Arxius | geografies del Penedès RSS feed for this section

El Baix Penedès és metropolità?

22 jul.

Davant d’aquesta pregunta podríem respondre amb un ventall de respostes, des del si, al no, al potser, al si però, al no però.

La diversitat de la nostra comarca no ajuda a tenir una resposta clara i diàfana, però això no treu que puguem arribar a una conclusió al respecte de la pregunta.

La resposta cal que sigui fonamentada a partir del que es veu i del que no és veu. Aparentment podríem dir que el Baix Penedès i el seu paisatge no tenen res a veure amb el paisatge de l’Àrea Metropolitana, però és realment així?

Pels més romàntics el Baix Penedès és Vegueria del Penedès, pels més provincials, el Baix Penedès és Tarragona, i segurament per molta gent el Baix Penedès és el poble on viuen, o la seva pròpia urbanització on resideixen. Tots tenen la seva part de raó.

Segurament podríem afirmar que a la comarca hi ha dues realitats ben marcades, la part marítima i la zona d’interior. Aparentment la zona marítima té moltes característiques i un funcionament molt marcat pel fet metropolità i les seves dinàmiques. Una continuïtat urbana que incrementa i potencia aquest fet i aquestes dinàmiques, conjuntament amb la línia de tren, i els eixos viaris de la C31 i C32.

També podríem afegir com argumentari que hi ha 6 municipis que formen part de la zonificació tarifària de l’ATM Barcelona; Cunit, Calafell, El Vendrell, Santa Oliva, Bellvei del Penedès i l’Arboç. Més del 80% de la població comarcal. No només aquests municipis, sinó que molta gent que viu a la resta de municipis comarcals, fan servir les estacions de l’Arboç i de Calafell com a pols d’atracció a l’hora d’anar a treballar o estudiar a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.

La part interior de la comarca segurament no tingui unes dinàmiques metropolitanes ben marcades, sobretot Bonastre i Masllorenç. Però la resta de municipis d’interior tenen algunes característiques que en molt menor grau que a la part marítima, marquen una progressiva relació amb el fet metropolità, les urbanitzacions on es transformen les segones residencies en primeres residencies en podria ser un símptoma.

En qualsevol cas, si poguéssim trobar gent del Baix Penedès dels anys 50 o 60 del segle passat quedarien sorpresos de com han evolucionat els seus municipis i els seu territori. Segurament arribarien a la conclusió que la relació amb Barcelona i la seva Àrea Metropolitana ha marcat el futur del seus territoris. Ara al 2020 els hi donaríem la raó, i segurament podríem concloure que els propers anys ens passarà al mateix, la força i les dinàmiques metropolitanes són fortes, intenses i silencioses.

És per això que cal que la nostra comarca formi part dels treballs d’elaboració de les estratègies metropolitanes de Barcelona, senzillament per defensar la nostra comarca la nostra manera d’entendre el fet metropolità des de la nostra comarca. Sinó hi som, continuarem patint les problemàtiques existents actualment, on el territori pateix les dinàmiques i les influencies metropolitanes i no tenim capacitat d’incidir-hi.

En base a aquest raonament, ja la passada legislatura, la Presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, molt pertinentment, va reunir-se amb els responsables del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb la voluntat que el Baix Penedès hi fos present.

Ara que fa unes setmanes es va presentar el projecte Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030. Un projecte impulsat per part de l’Ajuntament de Barcelona que vol dibuixar les línies mestres de la futura estratègia metropolitana. Com a comarca hi hem de ser si volem afrontar el repte del fet metropolità amb veu pròpia.

 

@jaumecasanas

Regió Catalunya Sud, si no és ara, quan?

19 abr.

Portem ja 40 dies de confinament aproximadament, i ja comencem a notar les conseqüències d’aquesta pandèmia. Per desgràcia per molta gent han estat dies de dolor i de pèrdua de familiars, per d’altres dies i dies de tancament en espais domèstics, i pel conjunt del territori una parada tècnica que ens dona temps per reflexionar sobre el col·lectiu i la comunitat que som i volem ser.

 

Podem dir que per la regió de la Catalunya Sud, aquest 2020 no ha començat gaire bé, entre la tempesta Glòria i el tema de la petroquímica vam quedar un xic tocats, i ara amb la crisi del COVID19 pot ser la rematada. Però cal que reaccionem conjuntament, desenvolupant un sentiment de comunitat que ens identifiqui en el seu conjunt, i l’escala regional de la Catalunya Sud sembla la més idònia.

 

Quan passi la primera fase de la pandèmia caldrà remuntar la situació, i caldrà que el territori tingui una xarxa preparada per tal de fer front a molts reptes, reptes que seran durs, difícils i que afectaran l’estructura social i productiva de la regió. i cal que aquests reptes ens trobin units, junts, compartint estratègia, problemes i solucions.

 

La patacada del turisme serà considerable, i el turisme és un dels sector clau del territori, les potències en el sector com son Salou i Vila-seca, sortiran malparades d’aquesta temporada, així com el conjunt de la Costa Daurada, Terres de l’Ebre i Penedès. Cal que siguem conscients d’aquesta realitat i que aconseguim sortir amb una estratègia ben clara d’aposta per aquest sector. Recordem que la costa és el complement ideal del turisme d’interior de la regió, i viceversa, cal que sumem sinèrgies i que potenciem un sector estratègic i estructural per molts dels nostres habitants.

 

El sector primari també serà un sector a tenir molt en compte, de la crisi del COVID19 hem de sortir conscienciats al 200% del que és el consum de proximitat, l’economia regional circular, i desenvolupar xarxes de consum que tinguin present els productes de la Catalunya Sud, fruites, olis, fruits secs, raïm, carns i làctics, entre molts d’altres. La ruralitat no només és i serà un sector estratègic, sinó que serà clau pel desenvolupament de la identitat col·lectiva i el nostre posicionament com a regió.

 

No ens podem oblidar de la industria, la química i la logística, les repercussions d’aquesta crisi seran per a tots i per a tothom, i cal que tots prenguem consciència que som un territori diversificat i on tots tenim el nostre protagonisme i tots enriquim el conjunt de la regió Catalunya Sud.

 

I per acabar, que les diferents administracions reflexionin, reflexionin sinó és el moment de començar a treballar amb allò que sempre tothom parla, però que mai s’acaba materialitzant; una estratègia conjunta en clau de regió Catalunya Sud, que uneixi les forces de les Vegueries del Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

 

Aquesta crisi del COVID19 està fent dels ajuntaments els protagonistes de la gestió quotidiana, l’administració més propera al ciutadà, potser que els ajuntaments es posin a treballar per tirar endavant una Taula de Treball, quelcom que ens uneixi, ens identifiqui i ens faci més forts a l’hora d’afrontar aquest repte, que sembla que serà el repte del segle XXI. Si no és ara, quan?

 

 

@jaumecasanas

La potencialitat de la línia de tren Reus-Roda

16 febr.

Els últims mesos parlar de trens i de la Catalunya Sud és tendència. Per un cantó pel maltractament ferroviari del territori, i per l’altra, per les enormes potencialitats que té el territori i la seva xarxa ferroviària.

 

Des de començament de segle i amb la posada en marxa de la xarxa d’Alta Velocitat, la situació ferroviari a la Catalunya Sud necessita un procés de reinterpretació, o si més no de replantejament. Un replantejament que de moment no s’ha fet, doncs la xarxa ferroviària tradicional continua funcionant com sempre havia fet.

 

L’estació d’Alta Velocitat del Camp de Tarragona n’és l’exemple més clar i sintetitzador d’aquesta manca de reinterpretació de la xarxa de trens a la Catalunya Sud. I cal ser valents en les propostes per tal de posar aquesta estació al centre de la xarxa, o si més no, que l’estació de La Secuita sigui un nus d’intermodalitat entre Alta Velocitat, Regionals i Rodalies que ara mateix no ho és.

 

Actualment s’ha connectat a l’Estació del Camp de Tarragona, el ramal del sud, de l’anomenat Corredor del Mediterrani, però amb l’inconvenient que això ha suposat la desconnexió de Cambrils i Salou, i l’eliminació dels Euromeds de l’estació de Tarragona ciutat.

 

S’està treballant perquè hi hagi una connexió entre les estacions de Tarragona ciutat i el Camp de Tarragona, i aquesta és una bona noticia, però i Reus? La segona gran ciutat de la Catalunya Sud. Es parla de l’estació de l’aeroport, però la millor manera de connectar Reus amb l’estació del Camp de Tarragona segurament sigui recuperar el traçat de la Reus-Roda per a passatgers també, no només mercaderies.

 

Recuperar la Reus-Roda per a passatgers seria una bona noticia per la gent de Reus i voltants, però segurament sigui una gran proposta per cohesionar la regió de la Catalunya Sud, millorar la mobilitat entre el Penedès i el Camp de Tarragona sempre és una bona notícia.

 

La recuperació de la línia Reus-Roda no només per a mercaderies com alguns proposen, sinó sobretot per a passatgers també, aquí està la clau. Per un cantó fas que des de Reus es pugui anar amb tren fins a l’estació del Camp de Tarragona, i que després el mateix tren pugui arribar a Sant Vicenç de Calders, el veritable HUB i nexe d’unió entre el Penedès i el Camp de Tarragona, i també, punt d’inici i final del Rodalies de Barcelona, un veritable pol ferroviari.

 

La Reus-Roda pot esdevenir una gran oportunitat per repensar el servei de trens al territori, per un cantó la reinterpretació necessària i obligada del servei de Rodalies Tarragona, que no respon a les necessitats de la gent, i que amb la Reus-Roda podria tenir un impuls i una connexió cap al Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Per l’altra, que l’Estació del Camp de Tarragona, fos el referent que tots hem volgut que sigui mai, però que, encara per desgràcia, no ho és.

 

A vegades no cal trinxar més un territori que ja està prou “tallat” per les infraestructures que hi passen, i potser ens cal observar-lo, entendre-ho, i veure que en ell a vegades ja tenim dibuixades les línies que ens podem millorar el futur.

 

La Reus-Roda n’és un exemple.

 

@jaumecasanas

El Baix Penedès, menyspreat un altre cop.

2 febr.

Aquesta setmana coneixíem els nous pressupost del Govern de Catalunya. Uns pressupostos que presenta el Govern (JXCAT i ERC) i que han de ser aprovat als Parlament de Catalunya, on suposadament, compten amb el suport del grup parlamentaris de JXCAT, ERC i En Comú-Podem. Per tant seran uns pressupostos avalats per aquests tres partits.

 

Els darrers pressupostos, de l’any 2017, van rebre el suport dels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP.

 

Per la nostra comarca no són uns bon pressupostos els del 2020, com tampoc ho eren els del 2017. Fa molts anys que patim un menyspreu, una manca d’inversions i d’atencions a la nostra comarca, es té la sensació que el Baix Penedès no existeixi, i que al mapa de les Comarques que hi ha al Palau de la Generalitat, entre el Garraf i el Tarragonès, hi hagi un forat negre.

 

Ens podrien dir que ens queixem per vici, per fer quelcom, però la realitat no és només tossuda, sinó que és molt cruel. Des de fa més de deu anys, des del bon començament de la crisis econòmica aquesta comarca ha estat la campiona de la desocupació i de l’atur. La Generalitat inverteix 18,9€ per habitant, la xifra més baixa del conjunt del país. I inversemblantment som la comarca amb més atur de Catalunya.

 

Les dades socioeconòmiques són molt delicades, i la Conselleria de Benestar Social és ben conscient, només cal veure tota la feinada que es fa des del Consell Comarcal.

 

Però no tot és culpa dels altres. I nosaltres què? Hi ha hagut, i encara hi ha, una incapacitat de teixir unes complicitat territorials que vagin més enllà dels partits polítics. El Baix Penedès no té cap Lobby per fer pressió al govern, i des del punt de vista dels representants baixpenedesencs al Parlament no anem sobrats.

 

Cal que com a territori reaccionem. Potser agafant exemples d’altres. Deixar el partit en un segon terme i defensar el territori i la seva gent. Sóc conscient que no és fàcil, però els representants polítics de la comarca hem de fer l’esforç per superar una situació que encara pot anar a pitjor.

 

El consell comarcal i el consell d’alcaldes, amb els diputats provincials i diputats al Parlament i al Congrès, hem de ser capaços d’establir un full de ruta i fer una aliança per defensar la nostra comarca.

 

El silenci és complicitat.

 

@jaumecasanas

De l’error a l’oportunitat, el futur del tren a la Catalunya Sud

11 gen.

Ahir passava el darrer Euromed per l’estació urbana de Tarragona, un passatge històric per la ciutat. A partir de la setmana vinent el Corredor Mediterrani funcionarà en clau llarga distància i els Euromeds no hi passaran més.

 

Es consuma així un episodi més de la crisi del ferrocarril a la regió de la Catalunya Sud. Un error històric que el podríem remuntar a molts anys enrera, però això aquí no ens interessa, el que volem és pensar en el futur.

 

Hem de ser capaços de transformar l’error, la crisi, en una oportunitat pel territori, ens cal unitat d’estratègia, i unitat d’acció, canalitzar la indignació i pensar en gran.

 

El problema del ferrocarril al Camp de Tarragona i el conjunt de la Catalunya Sud, no és només el desmantellament del tram Salou-Hospitalet de l’Infant, el problema del ferrocarril és la manca de planificació conjunta, la dependència d’una mentalitat centralista des de Barcelona, tant de l’Estat com de la Generalitat de Catalunya.

 

També volem deixar molt clar, que tot i que sembli que ho és, el projecte del TramCamp no és la solució als problemes de mobilitat del Camp de Tarragona. El TramCamp és una oportunitat per cohesionar el sistema urbà del Camp de Tarragona, però no el conjunt de la Vegueria del Camp de Tarragona ni el conjunt de la regió de la Catalunya Sud.

 

El fracàs de les Rodalies Tarragona, les RT actuals, n’és l’exemple més palpable. Unes Rodalies que no han donat resposta a les necessitats del territori, i que s’han de replantejar en la seva totalitat.

 

Connectar i replantejar les Rodalies Tarragona amb Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, i millorar les connexions entre el Camp i les Terres de l’Ebre. Recuperar la Reus-Roda per passatgers que permetin la intermodalitat entre Rodalies i l’Estació del Camp de Tarragona AVE. I plantejar el projecte del TramCamp sense haver de perdre la funcionalitat de la línia de la costa del tram Salou-Hospitalet de l’Infant, transformant l’actual tram ferroviari en un tram urbanitzat de tramvia.

 

Totes aquestes qüestions caldria plantejar-les en una taula, aconseguir un consens entre tots els actors territorials, des dels representants de l’Estat, Generalitat de Catalunya, Diputacions, Consell Comarcals, Ajuntaments, Empresaris, Sindicats, Universitat, Societat Civil, les forces vives d’aquesta terra, que haurien de ser, i són, els màxims interessats en tenir un territori competitiu.

 

L’error si serveix per millorar és bo, si serveix per continuar repetint les mateixes passes és per fer-s’ho mirar.

 

@jaumecasanas

Reordenar el ferrocarril a la Catalunya Sud

31 oct.

Aquesta setmana s’ha anunciat oficiosament que la variant de Vandellòs del Corredor del Mediterrani. Una gran notícia per la gent de les Terres de l’Ebre, que veuran dignificada la seva mobilitat, una llarga demanda.

 

Per altra banda, aquest nova connexió i connectivitat hauria de permetre replantejar el conjunt del sistema ferroviària de la Catalunya Sud, i més concretament les connexions entre les Vegueries del Penedès i del Camp de Tarragona.

 

La connectivitat entre aquestes vegueries, que tenen molta interacció, no està a l’alçada de la demanda existent ni de les potencialitats futures dels dos territoris.

Replantejar el servei de les Rodalies del Camp de Tarragona, no només és una necessitat, sinó que esdevé una obligació si volem impulsar els nostres territoris. La RT1 i la RT2 haurien de ser unes línies de rodalies pensades amb més ambició de transport i més competitives.

 

Al mateix temps hauríem de poder plantejar una bona combinació amb l’estació del Camp de Tarragona, una estació amb vocació de ser un referent, que en realitat no ho és. Hem de fer l’estació del Camp de Tarragona una estació intermodal. Més realista i menys futurible que l’estació del sud de l’aeroport.

 

I com podem replantejar el serveis de ferrocarril de la Catalunya Sud?

 

Concretament estem parlant de plantejar la construcció d’un baixador d’Alta Velocitat a Vilafranca del Penedès , on la gent del Penedès i del Sud de l’Àrea metropolitana de Barcelona poguessin tenir accés a l’Alta Velocitat. No tant pensant en els serveis de l’AVE en la seva totalitat, però si amb els serveis d’Alta Velocitat, Inter City i Regionals. La inversió en la construcció d’aquest baixador és fàcilment amortitzable.

 

Si es pogués recuperar la línia Reus-Roda pel tràfic de passatgers, és podria plantejar un servei de Rodalies que connectes el Baixador de Vilafranca del Penedès AV amb la capital del Baix Camp passant per Sant Vicenç de Calders, estació central d’intercanvi, l’estació del Camp de Tarragona. Aquest podria ser l’itinerari de la RT2.

 

Per altra banda es podria plantejar el servei de la RT1 actual, i transformar l’itinerari entre Reus i Vilanova i la Geltrú, passant per Tarragona ciutat i Sant Vicenç de Calders. El fet que els Euromeds ja no circulin per la línia d’ample ibèric alliberant “surcos” per plantejar aquest servei.

 

Connectar Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Calafell, Cunit, El Vendrell amb Reus, Tarragona, Torredembarra i l’Estació del Camp de Tarragona ens faria donar un salt qualitatiu a la nostra mobilitat i a les nostres vides que seria remarcable.

Entre el Camp de Tarragona i el Penedès sumem vora el milió de persones. Un gruix important al que no se li pot negar un òptim i competitiu servei de ferrocarril. Les institucions i la societat civil de la Catalunya Sud hauríem de fer un front unitari per defensar un ferrocarril digne al nostre territori.

Les Escoles de Cunit

21 set.

El passat dia 12 de setembre va començar un nou curs escolar a Cunit. Enguany al voltant de 1900 alumnes desenvoluparan els seus estudis a les estructures escolars del municipi, de la Llar d’Infants a l’Escola d’Adults passant per les Escoles de primària i l’Institut.

 

El curs comença malament. Un cop més, la matricula viva i la matricula no prevista al moment de fer la programació del curs escolar 2019-2020 per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha desbordat totes les previsions. Només durant l’estiu, van sol·licitar la inscripció a les escoles de Cunit al voltant de 40 alumnes que no estaven en les previsions inicials, i això ha provocar adequacions.

 

Unes adequacions que s’han fet amb els recursos que tenien les escoles a disposició. Els equips directius i el professorat han fet un esforç lloable per tal d’adaptar les plantilles de personal i els espais disponibles a una oferta que es distorsiona amb el pas dels mesos. Professor que tenien disposats a reforç d’assignatures o a educació especial, s’hauran de passar als grups desdoblats i deixaran de fer la seva feina ordinària per fer unes tasques extraordinàries i no previstes.

 

Fa anys que des de l’Ajuntament de Cunit, i el conjunt de la comunitat educativa del municipi, que demanem al Departament d’Ensenyament una resposta a les necessitats del municipi. Fa molts anys que en són conscients però mai acaba d’arribar la resposta que Cunit necessita. Som un territori dinàmic i les previsions de programacions escolars s’haurien de fer amb aquesta sensibilitat. No podem fer una fotografia del municipi sense tenir en compte aquesta variable, els membres del Departament en són conscients.

 

La situació està arribant a límits de col·lapse i d’insostenibilitat del servei. Des de l’Ajuntament intentem donar una ajuda a la situació i agraïm la col·laboració del Departament d’Ensenyament amb el Pla Educatiu d’Entorn, que continuarem promocionant des del municipi, però aquesta mesura resulta insuficient pels problemes estructurals del sistema educatiu del municipi. Calen més recursos.

 

Caldrà treballar una resposta com a municipi, com a Comunitat Educativa, per defensar el sistema educatiu de Cunit (Ajuntament, Escoles, AMPAs i el conjunt de la comunitat). Una resposta del conjunt de la societat cunitenca, que vagi més enllà d’interessos partidistes i que doni una resposta al municipi.

 

I també fer pinya amb la resta de municipis del Penedès Marítim, com Calafell i El Vendrell, perquè tenen les mateixes problemàtiques i anar junts a reclamar millores ens farà més forts.

 

Si volem que el nostre poble sigui un poble amb futur, cohesionat i que tingui un sentiment comunitari fort, hem d’anar tots i totes a una, i defensar un ensenyament de qualitat i digne per tots els cunitencs i cunitenques, que seran els nostres ciutadans del futur.

 

@jaumecasanas

El Baix Penedès perd el tren

8 set.

Fa setmanes que sentim per les noticies que ADIF està fent les darreres proves per tal de posar en marxa la nova variant del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i l’Estació del Camp de Tarragona d’Alta Velocitat.

 

Aquesta és una bona noticia per la Catalunya Sud, però com sempre carregada d’externalitats negatives per les seves conseqüències. És bona perquè la gent de l’Ebre podrà connectar-se més i millor al Corredor Mediterrani, cap al Sud (València) i cap al Nord (Barcelona), però i al mig? Que passarà amb les connexions entre el Sud i el Camp de Tarragona i el Penedès?

 

En primer lloc, Tarragona i Sant Vicenç de Calders (Hub de trens regionals del Penedès), perdran moltes, per no dir totes, les connexions del Corredor Mediterrani, que passaran de la xarxa ibèrica a la xarxa internacional, i això no és gens bo. Ni per la gent del Camp de Tarragona que es veuran obligats a anar a estacions situades fora de nuclis habitats, i per la gent del Penedès que no podran fer connexions a Sant Vicenç de Calders, i veuran eliminades les seves possibilitats d’anar al sud de Catalunya.

 

Es diu que ADIF posarà en marxa una nova línia R17 de Port Aventura a Barcelona, però que no permetrà poder connectar amb cap línia per anar a l’Ebre. A la gent del Penedès els hi serà més fàcil anar passar per Barcelona per anar a l’Ebre, que no fer tres canvis a Tarragona (estació de la ciutat, bus cap a l’estació del Camp de Tarragona i d’allí agafar un tren cap a l’Ebre, actualment anant a Sant Vicenç ho tenien tot solucionat).

 

Hi ha marge de millora? Creiem que si, però cal voluntat política des de Madrid (Ministeri de Fomento) i recolzament des de Barcelona (Generalitat de Catalunya).

  1. Tenim la possibilitat de fer servir un intercanviador que ja existeix (Roda de Berà), que permetria connectar la xarxa ibèrica, passat Sant Vicenç de Calders, amb la xarxa internacional, el Corredor del Mediterrani.
  2. També es podria recuperar la Reus-Roda per connectar el Penedès amb l’estació del Camp de Tarragona d’Alta Velocitat.
  3. També és podria recuperar un projecte que fa uns anys hi havia sobre la taula que era l’intercanviador de L’Arboç.
  4. Sense oblidar la imperiosa necessitat de construir un baixador d’Alta Velocitat al Penedès a l’alçada de Vilafranca del Penedès, més necessari que mai veient les obres de Castellbisbal que poden durar més d’un any.

 

Sinó reaccionem com a territori, tant el Camp de Tarragona com el Penedès, la nostra gent acabarà empobrint el seu dret de mobilitat en transport públic ferroviari, i la qualitat del mateix. El Ministeri de Fomento no pot donar l’esquena a aquest territori i cal que la Generalitat de Catalunya ens doni el seu suport.

 

El Camp de Tarragona i el Penedès no som de segona.

 

@jaumecasanas

El preu del Raïm, el preu del territori?

13 ag.

Cada cop comença la verema més aviat al calendari, però aquesta que podria ser la noticia no ho és.

 

Enguany comencem amb una polèmica i mala noticia pel conjunt del territori, el preu del raïm. Més concretament el preu que han acordat les majoristes de la industria vitivinícola al Penedès.

 

El preu del raïm, que pot sembla una simple decisió econòmica d’allò que anomenem “mercat”, té unes implicacions estructurals al nostre territori. El preu del raïm dignifica la feina del pagesos, dels petits cellers, de la petita industria vitivinícola. Però qui són els pagesos?

 

A França, els pagesos tenen un sobrenom, els jardiners del paisatge. Perquè els hi diuen així, doncs perquè gràcies a la seva feina mantenen el paisatge, un paisatge, un entorn que determina moltes altres coses, i que fa que un territori sigui d’una manera i no d’una altra.

 

Al Penedès, recentment gràcies a la feina de gent com la de Arqueovitis, estem descobrint que la nostra cultura vitivinícola, el nostre paisatge, té més de dos mil anys (es diu molt ràpid). Un paisatge que ens connecta geogràficament amb la nostra història i la nostra identitat. I què té a veure això amb el preu del raïm?

 

Doncs molt senzill, si el pagès, que és qui manté el nostre territori, el jardiner del Penedès, no veu dignificada la seva feina, no veu que li sigui productiu treballar 12 mesos unes terres, deixarà la feina, i si un pagès deixa la feina, deixa la terra, i deixa el paisatge.

 

El descuit del paisatge no només provoca incendis com hem vist recentment a d’altres parts del territori, sinó que el descuit del paisatge transforma el nostre espai quotidià, el nostre espai cultural.

 

Desprès ens lamentarem que si el Penedès acabarà sent com el Vallès, que si les vinyes es van abandonant, que en lloc de vinyes només tenim poligons, que ens anem metropolititzant, que el Penedès ha canviat, que el Penedès ja no és Penedès… i desprès arribarà el simulacre, la cultura del simulacre.

 

El raïm els hi sortirà econòmic, però nosaltres ho pagarem car.

 

Tot el suport al clam per dignificar el preu del raïm, i la feina del pagès català, però sobretot, penedesenc.

 

 

@jaumecasanas

La Diputació de Tarragona i el Baix Penedès, una oportunitat.

7 ag.

Quan hi ha eleccions municipals, la gent pensa que només s’escullen els càrrecs locals. Les eleccions municipals també serveixen per definir la representació política, de manera indirecta, en d’altres institucions, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Baix Penedès.

Pel que fa al Consell Comarcal és una administració territorial amb l’objectiu de mancomunar serveis i coordinar polítiques de la comarca. També serveix per territorialitzar en clau comarcal algunes de les polítiques socials que depenen de la Generalitat de Catalunya, Consum, Serveis Socials, Joventut, Ensenyament…).

Però per importància, però sobretot, per capacitat de decisió i implementació de polítiques al territori, és la Diputació, en aquest cas la de Tarragona, la que esdevé estratègica pels propers anys. Per un cantó per la capacitat pressupostaria per fer polítiques i inversions a la comarca, però sobretot, perquè esdevé clau en uns temps on la Generalitat no té la capacitat que necessita la comarca de donar resposta a les demandes bàsiques del territori.

Enguany la Diputació de Tarragona està presidida per una Presidenta de Reus, la primera Presidenta de l’ens provincial. Però en clau baixpenedesenca, cal destacar que tindrem dos vicepresidències, la primera i la quarta. La primera amb la figura de l’alcalde d’Albinyana, en Quim Nin, un gran coneixedor del territori provincial i com no de la nostra comarca, amb una solvència i una experiència que ens ha de servir molt com a comarca. La quarta vicepresidència és per la regidora del Vendrell Eva Mata delegada de Medi Ambient, Salut Pública i Serveis Municipals a la Diputació de Tarragona.

Crec que entre els dos, amb el suport de la resta de diputats provincials de la comarca i conjuntament amb els responsables del consell comarcal i el conjunt de càrrecs electes, hem de ser capaços per fer que la Diputació és fixi més en la nostra comarca i fer que la nostra comarca aconsegueixi guanyar pes específic en les decisions de la Diputació. Som la tercera comarca de la província per nombre de població, i som estratègics a l’hora de pensar en clau de país, l’encaix de la província de Tarragona amb la de Barcelona passa pel Penedès, i més concretament pel Baix Penedès.

Des d’aquí desitjar la millor sort del món en la nova responsabilitat provincial pels dos vicepresidents baixpenedesencs i per la Presidenta de la Diputació, i posar-nos a disposició perquè des del territori ajudem a la Diputació a implementar les millors polítiques per la comarca i la seva gent.

 

@jaumecasanas