Catalunya i el mapa

29 gen.

Comencem a sentir les primeres veus que qüestionen l’administració territorial de Catalunya. La vice-Presidenta de la Generalitat, Joana Ortega, va presentar fa uns dies va redactar un article en alguns mitjans de comunicació en que es parlava de la supressió d’alguns Consells Comarcals. Aquesta reinterpretació ve donada per la voluntat d’adequar l’administració territorial de Catalunya a la realitat dels temps que vivim.
Totes les nacions i tots els estats posseeixen una representació territorial, un mapa, i aquest és fruit d’un poder polític. No ha existit, no existeix i no és probable que existeixi un mapa sense aquesta relació, moltes vegades invisible, entre la seva creació i el poder polític que la crea.
Catalunya ha vingut representada al llarg de la historia de manera múltiple. Des de les primeres divisions comtals, passant per les vegueries medievals i arribant a les actuals províncies i comarques, la representació de Catalunya ha estat condicionada pel poder polític que regia el territori representat.
Tothom pot arribar a entendre que les representacions que definim com a pròpies, és a dir, la representació dels Comtats Catalans,  les Vegueries Medievals i també les comarques, ens són més properes i les tenim més interioritzades, potser de manera romàntica, en la nostra personalitat. En canvi, les representacions dites foranes, com seria el cas de la representació de Catalunya en Corregiments, en Partits Judicials i en Províncies, no són ni tant properes ni les tenim tant interioritzades com les primeres.
Aquesta diferenciació de les representacions de Catalunya és fruit que aquestes representacions són produïdes per entitats o poders politics de diferents òptiques. Les primeres representacions, les pròpies, provenen d’una òptica catalanista, mentre que les representacions foranes, provenen d’una òptica espanyolista. Entenen espanyolista, com una òptica diferent, sense menyspreu, simplement diversa.
Els últims 30 anys de democràcia s’han caracteritzat per la recuperació del mapa comarcal de Catalunya. Un pas endavant d’una consideració catalanista de Catalunya, després del període franquista, que havia consolidat la província en el nostre imaginari territorial de Catalunya.
Aquest segle XXI, comença amb un intent de renovació de la voluntat territorial del catalanisme. El projecte de Vegueries representava un segon pas cap a la consolidació d’un mapa catalanista de Catalunya, tot dividint aquest territori en Vegueries i amb la voluntat d’eliminar les províncies com a entitats territorials a Catalunya.
Cal tenir la força i el coratge polític per tal de definir aquest nou mapa catalanista de Catalunya en Vegueries, però no a qualsevol preu. Un mapa quant més legitimat està menys es modifica, perquè reconeix que tothom, totes les identitats personals i de comunitat, es veuen representades en aquest nou mapa.
Voler fer un mapa allunyat del sentiment català del propi territori és precisament el que representaven les províncies pel poder polític català. Fer el mateix amb les vegueries representa no només un suïcidi polític sinó que també podria representar un suïcidi nacional.
Concert Econòmic, Ambaixades a l’estranger, seleccions nacionals…fins que no tinguem un nou mapa català, no podrem ressorgir d’aquesta crisi que cada dia que passa és menys econòmica i més política.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: