Està a punt d’acabar l’estiu, i tot apunta que la tardor que se’ns presenta serà molt especial.
Fa aproximadament uns tres mesos que a Cunit i va haver un canvi de govern, perquè la majoria de la societat cunitenca ho va expressar de la manera més democràtica, a les urnes.
Sóc conscient, que a una part de la societat cunitenca, segurament encara no ho hagi paït, i que li costi una mica acostumar-se a aquesta nova realitat institucional i política, ho entenc perfectament.
De la mateixa manera que molts cunitencs portaven 12 anys sense veure la llum, i per fi comencen, no només a veure la llum, sinó que ho veuen tot en colors, desprès de 12 anys de blanc i negre, o com a molt amb tonalitats de color sèpia.
El missatge que m’agradaria transmetre als cunitencs que encara no s’acostumen a la nova situació, és el de tranquil·litat, que amb el temps veuran que el canvi no és tant dolent, com molta gent pensa, veuran com totes les histories de terror que els hi havien explicat abans i durant la campanya electoral, prèvia a les eleccions municipals, eren això historietes, que tenien l’objectiu d’aconseguir una continuïtat institucional, a qualsevol preu.
Voldria afegir també, que tota aquesta franja de la societat cunitenca, reticent a entendre el municipi i la seva nova manera d’entendre la governabilitat, que amb el temps veuran com el conjunt dels cunitencs i cunitenques en sortirà beneficiat, i ells mateixos els primers.
Pel que fa als cunitencs que portaven 12 anys sense sentir-se representats per l’equip del govern d’altres èpoques, felicitar-los per l’èxit que hem tingut, perquè l’èxit de donar el tomb a una realitat insostenible, no és l’èxit d’alguna persona en particular, sinó de tots, tots els que d’alguna manera han col·laborat, i també, de tots els que en algun moment, no només van fer alguna cosa, sinó també els que íntimament ho van arribar a pensar, pensar en fer un canvi era i és tot un èxit.
En conclusió, que un altre Cunit serà possible, gràcies a tot i totes, que com deia abans, ho van pensar, van actuar, i van aconseguir.
Comprenc, com deia anteriorment, que hi hagi gent, que li costi interioritzar canvis, que puguin tenir una influencia en el seu estil de vida, però diuen que l’home és una animal que s’habitua als canviament, i de quina manera!, serà doncs qüestió de temps. Tot i que vulguin dibuixar una realitat inexistent, manipular-la, amb els perills que això comporta, i els retorns d’energia negativa que això provoca vers a ells mateixos.
Estic a la disposició de tots els cunitencs, de tots, per tal de materialitzar el que és el nostra gran objectiu; normalitzar una situació delicada i fràgil, ho aconseguirem amb la gran feina i treball que està realitzant el senyor Arruga, des del punt de vista econòmic, i amb el lideratge d’una alcaldessa que sap on va i sap el que vol; el millor per Cunit i la seva gent.
JAUME CASAÑAS 
El missatge que m’agradaria transmetre als cunitencs que encara no s’acostumen a la nova situació, és el de tranquil·litat, que amb el temps veuran que el canvi no és tant dolent, com molta gent pensa, veuran com totes les histories de terror que els hi havien explicat abans i durant la campanya electoral, prèvia a les eleccions municipals, eren això historietes, que tenien l’objectiu d’aconseguir una continuïtat institucional, a qualsevol preu.
¿Qué piensas ahora de tu actos? ¿No te da vergüenza lo que estáis haciendo? Echáis a mileuristas a la calle para seguir cobrando dinero sucio. Sin olvidarse de jóvenes y mayores de sesenta años. Sin valorar su trabajo ni profesionalidad. Sin que tiemble el pulso os estáis cargando el pueblo. Todo que que habéis dicho, ¿ahora os desdecís?
Y todos los papanatas, vividores y comidillas del ayuntamiento, ¿no empezáis con ellos?
Atrás quedan tus palabras de hacer las cosas bien, ¿verdad?
Salut!
censura censura. [dr adm] Acte de control del contingut de llibres, impresos,
comunicacions o altres mitjans d’exteriorització del pensament …
censura censura. [dr can] Pena disciplinària … imposada per l’Església. Les tres principals
formes de censura són: l’excomunió, la suspensió i l’entredit.
censura censura. [hist] Càrrec o dignitat de censor.
censura censura. Acció de reprendre els altres per llur conducta, llurs obres.
censura censura. [catol] Condemnació pública d’una doctrina per
part de l’Església o d’un cos eclesiàstic.
censura censura. [dr adm i dr cat] Dictamen emès pel censor.
censura censura. [psic] Segons la psicoanàlisi freudiana, mecanisme de control de
l’aparell psíquic que selecciona els desigs inconscients …
No entiendo como no publicas un comentario razonado, lógico y inofensivo. Vini, vidi vici?
apreciado Roger ,
desgraciadamente los ritmos burocràticos son más lentos de lo que pensaba. los que gestionaban la cosa publica antes, lo dejaron tan trinchado, que esto parece un puzzle de 1.000 piezas, o más, y se está trabajando en ello,
cuando ustedes lo crean oportuno están invitados a mi oficina, y les explicaré todas las dudas que ustedes tienen al respecto.
esperando su visita, reciba un cordial saludo
Jaume Casañas
senyor Lidia,
aqui no se censura a nadie, la prueba la tiene en que sus comentarios estan publicados,
lo que pasa es que el blog, tiene unos procedimientos de seguridad, y no los publica al instante, tienes que autorizarlo y después sale publicado.
cordiales saludos
Jaume Casañas
Sr. Casañas: un placer conocerle. Sin embargo, ¿ha leído sus palabras? Cuando se refería a historietas de miedo en tono irónico, no quería decir tirar gente a la calle. Les faltó tiempo para hacer reuniones con todo el personal. Ahora, en vez de echar a los vagos, vendidos y incompetentes… ¿a quién dejan sin trabajo?
No se preocupe, que usted mismo ha estado pregonando y espero que sea capaz de ver en las cosas en las que se ha equivocado. Sea humilde y demuestre a todos su inteligencia. Admita que por los menos están haciendo una caza de brujas y han empezado por pobres diablos sin culpa alguna.
Sino, a qué se debe que estén haciendo contrataciones encubiertas. Contrataciones a dedo bajo meros y vacíos procedimientos. Mientras por la puerta grande salen mileuristas, por la de atrás entran amigos.
Por lo menos quien calla otorga.
Y, por cierto, a mí no es necesario que me dé hora. No tengo intención de conocerlo hasta el día que deje de gobernar su partido con un dirigente que no es de su partido. Su compañero es un impresentable que no le tiembla el pulso para mentir, calumniar, falsear, manipular y desprestigiar. Pero qué le voy a contar que no sepa ya.
Le deseo mucha suerte y mucho criterio. Ambas cosas las va a necesitar. Pero le pido una cosa solo, no mienta en nombre de terceros ni de la política. Cuando se comete ese error, ya no hay criterio para diferenciar la verdad de las mentiras.
Salut!
un placer senyor Guillermo, respeto su opinión, però no la comparto,
igualmente, aunque ahora no lo quiera, siempre que necessite, le espero.
reciba un cordial saludo
jaume casañas