Arxius | geografies de Cunit RSS feed for this section

40 anys de l’Institut d’Estudis Penedesencs

22 oct.

El Penedès i el número 7 tenen un lligam històric. Enguany al 2017 es celebrem dues fites històriques que marcaran el futur proper del nostre estimat territori. Enguany el Parlament de Catalunya va reconèixer la Vegueria del Penedès i enguany, també, celebrem el 40 aniversari de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

 

En un immillorable entorn, el Castell de Subirats que aquest any celebra els 1100 anys de la seva fundació, i un dels millors “balcons” per observar el Penedès, l’Institut ha celebrat 40 anys de trajectòria, 40 anys de feina pel Penedès.

 

No se que seria del Penedès sense l’Institut d’Estudis Penedesencs, la veritat que costa d’imaginar. Un compromís sincer amb el territori, la història, la cultura i la gent penedesenca que ha donat molts i bons resultats de cohesió social i territorial, i que els que creiem amb aquest territori els hi estarem eternament agraïts.

 

La feina de l’Institut ha estat complexa, el mèrit potser més important ha esta la seva capacitat de teixir una xarxa de complicitats i de coneixement que entre d’altres coses ens ha permès als penedesencs i penedesenques de dotar-nos d’una eina d’autogovern com és la Vegueria.

 

Al mateix temps que pel futur de la Vegueria la funció de l’Institut esdevé imprescindible i estratègica. L’haver cultivat el coneixement penedesenc ens permet tenir tot un capital essencial per tal de construir el Penedès del futur, l’Institut d’Estudis Penedesencs ha de ser peça clau per tal de dotar d’una identitat pròpia i contextualitzada amb el nostre territori, dels futurs penedesencs i penedesenques. El treball transversal amb Ajuntaments, Consells Comarcals, entitats, escoles, instituts de secundaria i centres de coneixement n’és la clau. Si no tinguéssim l’Institut l’hauríem d’inventar.

 

La tasca de l’Institut d’Estudis Penedesencs, des dels seus orígens fins a dia d’avui ha estat una tasca d’un alt grau d’humanisme. Humanisme envers el territori i la seva gent, humanisme com a compromís incorruptible per i des de la cultura.

 

Per molts anys Institut, i llarga vida a la vostra tasca.

 

 

 

 

@jaumecasanas

Regidor de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit

 

 

 

Anuncis

El Pacte de Berà, un exemple pel Penedès Marítim i la C31

31 jul.

Divendres passat va haver-hi un tall de l’Autopista C32 per reclamar millores per la carretera C31, una carretera col·lapsada i que assumeix molt trànsit que no passa per la C32 pel seu elevat cost.

La C31 presenta moltes problemàtiques, i segurament sigui una carretera que amb el temps s’ha convertit en una travessia urbana, on les rotondes, semàfors i passos de vianants la fan impossible de transitar com si fos una carretera de la xarxa bàsica de la Generalitat de Catalunya.

Des de fa uns estius, la societat civil, entitats i  partits polítics han participat en les manifestacions que s’han fet per tal de reclamar millores al respecte, però encara no s’aconsegueix donar una imatge d’unitat al respecte i no tots els actors van a la una. No existeix un missatge unitari des del territori i això s’observa en les diferents opinions que procedeixen dels actors implicats.

Una de les assignatures pendents és la unitat d’acció, i allunyar els partidismes de les demandes del territori que tenen un benefici per a tots i totes, i el tema de la C31 i la mobilitat al Penedès Marítim  en són un bon exemple. Hem d’anar tots a una perquè els interlocutors vegin que no és un problema partidista sinó que és un problema del territori.

Ben a prop hem tingut un exemple d’acció conjunta que de moment pot comportar una primera proposta de millora, parlem del Pacte de Berà i dels problemes de la N340, uns problemes calcats a la C31.

El Pacte de Berà l’han conformats diferents alcaldes dels diferents municipis afectats i de diferents partits polítics, podem dir que hi eren tots els partits polítics representats i amb un únic missatge compartit per tots els actors; solucionar els problemes de la N340, podem afirmar que la unitat d’acció ha estat determinant per tal de trobar una solució, encara que sigui provisional. Una solució, temporal, esperant la implementació del Projecte de la Vinyeta que vol tirar endavant el Conseller Rull i la Generalitat de Catalunya.

Potser seria bo, que els alçades del Penedès Marítim, alguns d’ells formen part dels alcaldes que formen el Pacte Berà, conformessin un pacte semblant entre alcaldes i presidents de Consells Comarcals per tal de poder unir els agents implicats del territori i ser capaços de crear un relat unitari amb l’objectiu final de solucionar els problemes de mobilitat de la C31.

Aconseguir aquest Pacte del Penedès Marítim, ajudaria en la unitat d’acció, en la col·laboració intermunicipal alhora de demanar solucions a problemes del territori, i poder afrontar no només el tema de la C31, sinó també altres aspectes com la mobilitat en tren o en bus que també afecten als nostres habitants.

Encara m’enrecordo a la legislatura passada, com quan Calafell, Cunit i Cubelles van anar junts a reclamar millores en mobilitat en tren i bus, vàrem aconseguir un bus per Tarragona, un bus per anar a l’Hospital dels Camils, el bus nocturn del Penedès Marítim durant l’estiu, i dos trens més a la franja del matí.

Crec que ara més que mai hem d’anar units, i un Pacte del Penedès Marítim és més necessari que mai, i així podrem millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels nostres habitants.

 

@jaumecasanas

 

Un altre tros de la història de Cunit que se’n va

31 jul.

Avui hem fet la cerimònia d’enterrament de la Conxita de “Cal Moles”. Una altra de les àvies de Cunit que ens deixa.

Fa uns anys vaig poder enregistrar uns vídeos amb els últims avis de Cunit que podien explicar com va ser el segle XX al nostre municipi, sobretot la primera meitat de segle.

Ens podien explicar com era el Cunit rural, el Cunit rural que s’assemblava molt al Cunit dels darrers segles, doncs la vida de pagès era la que era des de feia molts anys, i encara no havia arribat la Pirelli de Vilanova i la Geltrú ni el Turisme i les segones residències.

La Conxita era una d’elles, dels cinc avis i àvies, ara només en queda una.

Em va poder explicar com va ser el Cunit dels pagesos i com van fer la cooperativa, el Cunit de la Guerra Civil, on el seu pare en va ser alcalde, el seu pare va aconseguir salvar l’església de la cremada que tenien prevista els milicians aquell estiu del 1936; argumentant que l’edifici podria servir per ser un magatzem de garrofes, va salvar l’Església d’un incendi. També em recordava com va ser el seu pare, el “vell Moles” que va portar la llum al municipi, i no sé si per això, tenim un autoretrat pintat d’ell a la Sala de Plens.

Jo m’enrecordava molt d’ella perquè era amiga dels avis meus, amb els que van fer més d’un viatge per aquella Espanya de la postguerra, a casa a les fotos dels avis sempre hi surt amb el seu marit en Jordi.

Sempre que la trobava a la plaça del Casal, i més recentment quan algun dia baixava a dinar al poble, si podia hi parlava una estona, sempre em recordava als avis i al Cunit dels 80s, quan érem uns marrecs que jugàvem pel carrer, amb el Joan, el Pau, el Sergi, el Ferran, l’Albert,  l’Amadeu, l’Alex, l’Isaac… i tota la tropa.

Veure la Conxita era enrecordar-se d’ aquella època i d’aquella gent, i d’aquell Cunit.

D’aquesta foto del alumnes de l’escola de Cunit del 1931-1932 ja en queden pocs, però no deixa de testimoniar que venim de lluny, i que som el que som, i que Cunit és el que és gràcies a tots i totes els que hi surten retratats.

 

Fins sempre Conxita.

 

La T-Mobilitat i el Baix Penedès

13 març

 

Durant el passat Mobile World Congress es va presentar la T Mobilitat, un nou model de tarificació del transport del conjunt de Catalunya. Aquest projecte de la T Mobilitat vol superar la polèmica zonificació de les actuals Autoritats del Transports existents a Catalunya, (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) i les seves corones tarifàries.

 

Segons les notícies del Departament de Territori i Sostenibilitat el calendari previst per la implantació de la T Mobilitat és a la zona de Barcelona a finals del 2018 i al conjunt de Catalunya a finals del 2019.

 

En clau comarcal, els municipis que formen part de l’ATM Barcelona són; Cunit, Calafell, El Vendrell, L’Arboç, Bellvei i Santa Oliva. Aquest municipis doncs començaran a finals del 2018 a entrar a formar part del projecte de la T-Mobilitat. La resta de municipis de la comarca hauran d’esperar un any més doncs formen part de l’ATM del Camp de Tarragona, i la implementació de la T-Mobilitat la tenen prevista a finals del 2019.

 

Tot i que no tota la comarca podrà formar part de la T-Mobilitat al 2018, els serveis de Rodalies Barcelona, els que la majoria de la gent de la comarca fa servir, si que en formaran part del primer tram de la T-Mobilitat. És a dir, que els habitants del Baix Penedès que facin servir els serveis de Rodalies Barcelona, R2 i R4, a les estacions de Cunit, Segur de Calafell, Calafell i Sant Vicenç de Calders, per la R2, i les estacions de Sant Vicenç de Calders, El Vendrell i L’Arboç, per la R4, si que podran fer us de la T-Mobilitat des del 2018, i aquesta és una gran notícia pel territori.

 

Cal recordar que la tarificació actual dels serveis de Rodalies de Barcelona perjudiquen a les zones perifèriques d’aquest servei, és a dir que quan més t’allunyes del centre de Barcleona i la seva Àrea d’influencia més car és el transport, i la relació €/KM és més cara respecte a la zona del centre de l’ATM de Barcelona.

 

Un exemple pràctic és que un usuari que agafi el tren a Castelldefels i baixi a Montgat, un total de 37km, es pugui fer en una mateixa zona tarifària (zona 1), i que entre Sant Vicenç de Calders  i el Garraf, un trajecte intern dins de la Vegeuria del Penedès amb un total de 43 km, hi hagi 4 zones tarifàries.

 

Amb la T-Mobilitat es pagarà un preu per km recorregut i per freqüència d’ús, corregint el greuge que pateix el Baix Penedès des de fa més de 20 anys. Una molt bona noticia pel territori.

 

@jaumecasanas

 

Peatges i mobilitat al Penedès

28 febr.

peatge-autopistaAquests dies han sorgit diverses notícies en referència a la mobilitat i als peatges al Penedès. Concretament afectes a dos dels eixos principals de comunicació de la Vegueria del Penedès.

El primer, l’eix del Penedès interior, que afecta les carreteres de la N-340 i de la Ap-7, que són de titularitat de l’Estat, i que presenta unes problemàtiques que ja duren molt de temps i a les que cal donar una solució real i factible. El segon eix és el del Penedès Marítim, que afecta a les carreteres de la C-31 i de l’autopista de la C-32, ambdues de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

En els dos eixos que descrivim s’observen les mateixes deficiències; unes carreteres ordinàries, la C-31 i la N-340, que poc han canviat en els darrers 30 anys, i que el col·lapse i la manca de seguretat perjudiquen la qualitat de la mobilitat. Com a única alternativa tenim dues autopistes, amb uns peatges molt elevats i que determinen que per qüestions econòmiques no tothom les pugi fer servir, restant de competitivitat a un territori estratègic com el Penedès i a la seva gent.

El debat sobre el peatges dura a Catalunya des de fa molt anys. Tots els partits han tingut la possibilitat de revertir la situació però cap ha afrontat el tema com caldria, i els habitants i les empreses del Penedès continuem pagant les conseqüències.

Actualment el govern de la Generalitat de Catalunya està treballant una proposta que afronti la problemàtica global de la mobilitat a Catalunya, el projecte de la Vinyeta, que permeti amb un únic pagament anual poder fer ús de totes les autopistes del país. Està clar que un projecte així i que afronta uns problemes que en 30 anys no s’han solucionat, presenti complexitats, administratives i funcionals, que no permeten una immediata implantació, però el mèrit de voler afrontar el problema s’ha de reconèixer, i esperem que el resultat sigui positiu.

Esta clar que veient els tempos polítics i administratius cal plantejar un escenari a curt i un altre a mig terme.

A curt terme s’ha de trobar la formula, com ja funciona en d’altres territoris del país, que les mobilitats internes en aquests dos eixos penedesencs, el de l’interior (AP-7) i el marítim (C-32) siguin gratuïtes, per poder prevenir accidents per la saturació i l’antiguitat de les carreteres ordinàries (N-340/C-31), i transformar aquestes en eixos urbans de molts municipis que han crescut i han integrat aquestes carreteres dins de l’entramat urbà.

A mig terme, caldria posar-se a treballar, en la línia del Departament de Territori, en el projecte de país, en una vertadera estructura d’estat, que és la política de mobilitat, i el projecte de Vinyeta del Catalunya.

Des del Penedès caldria continuar amb la sintonia política i social que ha permès aprovar la Vegueria Penedès al Parlament, l’èxit ha estat en la unitat d’acció del territori. Aquesta  unitat és un bon exemple per tal de dignificar la mobilitat al Penedès, i sobretot, per aconseguir els dos reptes a curt i mig terme.

 

@jaumecasanas

 

Felicitats Penedès, tenim Vegueria

1 febr.

penedesitatSi tot va bé, i esperem que tot vagi bé, la setmana vinent el Parlament de Catalunya, a proposta dels grups de Junts pel Si, PSC, Catalunya Si Que Es Pot i la CUP, modificarà la Llei de Vegueries de Catalunya, per incloure la del Penedès.

S’acabarà la primera part del procés del Penedès, que va començar fa uns quants anys, per part dels membres de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, liderats per l’incansable Felix Simon.

Diem primera part, perquè desprès vindrà una segona part, on caldrà la unitat del territori, partits polítics i societat civil, per tal de demanar el desplegament del Delegat Territorial, i la descentralització dels departaments de la Generalitat de Catalunya, com succeeix a la resta de territoris catalans reconeguts com a Vegueries per la Llei.

Com dèiem abans, cal ser sincer, i posar en valor i reconèixer, sobretot, la mobilització de la societat civil liderada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Una plataforma que des de bon començament i amb la complicitat de l’altra gran defensora del Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs, van defensar el dret del Penedès ha ser Vegueria.

L’institut d’Estudis Penedesencs, sigui, segurament l’organisme que ha mantingut la unitat penedesenca, menystinguda des del 1833, amb la divisió provincial espanyola, i que ha estat el motor que ha fet evolucionar, modernitzar el sentiment i la identitat penedesenca al llarg de tots els seus anys d’història des del 1977.

Segurament aquest sigui el gran mèrit d’aquesta Vegueria, una Vegueria que ha sorgit de l’impuls de la societat civil, des del baix, i no des dels despatxos de Barcelona. Una reivindicació del territori i pel territori. La Vegueria serà l’instrument per aproximar la política i la gestió del territori a la gent, abandonar la lògica provincial per abraçar una lògica territorial 100% catalana, i on el temps perdut s’haurà de recuperar

Ara al començament d’aquest 2017 històric, es farà justícia, i es reconeixerà la feina de tota la gent que s’ha estimat i que s’estima aquesta terra, el Penedès.

Felicitats Penedès.

 

 

@jaumecasanas

Rodalies del Camp de Tarragona i el Penedès

25 gen.

mapa-rodalies-tgnAhir sortia la notícia al Diari de Tarragona de les estadístiques dels usuaris de les dues línies de Rodalies del Camp de Tarragona, (30 usuaris per servei).

Concretament es tracta de la RT1 (Reus-Tarragona) i la RT2 (L´Hospitalet de l’Infant-L’Arboç). Per endavant vagi, que creiem que ha estat una bona aposta de la Generalitat de Catalunya per la mobilitat pública al territori, però creiem que per millorar les estadístiques d’usuaris caldria fer algunes modificacions, i es proposen les següents accions.

No deixa de ser sorprenent, que de les dues línies de tren, sigui la RT2 la que tingui més usuaris, veient que la RT1 uneix els dos grans nuclis urbans del territori (Reus i Tarragona, sense menystenir la ciutat de Vila-Seca). Aquest fet ens ajudar a argumentar, que més que la mobilitat entre aquest dos nuclis urbans del Camp de Tarragona, són els municipis del voltant de la demarcació, per on transcorre la RT2, la que té una millor utilització per part dels usuaris potencials.

Des de la posada en marxa del servei, des del Baix Penedès ja vàrem posar l’atenció sobre el fet que a les zones més poblades del territori, Calafell i Cunit, no hi arribés el servei, però celebràvem que si que ho fes al Vendrell i l’Arboç.

Proposàvem, des del territori, que les dues línies del servei de Rodalia del Camp de Tarragona, es poguessin allargar fins a Vilanova i la Geltrú, i fins a Vilafranca, on milloraria el nombre potencial d’usuaris, al voltant dels 200.000 habitants. Contant els Monjos i Vilafranca del Penedès i rodalies, pel que fa a la línia RT2, i en referència a la proposta d’allargar la RT1 cap a Vilanova i la Geltrú, suposaria donar un servei als usuaris dels municipis de Calafell, Cunit, Cubelles i Vilanova i la Geltrú.

Des del territori del Penedès continuem creient en aquest projecte i la seva pertinença. Per un cantó, perquè des del Penedès volem tenir facilitats vers una mobilitat publica i de qualitat vers Tarragona i la resta del Camp, però també perquè l’actual mobilitat privada, amb el col·lapse de la N-340, no fa competitiu el transport per carretera.

Per un altre cantó, allargar el servei de Rodalia del Camp de Tarragona permetria millorar la freqüència de la zona del Penedès, i més concretament, el Baix Penedès, cap a Barcelona, amb els transbords necessaris a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, doncs amb un efecte d’overlapping, permetrien tenir una freqüència major cap a Barcelona, ara al Baix Penedès tenim unes freqüències de 30 minuts per la costa i d’una hora per l’interior, i el territori ja fa temps que demana aquesta millora.

Esperem que el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Delegació del Govern al Camp de Tarragona, puguin assolir les demandes del Baix Penedès en referencia a les millores i ampliacions del servei de Rodalia del Camp de Tarragona, perquè milloraria la competitivitat del territori, la qualitat del serveis dels seus habitants, i que també cal posar e valor, que seria bo per Tarragona i tot el Camp doncs les sinergies amb el Penedès serien més i millors, i tots en sortirem guanyant.

@jaumecasanas