El Tarragonisme s’ha definit com un moviment ideològic, un punt de vista polític que posa Tarragona al centre; el desenvolupament de Tarragona i la seva província com objecte de les voluntats polítiques.
Últimament aquest terme ha estat utilitzat pels partits, dits unionistes, per contraposar-se al control polític de Barcelona; la famosa Barcelunya. Amb la voluntat , segurament, de fragmentar una visió de Catalunya en el seu conjunt, criticant un suposat, a vegades correspost, centralisme de Barcelona respecte al conjunt del país.
Segurament el fet que cap força nacionalista tingui una presència contundent a l’ajuntament de Tarragona en sigui un bon exemple; el discurs del Tarragonisme unionista hagi calat perquè no hi ha hagut un Tarragonisme des de les files dels partits nacionalistes.
Ahir, en Germà Bel va ser molt explícit i clarivident; Catalunya sempre ha mirat cap el nord, i des de Barcelona, seu del poder polític i econòmic, s’ha menystingut sempre una visió cap al sud, potser sense mala intenció, però han deixat espai i temps per desenvolupar el discurs del Tarragonisme unionista.
Caldria doncs, i seria un repte de cara al futur del territori tarragoní, que des de les files dels partits nacionalistes es comences a pensar en desenvolupar un nou Tarragonisme. Un nou Tarragonisme que tingués un punt de vista integrador; integrant les necessitats i voluntats del territori tarragoní, amb les necessitat, voluntats i reptes del conjunt del país.
El Tarragonisme unionista està tocat; criticar que Barcelona no dóna res a Tarragona; i desprès veure que durant quatre anys s’ha estat incapaç de treure res a Madrid ha demostrat que la demagògia , sempre, i tard o d’hora, acaba tenint un efecte bumerang.
Segurament la demarcació de Tarragona sigui una de les que tingui més recorregut en termes de creixement i de desenvolupament socioeconòmic de tot el país. El corredor del mediterrani, les autovies que no arriben mai, el port de Tarragona i l’aeroport de Reus, la futura Àrea Metropolitana del Camp; amb Tarragona-Reus, en un primer moment, i municipis com Cambrils, Vila-Seca i Valls, en una segona corona, són reptes territorials que cal controlar i gestionar per bé de tots.
Els unionistes ho saben; la trencadissa de Catalunya, passa si o si, per Tarragona, i si les forces nacionalistes no tenen un relat contraposat poden posar en perill el discurs global de Catalunya com a país. Cal posar-se a treballar, aprendre dels errors passats; dels partidismes i pensar en el futur del nou estat i del Camp de Tarragona en particular.
Sense un discurs territorial potent en l’època de la globalització; amb els reptes de país que tenim, i amb el centralisme centrifugador de Madrid, podem prendre moltes oportunitats de millorar la nostra qualitat de vida en un futur Estat.
@jaumecasanas
JAUME CASAÑAS 