El passat divendres s’inaugurava el tram de la C-15 entre els municipis penedesencs de Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès.
Molts han situat aquest fet com la finalització o l’aconseguiment d’una fita històrica, l’enllaç de les dues capitals penedesenques que formen part de la província de Barcelona.
Amb la finalització d’aquesta infraestructura es recupera un dels eixos vertebradors del Penedès, un dels grans eixos “exportadors” del vi penedesenc.
De fet, la producció penedesenca de vi i derivats, s’exportava al llarg de tota la costa penedesenca, coneguda com la marina del Penedès o el Penedès marítim. Des de les platges que localitzem entre Sitges i Altafulla, el Penedès històric, s’exportaven els vins de la nostra terra. Els recorreguts d’aquesta exportació recorrien rieres i petits torrents, que havien marcat el territori amb camins, que conduïen de la gran plana penedesenca cap a la costa.
La recent inaugurada C-15 no deixa de ser una actualització, en aquest començament de segle XXI, d’un dels eixos vertebradors del Penedès, però i els altres?
Doncs entre d’altres podríem assenyalar els camins que seguien les rieres de Sitges, del Foix, dels torrents de Cunit, de l’antic camí de Montpao de Calafell, la riera de la Bisbal, la de Roda cap a Bonastre, i per últim el trajecte adjunt al riu Gaià.
Tots aquest camins podríem considerar-los com els eixos Nord-Sud, que quadriculen el Penedès. Com a eixos Oest-Est trobaríem, principalment, l’antic traçat romà de la Via Augusta fins al Vendrell, i des d’aquí, per l’interior seguint el traçat de la Via Augusta, actual N-340 i AP-7 fins a Vilafranca del Penedès, o per la costa seguint les actuals C-31 i C-32 fins a Vilanova i la Geltrú.
Si els nostres lectors agafessin un mapa del Penedès històric, i un retolador vermell i fessin el següent exercici; amb el retolador dibuixarien tres punts vermells situats a les tres capitals de comarca penedesenques; Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i El Vendrell. Tot seguit tracem unes línies entre aquests tres punts-vertex.
El lector s’adonarà que ha dissenyat un triangle, que dibuixa els grans eixos del Penedès contemporani, i que són imprescindibles pel bon funcionament de la mobilitat interna del nostre territori. Podrem també deduir que dels tres costats del triangle, només un, l’eix entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, és el que gaudeix d’una infraestructura adient, i territorialment democràtica, mentre que els altres dos costats, pateixen una externalitat negativa.
L’eix entre Vilafranca del Penedès i El Vendrell, que podríem individualitzar amb el traçat de la AP-7, i l’eix entre El Vendrell i Vilanova i la Geltrú, que individuem amb el traçat de la C-32, no gaudeixen de la gratuïtat que si té la nova C-15.
Com podríem definir aquesta realitat? Per un cantó podríem advertir al lector d’un “desagravio territorial” entre la part Tarragonina i Barcelonina del Penedès, no és una novetat al respecte, però es converteix en un error històric, un cop més. I per un altre cantó podríem definir-ho, en un context macro territorial, com un intent de enfortir, un eix penedesenc, totalment barceloní, amb una voluntat obscura de menystenir el Baix Penedès, per tal de diluir aquesta part històrica del Penedès en el territori del Camp de Tarragona.
Aquesta inauguració de la C-15, hauria de ser no una finalitat, sinó el començament d’un projecte que dotés el conjunt del Penedès, d’una sèrie de infraestructures, que permetessin al Penedès i als penedesencs de gaudir i articular de la millor manera el seu territori.
Es tracta doncs de dibuixar un triangle, un triangle del Penedès, del qual, la recent inaugurada C-15, en seria un dels costats, esperant una acció política i social conjunta de tot el Penedès per tal d’aconseguir, en la major brevetat possible, els dos costat restants.
JAUME CASAÑAS 
Es pot dir més alt però no més clar!!!