha de donar una resposta.

El territori s’ha mobilitzat, els alcaldes i, sobretot, la societat civil. Es van constituir el Pacte del Penedès Marítim amb unes exigències molt clares. Aconseguir la bonificació del 100% del peatge de Cubelles i del 50% al peatge de Vallcarca. El Govern del President Aragonès no ha complert amb les expectatives i ha proposar unes bonificacions del 70% pel peatge de Cubelles i del 40% pel peatge de Vallcarca.

El territori ha valorat les noves bonificacions i el nou model, però no veuen complertes les seves reivindicacions, i per això aquest setembre ens tornarem a reunir per coordinar la estratègia i per demanar al Govern que tingui previst pel pressupost 2022 els recursos necessaris per arribar als objectius del Pacte del Penedès Marítim, encara amb més raó amb un escenari de zero peatges a la resta del país.

També volem recordar que aquestes bonificacions eren temporals fins arribar al desplegament de la Vinyeta que sempre havien defensat des del Govern de la Generalitat. Segons diuen els mitjans de comunicació al 2024 s’ha d’implantar un nou sistema de pagament per us a tot l’Estat. No contemplem cap escenari que impliqui que la C32 mantingui el car peatge i quedi fora del nou sistema de pagament.

Quedar fora implicaria un greuge cap al nostre territori i els nostre pobles i la seva gent, que seria injustificable, el Govern de la Generalitat hauria de rescatar el peatge.

Continuarem treballant per superar un greuge històric de 50 anys de peatges al Penedès Interior i que durarà fins al 2039 al Penedès Marítim amb el peatge de la C32.

Si el territori treballa unit i amb una estratègia coordinada ens en sortirem, el Govern de la Generalitat ens ha de respectar i donar una solució, l’autopista és seva.

Volem una mobilitat segura i digna pel conjunt de la Vegueria del Penedès.

@jaumecasanas

La setmana passada es van complir 100 dies de la pressa de possessió del President Pere Aragonès. Un temps on cada president intenta deixar pistes de com procedirà durant el seu mandant i quines són les seves sensibilitat majors.

Hem tingut oportunitat de veure com el nou President visitava diferents indrets de la nostra geografia. Com visitava centres i diverses institucions que fan feina pel país. Però al Baix Penedès l’hem trobat a faltar.

Sempre hem denunciat des d’aquestes línies l’oblit dels diferents governs de la Generalitat de Catalunya han tingut de la nostra comarca. Un oblit sense color polític, un oblit sistemàtic i sistèmic independentment de qui hi hagués a la Generalitat (tots hi ha tingut influència), pel que sembla l’oblit continua existint.

M’esperava que essent una de les comarques amb més atur a Catalunya, una de les comarques que ha patit una desindustrialització important, una de les comarques que pateix certa necessitat estructural en referència als índexs de benestar social, una de les comarques que més  Matricula Viva escolar presenta, i la manca de mitjans tècnics i estructurals en termes d’ensenyament que això comporta per donar una resposta idònia, una comarca amb 5 bombers per a més de100.000 baixpenedesencs i baixpenedesenques, i una comarca amb més policia local que mossos, i per acabar i no voler fer-ho més llarg, la comarca que menys inversió ha tingut els darrers anys, el Baix Penedès ben bé mereixia una visita, si més no per reconfortar aquest racó del país.

Però no ha estat així, una llàstima. No és cap crítica cap al President, té la llibertat de fer el que cregui, faltaria més, ni al seu partit, ni al seu Govern ni als partits que el van investir, simplement una constatació que a Barcelona no saben, o no volen saber que el Baix Penedès existeix, tot i la llista de greuges que comentava abans, mani qui mani.

També confirma, i posa en valor, el que molta gent em trasllada, que o el Baix Penedès, i extensivament la Vegueria del Penedès, s’autorganitza políticament amb una proposta política que el representi més enllà dels partits polítics tradicionals, o no ens en sortirem.

Una proposta política des del territori, que cerqui aliances amb altres territoris perifèrics oblidats per fer pressió al Parlament en defensa de la nostra terra. La política dels darrers anys ja ens ha ensenyat que amb pocs diputats pots tenir una gran influència. O ens autorepresentem o com es demostra i es constata, ningú ho farà per nosaltres.

Des del territori estarem atents als nous pressupostos, si són bons per la comarca ho celebrarem, si no ho són ho denunciarem a “viva voce”, i ho recordarem als nostres representants polítics territorials. Ja no hi ha excusa, ja no hi ha excuses.

El Baix Penedès existeix i existirà.

@jaumecasanas

Fa poques setmanes el BOE publicava un projecte per a la construcció d’una línia de Molt Alta Tensió (MAT) per transportar energia produïda a l’Aragó cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un projecte d’iniciativa privada, que travessa tota la Catalunya Sud des de les Terres de l’Ebre fins al Penedès, passant pel Camp de Tarragona, 180km en total.

Una infraestructura que trinxa un cop més el Penedès, travessant-lo i modificant visual i morfològicament el nostre paisatge mil·lenari.

El paisatge és un element i un concepte estratègic i fonamental per definir que és el Penedès i com som els penedesencs i penedesenques, no el podem deixar transformar d’aquesta manera.

Aquest model energètic no pot ser aquest. Produir energia en territoris despoblats on el terreny es barat i transportar-la cap a zones d’alta demanda per especular en el beneficis sense tenir en compte les externalitats negatives, l’impacte al Penedès n’és el millor exemple.

Les renovables són un sector estratègic però que s’ha de definir i treballar des de la proximitat del consum i la necessitat.

Des del territori treballarem conjuntament per defensar la nostra sobirania, sobirania per decidir que és el que volem i com ho volem, i que els interessos privats no condicionin la nostra qualitat de vida.

La MAT al Penedès no la volem. 

Jaume Casañas

Sembla que amb l’arribada dels fons NEXT GENERATION de la Unió Europea les coses es mouen. El futur del Baix Penedès ha d’estar dibuixat per diferents línies, i no caure en els errors de sempre del monocultiu. Hem de saber diversificar l’activitat econòmica de la comarca per enfortir la seva realitat socioeconòmica.

Arriben notícies que poden ser molt bones per la comarca, la principal però no l’única, és la possibilitat d’ampliar les instal·lacions d’IDIADA a la comarca gràcies a aquest fons. Des del Consell Comarcal del Baix Penedès portem més de 4 anys treballant en aquesta línia, la possibilitat de dotar a la nostra comarca d’una industria tecnològica i competitiva com la del cotxe del futur.

Però no és una aposta de industrialització. Ha de ser una aposta també de coneixement i de formació, la Formació Professional Dual i la Universitat hi ha de ser present, volem industria però també volem coneixement. No podem renunciar al KNOW-HOW que produeixen aquest sector i el seu retorn més immediat i proper cap a la comarca. L’ampliació d’IDIADA passa per ser conscients de la seva oportunitat estratègica, però també per dibuixar un futur prometedor pels joves baixpenedesencs i baixpenedesenques.

La Diputació de Tarragona hauria de donar suport a aquesta aposta del territori, com ho fa en d’altres projectes de la demarcació, l’esperem.

En aquest context no podem renunciar tampoc al futur del Corredor Mediterrani que ens travessa pel bell mig. L’aposta per la logística ha de ser per una logística de futur, una LOGISTICA SOSTENIBLE, la logística del tren. L’estació intermodal de L’Arboç ha de ser també una aposta comarcal. Si finalment aconseguim que als terrenys del Logis s’hi pugui fer l’ampliació d’IDIADA, hem d’encabir-hi  la construcció d’aquesta estació intermodal.

Una estació intermodal que donaria servei al futur PDU de Sant Marçal i al conjunt de polígons industrials del territori, estudiant fins i tot la construcció d’un ramal ferroviari al polígon de L’Arboçar de la Bisbal del Penedès, el vertader pol logístic comarcal que ja existeix.

A nivell industrial cal apostar per projectes de reindustralització de pols existents que han quedat tocats per la recent crisi, la Saint Gobain i la Bosch, són dos nuclis que hem de ser capaços de reindustrialitzar per no perdre potencial industrial a la comarca.

Sembla que el futur PDU de Sant Marçal va en aquesta línia reindustrialitzadora, que permet donar una segona oportunitat a mols treballadors i treballadores que s’han quedat al carrer. Hem de ser capaços, entre tots de trobar-hi una sortida i ser valents a l’hora de plantejar aquests projectes de futur.

I tampoc podem ignorar a un sector primari ben relligat amb un turisme slow i de qualitat, on el paisatge és un element imprescindible pel relat i per l’experiència. És estratègic no renunciar a aquest aspecte, i des del Consell Comarcal hi continuem apostant, més que mai.

Hem de ser conscients d’aquest reptes, ser valents, conformar majories partidàries del desenvolupament comarcal, deixant de banda interessos partidistes que l’únic que fan es condemnar a la comarca a ser el que és ara, una comarca amb molt potencial però que és incapaç de desenvolupa’l.

El Next Baix Penedès depèn de tots nosaltres. Treballem plegats per aconseguir-lo.

@jaumecasanas