Sense pagesos no hi ha paisatge

10 set.

La setmana passada, llegíem en aquest diari, com de preocupant és la situació del pagesos penedesencs, i més concretament tots aquells i aquelles que es dediquen al món del raïm.
No deixa de ser un símptoma dels canvis estructurals del funcionament socioeconòmic de la nostra comarca, però no per això, el pagès, i sobretot la seva activitat, deixen de tenir una importància, pels temps present i sobretot pels temps de futur.
El que és verdaderament alarmant, és la insuficient i limitada visió de conjunt de la nostra classe dirigent, acostumada a veure el món des dels seus despatxos oficials i en prou feines fan un tomb pel territori que els envolta.
A França, la situació és totalment divergent, si ve el poder econòmic resideix a la seva capital, Paris, no per això han descuidat la resta del país, perquè saben, que sense França no hi ha Paris, i sense Paris, segurament no existeixi França, com a tal.
A França, el pagès te una funció molt important. No se si s’hi han fixat, quan veiem la gran cursa ciclista del Tour de França, moltes vegades restem bocabadats davant els paisatges que ens enfoquen les càmeres de la televisió que cobreix l’esdeveniment de la cursa. França, és un potencial de la varietat paisatgística, i el paisatge és un dels elements primordials a l’hora de produir una oferta turística de qualitat, ells ho sabem, nosaltres no.
Dèiem que a França el pagès té una funció important, per què? Doncs, perquè el pagès, no nomès realitza la seva feina en el sector primari, sinó que amb la seva feina i la seva perseverança, manté, i de quina manera, el paisatge en ordre, net, en fi que el goig que tenim quan veiem els paisatges francesos, és gràcies a la funció d’aquest pagès, i la classe dirigent ho reconeix, ho respecte i ho potencia, aquí no.
Si al Penedès continua la crisi del sector del raïm, pagant preus misericordiosos al pagesos pel seu treball i sobretot pel seu fruit, la seva presencia esdevindrà un luxe, més aviat una contradicció, doncs no podrà sobreviure, i llavors tots els camps de raïm que veiem pels voltants de la nostra comarca, i que ens transmeten una harmonia entre el paisatge i nosaltres esdevindran camps de malesherbes, com ja se’n veuen per ací i per allí.
No parlem dels municipis de la costa, on el concepte de paisatge, es relaciona a l’”skyline”, deshumanització total d’un entorn, que un temps era harmoniós amb nosaltres i que ara no deixa de ser un background, on posar edificis, com dirien els renaixentistes italians, un espai buit on posar-hi coses.
Pel pagès, el paisatge no és un espai buit on posar-hi coses, és un element del que s’ha de procurar la seva harmoniosa supervivència, i convivència, doncs d’aquest paisatge és d’on ell en treu els fruits per sobreviure.
No podem continuar veient el pagès com un simple treballador, aquest pagès realitza un treball comunitari que no se li ve reconegut i del que tots en sortim beneficiats, i encara més quan es parla de canviar l’oferta turística, un turisme rural sense paisatge ben conservat no té sentit.
Aquí es tracta de trobar una combinació de factors que permetin no només la supervivència del pagès sinó també la continuació per part d’altres d’aquesta activitat, sinó l’ombra del Baix Llobregat, es projectarà cada cop amb més força sobre la nostra comarca, que un temps, era un exemple d’harmonia entre activitat humana i paisatge.
Quins són aquest factors? Doncs per començar, catalogar el paisatge i potencia la seva supervivència, sense ell no hi ha turisme de qualitat. Al catalogar i potenciar aquest paisatge es produeix un reconeixement del pagès com a element actiu, i el seu treball potencialment estaria més valorat, tant qualitativament com quantitativament. I quina podria ser la conseqüència de tenir un bon paisatge? Doncs que automàticament els productes del territori, entre ells el turisme, rebria un valor afegit, un valor qualitatiu, que faria augmentar la seva potencialitat i la seva productivitat, i un altre cop tots en sortiríem guanyant.
De nosaltres depèn que continuem formant part del Penedès, o que comencem a formar part d’una comarca a la que ja volem canviar el nom, del Baix Penedès, ara ens volen dir Baix Llobregat sud.
Fins quan amb aquest desvalorització moral cap als pagesos penedesencs i de la nostra comarca? Si us plau reflectim uns segons.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: