Per fi hem sortit de dubtes. Després de dues setmanes de bombardeig electoral, s’han celebrat les eleccions als parlaments de l’Estat espanyol, i el resultat el tenim; en Mariano Rajoy serà el proper president del govern.
Com tots els ciutadans ben informats, s’ha plasmat una victòria sense gaires pal·liatius, del PP, la dreta, dreta, made in Spain. Però dona la curiositat, que tant a Catalunya com al País Basc, la victòria del PP no s’ha consolidat com a la resta de l’Estat espanyol, el que deixa entreveure que sociològicament, aquest dos territoris de l’Estat espanyol van a la seva, els resultats ho demostren clarament.
En el context català, la victòria de CiU, una victòria històrica, ha demostrat que la sensibilitat nacional està per sobre de la dreta (PP) o de l’esquerra (PSOE). Gran mèrit té el resultat de ICV, l’esquerra de veritat, l’esquerra que ha pogut sortir de les trinxeres, i que comença a veure més enllà. ERC ha consolidat els seus resultats anteriors i sembla, que canviant de pell, ha pogut arribar a temps a les eleccions i mobilitzar el seu electoral, per conservar el que tenia.
A la nostra estimada comarca els resultats han estat els següents: la força amb més vots ha estat el PSOE, amb un total de 12422 vots, i guanyant als municipis de Cunit, Calafell, El Vendrell, l’Arboç i el Montmell. En segon lloc trobem el PP, amb un total de 11316 vots. En tercer lloc trobem a CiU, amb un total de 11251 vots, i amb la victòria en els 9 municipis restants. En quarta posició trobem el partit de ICV, amb un total de 2606 vots. I en últim lloc trobem a ERC amb un total de 2110 vots.
Com demostren els resultat de les eleccions, la comarca del Baix Penedès ha donat un suport majoritari al partit del PSOE. Aquest fet té la seva lògica. La nostra comarca és la comarca que més a crescut demogràficament en els últims trenta anys a Catalunya, i la gran majoria d’aquesta població té un origen en el que es coneix com a primer cinturo metropolita de Barcelona, on, no essent casualitat, el vot del PSOE també ha estat majoritari.
Una altra anècdota, que reafirma aquesta hipòtesi, és el fet, que tots els municipis on ha guanyat el PSOE, tenen una estació de tren de rodalies cap a Barcelona, fet que consolida aquesta infraestructura com a determinant en el major lligam de la comarca del Baix Penedès amb la gran ciutat de Barcelona i el seu primer cinturó metropolita. Quedaria el cas del Montmell, municipi, que juntament amb les seves urbanitzacions plenes de segones residencies, més ha crescut a la comarca en els últims deu anys, sempre amb una procedència de població amb el mateix origen; primer cinturó
metropolità.
Pel que fa al PP, el seu creixement ve determinat per la mateixa radiografia sociològica que fa referència al vot del PSOE. És a dir, que una gran part de la població provinent del primer cintura té la tendència a traspassar el vot del PSOE al PP, segons les conjuntures electorals del moment. El vot de càstic del PSOE, ha anat a parar al PP. Destaquen els resultats d’aquest partit a Cunit, a Calafell, al Montmell i al Vendrell, però no tant a l’Arboç.
Respecte a CiU, les eleccions han consolidat un creixement estructural. Tot i ser la tercera força política en valors absoluts, ha guanyat en la majoria de municipis de la comarca, exceptuant els municipis baixpenedesencs més metropolitzats, és a dir, els que han patit més l’influencia de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tot i això, en aquest municipis, ha demostrat un creixement més que considerable, que fan reflexionar una tendència semblant a la de la totalitat del Principat, el fet que CiU, i els interessos nacionals, es situïn per sobre del PSOE i del PP.
Després d’aquest eleccions a la nostra comarca, resumint poder afirmar el següent; que el PSOE es desinfla, i que si no corregeix la trajectòria pot anar de mal en pitjor. Que el PP ha rebut un suport conjuntural, però no ben estructurat a la comarca. Que CiU, es presenta com la gran alternativa al PSOE, i que els petits ICV i ERC, sobretot els primers, consoliden la seva força a la comarca d’una manera remarcable.
JAUME CASAÑAS 