La política (a)social del PSC de Cunit

28 set.

Quan parlem de política clàssica, ens referim a la política general, però quan es parla de la política local, els partits són una mera etiqueta, el que realment compte són les persones, la seva dignitat política, humana i ètica.

A Cunit, ens trobem amb una situació, un pel daliniana. Feia dotze anys l’ajuntament estava governat per una coalició, PSC-PP, aparentment estranya, però molt ben avinguda en la intimitat, dotze anys són dotze anys, no hi ha lloc a la casualitat, és simplement una coalició d’interessos particulars.

Quan s’ha trencat aquesta relació, després que la majoria de la població votés el canvi, aquesta “estranya pareja” es desinfla per moments, i arriba l’hora del parlar per parlar, i on la demagògia es converteix en el refugi dels que se senten descoberts, desemmascarats, i el parlar per parlar es converteix en la norma, la regla.

Ara resulta que la senyoreta Alberich, es converteix en l’abanderada de les politiques socials, que quan governava ella tots érem feliços, tot funcionava, la gent no tenia preocupacions, no hi havia atur, etc, etc, etc.

Però resulta que aquesta senyoreta Alberich, nomès explica les coses com ella vol, i no com les coses són realment, deu ser un handicap que ve de lluny.

Quan aquesta senyoreta governava, resulta que a Cunit, les activitat extraescolars les organizava l’ajuntament, també els cursos de català, que hi havia una escola de musica magnifica, que hi havia un servei d’atenció a les persones exemplar, que Cunit era un oasis i un exemple de poble amb més serveis que ningú, però hi ha una cosa que no quadra.

Tots aquest serveis, que alguna persona realitzava, l’ajuntament no els pagava, si si , no els pagava, però clar, això de pagar, no és un dels verbs que hi ha en el diccionari de la senyoreta Alberich, el verb gastar, millor dit, malgastar si que hi és, i malauradament amb molts sinònims.

Com es pot tenir la decència d’encarregar serveis i després no paga’ls?, perquè, deixeu-m’ho clar, que faran els cunitencs i cunitenques que treballen per alguna de les empreses a les que l’ajuntament deu diners, degut a la política (a)social de la senyoreta Alberich?
Això es política social?que gent sense cap culpa acabi pagant els plats trencats, quan aquesta senyoreta es passeja pel poble amb un somriure de pel•lícula del millor Hitchcock, no deixa de ser una política social molt especial.

Però clar, ja s’ha descobert quina era la màxima d’aquesta senyoreta, per exemple; com acabar amb l’atur de Cunit?cent persones entren amb decret d’alcaldia a l’ajuntament, amb la seva benedicció. Com passar per valedora de l’esquerra més original, tot i portar 12 anys de coalició amb el PP, deixant en entredit qualsevol ideari d’esquerres? oferint serveis socials, sense paga’ls, i que els paguin els ciutadans de Cunit amb els seus impostos, i els cunitencs i cunitenques que perdin la feina perquè la senyora Alberich no paga a les seves empreses, ja s’ho faran.
A qui es vol enganyar? A qui falta el respecte aquesta senyoreta Alberich? D’enganyar, suposo que ja poca gent es deu creure, ni un gram dels seus argument, per això, i per fortuna, ja no és alcaldessa.

A part de faltar al respecte a tota la majoria de la població de Cunit, falta el respecte dels seus militants i els seus votants, cada ple que passa, queda més clar, a molts socialistes, que no se senten identificats per aquesta persona i les seves sensibilitats.

Queda clar que la política (a)social del PSC de Cunit es basava en tres pilars; Irresponsabilitat, ningú és preocupava de pagar els serveis que es prestaven. Incompetència, ningú es preocupava que els serveis fossin dirigits vers les persones que realment ho necessitaven. Indiferència, als responsables de l’antic equip de govern, els donava totalment igual, ells seguien al sofà del poder i dels diners, i això, que no ho oblidi cap ciutadà de Cunit, era l’únic, repeteixo, l’únic, que els interessava.

Que no vinguin a explicar o donar exemple de politiques socials, després de 12 anys de matrimoni amb el millor PP que es pugui trobar a la comarca, ho diu tot, i el deute que ens hem trobat ho corrobora.

Anuncis

2 Respostes to “La política (a)social del PSC de Cunit”

  1. Gabi 27 gener 2012 a 21:44 #

    Quan parlem de política clàssica, ens referim a la política general, però quan es parla de la política local, els partits són una mera etiqueta, el que realment compte són les persones, la seva dignitat política, humana i ètica.

    Sr. Casañas, usted empezó este artículo con estas palabras. Política es gobernar por el interés de la polis, ¿no?

    Si manda por el pueblo, ¿a qué se debe que hayan dejado en la calle a mileuristas y se queden con otros que son dos y tresmileuristas en plantilla? Curioso que trabajadores que no cumplen con su obligación cobren a final de mes más del doble, a veces más del triple, del salario mínimo interprofesional.

    Hoy, gobiernan junto a su socio populista. Junto a él, ya que todo el mundo sabe que él es quien manda. Él y su secretario pelotudo deciden. Qué poca vergüenza. Encima, se escudan en falacias para despedir trabajadores.

    Pero ¿todavía no queda claro que recortar a base de golpear en la base solo conlleva la pérdida de PIB? ofende su propia inteligencia o toma al pueblo por tonto, espero que sea lo primero y sea capaz de rectificar. Sea humilde y reconozca que ha hablado mucho pero que ahora hacen lo que les sale de la bragueta italiana.

    Encima se permiten dejar en la calle a trabajadores con 60 años. Es consciente de lo que hacen. Es la única respuesta que se me ocurre. Se ríen de ellos en su misma cara. Lo que ahora les pasará es que estarán buscando trabajo para cotizar hasta la jubilación. Usted que es tan inteligente y tan sensato ¿cree que van a encontrarlo?

    Le explico lo que les va a suceder a estas personas: van a mendigar durante uno o dos años por un derecho básico, el trabajo y una vida digna. Con suerte, se podrán jubilar antes de tiempo perdiendo entre un 5 y un 7% de su pensión por año que les falte.

    Es decir, que si tienen 60 y se jubilan a los 65 perderán, gracias a que ustedes los han echado a la calle para meter a amigos, entre un 25 y 35% de su pensión. Sois unos cobardes, vuestros actos muestran lo bien que sabéis mentir y lo poco humanos que sois.

    Como ciudadano que cree que la política se debe al pueblo y no al revés, me parece que si usted o su madre se quedara en la calle con 60 años y se entera que es para meter a un tal o un pascual, ¿cómo se sentiría? no descarte encontrarse así. Cómplice de facto, un completo soldado de la mentira y los intereses políticos.

    Me entiende ahora, supongo, cuando le veo como un total hipócrita. Usted escribió “que realment compte són les persones, la seva dignitat política, humana i ètica”, supongo que lo que quiso decir era que importan las personas, pero solo las que nos importen.

    Es usted, otro groucho marx: Si no le gustan mis principios, tengo otros.

    • jaume77 29 gener 2012 a 19:52 #

      Señor Gabi,
      acepto sus criticas, pero no las comparto todas, algunas si. pero creo que usted huye del problema de fondo. la situacion economica del ayuntamiento de Cunit. Si no hay gasolina es inutil hablar de coches. unos les gustaran los coches rojos y a otros los azules, pero sin gasolina no funcionaran. pues el ayuntamiento esta sin gasolina. hay que ir a buscarla, y la unica manera seria la de reducir los gastos para poder comprarla.
      las amortizaciones de plaza se han hecho en ese sentido, pero hay que recordar que esta gente entro con contratos de urgencia de tres meses de duracion y se han tirado años. ninguno de ellos hizo una prueba para lograr y contrastar que podian hacer el trabajo que se les pedia, no me parecen que esten legitimados para convertirlos en martires de la causa.
      si a usted le da igual lo que hagan con sus impuestos a mi no. no pago impuestos para que en 4 años entren muchas personas a trabajar en nuestro ayuntamiento sin ningun tipo de selecion ni cualificación.
      no pago impuestos para que se despilfarren sin ningun tipo de rigor.
      recuerde que la gente nos ha votado, y personalmente, en 4 años veremos si hemos hecho bien las cosas o no, sin miedo a perder un cargo,esto es la democracia.
      saludos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: