Arxius | geografies de Cunit RSS feed for this section

Regió Catalunya Sud, si no és ara, quan?

19 abr.

Portem ja 40 dies de confinament aproximadament, i ja comencem a notar les conseqüències d’aquesta pandèmia. Per desgràcia per molta gent han estat dies de dolor i de pèrdua de familiars, per d’altres dies i dies de tancament en espais domèstics, i pel conjunt del territori una parada tècnica que ens dona temps per reflexionar sobre el col·lectiu i la comunitat que som i volem ser.

 

Podem dir que per la regió de la Catalunya Sud, aquest 2020 no ha començat gaire bé, entre la tempesta Glòria i el tema de la petroquímica vam quedar un xic tocats, i ara amb la crisi del COVID19 pot ser la rematada. Però cal que reaccionem conjuntament, desenvolupant un sentiment de comunitat que ens identifiqui en el seu conjunt, i l’escala regional de la Catalunya Sud sembla la més idònia.

 

Quan passi la primera fase de la pandèmia caldrà remuntar la situació, i caldrà que el territori tingui una xarxa preparada per tal de fer front a molts reptes, reptes que seran durs, difícils i que afectaran l’estructura social i productiva de la regió. i cal que aquests reptes ens trobin units, junts, compartint estratègia, problemes i solucions.

 

La patacada del turisme serà considerable, i el turisme és un dels sector clau del territori, les potències en el sector com son Salou i Vila-seca, sortiran malparades d’aquesta temporada, així com el conjunt de la Costa Daurada, Terres de l’Ebre i Penedès. Cal que siguem conscients d’aquesta realitat i que aconseguim sortir amb una estratègia ben clara d’aposta per aquest sector. Recordem que la costa és el complement ideal del turisme d’interior de la regió, i viceversa, cal que sumem sinèrgies i que potenciem un sector estratègic i estructural per molts dels nostres habitants.

 

El sector primari també serà un sector a tenir molt en compte, de la crisi del COVID19 hem de sortir conscienciats al 200% del que és el consum de proximitat, l’economia regional circular, i desenvolupar xarxes de consum que tinguin present els productes de la Catalunya Sud, fruites, olis, fruits secs, raïm, carns i làctics, entre molts d’altres. La ruralitat no només és i serà un sector estratègic, sinó que serà clau pel desenvolupament de la identitat col·lectiva i el nostre posicionament com a regió.

 

No ens podem oblidar de la industria, la química i la logística, les repercussions d’aquesta crisi seran per a tots i per a tothom, i cal que tots prenguem consciència que som un territori diversificat i on tots tenim el nostre protagonisme i tots enriquim el conjunt de la regió Catalunya Sud.

 

I per acabar, que les diferents administracions reflexionin, reflexionin sinó és el moment de començar a treballar amb allò que sempre tothom parla, però que mai s’acaba materialitzant; una estratègia conjunta en clau de regió Catalunya Sud, que uneixi les forces de les Vegueries del Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

 

Aquesta crisi del COVID19 està fent dels ajuntaments els protagonistes de la gestió quotidiana, l’administració més propera al ciutadà, potser que els ajuntaments es posin a treballar per tirar endavant una Taula de Treball, quelcom que ens uneixi, ens identifiqui i ens faci més forts a l’hora d’afrontar aquest repte, que sembla que serà el repte del segle XXI. Si no és ara, quan?

 

 

@jaumecasanas

El Baix Penedès, menyspreat un altre cop.

2 febr.

Aquesta setmana coneixíem els nous pressupost del Govern de Catalunya. Uns pressupostos que presenta el Govern (JXCAT i ERC) i que han de ser aprovat als Parlament de Catalunya, on suposadament, compten amb el suport del grup parlamentaris de JXCAT, ERC i En Comú-Podem. Per tant seran uns pressupostos avalats per aquests tres partits.

 

Els darrers pressupostos, de l’any 2017, van rebre el suport dels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP.

 

Per la nostra comarca no són uns bon pressupostos els del 2020, com tampoc ho eren els del 2017. Fa molts anys que patim un menyspreu, una manca d’inversions i d’atencions a la nostra comarca, es té la sensació que el Baix Penedès no existeixi, i que al mapa de les Comarques que hi ha al Palau de la Generalitat, entre el Garraf i el Tarragonès, hi hagi un forat negre.

 

Ens podrien dir que ens queixem per vici, per fer quelcom, però la realitat no és només tossuda, sinó que és molt cruel. Des de fa més de deu anys, des del bon començament de la crisis econòmica aquesta comarca ha estat la campiona de la desocupació i de l’atur. La Generalitat inverteix 18,9€ per habitant, la xifra més baixa del conjunt del país. I inversemblantment som la comarca amb més atur de Catalunya.

 

Les dades socioeconòmiques són molt delicades, i la Conselleria de Benestar Social és ben conscient, només cal veure tota la feinada que es fa des del Consell Comarcal.

 

Però no tot és culpa dels altres. I nosaltres què? Hi ha hagut, i encara hi ha, una incapacitat de teixir unes complicitat territorials que vagin més enllà dels partits polítics. El Baix Penedès no té cap Lobby per fer pressió al govern, i des del punt de vista dels representants baixpenedesencs al Parlament no anem sobrats.

 

Cal que com a territori reaccionem. Potser agafant exemples d’altres. Deixar el partit en un segon terme i defensar el territori i la seva gent. Sóc conscient que no és fàcil, però els representants polítics de la comarca hem de fer l’esforç per superar una situació que encara pot anar a pitjor.

 

El consell comarcal i el consell d’alcaldes, amb els diputats provincials i diputats al Parlament i al Congrès, hem de ser capaços d’establir un full de ruta i fer una aliança per defensar la nostra comarca.

 

El silenci és complicitat.

 

@jaumecasanas

Reordenar el ferrocarril a la Catalunya Sud

31 oct.

Aquesta setmana s’ha anunciat oficiosament que la variant de Vandellòs del Corredor del Mediterrani. Una gran notícia per la gent de les Terres de l’Ebre, que veuran dignificada la seva mobilitat, una llarga demanda.

 

Per altra banda, aquest nova connexió i connectivitat hauria de permetre replantejar el conjunt del sistema ferroviària de la Catalunya Sud, i més concretament les connexions entre les Vegueries del Penedès i del Camp de Tarragona.

 

La connectivitat entre aquestes vegueries, que tenen molta interacció, no està a l’alçada de la demanda existent ni de les potencialitats futures dels dos territoris.

Replantejar el servei de les Rodalies del Camp de Tarragona, no només és una necessitat, sinó que esdevé una obligació si volem impulsar els nostres territoris. La RT1 i la RT2 haurien de ser unes línies de rodalies pensades amb més ambició de transport i més competitives.

 

Al mateix temps hauríem de poder plantejar una bona combinació amb l’estació del Camp de Tarragona, una estació amb vocació de ser un referent, que en realitat no ho és. Hem de fer l’estació del Camp de Tarragona una estació intermodal. Més realista i menys futurible que l’estació del sud de l’aeroport.

 

I com podem replantejar el serveis de ferrocarril de la Catalunya Sud?

 

Concretament estem parlant de plantejar la construcció d’un baixador d’Alta Velocitat a Vilafranca del Penedès , on la gent del Penedès i del Sud de l’Àrea metropolitana de Barcelona poguessin tenir accés a l’Alta Velocitat. No tant pensant en els serveis de l’AVE en la seva totalitat, però si amb els serveis d’Alta Velocitat, Inter City i Regionals. La inversió en la construcció d’aquest baixador és fàcilment amortitzable.

 

Si es pogués recuperar la línia Reus-Roda pel tràfic de passatgers, és podria plantejar un servei de Rodalies que connectes el Baixador de Vilafranca del Penedès AV amb la capital del Baix Camp passant per Sant Vicenç de Calders, estació central d’intercanvi, l’estació del Camp de Tarragona. Aquest podria ser l’itinerari de la RT2.

 

Per altra banda es podria plantejar el servei de la RT1 actual, i transformar l’itinerari entre Reus i Vilanova i la Geltrú, passant per Tarragona ciutat i Sant Vicenç de Calders. El fet que els Euromeds ja no circulin per la línia d’ample ibèric alliberant “surcos” per plantejar aquest servei.

 

Connectar Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Calafell, Cunit, El Vendrell amb Reus, Tarragona, Torredembarra i l’Estació del Camp de Tarragona ens faria donar un salt qualitatiu a la nostra mobilitat i a les nostres vides que seria remarcable.

Entre el Camp de Tarragona i el Penedès sumem vora el milió de persones. Un gruix important al que no se li pot negar un òptim i competitiu servei de ferrocarril. Les institucions i la societat civil de la Catalunya Sud hauríem de fer un front unitari per defensar un ferrocarril digne al nostre territori.

Les Escoles de Cunit

21 set.

El passat dia 12 de setembre va començar un nou curs escolar a Cunit. Enguany al voltant de 1900 alumnes desenvoluparan els seus estudis a les estructures escolars del municipi, de la Llar d’Infants a l’Escola d’Adults passant per les Escoles de primària i l’Institut.

 

El curs comença malament. Un cop més, la matricula viva i la matricula no prevista al moment de fer la programació del curs escolar 2019-2020 per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha desbordat totes les previsions. Només durant l’estiu, van sol·licitar la inscripció a les escoles de Cunit al voltant de 40 alumnes que no estaven en les previsions inicials, i això ha provocar adequacions.

 

Unes adequacions que s’han fet amb els recursos que tenien les escoles a disposició. Els equips directius i el professorat han fet un esforç lloable per tal d’adaptar les plantilles de personal i els espais disponibles a una oferta que es distorsiona amb el pas dels mesos. Professor que tenien disposats a reforç d’assignatures o a educació especial, s’hauran de passar als grups desdoblats i deixaran de fer la seva feina ordinària per fer unes tasques extraordinàries i no previstes.

 

Fa anys que des de l’Ajuntament de Cunit, i el conjunt de la comunitat educativa del municipi, que demanem al Departament d’Ensenyament una resposta a les necessitats del municipi. Fa molts anys que en són conscients però mai acaba d’arribar la resposta que Cunit necessita. Som un territori dinàmic i les previsions de programacions escolars s’haurien de fer amb aquesta sensibilitat. No podem fer una fotografia del municipi sense tenir en compte aquesta variable, els membres del Departament en són conscients.

 

La situació està arribant a límits de col·lapse i d’insostenibilitat del servei. Des de l’Ajuntament intentem donar una ajuda a la situació i agraïm la col·laboració del Departament d’Ensenyament amb el Pla Educatiu d’Entorn, que continuarem promocionant des del municipi, però aquesta mesura resulta insuficient pels problemes estructurals del sistema educatiu del municipi. Calen més recursos.

 

Caldrà treballar una resposta com a municipi, com a Comunitat Educativa, per defensar el sistema educatiu de Cunit (Ajuntament, Escoles, AMPAs i el conjunt de la comunitat). Una resposta del conjunt de la societat cunitenca, que vagi més enllà d’interessos partidistes i que doni una resposta al municipi.

 

I també fer pinya amb la resta de municipis del Penedès Marítim, com Calafell i El Vendrell, perquè tenen les mateixes problemàtiques i anar junts a reclamar millores ens farà més forts.

 

Si volem que el nostre poble sigui un poble amb futur, cohesionat i que tingui un sentiment comunitari fort, hem d’anar tots i totes a una, i defensar un ensenyament de qualitat i digne per tots els cunitencs i cunitenques, que seran els nostres ciutadans del futur.

 

@jaumecasanas

La Diputació de Tarragona i el Baix Penedès, una oportunitat.

7 ag.

Quan hi ha eleccions municipals, la gent pensa que només s’escullen els càrrecs locals. Les eleccions municipals també serveixen per definir la representació política, de manera indirecta, en d’altres institucions, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Baix Penedès.

Pel que fa al Consell Comarcal és una administració territorial amb l’objectiu de mancomunar serveis i coordinar polítiques de la comarca. També serveix per territorialitzar en clau comarcal algunes de les polítiques socials que depenen de la Generalitat de Catalunya, Consum, Serveis Socials, Joventut, Ensenyament…).

Però per importància, però sobretot, per capacitat de decisió i implementació de polítiques al territori, és la Diputació, en aquest cas la de Tarragona, la que esdevé estratègica pels propers anys. Per un cantó per la capacitat pressupostaria per fer polítiques i inversions a la comarca, però sobretot, perquè esdevé clau en uns temps on la Generalitat no té la capacitat que necessita la comarca de donar resposta a les demandes bàsiques del territori.

Enguany la Diputació de Tarragona està presidida per una Presidenta de Reus, la primera Presidenta de l’ens provincial. Però en clau baixpenedesenca, cal destacar que tindrem dos vicepresidències, la primera i la quarta. La primera amb la figura de l’alcalde d’Albinyana, en Quim Nin, un gran coneixedor del territori provincial i com no de la nostra comarca, amb una solvència i una experiència que ens ha de servir molt com a comarca. La quarta vicepresidència és per la regidora del Vendrell Eva Mata delegada de Medi Ambient, Salut Pública i Serveis Municipals a la Diputació de Tarragona.

Crec que entre els dos, amb el suport de la resta de diputats provincials de la comarca i conjuntament amb els responsables del consell comarcal i el conjunt de càrrecs electes, hem de ser capaços per fer que la Diputació és fixi més en la nostra comarca i fer que la nostra comarca aconsegueixi guanyar pes específic en les decisions de la Diputació. Som la tercera comarca de la província per nombre de població, i som estratègics a l’hora de pensar en clau de país, l’encaix de la província de Tarragona amb la de Barcelona passa pel Penedès, i més concretament pel Baix Penedès.

Des d’aquí desitjar la millor sort del món en la nova responsabilitat provincial pels dos vicepresidents baixpenedesencs i per la Presidenta de la Diputació, i posar-nos a disposició perquè des del territori ajudem a la Diputació a implementar les millors polítiques per la comarca i la seva gent.

 

@jaumecasanas

Un Pacte de Berà pel Penedès Marítim

30 des.

Acabem l’any amb una molt mala notícia per les comarques del Baix Penedès i del Garraf. La Generalitat de Catalunya pujarà els preus dels peatges de les seves autopistes, i aquí al territori ens afecta amb l’autopista de la C32.

 

Anar i tornar a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana costarà a cada baixpenedesenc 22,14€. L’alternativa a pagar això és fer servir la urbanitzada C31, que passa per molts dels nuclis del Penedès Marítim, i desprès l’aventura d’agafar la carretera de les Costes, que presenta una accidentalitat i una manca de seguretat destacable. Les polítiques de mobilitat ens penalitzen en aquestes dues comarques des de fa molts anys.

 

L’alternativa seria agafar un transport públic, que no és gens competitiu, en termes de costos, la zonificació de l’ATM de Barcelona ens penalitza igual o més que el preu de les autopistes, i les freqüències no són les desitjades per la gent del territori, i que puguin ser una alternativa a agafar el vehicle privat.

 

El Baix Penedès és el paradigma de externalitat negativa en termes de mobilitat. Teníem dos problemes a la comarca, un era la N340 gestionada per Madrid, i l’altra la C31 gestionada des de la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

 

Des del territori és va voler afrontar el problema de la N340 anant tots junts, creant el Pacte de Berà, sumant esforços entre administracions, i aconseguint una carretera més segura, sense camions, i una mobilitat pels residents gratuïta fent servir el Teletac per l’Autopista AP7, desprès de més de quatre anys, Madrid va donar una solució al territori.

 

Pel que fa a la C31 i a les polítiques de mobilitat de la Generalitat de Catalunya, aquest territori encara no te cap tipus de proposta sobre de la taula. Vagi per endavant que des del territori del Baix Penedès i del Garraf, s’ha fet i continuem fent costat al Govern en les seves propostes de la Vinyeta i de la TMobilitat, sempre estarem al costat de polítiques que proposen democratitzar la mobilitat, però el territori no pot esperar més. Caldria trobar una alternativa als problemes de mobilitat al territori mentre no es puguin implementar els projectes de la Vinyeta i la TMobilitat.

 

Una possibilitat seria la de plantejar una solució com la de Madrid a la N340, per la C31. La Generalitat podria implementar les mateixes polítiques en part o en la seva totalitat.

 

Des del territori podria sorgir un pacte entre els municipis del Penedès Marítim i els consells comarcals del Garraf i del Baix Penedès, igual que es va fer el Pacte de Berà que canalitzi aquestes demandes. La unitat del territori és essencial per aconseguir fruits que beneficien a tota la ciutadania, el Pacte de Berà n’és un bon exemple.

@jaumecasanas

El Passeig Marítim de Cunit, arqueologia del paisatge

21 nov.

Per fi, desprès de 10 anys esperant el ok definitiu dels Pressupostos Generals de l’Estat, les obres de construcció del passeig marítim de Cunit comencen.

Es tracta de les obres de realització del darrer tram de passeig marítim que no s’havien realitzat. Encara quedava a Cunit, un trosset de litoral, 300m, que grosso modo mantenia intacte la seva aparença original.

El primer cop que es va parlar de realitzar les obres del passeig es remunten al 2007. L’últim any de l’època daurada de l’economia del totxo espanyola, una època que no tornarà més, i on tot es pensava a lo grande.

Ara podrem dir que quan acabin el tros de les madrigueres, tindrem connectat els passeig marítim de gran part de la costa del Penedès Marítim, i es podrà anar des de Cubelles fins al Francàs caminant davant de les nostres espectaculars platges.

Aquestes obres són un reflex d’altres temps, segurament com deien alguns comentaristes al Facebook, es podria haver pensat alguna cosa especial per aquest darrer tros de costa intacte, i que a molts recordava la fisonomia de les antigues platges de Cunit, però no ha pogut ser, estava tot decidit i aprovat definitivament pel Ministeri.

En qualsevol cas, es treballarà des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit per tal de no oblidar el passat de les nostres platges. Intentarem fer una actuació del que es coneix com Arqueologia del paisatge, és a dir fer un estudi de les evolucions del paisatge costaner del Penedès Marítim i més concretament el cas de Cunit i voltants i una posterior divulgació per a tots els públics.

La gent té el dret a conèixer com eren les nostres platges abans de la construccions dels ports esportius, dels famosos espigons, abans de les grans transformacions urbanístiques que van revolucionar els paisatges del nostre territori.

La costa entre Sitges fins a la desembocadura del riu Gaià, exceptuant petits promontoris com poden ser els Colls Miralpeix, el Racó de Santa Llúcia, el Roc de Sant Gaietà, i els Munts de Torredembarra, tota aquesta zona del Penedès eren aiguamolls.

Uns aiguamolls que comencen a ser citats en les disputes medievals per veure quin poble o quin barri en treia profit dels peixos que hi havia, i sobretot qui n’era el propietari dels mateixos; si la Casa Reial, l’Església, algun senyor feudal o el mateix Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Fixeu-vos que tots els nuclis antics d’aquests municipis, tots estan per sobre de la línia del ferrocarril, que marca imaginàriament el límit de la zona pantanosa del litoral penedesenc.

Aquestes platges, també van ser testimoni dels pirates durant l’època moderna, castells i torres de vigia formen línies de defensa i d’avis de perill per controlar el territori. I també durant la Guerra Civil espanyola, aquestes platges van ser testimonis de la construcció de fortificacions i búnquers per tal de defensar Catalunya de la invasió dels exercits nacionals del General Franco. A Sitges, Cubelles, les Madrigueres i al Francàs encara hi romanen testimonis d’aquests fets.

El paisatge ens parla, potser no l’entenem, però ens diu com era aquest territori i com hi vivia la seva gent, i és per això que també i sobretot, el paisatge és patrimoni.

Per tot això i per tal de preservar el coneixement del nostre passat, des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit ens posarem a treballar per salvaguardar el nostre passat, la història de les nostres platges.

 

@jaumecasanas

 

40 anys de l’Institut d’Estudis Penedesencs

22 oct.

El Penedès i el número 7 tenen un lligam històric. Enguany al 2017 es celebrem dues fites històriques que marcaran el futur proper del nostre estimat territori. Enguany el Parlament de Catalunya va reconèixer la Vegueria del Penedès i enguany, també, celebrem el 40 aniversari de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

 

En un immillorable entorn, el Castell de Subirats que aquest any celebra els 1100 anys de la seva fundació, i un dels millors “balcons” per observar el Penedès, l’Institut ha celebrat 40 anys de trajectòria, 40 anys de feina pel Penedès.

 

No se que seria del Penedès sense l’Institut d’Estudis Penedesencs, la veritat que costa d’imaginar. Un compromís sincer amb el territori, la història, la cultura i la gent penedesenca que ha donat molts i bons resultats de cohesió social i territorial, i que els que creiem amb aquest territori els hi estarem eternament agraïts.

 

La feina de l’Institut ha estat complexa, el mèrit potser més important ha esta la seva capacitat de teixir una xarxa de complicitats i de coneixement que entre d’altres coses ens ha permès als penedesencs i penedesenques de dotar-nos d’una eina d’autogovern com és la Vegueria.

 

Al mateix temps que pel futur de la Vegueria la funció de l’Institut esdevé imprescindible i estratègica. L’haver cultivat el coneixement penedesenc ens permet tenir tot un capital essencial per tal de construir el Penedès del futur, l’Institut d’Estudis Penedesencs ha de ser peça clau per tal de dotar d’una identitat pròpia i contextualitzada amb el nostre territori, dels futurs penedesencs i penedesenques. El treball transversal amb Ajuntaments, Consells Comarcals, entitats, escoles, instituts de secundaria i centres de coneixement n’és la clau. Si no tinguéssim l’Institut l’hauríem d’inventar.

 

La tasca de l’Institut d’Estudis Penedesencs, des dels seus orígens fins a dia d’avui ha estat una tasca d’un alt grau d’humanisme. Humanisme envers el territori i la seva gent, humanisme com a compromís incorruptible per i des de la cultura.

 

Per molts anys Institut, i llarga vida a la vostra tasca.

 

 

 

 

@jaumecasanas

Regidor de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit

 

 

 

El Pacte de Berà, un exemple pel Penedès Marítim i la C31

31 jul.

Divendres passat va haver-hi un tall de l’Autopista C32 per reclamar millores per la carretera C31, una carretera col·lapsada i que assumeix molt trànsit que no passa per la C32 pel seu elevat cost.

La C31 presenta moltes problemàtiques, i segurament sigui una carretera que amb el temps s’ha convertit en una travessia urbana, on les rotondes, semàfors i passos de vianants la fan impossible de transitar com si fos una carretera de la xarxa bàsica de la Generalitat de Catalunya.

Des de fa uns estius, la societat civil, entitats i  partits polítics han participat en les manifestacions que s’han fet per tal de reclamar millores al respecte, però encara no s’aconsegueix donar una imatge d’unitat al respecte i no tots els actors van a la una. No existeix un missatge unitari des del territori i això s’observa en les diferents opinions que procedeixen dels actors implicats.

Una de les assignatures pendents és la unitat d’acció, i allunyar els partidismes de les demandes del territori que tenen un benefici per a tots i totes, i el tema de la C31 i la mobilitat al Penedès Marítim  en són un bon exemple. Hem d’anar tots a una perquè els interlocutors vegin que no és un problema partidista sinó que és un problema del territori.

Ben a prop hem tingut un exemple d’acció conjunta que de moment pot comportar una primera proposta de millora, parlem del Pacte de Berà i dels problemes de la N340, uns problemes calcats a la C31.

El Pacte de Berà l’han conformats diferents alcaldes dels diferents municipis afectats i de diferents partits polítics, podem dir que hi eren tots els partits polítics representats i amb un únic missatge compartit per tots els actors; solucionar els problemes de la N340, podem afirmar que la unitat d’acció ha estat determinant per tal de trobar una solució, encara que sigui provisional. Una solució, temporal, esperant la implementació del Projecte de la Vinyeta que vol tirar endavant el Conseller Rull i la Generalitat de Catalunya.

Potser seria bo, que els alçades del Penedès Marítim, alguns d’ells formen part dels alcaldes que formen el Pacte Berà, conformessin un pacte semblant entre alcaldes i presidents de Consells Comarcals per tal de poder unir els agents implicats del territori i ser capaços de crear un relat unitari amb l’objectiu final de solucionar els problemes de mobilitat de la C31.

Aconseguir aquest Pacte del Penedès Marítim, ajudaria en la unitat d’acció, en la col·laboració intermunicipal alhora de demanar solucions a problemes del territori, i poder afrontar no només el tema de la C31, sinó també altres aspectes com la mobilitat en tren o en bus que també afecten als nostres habitants.

Encara m’enrecordo a la legislatura passada, com quan Calafell, Cunit i Cubelles van anar junts a reclamar millores en mobilitat en tren i bus, vàrem aconseguir un bus per Tarragona, un bus per anar a l’Hospital dels Camils, el bus nocturn del Penedès Marítim durant l’estiu, i dos trens més a la franja del matí.

Crec que ara més que mai hem d’anar units, i un Pacte del Penedès Marítim és més necessari que mai, i així podrem millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels nostres habitants.

 

@jaumecasanas

 

Un altre tros de la història de Cunit que se’n va

31 jul.

Avui hem fet la cerimònia d’enterrament de la Conxita de “Cal Moles”. Una altra de les àvies de Cunit que ens deixa.

Fa uns anys vaig poder enregistrar uns vídeos amb els últims avis de Cunit que podien explicar com va ser el segle XX al nostre municipi, sobretot la primera meitat de segle.

Ens podien explicar com era el Cunit rural, el Cunit rural que s’assemblava molt al Cunit dels darrers segles, doncs la vida de pagès era la que era des de feia molts anys, i encara no havia arribat la Pirelli de Vilanova i la Geltrú ni el Turisme i les segones residències.

La Conxita era una d’elles, dels cinc avis i àvies, ara només en queda una.

Em va poder explicar com va ser el Cunit dels pagesos i com van fer la cooperativa, el Cunit de la Guerra Civil, on el seu pare en va ser alcalde, el seu pare va aconseguir salvar l’església de la cremada que tenien prevista els milicians aquell estiu del 1936; argumentant que l’edifici podria servir per ser un magatzem de garrofes, va salvar l’Església d’un incendi. També em recordava com va ser el seu pare, el “vell Moles” que va portar la llum al municipi, i no sé si per això, tenim un autoretrat pintat d’ell a la Sala de Plens.

Jo m’enrecordava molt d’ella perquè era amiga dels avis meus, amb els que van fer més d’un viatge per aquella Espanya de la postguerra, a casa a les fotos dels avis sempre hi surt amb el seu marit en Jordi.

Sempre que la trobava a la plaça del Casal, i més recentment quan algun dia baixava a dinar al poble, si podia hi parlava una estona, sempre em recordava als avis i al Cunit dels 80s, quan érem uns marrecs que jugàvem pel carrer, amb el Joan, el Pau, el Sergi, el Ferran, l’Albert,  l’Amadeu, l’Alex, l’Isaac… i tota la tropa.

Veure la Conxita era enrecordar-se d’ aquella època i d’aquella gent, i d’aquell Cunit.

D’aquesta foto del alumnes de l’escola de Cunit del 1931-1932 ja en queden pocs, però no deixa de testimoniar que venim de lluny, i que som el que som, i que Cunit és el que és gràcies a tots i totes els que hi surten retratats.

 

Fins sempre Conxita.