En Melcior de Cunit

Avui dimarts és un dia molt trist per Cunit, la seva història i la seva gent. Se’n ha anat un dels pocs cunitencs que encara podia parlar en primera persona de la historia de Cunit del segle XX, de la Guerra Civil, de la dura Postguerra i dels anys del desarrollismo, que portaven els primers turistes a la zona.
Pagès de vocació i per obligació, de petit va viure la desgracia d’una guerra. Fa prop més de 4 anys, varem realitzar una entrevista amb ell, on ens explicava totes les vivències que ell havia tingut a Cunit. Des dels primers passos a l’escola, a la por dels bombardejos essent un minyó, al respecte que els hi feia la professora del moment, la represàlia franquista contra tot el que era català, o sospitós de ser-ho.
Encara recordo quan m’explicava la història, i quina història de la cooperativa, la “cumprativa”, que sempre deia, com els pagesos pobres de Cunit es van unir per tal de superar qualsevol tipus d’adversitat.
També feia sensació, quan ens explicava les peripècies que molts cunitencs vivien al voltant de l’activitat del contrabando, situacions esperpèntiques. Un cop m’explicava com durant un ball de festa major, tots els homes estaven “descarregant” a la platja, i les dones ballaven elles soles en parelles.
En breu, intentarem que a la propera festa major, el vídeo amb la seva entrevista pugui ser difós, perquè tothom pugui conèixer el testimoni d’una persona especial, molt especial.
El retrat d’en Lluís Companys era la primera cosa que et trobaves quan entraves a casa seva. No només per esser un defensor de la causa catalanista d’esquerres, per defensar una cultura original, la cunitenca, durant un temps on no era fàcil fer-ho, sinó com a símbol de resistència, la resistència de veure morir un record, el seu Cunit, el de tota la vida.
Descansi en Pau.