Arxius | geografies del Penedès RSS feed for this section

40 anys de l’Institut d’Estudis Penedesencs

22 oct.

El Penedès i el número 7 tenen un lligam històric. Enguany al 2017 es celebrem dues fites històriques que marcaran el futur proper del nostre estimat territori. Enguany el Parlament de Catalunya va reconèixer la Vegueria del Penedès i enguany, també, celebrem el 40 aniversari de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

 

En un immillorable entorn, el Castell de Subirats que aquest any celebra els 1100 anys de la seva fundació, i un dels millors “balcons” per observar el Penedès, l’Institut ha celebrat 40 anys de trajectòria, 40 anys de feina pel Penedès.

 

No se que seria del Penedès sense l’Institut d’Estudis Penedesencs, la veritat que costa d’imaginar. Un compromís sincer amb el territori, la història, la cultura i la gent penedesenca que ha donat molts i bons resultats de cohesió social i territorial, i que els que creiem amb aquest territori els hi estarem eternament agraïts.

 

La feina de l’Institut ha estat complexa, el mèrit potser més important ha esta la seva capacitat de teixir una xarxa de complicitats i de coneixement que entre d’altres coses ens ha permès als penedesencs i penedesenques de dotar-nos d’una eina d’autogovern com és la Vegueria.

 

Al mateix temps que pel futur de la Vegueria la funció de l’Institut esdevé imprescindible i estratègica. L’haver cultivat el coneixement penedesenc ens permet tenir tot un capital essencial per tal de construir el Penedès del futur, l’Institut d’Estudis Penedesencs ha de ser peça clau per tal de dotar d’una identitat pròpia i contextualitzada amb el nostre territori, dels futurs penedesencs i penedesenques. El treball transversal amb Ajuntaments, Consells Comarcals, entitats, escoles, instituts de secundaria i centres de coneixement n’és la clau. Si no tinguéssim l’Institut l’hauríem d’inventar.

 

La tasca de l’Institut d’Estudis Penedesencs, des dels seus orígens fins a dia d’avui ha estat una tasca d’un alt grau d’humanisme. Humanisme envers el territori i la seva gent, humanisme com a compromís incorruptible per i des de la cultura.

 

Per molts anys Institut, i llarga vida a la vostra tasca.

 

 

 

 

@jaumecasanas

Regidor de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit

 

 

 

Anuncis

El resultats del referèndum i la Vegueria Penedès

8 oct.

El passat dia 1 d’Octubre el país va viure un dia històric amb la realització del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Es van viure moments de molta intensitat i de molt de sentiment, i el Penedès com la resta de territoris de Catalunya va respondre.

 

Un cop acabat el Referèndum al cap de pocs dies van sortir els resultats oficials de la consulta, i es van poder consultar a la web de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat va presentar els resultats classificats en municipis, comarques i Vegueries, el que respon al seu ordenament administratiu actual.

 

Van ser molts els penedesencs i penedesenques que ens van contactar per preguntar com és que sortien totes les Vegueries menys la del Penedès, molta gent sorpresa i d’altres una mica dolguts, ara intentarem explicar el per què.

 

La Generalitat de Catalunya va organitzat el referèndum a partir de les Delegacions del Govern de la Generalitat establertes al Principat de Catalunya. Actualment la Generalitat té establertes 7 Delegacions del Govern que corresponen a les 7 Vegueries que contemplava la llei de Vegueries fins al passat dia 8 de febrer del 2017.

 

Aquestes son les Delegacions de les Vegueries de les comarques de Barcelona, de Girona, de la Catalunya Central, de l’Alt Pirineu-Aran, de les Terres de Ponent, de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Si us fixeu aquestes són les vegueries que surten en els resultats del referèndum, llavors perquè no hi surt les del Penedès?

 

El fet és la recent aprovació de la Vegueria del Penedès el passat dia 8 de febrer. La Generalitat de Catalunya encara no ha pogut desplegar tota la seva estructura administrativa a les quatre comarques penedesenques, i és per això que en l’elaboració del Referèndum no va existir una circumscripció que fos la del Penedès, per això que no han sortit el resultats filtrats amb aquesta categoria, doncs encara ens manca el Delegat del Govern i les delegacions de les Conselleries de la Generalitat de Catalunya.

 

Tot i això, cal posar en valor que les entitats sobiranistes i els partits polítics del Penedès si que vàrem fer pinya i molta feina en clau de Vegueria Penedès, i que un cop superat la recta final del procés, estarem atents al desplegament ràpid i efectiu de l’administració de la Generalitat de Catalunya al Penedès, amb un Delegat del Governs i les seves delegacions.

 

 

@jaumecasanas

 

El Pacte de Berà, un exemple pel Penedès Marítim i la C31

31 jul.

Divendres passat va haver-hi un tall de l’Autopista C32 per reclamar millores per la carretera C31, una carretera col·lapsada i que assumeix molt trànsit que no passa per la C32 pel seu elevat cost.

La C31 presenta moltes problemàtiques, i segurament sigui una carretera que amb el temps s’ha convertit en una travessia urbana, on les rotondes, semàfors i passos de vianants la fan impossible de transitar com si fos una carretera de la xarxa bàsica de la Generalitat de Catalunya.

Des de fa uns estius, la societat civil, entitats i  partits polítics han participat en les manifestacions que s’han fet per tal de reclamar millores al respecte, però encara no s’aconsegueix donar una imatge d’unitat al respecte i no tots els actors van a la una. No existeix un missatge unitari des del territori i això s’observa en les diferents opinions que procedeixen dels actors implicats.

Una de les assignatures pendents és la unitat d’acció, i allunyar els partidismes de les demandes del territori que tenen un benefici per a tots i totes, i el tema de la C31 i la mobilitat al Penedès Marítim  en són un bon exemple. Hem d’anar tots a una perquè els interlocutors vegin que no és un problema partidista sinó que és un problema del territori.

Ben a prop hem tingut un exemple d’acció conjunta que de moment pot comportar una primera proposta de millora, parlem del Pacte de Berà i dels problemes de la N340, uns problemes calcats a la C31.

El Pacte de Berà l’han conformats diferents alcaldes dels diferents municipis afectats i de diferents partits polítics, podem dir que hi eren tots els partits polítics representats i amb un únic missatge compartit per tots els actors; solucionar els problemes de la N340, podem afirmar que la unitat d’acció ha estat determinant per tal de trobar una solució, encara que sigui provisional. Una solució, temporal, esperant la implementació del Projecte de la Vinyeta que vol tirar endavant el Conseller Rull i la Generalitat de Catalunya.

Potser seria bo, que els alçades del Penedès Marítim, alguns d’ells formen part dels alcaldes que formen el Pacte Berà, conformessin un pacte semblant entre alcaldes i presidents de Consells Comarcals per tal de poder unir els agents implicats del territori i ser capaços de crear un relat unitari amb l’objectiu final de solucionar els problemes de mobilitat de la C31.

Aconseguir aquest Pacte del Penedès Marítim, ajudaria en la unitat d’acció, en la col·laboració intermunicipal alhora de demanar solucions a problemes del territori, i poder afrontar no només el tema de la C31, sinó també altres aspectes com la mobilitat en tren o en bus que també afecten als nostres habitants.

Encara m’enrecordo a la legislatura passada, com quan Calafell, Cunit i Cubelles van anar junts a reclamar millores en mobilitat en tren i bus, vàrem aconseguir un bus per Tarragona, un bus per anar a l’Hospital dels Camils, el bus nocturn del Penedès Marítim durant l’estiu, i dos trens més a la franja del matí.

Crec que ara més que mai hem d’anar units, i un Pacte del Penedès Marítim és més necessari que mai, i així podrem millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels nostres habitants.

 

@jaumecasanas

 

La N340 una oportunitat pel Penedès

31 jul.

La setmana passada escoltàvem com existeix un principi d’acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol per tal que l’autopista AP-7 sigui gratuïta pels desplaçaments diaris entre Vilafranca del Penedès i Ulldecona.
Un principi d’acord per solucionar parcialment la problemàtica del col•lapse que pateix aquesta via mil.lenaria que és la N340 i que afecta greument la mobilitat interna del Penedès.
A partir de la posada en marxa de l’acord, la mobilitat entre Vilafranca del Penedès i El Vendrell es veurà millorada, i es potenciaran les interaccions entre ambdues capitals penedesenques i els territoris comarcals també.
Cal millorar un aspecte també en paral•lel a la problemàtica de la N340 i que en els treballs del Pla Territorial del Penedès (PTP) s’han posat sobre la taula; entre les dues capitals penedesenques no hi ha cap sortida d’autopista, entre Vilafranca del Penedès Sud i El Vendrell no tenim cap “porositat” amb el territori el que comporta un efecte “tub” entre aquestes dues capitals comarcals. És per això que al PTP hem proposat que hi hagi una sortida a l’alçada de Banyeres del Penedès, a la confluència de la carretera entre Llorens del Penedès i l’Arboç. També s’ha proposat una segona sortida al Vendrell, a l’encreuament entre la AP-7 i la carretera C-51, precisament per millorar la “porositat” d’aquesta infraestructura al territori i millorar la seva accessibilitat a la resta de les comarques i al mateix temps eliminar l’efecte “tub”.
Però el que cal posar en valor d’aquest acord és la possibilitat de convertir la N340 com l’eix urbà i vertebrador del Penedès des de l’Ordal fins a l’Arc de Berà. Tot i que de moment els beneficiaris de la mesura seran els desplaçaments diaris entre Vilafranca del Penedès i Ulldecona; amb el projecte de la “Vinyeta” del Conseller Rull, es pot començar a intuir la carretera de la N340 com un eix cívic i dinamitzador de les realitats urbanes que trobem entre l’Ordal i l’Arc de Berà.
Actualment ja tenim exemples de com la N340 s’ha convertit en un eix vertebrador dels nuclis urbans en els trams que ha aconseguit desviar el trànsit, Santa Margarida i els Monjos, El Vendrell i la pròpia Vilafranca del Penedès en són tres bons exemples, on l’antic traçat de la N340 s’ha integrat al municipi.
De cara a un futur amb la implementació de la Vinyeta a tot el país, la N340 es pot convertir en un actiu pel conjunt del Penedès. Un actiu des del punt de vista de l’ordenació de les mobilitats a molts dels municipis per on hi passa, i també creiem amb un actiu turístic.
La N340 és pot convertir en una carretera del Enoturisme del Penedès i del turisme en general al territori. Des de l’Arc de Berà fins a l’Ordal podem trobar tot un conjunt d’actius turístics que poden ser promocionats en la seva globalitat, des dels propis municipis fins a tot el patrimoni penedesenc que hi trobem al llarg del seu recorregut.
La N340 pot ser l’espina dorsal per gaudir del Penedès, un cop sigui desviat tot el trànsit cap a l’autopista AP7, i també pot ajudar a millorar la urbanitat de municipis que han crescut molt ràpidament en els darrers anys, i molts municipis on la N340 dividia l’entramat urbà a banda i banda com passa a molts municipis amb el traçat ferroviari.
La N340 ben entesa esdevé una oportunitat pel territori, i un potenciador del que volem entendre i fer entendre per Penedès.

@jaumecasanas

Un altre tros de la història de Cunit que se’n va

31 jul.

Avui hem fet la cerimònia d’enterrament de la Conxita de “Cal Moles”. Una altra de les àvies de Cunit que ens deixa.

Fa uns anys vaig poder enregistrar uns vídeos amb els últims avis de Cunit que podien explicar com va ser el segle XX al nostre municipi, sobretot la primera meitat de segle.

Ens podien explicar com era el Cunit rural, el Cunit rural que s’assemblava molt al Cunit dels darrers segles, doncs la vida de pagès era la que era des de feia molts anys, i encara no havia arribat la Pirelli de Vilanova i la Geltrú ni el Turisme i les segones residències.

La Conxita era una d’elles, dels cinc avis i àvies, ara només en queda una.

Em va poder explicar com va ser el Cunit dels pagesos i com van fer la cooperativa, el Cunit de la Guerra Civil, on el seu pare en va ser alcalde, el seu pare va aconseguir salvar l’església de la cremada que tenien prevista els milicians aquell estiu del 1936; argumentant que l’edifici podria servir per ser un magatzem de garrofes, va salvar l’Església d’un incendi. També em recordava com va ser el seu pare, el “vell Moles” que va portar la llum al municipi, i no sé si per això, tenim un autoretrat pintat d’ell a la Sala de Plens.

Jo m’enrecordava molt d’ella perquè era amiga dels avis meus, amb els que van fer més d’un viatge per aquella Espanya de la postguerra, a casa a les fotos dels avis sempre hi surt amb el seu marit en Jordi.

Sempre que la trobava a la plaça del Casal, i més recentment quan algun dia baixava a dinar al poble, si podia hi parlava una estona, sempre em recordava als avis i al Cunit dels 80s, quan érem uns marrecs que jugàvem pel carrer, amb el Joan, el Pau, el Sergi, el Ferran, l’Albert,  l’Amadeu, l’Alex, l’Isaac… i tota la tropa.

Veure la Conxita era enrecordar-se d’ aquella època i d’aquella gent, i d’aquell Cunit.

D’aquesta foto del alumnes de l’escola de Cunit del 1931-1932 ja en queden pocs, però no deixa de testimoniar que venim de lluny, i que som el que som, i que Cunit és el que és gràcies a tots i totes els que hi surten retratats.

 

Fins sempre Conxita.

 

El Tren d’Alta Velocitat (TAV) al Penedès

20 març

El passat dimecres, l’ADEGP va organitzar un col·loqui amb el responsable del lobby que defensa el corredor del Mediterrani  FERMED, en Joan Amorós.

Primer de tot voldria felicitar a l’ADEGP per l’organització d’aquest col·loquis doncs permet escoltar de primera ma els projectes estratègics pel territori.

La majoria de titulars es van centrar en la proposta de l’establiment d’un Centre Intermodal de Mercaderies al Penedès, i molt pocs diaris van ressaltar la segona de les propostes que van sorgir al debat; la possibilitat de que el Penedès tingués un baixador de l’Alta Velocitat, que el Penedès pogués gaudir d’una parada a la xarxa d’Alta Velocitat ibèrica i europea.

Personalment crec que la primera de les propostes es podria debatre en un espai temporal a mig terme, doncs depèn de moltes variables. Que es faci el Corredor del Mediterrani, de torbar el lloc on es pugi desenvolupar un Centre Intermodal de Mercaderies, i que hi hagin inversors, moltes variables que ens projecten a un mig terme.

A curt terme, en canvi, es presenta el projecte d’un baixador a la xarxa d’Alta Velocitat, una estació al Penedès de l’Alta Velocitat, una xarxa que ja existeix i que passa pel bell mig del territori a diferència del Corredor del Mediterrània que encara no existeix.

Al Penedès s’havia parlat d’un intercanviador entre la xarxa ferroviària de l’Alta Velocitat, i la xarxa tradicional que permetés que els trens poguessin combinar les dues xarxes ferroviàries, però aquesta proposta no permet treure el màxim de profit del fet que la xarxa d’Alta Velocitat passa pel Penedès.

Una bona proposta seria elaborar l’intercanviador que permeti combinar les dues xarxes, i també un baixador que dones servei a la xarxa d’alta velocitat, com succeeix a d’altres territoris per on passa la xarxa d’Alta Velocitat, no demanem res que no tinguin altres territoris.

El Penedès és un territori estratègic, en aquest futur baixador s’hi podria combinar una intermodalitat de transport públic. A la Granada en una futurible baixador s’hi podria combinar, l’Alta Velocitat, la xarxa de Rodalies R4, els serveis Regionals Avant i Catalunya Express, i el servei d’autobusos regionals i nacionals aprofitant l’enllaç entre la C-15 i l’AP7, i les carreteres comarcals i regionals.

Al Penedès un possible baixador d’Alta Velocitat, no només donaria servei a la gent que hi viu , 500.000 persones aproximadament, sinó que també seria una porta d’accés pels turistes que volguessin arribar al Penedès en tren, veient l’exemple de Girona podem afirmar que un accés a l’Alta Velocitat multiplica per molt les possibilitats turístiques de l’indret.

Al mateix temps i veient les possibilitats que la nova C-15 dona al Penedès, com a Eix de la Catalunya Central, també podria potencialment atraure a molta gent de la Catalunya  Central que entre anar a Barcelona o al Penedès a agafar el tren de l’Alta Velocitat trobaria més fàcil desplaçar-se al Penedès.

Estratègicament pel Penedès, no només hem de pensar en la logística, també hem de pensar de treure fruit de la nostra localització i proposar serveis de qualitat als nostres habitants, l’accés del Penedès a l’Alta Velocitat en seria un bon exemple.

 

@jaumecasanas

La T-Mobilitat i el Baix Penedès

13 març

 

Durant el passat Mobile World Congress es va presentar la T Mobilitat, un nou model de tarificació del transport del conjunt de Catalunya. Aquest projecte de la T Mobilitat vol superar la polèmica zonificació de les actuals Autoritats del Transports existents a Catalunya, (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) i les seves corones tarifàries.

 

Segons les notícies del Departament de Territori i Sostenibilitat el calendari previst per la implantació de la T Mobilitat és a la zona de Barcelona a finals del 2018 i al conjunt de Catalunya a finals del 2019.

 

En clau comarcal, els municipis que formen part de l’ATM Barcelona són; Cunit, Calafell, El Vendrell, L’Arboç, Bellvei i Santa Oliva. Aquest municipis doncs començaran a finals del 2018 a entrar a formar part del projecte de la T-Mobilitat. La resta de municipis de la comarca hauran d’esperar un any més doncs formen part de l’ATM del Camp de Tarragona, i la implementació de la T-Mobilitat la tenen prevista a finals del 2019.

 

Tot i que no tota la comarca podrà formar part de la T-Mobilitat al 2018, els serveis de Rodalies Barcelona, els que la majoria de la gent de la comarca fa servir, si que en formaran part del primer tram de la T-Mobilitat. És a dir, que els habitants del Baix Penedès que facin servir els serveis de Rodalies Barcelona, R2 i R4, a les estacions de Cunit, Segur de Calafell, Calafell i Sant Vicenç de Calders, per la R2, i les estacions de Sant Vicenç de Calders, El Vendrell i L’Arboç, per la R4, si que podran fer us de la T-Mobilitat des del 2018, i aquesta és una gran notícia pel territori.

 

Cal recordar que la tarificació actual dels serveis de Rodalies de Barcelona perjudiquen a les zones perifèriques d’aquest servei, és a dir que quan més t’allunyes del centre de Barcleona i la seva Àrea d’influencia més car és el transport, i la relació €/KM és més cara respecte a la zona del centre de l’ATM de Barcelona.

 

Un exemple pràctic és que un usuari que agafi el tren a Castelldefels i baixi a Montgat, un total de 37km, es pugui fer en una mateixa zona tarifària (zona 1), i que entre Sant Vicenç de Calders  i el Garraf, un trajecte intern dins de la Vegeuria del Penedès amb un total de 43 km, hi hagi 4 zones tarifàries.

 

Amb la T-Mobilitat es pagarà un preu per km recorregut i per freqüència d’ús, corregint el greuge que pateix el Baix Penedès des de fa més de 20 anys. Una molt bona noticia pel territori.

 

@jaumecasanas